dissabte, 21 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha res més gran que l’amor. L’amor és pacient i generós, desinteressat i complaent. Estimant les persones obrim el nostre cor a una experiència que dona sentit a la vida. L’amor aporta alegria, una alegria que és plena i omple l’esperit. L'amor tot ho pot. L'amor és el manament nou que resumeix tots els altres i hi dona a la vida perspectiva diferent. Estimem-nos i tot tindrà un altre sentit. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. "Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc" (Jn 15,9-10) 

Hi havia un emperador romà que definia als cristians com aquelles persones que s’estimaven i estimaven. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Bona definició que mereix ser recordada i practicada. L’amor tot ho pot i és gratificant. Ens allibera dels egoismes i asserena l’esperit. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor no és una retòrica, sinó una acció. Ortopraxis, diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Jn 15,12-13)

divendres, 20 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hem de viure sabent que fem coses per construir un futur diferent, més just i humà. El que està per venir no pot ser una reedició del present o del passat. Hem de canviar molts aspectes de la societat a fi de bé. Les coses d’abans han passat i no poden recuperar-se. Però aquesta transformació, perquè tingui un abats social ha de fonamentar-se en un canvi dels nostres cors. Necessitem convertir-nos interiorment per obrir-nos a una vida nova, més plena de sentit. El futur ha de ser plenament nou. “Perquè les coses d'abans han passat. I el qui seu al tron va afirmar: Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,4-5).

Sabem que la pau és l’absència de guerres, enfrontaments armats i tota mena de tensions. Però també és la superació de totes les causes que generen confrontacions. Si tenim pau interior podem afrontar els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. La seva pau és un projecte de vida i dona força per sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. L’amor tot ho pot. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27). 

Les obres humanes han de ser estètiques. La bellesa dels objectes ha de servir per comunicar benestar, pau i harmonia. Les coses han de produir sensacions agradables. Hem d’esforçar-nos per fer les coses bé i boniques, complaents als sentits.
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!”
Salm 122 (121), 2-3

dissabte, 14 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Per canviar, per transformar la vida i per vèncer les velles inèrcies que ens empresonen o limiten, cal renunciar a algunes coses. Cal renunciar, morir, al que es vell per assolir unes fites superiors, plenes d'una nova vida, diferent i més plena. Per alliberar-nos de tot allò que ens empresona cal fer com el gra de blat, morir, per tornar a ser nosaltres mateixos i créixer. “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 12,24) 

Les persones que tenim creences religioses les hauríem de poder anunciar sense por, sense temor a fer el ridícul a la incomprensió. No són moments propicis per aquest anunci, hi ha un refús a acollir el sentiment religiós, però en qualsevol cas, els creients hem de saber ser testimonis de les raons de les nostres esperances. “Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jn 14,1-2)

divendres, 13 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula , a més del seu significat pròpi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.
Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 42(41) 1-3
No hi ha res més gran que l’amor. L'amor tot ho pot. L’amor és pacient i generós, desinteressat i complaent. Estimant les persones obrim el nostre cor a una experiència que dona sentit a la vida. L’amor aporta alegria que omple l’esperit. L'amor és el manament nou que resumeix tots els altres i els hi dona una perspectiva diferent, menys normativa i més intensa. Estimem-nos i tot tindrà un altre sentit. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Estimem, no deixem d’estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

El que fem les persones ha de ser testimoni d'allò que creiem en el nostre cor. Explicant la raó de la nostra esperança podem fer que la llum il·lumini la foscor. Hem de saber comunicar i viure l'amor que ens fa ser veritables germans."Els qui em veuen aquell que m'ha enviat. Jo, que soc la llum, he vingut al món perquè no es quedi en la fosca ningú dels qui creuen en mi". (Jn 12,46)

dissabte, 7 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Tenir fe és un acte de gratuïtat de Déu. Podem fer un exercici reflexiu sobre les coses, però creure només es possible des de la fe. Per això, no tothom té fe ni aquesta es pot imposar. La fe brolla de la crida de Déu. No tothom creu, no perquè no rebi aquesta gràcia, sinó perquè no tothom l’acull a fi que fructifiqui en el seu cor. La gratuïtat de la fe educa la humilitat de les persones. "Ningú pot venir a mi (jesús) si no l'atreu el Pare que m'ha enviat. I els que venen a mi , jo els ressuscitaré el tercer dia" (Jn 6,44) 

Hem de ser confiats i viure esperant que més enllà de les nostres capacitats, l’amor obre nous horitzons i eixample l’esperit. L’amor és el gran instrument per humanitzar la societat. Estimar sincerament és la gran regla d’or per viure respectant les altres persones i procurant el seu bé. Gràcies a l’amor ens fem persones i som persones fidels al projecte de la construcció de la gran fraternitat universal. Estem cridats a l’esperança, el camí és l’estimació plena als altres i a nosaltres mateixos. Totes dues conreen el nostre esperit i porten la pau al cor. “Lloeu el Senyor, tots els pobles; glorifiqueu-lo, totes les nacions: el seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre. Al·leluia!” Salm 117(166) 1-2

divendres, 6 de maig de 2022

Glosses per la vida quotidiana

En fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones se senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, i contribuir a tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18) 

Diuen que tota pedra fa paret. Gràcies al treball continuat i silenciós de moltes persones l’esperança segueix viva per a molts. En el món hi ha molts exemples de persones que calladament estimen i treballen per fer un món més just i lliure. Aquestes persones són grans testimonis d’esperança.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s’escampa per tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins als límits del món.
(Salm 19(18) 4-5)
És veritat que les persones necessitem el pa per alimentar-nos, però també ens cal una altra mena d’aliment per enfortir i fer créixer la vida interior. Els dos aliments ens permeten tenir una vida digna i plena. Junt amb el cos, les persones ens cal procurar per la salut del nostre esperit. ¿Què és important en la vida?. Cada dia hem de viure la vida. Això vol dir tenir recursos interiors per atendre i donar resposta a les diferents situacions que planteja la vida. Hem d’alimentar l’esperit per tal d’acollir i ser sol·lícits a les peticions de les altres persones. “Jesús digué: “Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui creuen en mi no tindran mai set” (Jo 6,35)

dissabte, 30 d’abril de 2022

Glosses per la vida quotidiana

Hem d'estar convençuts de nosaltres mateixos, hem de confiar en les nostres capacitats. És important sentir-nos segurs i, al mateix temps, saber dubtar. Pot semblar contradictori, però no ho és. L'esperança a la qual estem cridats ens dona seguretat, aporta fermesa a les conviccions i dona confiança. "Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill" Salm 34 (33) 6-7.

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)