Glosses per la vida quotidiana

Les riqueses, ni donen la felicitat, ni aporten la pau espiritual, ni serveixen per omplir de sentit la vida. L’afany per posseir ens tanca a l’acolliment de les altres persones i accentua la tendència a l'egoisme. L’obsessió per la riquesa ofusca l’ànima i vulnera l’esperit. L’esperit del món empeny a sobrevalorar les riqueses, els bens i altres recursos materials i oblida allò que és realment important: estimar-nos i estimar a les altres persones. “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.” Lc 12,15 

Pau i bé és una expressió antigament emprada per transmetre el desig de bondat i harmonia en la vida. No estaria malament recuperar-la com a desig per ordenar la convivència en una societat plena de tensions, desconfiances i agressivitat. “La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel” (Salm 85(84),11-12) 

No hem de tenir por, necessitem tenir seguretat interior per afrontar els temps d'incertesa. Això vol distingir, saber el que és important del que és accessori. Cal educar l'esperit per fer aquest discerniment. "El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m'espanto. D'ell em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació". (Is 12,2-3)

Glosses per la vida quotidiana

La saviesa no depèn de la raó de les persones que nosaltres identifiquem com a persones llestes i intel·ligents perquè tenen una raó privilegiada. Les persones verdaderament sàvies tenen la saviesa en la senzillesa del seu esperit. És una lucidesa que neix del cor i ens ajuda a comprendre el sentit de la vida. “Has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)

En aquest món ple de falsedats, de mentides que esdevenen veritats reivindico la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Ser sincer és dir el que sentit o pensat realment. Una persona sincera no es falsa o dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i esculla adequadament el moment, però no és un hipòcrita. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats”. (Lc 12, 2-3)

Glosses per la vida quotidiana

Si algun cop ens preguntem, què puc fer pels altres? no cal pensar en grans respostes. El que està al nostre abast és ser acollidors i amables. Segur que alguna d’aquestes persones en ho agrairà, més del que ens pensem. En un món de tanta individualitat i aïllament, l’acolliment amable eixample el cor de qui és acollit i l’ànima de qui acull.

“Ell m'amaga al seu costat
en dies de desgràcia;
m'encobreix al recer de casa seva,
em porta dalt la roca inaccessible”
Salm 27(26), 5

La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar la nostra realitat i trobar-ne el sentit. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)

Sovint podem caure en la temptació d’entretenir-nos en aspectes secundaris de la vida i oblidar allò que és essencial: l’amor a les altres persones. Vivim en una societat majoritàriament preocupada en aspectes secundaris, totalment accessoris, abandonant allò que va la pena: la pau, la joia i la generositat. Abandonem les preocupacions supèrflues i deixem-nos endur per l’Esperit. “Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l’amor a Déu” (Lc 11,42).

Glosses per la vida quotidiana

¿Què és la providència? És una actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. “Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren”. (Lc 11,9-10) 

La desunió, les baralles, la no entesa no ajuden a construir una societat millor. Al contrari, són grans problemes que deshumanitzen perquè no contribueixen a edificar la societat sobre valors sòlids. La manca d’unitat afebleix el diàleg i ens fa més vulnerables.“Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

Glosses per la vida quotidiana

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15) 

Hi ha moments que estem tan atrafegats que no ens adonem que la vida se’ns escapa com aigua entre els dits. Sembla que el món es pugui acabar a l’instant següent. Poden estar tan capficats en les coses quotidianes i els seus neguits que no tenim capacitat per descobrir les mirades dels altres. El neguit de la immediatesa ens pertorba i ens deixa insatisfets perquè tenim la sensació de perdre’ns els aspectes més importants de l’existència. Aquest neguit vital ens impedeix acostar-nos als altres, fer-nos propers a les seves esperances i junts seguir pel camí de la vida. Hem de sortir de nosaltres mateixos i anar a l’encontre de l’altre. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10, 41-42) 

La pregària és un exercí d’humilitat personal i d’abandonament interior al misteri del transcendent. Al pregar ens situem davant de nosaltres mateixos buscant la profunditat de cada instant de la vida. Per pregar no calen moltes paraules. Cal confiar amb la força de la sinceritat de cor. “Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. Ell els digué. Quan pregueu, digueu: “Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació”. (Lc 11,1-4)

Glosses per la vida quotidiana

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15)

 

La innocència, és, en altres accepcions, la condició de qui no ha fet el mal i ignora el que és el mal. És la innocència dels nens. Els adults, ho sabem tot i, malgrat això, no renunciem al mal. L’elogi de la innocència dels nens és la reivindicació de la netedat de cor. Hem de viure sincerament, sense calcular en benefici propi o ignorat el mal que podem fer. “Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel” (Mt 18, 3)

Glosses per la vida quotidiana

Viure comporta estimar als altres. No és un declaració genèrica, abstracte, sinó un compromís d’amor al proïsme. No podem ser indiferents a la seva situació. Hem d’adoptar actituds concretes que orienten el nostre comportament per fer entenedor i visible aquest amor. Les següents paraules ens proposen algunes idees en aquest sentit. "No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guïi pels propis interessos, sinó que miri pels altres" (Fl 2,3-4)

L’amor a les persones té moltes manifestacions. Una d’elles és l’acolliment i el respecte al altres. La fidelitat en l’amor exigeix constància i respecte, accessibilitat i proximitat. Qui estima està sempre al costat i a prop de l’estimat. Qui estima enforteix el seu esperit i creix interiorment.

“Em prosterno davant el santuari
i enalteixo el teu nom,
perquè estimes i ets fidel:
les teves promeses sobrepassen
el que havíem sentit de tu.
Quan jo t'invocava, m'has escoltat,
has enfortit la meva ànima”
Salm 138 (137),2-3

Hem de viure fent el bé. Això vol dir practicar la justícia, atendre els bons consells, respectar les diferències i estimant sense esperar res a canvi. Fer el bé és això i moltes coses més. No tothom comparteix aquest anhel i ens tempta a apartar-nos ‘en. Hem de mantenir-nos ferms i perseverar en la causa de la justícia. “Feliç l'home que estima de cor la Llei del Senyor i la repasa de nit i de dia; dona fruit quan n'és el temps” (Salm 1,2-3)