divendres, 7 d’octubre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians sabem que hem d’estimar els demés. Estem convençuts que l’amor és vida: dóna vida i dóna sentit a la vida de cadascú. Sabem que l’amor és manifesta en forma de solidaritat als altres. L’amor és donació i compromís. Però l’amor, també necessita estar complementat d’un esforç econòmic per fer possible que la solidaritat que brolla de la misericòrdia sigui efectiva. La solidaritat també és conjuga en forma pressupost. “L’endemà, quan s’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li “Ocupat d’ell, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més” (Lc 10,35)
  
Sovint anem per la vida molt atrafegats i anguniats. Anem amunt i avall apressats pel temps o fent múltiples coses simultàniament, acumulant-se feina que n’ s’acaba mai. Al final tenim la sensació que la vida se’ns esmunys com l’aigua s’escola entre els dits. Quan fem balanç ens preguntem: ¿hem fet allò que és important?, ¿ens queda temps per asserenar-nos i treballar el nostre interior. Les respostes a aquestes preguntes constaten sovint que hem estat ocupats en coses supèrflues, intranscendents i em arraconat allò que aporta vida. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa” (Lc 10,41-42)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada