Les persones religioses ens podem perdre en pràctiques o entretenir-nos en rituals i oblidar-nos l’essència de la fe. Per presentar-nos a Déu cal estimar i ser honestos. Això és suficient per presentar-nos al judici final. No se’ns judicarà per tal o qual pràctica religiosa, o respectar el rigor ritualista. Aquestes poden ajudar a asserenar l’esperit, però poden fer-nos oblidar allò que és important. "¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? ¿Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui te el cor sincer i les mans sense culpa que no confia en els déus falsos." Salm 23
Moltes persones tenen tendència a conservar immutables els seus criteris, mantenir inalterables les seves actituds o comportaments. Consideren que si les coses s’han fet sempre d’una determinada manera ¿per què canviar-les? No és un elogi al conservadurisme, sinó a la immutabilitat. Però molts cops les circumstàncies exigeixen canviar la manera de pensar i adoptar noves maneres de fer. Hem de saber tenir la ment oberta sense aferrar-nos al passat, que pot empresonar-nos més que fer-nos lliures. "Ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s’ha de posar en bots nous” (Lc 5,33-39)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada