dissabte, 27 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de mantenir-nos en actitud de recerca, d’obertura del cor a aprendre de les altres persones. Ho hem de fer amb humilitat, reconeixent les nostres limitacions. Només això podrem recórrer el camí del creixement personal.“Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren”(Mt 7,7-8) 

Les nostres relacions amb les altres persones han de ser ambles amb atenció i educació. Hem de tenir cura de relacionar-nos bé, sense irritar-nos o ferir la sensibilitat de les altres persones. I si ho hem fet, hem de saber demanar perdó el més aviat possible i procurar refer els ponts malmesos. “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)

divendres, 26 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els ciutadans esperen dels nostres governants que governin bé. L’art del bon govern és ocupar-se de les qüestions dels altres, els problemes públics, anteposant el bé comú als interessos de partit o particulars. El govern és poder, però aquest poder és per servir als ciutadans, no per deshumanitzar-los. El bon govern és generositat, servei i entrega. “Pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com els qui regeixen despòticament les hisendes, sinó fent-vos models del ramat” (1Pe 5,2-3) 

Necessitem rebre consol per poder viure en un temps plens de dolor, d’enormes dificultats i d’horitzons tènues. Les certeses que ens aguantaven s’han afeblit i per molta gent el present és un mal son. La creu que ha de dur molta gent és massa gran. Sembla que no hi hagi espai per les esperança, però tot i així hi ha persones obstinades en seguir esperant. Hem d’ajudar-nos a mantenir vius en aquesta esperança.
“Els qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera;
vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un”.
(Salm 34/33,18-21)
Siguem honestos amb nosaltres mateixos i reconeguem que necessitem una conversió de cor. El món, la societat i les nostres relacions són el fruit de l’obra de la llibertat humana d’actuar d’una manera o d’una altra. Cal tenir un cor net per donar sentit a les nostres actuacions. Per això ens cal purificar el cor per saber obrar fent el bé.
“Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees”.
(Salm 51/50, 18-19)

dissabte, 20 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments en que la mirada només veu motius pel desànim. En lloc de viure en una societat fraterna, de pau i d’amabilitat cívic, es perceben tensions, odis, violències gratuïtes i paraules malsonants. Tot i així, estic convençut que cal perseverar en l’esperança del combat per una món millor i just. Després dels moments foscos vindrà un temps de llum. “Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia” (Lc 9,22)

Proposo contemplar primer i després meditar un text del profeta Isaïes d’una extraordinària intensitat d’ideals. Tot el que es diu serveix per construir un programa de vida. Cada paraula és un propòsit que guia el nostre esperit. “El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena.  Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia”. (Is 58,6-11)


divendres, 19 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha persones que necessiten tenir certeses per creure. No se’n fien si no hi ha proves que confirmin el que volen creure. En aquests casos, no hi ha lloc per la gràcia. La fe no es fonamenta en proves sinó per la decisió interior de fiar-se gratuïtament. Les certeses vindran després, seran el resultat de creure i no una condició per creure. “Per què demana un senyal, la gent d'aquesta generació? Us asseguro que no els serà donat cap senyal” (Mc 8,12) 

La maldat existeix en el cor de les persones i es manifesta provocant dolor i sofriment. No siguem càndids en les nostres apreciacions del comportament dels individus. Hi ha persones que pensen amb malícia, les seves idees són esfereïdores i, Déu no vulgui, tinguin el poder polític per posar-les en pràctiques. Cal combatre el mal sense defallir. “Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d'un cap a l'altre del dia només pensaven a fer mal, 6 s'entristí i es penedí d'haver-los creat” (Gn 6,5). 

Comença la Quaresma. Aprofitem aquests dies per reflexionar sobre nosaltres mateixos. És una oportunitat per adonar-nos de les nostres falles; les dificultats que tenim per estimar o les incoherències en la nostra vida. Obrim el cor a una conversió que comporti un canvi d’actituds i de manera de fer i ser. Endrecem el nostre interior. 

"Però ara -diu el Senyor-, «convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor, dejuneu, ploreu i lamenteu-vos. Ho dic jo, el Senyor.» Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu, que és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l'amor, i que es desdiu de fer el mal”. (Jl 2,12-13)

dissabte, 13 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem de saber escoltar més. Paradoxalment, tot estant en la societat de la informació i de la comunicació, dóna la impressió que escoltem poc. Sovint ens tanquem en els nostres pensaments i no ens deixem interpel·lar per la paraula dels altres. Hem d’obrir el cor per acollir aquelles paraules que són font de vida i alimenten l’esperit. “Acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos”
(Jm 1,21) 

Ens costa reconèixer les nostres faltes. Allò que fem malament o nom fem, tot i que sabem que ho havíem de fer. Ens creiem perfectes i lliures , únics responsables dels nostres actes, sense necessitat de passar comptes. L’orgull ens impedeix ser humils de cor i assumir que sovint ens equivoquem. Siguem valents assumint les nostres mancances i els nostres desencerts.
“M’he decidit a reconèixer la falta,
no t'amago més la meva culpa.
de confessar-te la falta,
Tan bon punt m'he proposat, Senyor,
m'has perdonat la culpa comesa”

divendres, 12 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

El nostre món, el planeta Terra, cada cop presenta més signes d’una preocupant degradació. Els efectes d’un creixement sens control i poc respectuós amb la Natura és la causa principal d’aquest estat de coses. El progrés de la humanitat és un retrocés en l’harmonia de la creació. El sistema econòmic actual altera l’orde natural apropant-se al punt de no retorn. Només canviant en el model de creixement i el nostre estil de vida podrem frenar aquest procés. “Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües” (Gn 1,1-2).

L’Església catòlica té un problema de credibilitat davant la societat. En determinats moments hi ha una forta contradicció entre el missatge predicat i la pràctica viscuda per alguns cristians, seguin eclesiàstics o laics. Entre l’ortodòxia i l’orto-praxis hi ha masses contradiccions. Hi ha molta preocupació en mantenir l’ortodòxia de la tradició i un total desinterès per tenir una praxis coherent amb el missatge de la causa de Jesús. “¿Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? Ell els respongué: Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: «Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi»”. (Mc 7,5-6)

El mal no ve de fora. Estem tant acostumats a escoltar que la culpa la tenen els altres que no ens adonem que les causes del nostre poc amor estan en el nostre cor. No cal buscar fora de les nostres responsabilitats l’enduriment del nostre cor al clam d’auxili del proïsme. En nosaltres està el camí d’apertura interior a la misericòrdia. “Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes” (Mc 7,20-21)

dissabte, 6 de febrer de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-se als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden impedir fer-nos propers als nostres germans. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

L’amor i la caritat no entenen de burocràcia, ni d’obligacions. Estimar és un acte de generositat. No podem ser administradors d’un amor que es manifesti a moments convinguts. Cal estimar sempre, a tothom sense discriminacions. “No deixeu d'estimar-vos com a germans. No us oblideu de practicar l'hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats” (He 13,1-3)