Guanyar eleccions i guanyar el govern

La particular història de la marmota en que s’ha convertit la política espanyola, cansa. En general, hom constata la incapacitat dels polítics espanyols per crear acords polítics. No fa falta ser un predictor de futur per afirmar que aquesta és la clau de volta de l’actual situació. Però cal anar més enllà del fet mateix de la investidura parlamentària i destriar les diverses facetes del tema. En primer lloc, la normativa vigent atorga el govern, no a aquí guanya les eleccions, sinó a qui té la capacitat de fer govern. Els dos conceptes no són el mateix. Per això, no és de rebut que el PP hagi traslladat a l’opinió pública, amb la complicitat de molts medis de comunicació, que si a Espanya no hi ha govern és per culpa del PSOE. No és així. Si no hi ha govern és perquè els populars no han pogut fer les oportunes aliances que els permeti tenir majoria parlamentària per governar. De tal manera que, en el cas que ningú pugui fer una majoria de govern, llavors cal anar a unes noves eleccions. Sense cap problema. Si els partits no els hi agrada l’actual sistema de governabilitat, han tingut forces anys per canviar-lo i no ho han fet. Haurien d’assumir-ne les conseqüències. 

 L’impàs actual evidencia la importància dels pactes per poder governar. Com que això ha vingut per quedar-s’hi, els partits caldrien especificar en els seus programes electorals, encara que fos a grans trets, quina serà la seva política de pactes. ¿Per què? Doncs, per que en el moment de la decisió política del vot, si es sabessin els futurs pactes això podria influir en el sentit del vot. Fins ara, les forces polítiques tenen carta blanca per pactar després fins i tot fent el contrari de l’anunciat en campanya electoral. ¿Frau? ¿Engany?. Crec que sí. Curiosament, el líder del PSOE que s’ha mantingut ferm en allò que digué en campanya electoral, ha provocat la rebel·lió d’alguns dirigents territorials, el que s’anomenen la baronia. Però, ¿que en pensen els militants?, ¿que opinen els votants?. Tot s’està complicant de forma extraordinària de tal manera que la realitat està superant la ficció. Com es pot veure, la situació política espanyola ha entrat en una fase de impredictibilitat extraordinària.