dijous, 13 d’octubre de 2016

La vestimenta islàmica com arma política

De tant en tant la vestimenta islàmica, (vel, burca i burquini), és objecte de debat polític a occident. Per alguns, és la manifestació del salafisme radical que no vol cap mena d’integració en la societat no islàmica; per altres, on coincideixen feministes i gent ben intencionada, és un dret a defensar perquè expressa la llibertat de les dones de vestir-se com vulguin. Segons com es miri, estic d’acord amb els dos punts de vista. Però convé matissar moltes coses perquè penso que, si bé manifesten una realitat no expressen el nucli del problema.

¿Quin és el nucli de la qüestió?. Opino que es troba en les següents qüestions no necessàriament interrelacionades. Primer, la vestimenta és una opció personal que cal respectar sempre hi quan no alteri les relacions socials, la seguretat de la convivència i el seu ús no estigui imposat. Per això, cal respectar qui adopti certes formes de vestir com opció de la llibertat. Però, ¿són sempre lliures les dones musulmanes en determinats països islamista quan la policia de la moral les obliga a tapar-se? És evident que no. Però, ¿que passa a occident?. ¿Són lliures les dones musulmanes quan es tapen per pressions familiars o quan decideixen tapar-se perquè, diuen, troben en l’adopció d’un determinada vestimenta una afirmació de la seva identitat?. Respectable, però incomprensible que per temes d’identitat una dóna musulmana europea hagi d’amagar la seva feminitat a la vista dels demés.

I això em porta a la següent consideració. L’islam més intransigent, aquell que no vol cap mena d’interrelació amb els valors occidentals perquè els considera decadents i encarnació del dimoni, propicien l’adopció d’una determinada vestimenta islàmica femenina a occident. La seva proposta no és neutre, ni es mou només en el camp religiós. El component religiós és secundari davant la petjada cultural que significa situar les dones en posició subordinada respecte als homes. El salafisme és vigorosament misogin. Això és el que hi ha al darrera del vestit que amaga la feminitat de la dona. L’islamisme polític, conscient de que bona part de la societat occidental s’irrita davant del masclisme dominant en determinades concepcions de l’islam, porta el tema del vestit de les dones a l’extrem a fi de provocar el conflicte polític. Perquè aquest islamisme polític està convençut que la seva missió religiosa implica una batalla política per canviar les regles de joc occidentals i sotmetre tots els països al dictat de la llei islàmic. La única capaç, afirmen, de reconciliar, l’home definitivament amb Déu, això sí mentre que la dona estigui tapada per una tela.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada