dimecres, 14 de setembre de 2016

Pregar en el Camp Nou

Ahir, en el partit que jugava el Barça amb el Celtic de Glasgow, un amic meu va veure un musulmà vestit amb una samarreta del Barça fent la pregària de la nit.  Eren cap les nou del vespre, feia quinze minuts que el partit havia començat i discretament, mig amagat per un columna, totalment descalçat feia el ritual complert de la pregària.

Aquesta imatge, ben curiosa i sorprenent, pot disparar totes les actituds comprensives del món, fins a l’extrem de demanar, imbuïts d’una actitud defensora de la diversitat religiosa,  habilitar un espai en el camp del Barça on els musulmans culés puguin pregar si els horaris del futbol són coincidents amb els temps de pregària.

Res a dir, però aquesta iniciativa fora molt desafortunada. Perquè el que veié el meu amic té una altra possible lectura. La religió d’aquest musulmà pietós, digne de lloança per la seva fe, li permet diferir l’horari de pregària si les circumstàncies no permeten fer-la en bones condicions. Ah, això canvia totalment la perspectiva de l’anàlisi i de la bondat de cor. De tal manera que hom pot sospitar que el bon musulmà amb la samarreta del Barça, pot ser el que pretenia amb tota naturalitat era afirmar que ell estava allí i que pregava on li donava la gana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada