Glosses per la vida quotidiana

La bona notícia de la Resurrecció és transmesa per dones. Són elles transmetre’n a la resta de deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Les dones vencen la seva por inicial perquè tenen l’experiència profunda de l’encontre amb Jesús, el ressuscitat. Aquesta trobada transforma la seva vida i ens fan partícips d’aquesta experiència. “Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt 28,8-9)

Hem celebrat que l’amor venç la mort, per més incomprensible que ens pugui semblar. Segurament, en un primer moment, no he entenem perquè la tristor de la mort ens impedeix comprendre aquesta novetat. Però, se’ns ha promès la vida eterna si confiem en Déu. Hem de ser valents i no defallir en l’esperança que ens porta la resurrecció de Jesús. “Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt”. (Col 3,1-2)

Pot passar que caminem per la vida sense adonar-nos qui tenim al costat o sense entendre el sentit dels esdeveniments. Cal aturar-se i contemplar els fets per comprendre el seu sentit. Cal saber escoltar el nostre entorn i contrastar-lo amb els valors i principis que ens sostenen. Així descobrirem com ens parlen els signes dels temps. “¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32)

Glosses per la vida quotidiana

Molt bona Pasqua a tothom. Que el temps joiós de la Pasqua arribi al cor de la humanitat. Que la llum pasqual il·lumini als que viuen a la fosca. Siguem avui solidaris amb el dolor de totes les persones que pateixen pels mals d’un món injust per l’egoisme personals. Davant d’aquest situació de mort no hem de tenir por en anunciar la resurrecció de Jesús. Aquell qui ensenya que la vida transcendeix la mort. És el mateix que proclamar que l’amor venç tot egoisme. L’estimació és la llum que il·lumina la foscor de l’individualisme i el desinterès per l’altre. L’amor no pot morir si el cuidem, si l’alimentem en el nostre esperit, llavors la mort no tindrà cap poder sobre ell. Quan estimem ho veiem tot diferent i la mirada esdevé diàleg humà misericordiós.

 “No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran” (Mt 28,10)

 Que passeu un bon Diumenge de Pasqua. Molt bona Pasqua.

Glosses per la vida quotidiana

El Dissabte Sant, Jesús és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. Déu sembla absent. Podem pensar que ha abandonat al seu Fill. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. Pensem que no existeix. Fins i tot, podem arribar a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. 

“Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 )

Glosses per la vida quotidiana

La mort corporal és la negació de la vida tal com la percebem. Quotidianament les notícies es mostren la mort com un fet familiar. Però hi ha moltes altres morts que neguen la possibilitat d’una vida plena. Són les morts que corrouen l’ànima i deixem males sensacions quan ens descobrim presoners de l’egoisme. Llavors necessitem experimentar l’amor, que donem i ens donen, per descobrir-nos vius. “Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort” (Jn 8,51)

 

Les persones, en la seva dimensió individual, participen plenament del sentit transcendent de l’existència, convertint-se cadascuna d'elles en una manifestació viva del misteri de la creació. Aquesta vivència no és aïllada, sinó que es teixeix en una continuïtat profunda amb les generacions que ens han precedit i amb aquelles que ens succeiran, integrant-nos en una comunitat universal que troba la seva raó de ser en els vincles de la fraternitat. És precisament a través d'aquesta unitat fraternal com s'arriba a dotar de significat real i compartit el misteri de la transcendència. “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. Jesús els replicà: ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?” (Jn 10,33-34)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un món on es tendeix a la falsedat i la hipocresia. En general, les persones critiquem els comportaments dels altres i som benèvols amb el que fem, fins i tot ho arribem a justificar. No som ningú per judicar alegrement als altres i sé malèvols amb els nostres judicis. Més aviat, ens hem d’apartar dels qui ho fam i ser-ne indiferents. Les persones hem de relacionar-nos amb sinceritat i transparència. Hem d’evitar l’engany i la suspicàcia. “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra” (Jn 8,7-8)

La pregària permet que el cor s’obri a la transcendència mentre es reconeixen les limitacions de la suficiència humana. Al llarg de l’existència, sorgeixen moments que ens ajuden a prendre consciència de la necessitat de trobar acolliment per consolar els nostres neguits. Són precisament aquestes etapes de dificultat les que conviden a un abandonament confiat, permetent-nos experimentar que, en realitat, no avancem pas sols pel camí de la vida.

"Senyor, escolteu la meva pregària,
que el meu cor arribi a vós.
No m'amagueu la vostra mirada
en aquesta hora de perill;
escolteu atentament,
no trigueu més a respondre
ara que us invoco"
(Salm 102 (101),2-3)

La integritat i la disponibilitat, són qualitats humanes que haurien de guiar els nostres comportaments. La integritat es basa en la capacitat d’actuar les persones d’acord amb les seves creences, principis i valors. La disponibilitat és la qualitat d’estar lliures per acollir i atendre les sol·licituds d’altres persones. Gràcies a la integritat, aquesta disponibilitat és desinteressada i guiada per l’amor.

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: "A tu em presento,
en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.
Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor" ”
(Salm 40/39, 7-9)

Glosses per la vida quotidiana

Fa poc hem celebrat la festivitat de sant Josep; la seva vida fou testimoni de que les persones estem unides per vincles formant una gran família. Les persones estem formant una gran fraternitat perquè tots som fills de Déu. No perdem de vista que tots som iguals, perquè tots anomenem a Déu, Pare nostre. "Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles". (Rm 4,8)

Cadascun de nosaltres podem consolar als que tenen el cor afligit. Siguem acollidors i amables amb les persones que ens envolten. No cal abanderar grans projectes per ser solidaris amb aquells que necessiten ser confortats. Hem de convertir-nos en testimonis de l’amistat fraterna que cura i embena les ferides de la vida. “El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, / salva a les persones que es senten desfetes” Salm 34(33) 19.

Glosses per la vida quotidiana

¿Què dona sentit de la vida? Les persones, en un moment ens fem aquesta pregunta. Podem assajar diverses maneres de respondre-hi. Hi ha un camí molt pràctic per trobar la resposta a la pegunta: procurant estimar als altres. A partir d’aquesta experiència de plena donació, tot té un altre sentit. “Cerqueu el bé i no el mal; així trobareu la vida i el Senyor serà amb vosaltres” (Am 5,14)

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Salm 23(22),1-2)

 

Hem de saber perdonar, aquesta actitud ens ha de distingir respecte les altres persones. No podem ser rancorosos i enemistar-nos per les ofenses rebudes. L’amor als altres comporta l’exercici del perdó. “El Senyor és compassiu i benigne / lent per al càstig, ric en l’amor.” Salm 103(102), 8