Sovint
les persones ens irritem i desesperem davant les injustícies o els infortunis.
Arribem a pensar que moltes de les nostres esperances es queden en no res i que
els problemes, els mals que volíem vèncer persisteixen i no veiem que puguin
eliminar-se. En aquest punt, tenim la temptació de fer els mateixos retrets que
Job feu a Déu quan feia balanç de la seva vida. Però, no tot està perdut. Al
darrera de tot gest d’amor amb qui sofreix, és oprimit o perseguit sempre hi ha
vida. El treball per la justícia no és estèril “¿Què se’n treu de portar a la llum i a la vida els qui sofreixen i
viuen amargats?”(Jb 3,20)
Dir
la veritat és un bé escàs en una societat on prima més aparentar que la
sinceritat. Alguns hem aprés que la veritat ens farà lliures, però tinc la
sensació de que l’engany domina molts àmbits de la vida. Pot ser val més callar
abans de dir un mentida. “Mireu un
israelita digne d’aquest nom: un home que no enganya”(Jn 1,47)
La
vida interior necessita ser conreada amb paciència, constància i tenacitat. Cal
trobar un bon guiatge espiritual que ens ajudi a fer bones lectures que eduquin
i alimenten l’experiència del cor. Per sort, hi ha persones que són bons mestres
espirituals i bones llibreries que poden aconsellar lectures que són bon
aliment per conrear l’esperit. Cal destinar un temps, dins l’agitada vida, a
aturar-se, contemplar i deixar-se amarar-se per lectures per la vida interior. “Sempre que m’arribava la vostra paraula, jo
la devorava, i era un goig i una delícia per al meu cor”.(Jr 15,16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada