dissabte, 8 d’octubre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

En la vida, hem de saber a ser confiats. Ser previnguts no és el mateix que desconfiar. Les relacions humanes han de basar-se en la confiança mútua que neix del convenciment que tots formen part de la mateixa fraternitat. En l’àmbit de la fe la confiança és la base de la relació amb Déu. Aquesta actitud allibera l’esperit i dóna pau interior. “Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obria, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca, troba, a tothom qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)

Davant de cadascú, la vida mostra un ventall d’ocasions que ens permeten estimar i també canviar el que pensem o modificar el que fem. A vegades, per anar atrafegats o preocupats amb les cabòries no podem adonar-nos d’aquestes moments. La vida passa en silenci davant dels nostres ulls i no la sabem veure. Cal tenir el cor obert i la ment espavilada per descobrir aquestes situacions i fer-ne d’elles unes oportunitats per ser persones bones. “Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escolem atentament les paraules del vostre Fill” (Ac 16,14)

De tant en tant és bo aturar-nos i contemplar el que ens envolta. Acció i contemplació es complementen. Així ens adonarem com la bellesa està a prop nostre, en detalls senzills o en la manifestació de grans obres humanes o en la pròpia natura. Per fer-ho cal tenir una mirada contemplativa i pau interior per tal de gaudir del nostre entorn. “Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima. La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat”(Sl 110)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada