divendres, 9 de setembre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

La majoria de persones volem conservar el que tenim, els nostres bens o la posició social; no volem canviar com som o en resistim a modificar el que fem i com ho fem. Tenim tendència a aferrar-nos a tot allò que conforma l’univers personal que proporciona confort. Però sabem que qui estima massa aquesta manera d’entendre la vida acabarà perdent-la. Perquè la vida és donació total i plena als demés. Aquest és l’exemple d’Isa Solà, la monja catalana assassinada a Haití, que “li han pres la vida, però ella ja l'havia donat molt abans”, com a ha senyalat Sergi d’Assís, monjo de Santa Maria de Montserrat. La vida és donació sense reserves.“Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té” (Lc 14,33)

En la vida, abans de prendre una decisió important, solem reflexionar. En la vida de fe també hi ha moments en que cal aturar-se i posar-se en mans de Déu per tal de discernir el que cal fer. La pregària és el motor de la vida espiritual. Pregant unim l’acció amb la contemplació. Des de l’amor la pregària té sentit per il·luminar la vida dels creients. “Jesús se n’anà a la muntanya a regar, i passem tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n’elegí dotze i els donà el nom d’apòstols”. (Lc 6,12-13)

Ni els diners donen la felicitat, ni l’acumulació de bens no ens fa més feliços perquè distreuen l’ànima d’allò que és important: l’amor als demés. El cor queda contaminat pel desig de ser cada cop més ric. La societat proposa uns models ideals de felicitat que no haurien de ser els nostres. Hem de ser capaços de testimoniar que la joia de viure està en la donació gratuïta i en l’estimació desinteressada als demés; de saber gaudir de les petites i senzilles coses que tenim entorn a nosaltres. “Feliços els pobres, el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui passeu fam vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu, vindrà el da que riureu” (Lc 6,20-21)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada