dissabte, 29 d’octubre de 2016

Glosses per la vida quotidiana

Viure la vida és com caminar. Primer de tot, hem de saber quin és el nostre camí. On volem anar. Després, hem d’optar pel camí i començà a fer-lo. Hem d’estar preparats per avançar i superar totes les dificultats que podem trobar. També ens hem de conèixer a nosaltres mateixos per saber quan aturar-nos per reposar. En el camí trobarem a altres persones que haurem de relacionar-nos-hi. He de saber aturar-nos de tant en tant per gaudir de l’entorn. En el caminar, podem trobar dreceres. No sempre la drecera és bona. Cal saber discernir quina cal agafar. Finalment, el camí té el seu punt final. Llavors serà el moment de fer-ne balanç i assaborir el que hem fet. “He d’anar fent el meu camí avui, demà i demà passat”. (Lc 13,33)

Al llarg de la vida, les persones hem de prendre decisions importants. En aquests moments és bo aturar-se, contemplar el que hem fet i volem fer, sospesar els pros i contres, avaluar i judicar, i contrastar la decisió amb els principis que ens estructuren. Aquest procés de discerniment comporta deixar-se també en mans de la dimensió transcendent que ens aporta confiança i ens acull en la seva misericòrdia.  “Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n’elegí dotze i els donà el nom d’apòstols”. (Lc 6,12-13)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada