Glosses per la vida quotidiana

El sentit de la vida, allò que esdevé l’ànima de l’existència, es destil·la través de la pròpia experiència vital. Existeixen uns referents bàsics que ens sostenen en la quotidianitat del viure. En aquest saviesa del dia a dia, el transcendent es fa comprensible. “La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, i la troben els qui la cerquen”. (Sv 6,12)

Hem sentit molts cops l’expressió benaurats els justos. És cert, les persones justes són dignes de tota admiració i elogi. Cal treballar a favor de fer justícia a tots nivells. Hi ha necessitat de justícia en l’àmbit social, però també hi ha moments per ser justos en les relacions quotidianes: en la família, en la feina, amb els veïns, els companys. En definitiva, la vida ofereix molts àmbits on les persones hem d’actuar amb justícia.

“Decanta’t del mal i fes el bé 
i tindràs una casa per sempre, 
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels”.
(Salm 37(36),27-28)

L’Antic Testament ens recorda sovint la necessitat de ser justos en les nostres relacions humanes, especialment la importància de no explotar els treballadors i pagar un salari just per tal de viure en dignitat. Així, qui es digui cristià ha de ser coherent amb aquests principis pràctics de l’amor universal. “No explotis un jornaler pobre i necessitat, tant si és un germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà al Senyor contra tu i no seràs culpable d'un pecat” (Dt 24,14-15)

“Oferir un sacrifici amb els béns robats als pobres és com sacrificar un fill en presència del seu pare. El pobre necessita un tros de pa per a viure; qui l'en priva és un criminal. Prendre al proïsme els mitjans de subsistència és matar-lo, i privar del sou un treballador és assassinar-lo” (Sir 34,25-27)

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la vida hi ha moments difícils; són instants que provoquen cansament d’ànima. És en aquesta situació quan necessitem consol i companyia. L’experiència cristiana viscuda en el silenci del cor ajuda a trobar la pau que reconforta i asserena. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

Les ciutats, viles i pobles on vivim han de ser llocs equilibrats urbanísticament, agradables i amables per viure-hi. Han de ser ciutats, viles i pobles justos, on no hi hagi persones en la marginació i l’exclusió social. Les autoritats que governen el món local han de ser íntegres i al servei dels ciutadans. Aquesta és la petita utopia per les nostres ciutats, viles i pobles.

“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 121/122, 3-5)

Glosses per la vida quotidiana

L’accés a Déu i la vivència del transcendent neixen d’una trobada personal i única amb Jesús, qui es mostra com la porta que acosta i fa comprensible el misteri diví. Gràcies al seguiment de la seva causa se’ns revela el sentit profund de l’existència. Així, a partir d’aquesta connexió i de l’amor lliurat als germans des dels petits gestos quotidians, Déu es deixa trobar, pren rostre i es converteix en una autèntica experiència interior. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist” (Jn 14,6-7).

La vida és una cursa llarga on passa de tot. Hi ha moments bons i d’altres francament dolents. Més d’un cop ens sentim aclaparats per les circumstàncies i tenim el cor encongit per les penes. Podem tenir sentir-nos abatuts, entristits i cansats. Cansats de patir i de veure el sofriment dels altres. En aquests moments agraïm sentir-nos compresos, acollits, rebre el consol just per seguir endavant i percebre la calidesa de l’acompanyament. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30)

La confiança fa més fàcil transitar per la vida. Ser desconfiats crea desassossec i pertorba l’esperit. La intranquil·litat no ajuda a tenir la serenor necessària per afrontar els diferents reptes que se’ns plantegen quotidianament. Necessitem tenir uns referents clars i sòlids en els quals poder confiar en els moments difícils.

“El Senyor m'il·lumina i em salva:

qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:

qui em pot esfereir?

(Sl 27(26),1-3)

Glosses per la vida quotidiana

Un nou dia. De vegades ens preguntem què hem fer? com hem de comportar-nos? que esperen les altres persones de nosaltres?. Les següents paraules de sant Pau proporcionen algunes pistes sobre el que hem de fer, cada dia, per ser coherents amb el nostre seguiment de la causa de Jesús. No és gens complicat, segur que cada dia trobem moltes ocasions per dur a la pràctica aquests consells. "Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats per anunciar la Bona Nova de la pau" (Ef 6, 14-15)

En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit en que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.

“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,

alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.

Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,

busqueu sempre la seva presència”.

Salm 105 (104) 3-4

Glosses per la vida quotidiana

Ara que estem en temps electoral i tothom parla de tot quan pot i on pot convé parlar menys i escoltar més. Ara que una part de la classes política s’insulta, es mofa i es befa dels adversaris hem d’exigir als polítics que segueixin les següents recomanacions de Pau de Tars, Sant Pau. "Que de la vostra boca no surtin mai paraules dolentes, sinó tan sols aquella paraula que serveixi per a edificar els altres en allò que convingui i faci bé als qui l'escolten. I no entristiu l'Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. Llanceu lluny de vosaltres l'amargor, l'enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. 32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist". (Ef 4,29-32)

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre, No és el coneixement científic el que ens dona les respostes, ens cal un saber més arran de la pròpia experiència de viure. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mc 11,25)

Davant el brogit de la quotidianitat, no res millor que saber fer silenci. Quedar-se en silenci ajuda a escoltar el nostre interior i comprendre’ns millor. Hem de buscar estones per estar amb nosaltres mateixos, perquè això ens ajuda a poder escoltar millor als altres. Especialment aquells que necessiten ser escoltats. “Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)

Glosses per la vida quotidiana

Malgrat les dificultats que en podem trobar en la vida quotidiana, fins i tot moments desesperants, hem de mantenir-nos en la confiança que no estem sols i que l'amor de Déu està present obrant a favor nostre. Ell recull les nostres peticions i gràcies als altres es fa present en la nostra vida a través del seu amor. Ells són mitjancers de l’esperança de Déu. “La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa: estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor” (Salm 33(32), 4-5)

Les persones religioses ens podem perdre en pràctiques i oblidar-nos l’essència de la fe. Per presentar-nos a Déu cal estimar i ser honestos. No se’ns judicarà per tal o qual pràctica religiosa. Aquestes poden ajudar a asserenar l’esperit, però poden fer-nos oblidar allò que és important.

“¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui te el cor sincer i les mans sense culpa
que no confia en els déus falsos”
(Salm 24(23), 3-4)

Glosses per la vida quotidiana

Les riqueses, ni donen la felicitat, ni aporten la pau espiritual, ni serveixen per omplir de sentit la vida. L’afany per posseir ens tanca a l’acolliment de les altres persones i accentua la tendència a l'egoisme. L’obsessió per la riquesa ofusca l’ànima i vulnera l’esperit. L’esperit del món empeny a sobrevalorar les riqueses, els bens i altres recursos materials i oblida allò que és realment important: estimar-nos i estimar a les altres persones. “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.” Lc 12,15 

Pau i bé és una expressió antigament emprada per transmetre el desig de bondat i harmonia en la vida. No estaria malament recuperar-la com a desig per ordenar la convivència en una societat plena de tensions, desconfiances i agressivitat. “La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel” (Salm 85(84),11-12) 

No hem de tenir por, necessitem tenir seguretat interior per afrontar els temps d'incertesa. Això vol distingir, saber el que és important del que és accessori. Cal educar l'esperit per fer aquest discerniment. "El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m'espanto. D'ell em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació". (Is 12,2-3)