divendres, 30 de setembre de 2016

Glosses per la via quotidiana

¿Què vol dir ser important? Moltes persones perden el cap per guanyar notorietat o lluir més que els altres i així satisfer els egos respectius. Des d’aquesta perspectiva, les relacions humanes esdevenen una mena de competició per veure qui és important, qui sobresurt i això se’n diu triomfar en la vida. Però, aquesta cursa no té sentit, no dóna vida sinó que embruteix el cor. El que cal és estimar als demés lliurament i amb total despreniment. Estimar sense extasiar-se en el mateix fet d’estimar. “Els deixebles es posares a pensa quin d’ells era el més important (...) “Qui acull aquest noi perquè porta el meu nom m’acull a mi, i qui m’acull a mi acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres és el més gran”. (Lc 9,46-48)


Tenir fe és també dubtar. No sempre es tenen les certeses que aporten esperança sòlida. Hi ha moments en que la realitat és dura, aspre o commou. És normal vacil·lar i fer-se preguntes que poden sacsejar la solidesa de la fe. En aquests moments de foscor, cal obrir el cor i deixar-se estimar. Llavors, en el silenci íntim, l’esperiti es rebel·la i sembla demanar comptes a Déu. Però, després de la incertesa ens adonem que no estem sols. “Jo us crido auxili, Senyor, / cada matí us arriba la meva súplica / Senyor ¿per què m’abandoneu / i m’amagueu la vostra mirada? (Sl 87)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada