dimarts, 18 d’octubre de 2016

Impostures mediàtiques

Més d’un cop he repetit una frase que vaig sentir dir al gran polític Paco Fernández Ordóñes “No creo en la política de gestos, pero hay gestos que defineixen una política”. Anava molt encertat. Tot això ve a conte perquè he sabut que el regidor de Badalona que molt cofoi trencà la interlocutòria judicial comminant a fer festa el 12O no havia trencat l’original, sinó una fotocòpia. Suposo que era una fotocòpia de la interlocutòria perquè, posats a fer, podia ser una fotocòpia de qualsevol cosa. Perquè el que es pretenia era impactar als espectadors del telenotícies de la valentia d’alguns regidors badalonins que es passaven les ordes judicials per l’arc de triomf i que, amb un gest de desobediència, inauguraven una nova legalitat.

Al cap i a la fi, tot fou un engany per fer-nos creure que els regidors badalonins eren petits herois que desobeïen la força de l’Estat. El que quedà en la retina del telespectador fou el gest d’esquinçar un paper. Al veure la imatge vaig pensar que m’agradaria veure aquests mateixos regidors badalonins trencant davant dels mossos d’esquadra les ordres judicials de desnonament. Vull dir que, posats a fer salta la banca de la legalitat, fem-ho evident per tot. Perquè en aquests casos les ordres judicials són autèntiques, no simples fotocòpies.

Les impostures mediàtiques abunden en els telenotícies o els magazins de màxima audiència. Recordo l’escàndol que muntà Empar Moliner al trencar un exemplar de la Constitució espanyola davant les càmeres de TV3. Horror, sacrilegi, desafiament, etc... exclamaren moltes persones. Admeto la meva admiració per aquesta periodista, però aquest dia també ens enredà plenament. Mirant després el vídeo del suposada afront descobrí que el que Empar Moliner feu era esquinçar un llibre de Manuel Múgica Laínez, magnífic novel·lista y periodista argentí autor de la gran obra Bomarzo,  enquadernat en pasta imitant a un exemplar noble de la Constitució. Un altre engany. La successió d’aquests fets evidencia que vivim en un món abocat a les primeres i fugisseres  impressions. Tot passa ràpid amb l’únic objectiu que despertar les emocions. Tot passa en dècimes de segons, com els regats d’en Messi. Aquesta fugacitat es vol fer creure que allò que hem vist és la veritat, fins i tot, única veritat. És una llàstima que l’esperit crític humà, hereu de la necessària sospita que ens fa lliures, sigui cada cop més un bé escàs. Estan triomfant el entabanadors i encantadors de serpents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada