Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-nos als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden lligar-nos impedint fer-nos propers a les persones. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

És fonamental ser pacients del que solem ser en el dia a dia, ja que la impaciència actua sovint com un vel que ens esborra l’enteniment i ens impedeix decidir amb claredat. En aquest sentit, hem de saber practicar la perseverança com una virtut essencial, la qual ens atorga la persistència necessària per assolir el bon resultat en qualsevol activitat que hàgim iniciat. Al cap i a la fi, és l’esforç continuat i sostingut en el temps allò que, tard o d'hora, acaba donant els seus millors fruits. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fa el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això. “Ell es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos, el Senyor dona la vista als cecs, el Senyor redreça els qui ensopeguen, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters, manté les viudes i els orfes, però capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles”. (Salm 145,6-10)

És necessari que siguem més audaços en la nostra manera d'actuar. Hem de dir amb claredat el que pensem i viure de manera coherent amb les nostres creences més profundes. Només a través d'un testimoniatge sincer serem capaços d'anunciar la certesa que la vida s'imposa després de la mort i que l'esperança existeix sempre darrere de qualsevol sofriment. Per assolir aquest repte, cal desposseir-nos de la por o la vergonya i sortir al carrer amb una actitud amable per comunicar, a tothom qui vulgui escoltar-nos, la nostra identitat i el sentit de la nostra esperança. “Tingues fe i no tinguis por” (Mc 5, 36)

A vegades, la vida ens presenta situacions en què els esdeveniments ens sobrepassen fins al punt d'esgotar-nos anímicament, deixant-nos amb la sensació profunda de tenir l'ànima cansada. És precisament en aquests moments d'aclaparament quan es fa més necessari obrir l'esperit per permetre que la transcendència ens ofereixi el consol i el reconfort que ens cal. Per assolir aquesta anhelada pau interior, la pregària, la meditació i altres camins espirituals esdevenen eines valuoses i ajuts indispensables que ens guien en el procés de recuperació personal. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada, salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo que us invoco” (Salm 31(30),17-18)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Viure representa una joia autèntica on cada jornada ens regala petits instants, veritables epifanies de la vida quotidiana, que ens ajuden a desxifrar el sentit més íntim de la nostra existència. L’esperit reclama trobar aquests moments de claredat en què tot el que ens envolta esdevé finalment comprensible, impulsat per raons profundes que actuen com el suport indispensable de la joia de viure. Aquestes vivències són moments il·luminats, de manera especial, pel sentit de la fe. “Jo soc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12)

Bon dia a tothom. Hi ha moments que podem desanimar-nos i pensar que les desitjades transformacions socials no arriben, que tot va massa lent. Que davant de tantes injustícies tot continua igual. Podem arribar a dubtar de l’eficàcia dels nostres esforços per fer possible el canvi de la societat. La nostra impaciència ens impedeix veure com aquesta esperada transformació avança. No hem de buscar canvis radicals i espectaculars, al contrari. El canvi possible es fa present a partir de petites iniciatives que avancen en la direcció proposada per la transformació de la societat. “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (Mc 4,30-32).

Glosses per la vida quotidiana

És fonamental ser coherents i que les accions reflecteixin allò que veritablement creiem. La vergonya no ha d’amagar les conviccions, s’han de defensar, fins i tot en els moments més adversos i en els entorns més hostils. El seguiment de la causa de Jesús implica un amor incondicional cap als altres. Aquesta causa és la justícia per als més vulnerables: els pobres, els oprimits, els exclosos i tots aquells que pateixen. La força per perseverar en aquest camí de justícia no prové de l'exterior, sinó d'una experiència interior profunda, nascuda d'una trobada personal amb Jesús. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor” (Mc 16,15 Mt 28,20)

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre. Però, no és el coneixement científic el que ens dona les respostes, necessitem un saber que brolla de la pròpia experiència de viure. Estic convençut que el trobament sincer amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, la vivència de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves causes i esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la nostra vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25)

Trobar la saviesa a la vida és essencial; hem d'escoltar-la, meditar-la i posar-la en pràctica. Cal saber reconèixer les persones realment sàvies, les que tenen un raonament ferm i donen bons consells. Encara que la mundanitat ens ofereixi falses savieses, el discerniment serà la nostra eina per prendre decisions clares i encertades. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31).

Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme és una experiència vital que transforma profundament l’existència. Les persones són transformades de moltes maneres i dimensions. Els valors i les virtuts cristianes atorguen finor espiritual i són principis de saviesa. Amb aquest bagatge, els cristians podem expressar-nos amb convicció i fermesa, donant testimoni de l’esperança que ens fa ser constants en l’amor als altres. "El fa parlar enmig del poble reunit, l'omple de saviesa i d'intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria" Sir 15,5

Hem de ser misericordiosos. És un mot que sembla antic, com beat i per això no aixeca passions. Penso que cal tornar a recuperar el seu sentit profund que té. Ser misericordiós vol dir obrir el cor a acollir al cor els altres amb totes les seves misèries, mancances i limitacions. És la donació màxima plena d’amor als altres. És estimar desinteressadament, sense esperar res a canvi i sense seleccionar a qui estimes. Per ser misericordiós, cal haver experimentat en un mateix l’experiència misericòrdia. Déu es fa comprensible a través d’aquest amor incondicional.

“Compadiu-vos de mi, Déu meu,
Compadiu-vos de mi.
Em vos trobo refugi,
m’acullo a l’ombra de les vostres ales,
fis que passen aquests mals”
Salm 57(56),2

Glosses per la vida quotidiana

La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar i entendre la nostra realitat, trobar-ne el sentit i orientar el que hem de fer en la vida. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La lectura, meditada i contemplada, la reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)

 

És fonamental que les persones adoptem una major flexibilitat en els nostres judicis i comprenguem, com a criteri general de valoració, que la dignitat i la consideració humana s'alcen sempre per damunt de qualsevol llei o norma. Aquesta premissa hauria d'actuar com la guia que orienti la nostra consciència, substituint el compliment rígid dels preceptes, ja que l’acatament cec de la norma acaba per esclavitzar el cor. Les lleis humanes són una creació de les persones, el seu propòsit inherent ha de ser el servei als individus. Per tant, les regulacions han de funcionar com a eines per afavorir les relacions interpersonals i humanitzar la societat, ja que perdre aquesta perspectiva només serveix per empresonar la llibertat i limitar el seguiment de la recta consciència. “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per el repòs del dissabte” (Mc 2,27)

 

Creure, no és fugir del món; però si viure-hi d’una altra manera. Tot sovint experimento incomoditat amb els ideals mundans. Molts d’ells no els trobo coherents amb les meves creences. . Considero que tot aniria millor si practiquéssim uns altres valors, més orientats a fer la humanització de les persones. Per això lluito per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula.” (Jo 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de l'existència, sovint ens trobem davant l'interrogant sobre el sentit de tot plegat, una qüestió que té la capacitat d'ocupar bona part del nostre temps i que, depenent de les respostes que anem descobrint, ens pot arribar a deixar profundament desencantats. Davant d'aquest buit, estimar a fons sorgeix com una via poderosa per resoldre el dilema, ja que potser, si ens plantegem aquestes mateixes preguntes mentre estimem, descobrirem que cada resposta adquireix un sentit completament nou i transformador. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Salm 36,10)

Hem de viure la vida a mans plenes. Hem de ser testimonis de vida, no hem d’estar entristits o amargats per la duresa dels infortunis. No hauríem d’estar atrapats per les dificultats que la vida ens presenta. Reconèixer-les no significa quedar-nos posseïts per elles. En nosaltres mateixos hi ha els recursos que ens permeten ser lliures i dominar els problemes que ens neguitegen. No podem renunciar a gaudir de la joia de viure i hem de facilitar als altres que també ho puguin fer. En tot moment hem de saber triar allò que és fonamental perquè la vida tingui plenitud i sentit. “Jo he vingut perquè tingueu vida i en tingueu a desdir” (Jn 10,10)