dilluns, 12 de setembre de 2016

La cúpula daurada llueix en la mesquita de Palafrugell

Que passegi per la zona de Palafrugell coneguda com el polígon observarà que al costat del parc de bombers i a pocs metres d’un gran majorista de vins, licors i altres derivats de l’alcohol, veurà un edifici a mig fer presidit per una ben evident cúpula daurada. És la mesquita de la comunitat musulmana de Palafrugell que poc a poc va prenen forma. Per analogia pot considerar-se el temple de la Cúpula de la Roca del Baix Empordà. A Jerusalem existeix un gran temple, a l’esplanada on es trobava l’antic Temple jueu, on es venera la roca des d’un la tradició diu que Muhammad s’enlairà al cel. Aquest temple, que no és una mesquita, està coronada per una gran cúpula daurada.

Molt més modestament, la comunitat musulmana de Palafrugell ha anat estalviant, euro a euro, durant 20 anys a fi de poder construir aquesta mesquita. La cúpula és el signe distintiu de la mesquita, como ho és també de moltes esglésies catòliques. El gran arquitecte musulmà otomà, Mima Sinan, el seu nom complert era Koca Mimar Sinan Aga, quan va veure la basílica de Santa Sofia de Constantinoble quedà corprès per la seva bellesa. De tal manera que, a partir de les seves propostes, el patró formal ha estat la base per construir la majoria de mesquites del món musulmà. El que meravellà a Sinan a Santa Sofia fou l’enginy d’Isidor de Milet el Vell de compaginar en un mateix edifici el Panteó d’Agripa a Roma i l’estructura formal d’una basílica paleocristiana. Gràcies a Mima Sinan la majoria de mesquites musulmanes han adoptat el patró formal de la gran basílica ortodoxa de Constantinoble.


Avui, a Palafrugell, la comunitat musulmana està ben a punt de poder pregar al seu Déu en un espai modern, còmode i digne. La comunitat explica amb orgull que no han rebut cap aportació estrangera per fer aquesta obra. Tota l’obra s’ha pagat per les modestes aportacions de la comunitat musulmana. En altres indrets les comunitats musulmanes haurien de prendre la mateixa iniciativa duta a terme a Palafrugell. En alguns casos, no es pot entretenir més la construcció d’una mesquita. Hi ha ciutats, Barcelona és una d’elles, que resulta incomprensible que no hi hagi una gran mesquita on els musulmans puguin anar a pregar al seu Déu amb dignitat. Sé que en alguns casos las autoritats locals addueixen una sèrie d’arguments justificant la inexistència d’aquesta mesquita, però, coneixent per dins alguns d’aquests casos, tot em sona a excuses de mal pagador. Felicitats musulmans i veïns de Palafrugell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada