divendres, 21 d’octubre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

La riquesa pren la vida, la condiciona sense donar felicitat. L’afany per posseir, per acumular bens i tenir cada cop més anul·la la possibilitat de ser persones obertes a la vida i als demés. L’obsessió per tenir i no ser ofusca l’ànima i afebleix l’esperit. Fa que les persones ens tanquem als sentiments dels altres fins a esdevenir uns estranys i al final els valorem com una riquesa més i no com uns éssers humans. “Guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.”.(Lc 13,15)

Ser testimonis de fe no és fàcil. Pot haver-hi molta hostilitat a acollir aquest anunci. El món sembla indiferent, quan no enfrontat a la fe. Però, cal perseverar. Per fer aquest anunci no calen masses parafernals. La paraula i l’exemple n’haurien de ser suficients. En tot moment cal fer-ho sense estridències ni violències. Cal ser gent de pau u bé.“Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa” (Lc 10,3-5)


No sempre trobo les paraules justes per expressar, en pocs mots, les vivències interiors. La lectura dels salms ajuda a fer aquesta síntesi. La saviesa dels autors dels salms em serveix per resumir en poques paraules tot el que sento interiorment. A partir del salm, puc contemplar el misteri de la vida i com la fe hi és present. Prego amb el salms i visc amb els salms. “Ell és el Déu que em salva / confio, no m’espanto. / D’ell em ve la força i el triomf, / és ell qui m’ha salvat / Cantant de goig sortirem a busca l’aigua / de les fonts de la salvació” (Is 12,1-3)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada