Glosses per la vida quotidiana

Glosses per la vida quotidiana 28 octubre 2016 La vida cristiana és un compromís a favor de fer justícia als desvalguts. Si mirem al nostre entorn ens adonem que hi ha molta gent que espera que algú els faci justícia. Tenen fam i set de justícia. Hi ha moltes maneres de fer-ho: la política orientada al bé comú, el treball de les institucions a favor dels desvalguts i l’entrega personal que acull i aporta esperança a qui l’ha perdut. Ben segur que cada persona pot trobar on participar per ser testimoni de la justícia. “El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistint de les vídues” (Sir 36,15-17)

 La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre, No és el coneixement científic el que ens dóna les respostes, ens cal un saber més arran de la pròpia experiència de viure. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mc 11,25)

Al llarg de la vida ens trobem amb persones preocupades per tenir rellevància social. Sovintegen els cops de colze per ser dels primers. Qui té aquesta actitud no es preocupa pels demés, només aspira a ser el més notable. Mentrestant, moltes persones es veuen marginades i deixades de banda. Aquesta obsessió pel lluïment, a qualsevol nivell, impedeix l’amor i deshumanitza. “Mireu ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers” (Lc 13,30).