Glosses per la vida quotidiana

Tenir seny és una virtut desitjable. El seny es defineix com la ponderació mental. Sana capacitat que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. No hi ha com tenir cura de treballar en direcció per tenir bon seny. “Beneit sigui el Senyor que em dona seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor” (Salm 16(15), 7).

Al fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones es senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, saber tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una forma semblant, era una salutació habitual. Què millor que desitjar la pau als altres !. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. “Us he dit tot això perquè trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he vençut el món” (Jn 16,33)

Els cristians ens aniria bé tenir molt present el que digueren als àngels als que estaven mirant l'ascensió de Jesús al cel. És un crit d'atenció contra estar distrets i despreocupats de la terra. L’esperat Regne de Déu no és un somni metafòric situat un cel fora del nostre món. Serà realitat si comencem a fer-lo realitat en la història dels humans. El Regne de Déu serà a prop si nosaltres l’avancem amb les nostre obres. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Sovint experimento una profunda incomoditat amb els ideals mundans, ja que molts d’ells no em semblen coherents amb les meves pròpies creences. Considero que tot aniria molt millor si practiquéssim uns altres valors, més orientats a respectar i humanitzar les persones, i és precisament per això que lluito per un món diferent, millor i més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula” (Jn 17, 15-17)

Glosses per la vida quotidiana

L’experiència del creient genera alegria. L’alegria és un sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció interior, és diu de l’ànima, i es manifesta amb signes exteriors. No podem transmetre tristor al nostre entorn, al contrari. Hem de ser portadors d’alegria i testimonis de la joia de viure. “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics" (Jn 15,11-13)

Alguns cops ens sentim tristos. Pensem que som desafortunats o que acumulem més calamitats de les que podem suportar. Fins i tot podem tenir la sensació de que hi ha persones satisfetes del que ens passa. En aquests moments, no hem de defallir perquè l’esperança que tenim és més forta i sòlida que tot això. “El món s’alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Una alegria que ningú us podrà prendre” (Jn 16, 20)

Glosses per la vida quotidiana

Un dels reptes importants que tenim els cristians és la dificultat de transmetre la fe. Avui se’ns reclama un discurs sobre la creença que resulti plenament comprensible, acompanyat de testimonis que fonamentin amb solidesa la raó de l’esperança cristiana. La fe no s’ha d’imposar mai, sinó que s’ha de transmetre mitjançant la pràctica coherent i l’ús de paraules amables. Cadascú a de testimoniar la fe en la vida quotidiana. “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. 16 Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència” (1Pe 3,15-16)

Per néixer de nou, transformar-nos profundament i vèncer aquelles velles inèrcies que ens empresonen o ens limiten, cal renunciar a certes coses. Aquest procés suposa morir a tot allò que és vell per tal d'assolir fites superiors, imbuïdes d'una vida nova, diferent i més plena. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit" (Jn 12,24)

La raó ens il·lumina per comprendre moltes coses, però no tot s’explica per aquesta raó. Hi ha una part de la vida que l’experimentem interiorment, des de la profunditat del que som. Allí descobrim la importància de la vida interior que ens infon l’alè i que ens sosté. És l’esperit el que ens reconforta i ens ajuda a comprendre el sentit de la vida. “Quan vindrà l’Esperit de veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)

Glosses per la vida quotidiana

L'amor tot ho pot. Aquesta afirmació, que de segur hem sentit en nombroses ocasions, conté una veritat profunda. L'amor s'erigeix com el manament nou que sintetitza tots els anteriors, dotant-los d'una perspectiva diferent que s'allunya de la rigidesa normativa per abraçar una intensitat més gran. Si ens estimem els uns als altres, cada aspecte de la nostra existència cobrarà, inevitablement, un sentit nou i més ple. "Manteniu-vos en l'amor que us tinc.Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc" (Jn 15, 9-10)

L’amor tot ho pot, ja que és la força capaç de consolar l’esperit i dotar la humanitat d’un sentit vital ple de significat. Mitjançant l’estimació, que uneix i crea una autèntica fraternitat, ens reconciliem amb els altres fins a esdevenir els seus propis germans. Aquest sentiment ens permet vèncer l’egoisme que sovint empresona el cor i entristeix l’ànima, obrint pas a una existència més lliure i compartida. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics” (Jn 15,12-13)

Glosses per la vida quotidiana

Tot sovint no acabem d’entendre alguns fets o no comprenem certes coses fins que algú més entenimentat ens ho aclareix. Pot ser una persona del nostre entorn, algú que ens fa una reflexió, una lectura, un fet, etc... Podem fruir d’aquest ajut si tenim la ment oberta i en deixem ajudar per entendre i comprendre allò que està amagat a la nostre intel·ligència. “L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,26)

Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes de amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. Ella dona força per enfrontar-los i sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27).

Les ciutats, viles o pobles on vivim han de ser llocs ben construïts i amables. El seu disseny urbà ha de facilitar que les persones hi visquem bé, ens relacionem i gaudim de la vida. Els llocs on vivim han facilitar la humanització de la societat, tenir cura de la salut i educació dels ciutadans i procurar-ne el seu benestar. Hem de contribuir a fer espais agradables per la convivència i gens hostils.

“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 122 (121), 3-5)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones podem manifestar una tendència a pensar que som superior als altres o que els títols i coneixements que tinguem ens donen més rellevància social. Correm el risc de separar-nos dels altres per supèrbia enlloc d’acollir-los i ser-ne servidors. També podem caure en el parany d’ignorar el reconeixement que cal tenir a les capacitats i mèrits dels altres. Cal evitar qualsevol actitud que allunyi i separi. “No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13, 16-17)

No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar. Hi ha persones que amb molt lucidesa ens adverteixen dels perills d’una societat desbocada. Però, per regla general, no els fem cas i vivim com si passes res. Tenir el cor endurit per escoltar mals auguris. Hauríem de tenir orelles que escoltessis i ulls que veiessin. “Els profetes només són mal rebuts en els seus pobles, en la seva parentela i entre els de casa seva” (Mt 13, 57)