dilluns, 26 de setembre de 2016

La lleva del biberó

He escoltat que la Temporada Alta es presenta un muntatge de Lluís Pasqual anomenat “In memoriam. La quinta del biberó”. Tot un encert. La Lleva del Biberó es mereixia un record emocionat com aquest homenatge teatral. Masses joves soldats moriren com no poder evocar un sentit record. Totes les guerres són injustes i la folia és extrema quan fa servir els joves com a tropa de xoc o els nens com a soldats, com fan algunes guerres d’avui. Al llarg de la meva vida vaig conèixer dos persones, en Josep Benet i mossèn Ballarín que foren uns afortunats supervivents d’una lleva que no s’hauria d’haver produït mai, mai de la vida.


Ara, amb tota la perspectiva dels quasi prop 80 anys d’aquests esdeveniments, les lleves foren mobilitzades els anys 1938 i 1939, es pot fer un judici més equànime sobre el sentit d’aquesta quintada. Uns 27.000 joves foren enviats al front. És oportú que Lluís Pasqual ha fet una obra que és un gran homenatge a la lleva del biberó i a la memòria d'una generació perduda, recordada a partir del colpidor testimoni dels supervivents. La seva memòria, més que un record, ha de ser una interpel·lació a les nostres consciències per adonar-nos de la monstruositat d’aquests fets. No hi ha èpica exaltada que tingui sentit quan les decisions polítiques portaren a la mort segura milers de joves. Avui que vivim en el temps de revisió de la memòria històrica, pot ser seria oportú reflexionar sobre la mala decisió presa pel president de la II República Española que, en lloc de proposar una rendició ordenada, preferí desesperadament enviar tants joves a morir per un país que ja no existia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada