Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir els aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir conviccions ens dóna saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida. “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

Les persones som contradictòries i ens hem d’acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Mt 16,24)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de judicar a les persones. Sovint desconeixem les circumstàncies que condicionen els comportaments de les persones i això impedeix que les nostre apreciacions siguin justes. Més que jutjar, el que hem de fer és ajudar als altres a descobrir els obstacles que impedeixen actuar amb estimació als altres. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats” (Mt 7,1.2)

Cada religió té una sentència que resumeix sintèticament com hauria de ser el comportament desitjable de les persones. En el cristianisme, l’amor als altres sintetitza s la gran síntesi. ¿Com ens hem de comportar amb els altres? ¿Què hem fer? La resposta és senzilla: no fer-los el que no volem que ens facin a nosaltres. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 6, 12)

Aquests dies la llum guanya la nit. Com a creients esperem una llum que doni sentit i sadolli les esperances sostingudes des de temps. Necessitem aquesta esperança per seguir caminant en un món més desesperançat. Hem de saber ser testimonis de petites esperances en la nostra vida quotidiana. “Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel” (Lc 1,78)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària forma part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir el pa necessari per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6,7-8)

 

L’afany d’acumular riqueses accentua l’egoisme, rapta el cor a la bondat. Les ganes de tenir anul·la la possibilitat de ser, de créixer com a persones i ens fa insensibles a la descobriments dels altres. La vida no és un compte corrent, sinó la riquesa que brolla d’estimar intensament i donar-se de tot cor a que les persones siguin felices. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors al cel; aquells no s’arnen no es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens els tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21)

Glosses per la vida quotidiana

En moltes ocasions tinc la sensació que vivim en un món difícil, ple d’incerteses i de tensions incomprensibles, on sembla que no ens en sortim a l'hora de resoldre els greus problemes de la humanitat. Massa odis i insolències desfermades omplen la societat. A petita escala, les relacions personals també es poden veure contaminades per moments de manca de respecte o de perdó. Enfront d'aquesta cultura de la venjança, cal proposar la reconciliació, el perdó i l’amor. “Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el te vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar”. (Mt 5, 39-42)

Estimar els enemics costa i es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió, però el cristianisme proposa una relació d’amor cap a ells. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també implica combatre les circumstàncies que fan que es converteixin en els nostres enemics. “Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos” (Mt 5,.44-45)

La discreció és una bona consellera per no alimentar la vanaglòria. Convé fer les coses pel convenciment de la seva oportunitat i justesa, i no pas per buscar l'elogi dels altres. De fet, la misericòrdia exigeix aquesta discreció pacient que actua sense esperar cap altra recompensa que el fet de saber que es fa el bé. “Mireu de no fer el bé davant de ela gent perquè ho vegin (...) Quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que beu tot el que és secret, t’ho recompensarà” (Mt 6, 1-4)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de viure reconciliades amb els altres. No poden haver-hi rancúnies que enterboleixen les relaciones humanes. Cal esforçar-se a fer les paus i restablir els ponts de convivència. L’amabilitat és una virtut bàsica per vèncer els enutjos i els menyspreus entre les persones. Les relacions interpersonals han de ser sinceres i cordials, pacificades i amoroses. “El qui s’enfadi amb el seu germà serà reu davant el tribunal. El qui digui el seu germà una paraula de menyspreu serà reu davant el Sanedrí i el que l’insulta acabarà al foc de l’infern” (Mt 5, 22)

Tot sovint anem atabalats o capficats amb algun dels problemes que ens preocupen, fins el punt de no tenir temps per asserenar-nos i tenir capacitat per acollir als altres. Jesús ens convida a acostar-nos a ell perquè així trobarem la manera de retrobar-nos a nosaltres mateixos i obrir-nos als germans. Cal saber aturar-nos i contemplar el nostre interior. “Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i tronareu el repòs que tant desitjà-veu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11, 28-30)

Glosses per la vida quotidiana

L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem a que ho siguin. L'esperança és una certes que reclama el nostre testimoniatge al seu favor. Estem cridats a l'esperança. No és un optimisme irreal, aquesta esperança neix del convenciment profund que l'amor tot ho pot i tot ho salva. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el que seran saciats". (Mt 5,4-6)

La sal té la funció de salar i potenciar el gust. Aquesta és la seva funció. Sense ella, els aliments no tenen gust. Si hem de ser sal, vol dir que hem de ser testimonis de la veritat que hi ha en la causa de Jesús. El nostre testimoni és fer el bé, testimoniar l’amor. En tot moment, hem de recordar d’on venim i on volem arribar. No podem amagar les nostres utopies. Hem de treballar activament a favor de tot això, sense amagar-nos o dissimular. Fent-ho, podem molestar i incomodar, però el nostre testimoni serveis per mantenir viva aquesta utopia que aspirem. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada?” (Mt 5,13)

Les persones som limitades, especialment alhora d’identificar les veritats orientadores del nostre comportament. Necessitem trobar aquestes veritats a partir de la interacció i el diàleg amb altres persones. Les veritats personals són la síntesi de moltes converses, lectures i reflexions. Aquesta convicció pregant per tenir obertura de pensament i de cor, i tenir disponibilitat a acollir nous consells i adoptar noves actituds per caminar per la vida. “Feu que aprengui els vostres camins, guieu-me en la vostra veritat” (Salm25/24 -4b,5a)

Glosses per la vida quotidiana

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor Déu es fa comprensible, perquè Déu és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. Només podem veure el rostre de Déu mirant la cara de les persones. El camí a Déu es fa transitant cap l’amor al proïsme. “¿Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: «El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests»”. (Mc 12,28-31)

Hem de procurar ser coherents i dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar-les fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova de l'evangeli tota la humanitat” (Mc 16,15)