divendres, 19 d’abril del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. Ella dona força per enfrontar-los i sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27).

És cert que les persones necessitem pa per alimentar-nos, però també ens cal una altra mena d’aliment per enfortir i fer créixer la vida interior. Els dos aliments ens permeten tenir una vida digna i plena. Lluitem a favor de la justícia perquè tothom pugui tenir l’aliment necessari i també ens preocupem pel benestar interior de les persones. Els individus, junt amb l’atenció i cura del seu cos, han de procurar per la salut del seu nostre esperit. “Jesús digué: “Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui creuen en mi no tindran mai set” (Jn 6,35)

El seguiment de la causa de Jesús transforma. Neix d’un retrobament personal que canvia la manera de ser, de pensar i actuar. En el fons, aquesta causa és la causa dels altres. És una donació a l’alliberament de les persones que pateixen qualsevol mena d’opressió i sofreixen. Hem de saber descobrir cada dia quines coses ens exigeix la causa de Jesús. “Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. Però ja us ho he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu.” (Jn 6,35-56)

dissabte, 13 d’abril del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop hem sentit l’expressió que cal nàixer de nou. És una bona metàfora per expressar que cal vèncer les velles inèrcies que ens empresonen o limiten. Per fer-ho, cal renunciar a algunes coses. És un morir al que és vell per assolir unes fites superiors, plenes d'una nova vida, diferent i més plena.  "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit". (Jn 12,24)

Si compartim el que tenim amb les persones que no tenen tots en sortim guanyant i enriquint. Uns, perquè reben allò que no tenien i qui dona perquè el seu cor s’omple de la joia de ser solidari i generós. L’amor ens convida a compartir i a col·laborar amb la felicitat dels altres. I estimant creixem com a persones i guanyem la pau interior. “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent? Jesús digué que fessin seure tothom. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. Els repartia tant com en volien” (Jn 6, 9-11)

divendres, 12 d’abril del 2024

Glosses per la vida quotidiana

La confiança sosté les meves esperances. Sense aquesta confiança tot fora més feixuc perquè, en determinats moments, tot sembla molt espès i difícil. En aquestes situacions el cor i el pensament descansen en les seguretats de l’esperit fonamentades en una fe treballada en la pregària i sostinguda per l’acceptació del do de la gràcia que rep el creient. “Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38)

El diàleg de Jesús amb Nicodem és contundent. És clar quan diu: cal néixer de nou. La proposta no és cap abstracció. Per recuperar la joia interior cal obrir-se a un esperit nou que ens ajuda a renovar el cor i canviar d’actituds. L’amor, l’estimació plena als altres, la sol·licitud a l’amor que reclamen els altres ens ajuden a descobrir aquesta dimensió interior que allibera i transforma. “Jesús digué a Nicodem: “Heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’Esperit”. (Jn 3, 7-8)

La veritat ens fa lliures. Està en la veritat és un decisió personal. Hi ha que volen viure en la foscor i actuen d’acord amb aquesta decisió. Però, la llum que ajuda a entendre el sentit de la vida només pot venir del camí de la veritat. Els que obren malament estan en la foscor, mentre que fe el bé, estimar als germans és viure en la veritat. “Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu”. (Jn 3, 20-21)

dissabte, 6 d’abril del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Viure en plenitud no depèn del que tenim sinó del que som. El camí està en l'elecció entre el ser o tenir, El do de la saviesa present en les tradicions religioses ajuda a tenir criteris per fer aquest discerniment. En el llibre de la Saviesa de la tradició jueva recollida en l'Antic Testament presenta la saviesa com una virtut omple de llum la foscor. "La saviesa obre els llavis dels muts i dona eloqüència als senzills" (Sv10,20-21)

Hem de ser humils i no pensar que som superiors als altres. Tota persona és digna de ser respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tan sovint, fins i tot sense adonar-nos. Tothom és important en la construcció de la societat. Tota pedra fa paret, diu la dita. Tal com digué Stefan Zweig: "El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres". “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho fet, i els nostres ulls se’n meravellen”. (Salm 118/117, 22-23

 

divendres, 5 d’abril del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Tenir seny és una virtut desitjable. El seny es defineix com la ponderació mental. Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. No hi ha com tenir cura de treballar  amb atenció a fi de tenir bon seny. “Beneit sigui el Senyor que em dona seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor” (Salm 16/15, 7)

La mort no pot tenir la darrera paraula de l’existència humana, tot i la seva negació de la vida. Les persones podem repetir la mateixa experiència dels primers deixebles que comprengueren el sentit de la resurrecció a partir de la seva trobada personal amb Jesús. Llavors, tot esdevé comprensible i descobrim com l’amor transcendeix la mateixa finitud de la mort. “Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques?. Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria!. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni - que vol dir «mestre»”. (Jn 20,15-16)

Els cristians hem de fer com els deixebles d'Emaús: acompanyar a la societat, a les persones en els seus itineraris; conversar i a través del testimoniatge fer-los entendre el sentit de l'experiència creient en Jesús. La fe és també acompanyament en el camí de la vida. ""¿No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?" (Lc 24, 32)

dissabte, 30 de març del 2024

Gloses per la vida quotidiana

Molt bona Pasqua. No busquem entre els morts el sentit de la vida, Crist viu entre nosaltres. En som testimonis i en donem testimoni. Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Per què busqueu entre els morts el qui viu? La Pasqua de nou se'ns presenta a tots. Visquem la Pasqua. És el dia en el qual celebrem el triomf de la llum sobre la foscor, de la vida sobre la mort. La mort ens anul·la la llibertat en forma d'injustícia, assassinats terroristes, malaltia o la mort que ens aparta definitivament dels éssers estimats. La nostra esperança és que hi ha vida després de la mort. Aquesta és l'esperança que ens sosté. Però, hem de lluitar perquè la justícia guanyi a les morts injustes i innecessàries. Només així, experimentarem el sentit alliberador de la Pasqua

No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat” (Mc 16,6).

divendres, 29 de març del 2024

Glosses per la vida quotidina

Jesús al Dissabte Sant és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. Déu és absent. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. De tal manera que sembla que no existís. Arribem a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. Però tenim la certesa que després del silenci de la perplexitat dissabte vindrà la llum de  la festa Pasqual “Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 ).