divendres, 16 de setembre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

La confiança del centurió, qui és el que pronunciarà les paraules de l’evangeli reproduïdes més endavant, és extraordinària. La seva confiança és plena, però també confia creu en la seva autoritat, per això espera la salvació del seu criat. No especula, ni fa un càlcul interessat de la seva relació amb Jesús. Senzillament, té un problema i l’exposa directa i clarament a Jesús. Malgrat la seva consciència de ser un opressor indigne dels jueus, assumeix la seva condició, i obre el seu cor a l’encontre del que considera que és font de vida i salvació. “Jo no sóc digne que entreu a casa meva. Per això ni tan sols m’he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé que és l’autoritat” (Lc 7,6-8).

Déu és compassiu i benigne, té pietat de les persones i s’hi acosta que se’l necessita. Déu encarnat assumeix els problemes de tots  nosaltres i és misericordiós. Qui viu aquesta experiència ho explica com si fos un miracle. Quan compadeix, es situa en mig de la història de les persones donant consol i vida. Aquest Déu és misericordiós i estima els senzills, humils i pobres.“Fill únic d’una mare viuda. Així que el Senyor ho veié, se’n compadí i li digué “No ploris”. El Senyor s’acostà al fèretre i li posà la ma al damunt. Els qui el portaven s’aturaren, i ell digué: “Jove, aixecat”. El mor es posà assegut i començà a parlar” (Lc 7,13-15) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada