Glosses per la vida quotidiana

Les persones podem manifestar una tendència a pensar que som superior als altres o que els títols i coneixements que tinguem ens donen més rellevància social. Correm el risc de separar-nos dels altres per supèrbia enlloc d’acollir-los i ser-ne servidors. També podem caure en el parany d’ignorar el reconeixement que cal tenir a les capacitats i mèrits dels altres. Cal evitar qualsevol actitud que allunyi i separi. “No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13, 16-17)

No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar. Hi ha persones que amb molt lucidesa ens adverteixen dels perills d’una societat desbocada. Però, per regla general, no els fem cas i vivim com si passes res. Tenir el cor endurit per escoltar mals auguris. Hauríem de tenir orelles que escoltessis i ulls que veiessin. “Els profetes només són mal rebuts en els seus pobles, en la seva parentela i entre els de casa seva” (Mt 13, 57)

Glosses per la vida quotidiana

La sinceritat hauria de ser la nostra divisa. Hem de combatre la hipocresia, la falsedat, la foscor i tot el que pugui amagar el nostre cor o pensament a l’escrutini dels altres. Les nostres relacions han de ser obertes i transparents a la mirada de les altres persones. No tenim res a amagar i hem de compartir amb els altres el que som. “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d'orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats” (Lc 12,1-3)

Tot i que la raó ens ofereix les eines per assolir la saviesa i el coneixement, el misteri profund de l'existència només s'arriba a comprendre realment a través del cor. És precisament des d'aquesta senzillesa interior on neix la capacitat de descobrir el valor de la transcendència en cada acte que duem a terme i en cada fet que ens envolta. Així, en la quotidianitat, es fa possible contemplar la revelació d'aquell amor que tot ho sosté i que acaba donant un sentit ple a la nostra vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Gràcies a l’amor vencem el nostre egoisme que ens empresona. Si perdem la capacitat d’estimar morim vivint. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Estimem, no deixem d’estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

Hem de ser confiats i viure esperant que més enllà de les nostres capacitats, l’amor obre nous horitzons i eixample l’esperit. Estem cridats a l’esperança, el camí és l’estimació plena als demés i a nosaltres mateixos. Totes dues conreen el nostre esperit i porten la pau al cor. “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” (Salm 117 (116), 2)

Glosses per la vida quotidiana

La pau no és només l’absència de guerra o el manteniment d’un “status quo” que dona aparent tranquil·litat perquè no hi ha conflictes mentre es mantenen les injustícies. Si volem la pau hem de treballar per la justícia i per la dignitat de les persones. La pau neix en el cor de cada un de nosaltres quan ens estimem i estimem al proïsme. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27)

Hi ha moments en la vida que els esdeveniments ens superen i ens esgoten anímicament. En sentim amb l’ànima cansada. És en aquestes situacions que cal obrir l’esperit perquè la transcendència ens consoli i reconforti. La pregària, la meditació, i altres camins, són bons ajuts per trobar la pau interior. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada, salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo que us invoco” (Salm 31/30,17-17)

Per néixer de nou, per canviar interiorment i vèncer velles inèrcies que ens empresonen o limiten, cal renunciar a algunes coses. És un morir, renunciar, al que es vell per assolir unes fites superiors, plenes de nova vida, diferent i més plena. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit" (Jn 12,24)

Glosses per la vida quotidiana

La fe no pot ser cega, comporta una gran exercici de confiança a una invitació que va més enllà de la raó tot i que necessita ser raonable. Creure és una adhesió que neix en el cor, amb més convenciment i entrega que certeses. “¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist?” (Jn 20,29)

Les persones necessitem conrear l’esperit. La vida és densa, plena de moments que fan trontollar-nos o ens interroguen sobre el sentit de motes coses. En aquests moments és quan necessitem retrobar la llum, la veritat i la pau en el nostre interior. “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,46).

Glosses per la vida quotidiana

L’esperit anima la vida interior de les persones. Necessitem l’experiència espiritual per viure. Cada dia tenim moltes oportunitats per nodrir-nos de interiorment a partir del que vivim. Hem d’estar atents per copsar aquestes situacions, contemplar-les i veure de quina manera ens ajuden a créixer interiorment. Cada dia hem de dedicar una estona per descobrir aquelles fets que ens poden ajudar a néixer de nou en l’esperit. “Heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’esperit” (Jn 3, 7-8)

L’egoisme anul·la la solidaritat humana. L’afany d’acumular individualment les riqueses ens fa insensibles a les necessitats de les altres persones. Aquesta tancament corrou el caràcter i envelleix l’esperit. El camí per rejovenir-nos, per nàixer de nou, és compartir allò que tenim amb convenciment i alegria. L’important és ser persones, no tenir riqueses. “La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots” (Ac 4,32)

Hem de ser el màxim de sincers. Hem de ser persones exemptes d’hipocresia o simulació. És el mateix que dir sempre la veritat, allò que sentim o pensem realment; que no som falsos o dissimulem. Cada dia tenim múltiples ocasions per ser transparents. El mateix que diem per les persones és aplicable a les institucions, especialment a les polítiques i als polítics. “Qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmascari les seves obres. Però els que viuen d’acord amb la veritat si que busquen la llum, i que tothom vegi que fan, ja que ho fan segons la llum” (Jn 3, 20.21)

Glosses per la vida quotidiana

En l'ofici de viure, ens trobem constantment davant de situacions que ens obliguen a discernir com actuar per tal de mantenir-nos fidels a les nostres creences i als fonaments que donen sentit a l'existència. Aquesta recerca de coherència fa que necessitem referents que ens ajudin i ens acompanyin en el procés de reflexió. En aquest context, la lectura i la meditació de l’Evangeli esdevenen un recurs excel·lent per orientar el camí i trobar les respostes que busquem. "Els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures" (Lc 24,45)

Tota persona té una dignitat que cal respectar i ser tractada amb respecte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora els individus per interessos i algunes són rebutjats segons les circumstàncies. Tota persona és sempre interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tant sovint. Tothom és important en la construcció de la societat. Tota pedra fa paret, diu la dita. Així, cada persona té un paper en la construcció de la societat. Tal com digué Stefan Zweig, “El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres”. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho fet, i els nostres ulls se’n meravellen”. (Salm 118/117, 22-23)