divendres, 17 de maig del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Creure no vol dir defugir la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament en la societat, és allí on cal donar testimoni de la fe. Gràcies als dons espirituals rebuts la fe ens permet comprendre el sentit de la revelació. La mirada interior al nostre cor ens ajuda a conèixer a quina esperança estem cridats com a creients. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Els primers cristians eren identificats com a persones que formaven comunitats identificables perquè tothom s’estimava. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat, uneix i crea fraternitat. L’amor tot ho pot. L’amor dona força i consola l’esperit. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics” (Jn 15,12-13)

En determinades circumstàncies tinc la sensació que hi ha un abisme entre els valors que la societat acarona i els meus. Em sento lluny de la mundanitat i procuro refugiar-me en una manera de viure que no s’identifica amb els estàndards que segueixen moltes persones. Estic en el món, però no sempre em sento d’aquest món. Visc en el món i no he renunciat a fer-ho amb totes les seves conseqüències, però no per això he de compartir els valors que són presentats com d’acceptació majoritària. En lloc d’aquests, se’n poden viure uns altres d’alternatius que considero més plens d’humanitat. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula.” (Jn 17,14-17)

dissabte, 11 de maig del 2024

Glosses per la vida quotidiana

No estem sols. Per més que la vida torci els seus camins, per més que puguem trobar-nos aclaparats pels esdeveniments, per més que en sentim perduts davant del que passa, hem d’experimentar interiorment que no estem sols per afrontar aquests moments. Sempre hi ha la solidaritat humana que aporta esperança i ajuda a remuntar el defalliment. I, en l’espai sagrat interior Déu es fa present en silenci. No tinguem por. “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,20)

Hem de confiar que no estem sols en tot allò que creiem i fem. Hi ha la companyia de molta gent que creu i fa el mateix que nosaltres. Estem en comunió amb ells formant una gran família. També tenim una companyia interior que neix de la confiança amb l’amor que Jesús ha dit que el Pare té amb tothom que estima, amb aquelles persones que es fan propers als altres. Aquesta confiança s’experimenta en el cor. “No tinguis por. No deixis de parlar, jo vetllo per tu i ningú no et tocarà per fer-te mal” (Ac 18,9-10)

divendres, 10 de maig del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Els primers cristians eren identificats com a persones que formaven comunitats identificables perquè tothom s’estimava. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor tot ho pot. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. (Jn 15,12-13)

Sempre he cregut que la veritat que il·lumina el cor és un procés, no és un absolut. Com a camí necessitem fer-lo amb humilitat i assumint els dubtes. Estem cridats a ser testimonis de la veritat. Aquesta veritat és molt més que no dir mentides. La veritat està relacionada amb tot allò que dona sentit a la vida. La veritat neix de l’amor entre les persones. Tothom que estima dona testimoni de la veritat. "Us enviaré l'Esperit de la veritat, ell us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera" (Jn 16,7.13)

La vida humana no deixa de ser un temps de recerca del que és transcendent. Déu no està amagat, està en nosaltres i viu en la nostra existència. No cal cercar Déu en llocs màgics i fantàstics, cal adonar-nos que està present en tot allò que conforma la nostra vivència. Per això, cercar Déu és descobrir els camins interiors que ens porten a la seva presència. “Ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge"” (Jn17,26-28)

dissabte, 4 de maig del 2024

Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme no hauria de ser una religió atrapada pels seus dogmes, per la interpretació encotillada dels seus principis ni per una ortodòxia normativa. Ser cristià és estimar a fons, sense límits ni restriccions. L’amor és el millor manament del qual es desprenen tots els altres. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. Examinem la nostra consciència des de la llum de l’amor.  “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,9-10).

A la pregunta de ¿qui és Déu?, la resposta de Jesús és prou clara: ell és el camí que fa comprensible la resposta. A Déu ningú no l'ha vista mai, però a les altres persones sí. Per això l'amor als altres és el camí que porta a trobar la resposta a la pregunta. "Jesús digué a Tomàs: jo soc el camí, l veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment al meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist" (Jn 14,6-7)

divendres, 3 de maig del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Molt probablement necessitem una nova mirada per entendre i comprendre el sentit de moltes de les coses que estan passant. Ens calen noves claus interpretatives per superar l’egoisme que alimenta la cobdícia de moltes persones; l’egoisme que justifica la insolidaritat o la indiferència que no es commou amb el sofriment de tanta gent. Per vèncer les injustícies i les desigualtats socials necessitem veure la realitat amb la mirada de l’amor radical al proïsme. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)

La pau és un bé preuat perquè és escàs. Els cristians hauríem de ser persones de pau i pacificadors de tot conflicte. Hem de ser coneguts perquè treballem per dur la pau al món, tant a nivell social com en les relacions personals. Però, per aconseguir la pau, cal  fer el que digué el Papa Pau VI: "Si vols la pau, treballa per la justícia". Per ser constructors de la pau hem de combatre les injustícies i la cultura de l’odi i la confrontació destructora que promouen alguns polítics. "Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu! " (Jn 14,27) 

Les persones que ens presentem com a creients hem de ser testimonis dels principis i virtuts de la nostra fe. D’alguna manera, hem de comportar-nos com a referents d’aquesta fe. Es així com podrem transmetre als altres la significació de les nostres creences. Volem que els nostres actes reflecteixin la salvació de l’amor de Déu perquè, en tot moment, a través nostre està present en la història de la humanitat. “Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom del Senyor, adreçant per ell a Déu una acció de gràcies” (Col 3,7)

dissabte, 27 d’abril del 2024

Glosses per la vida quotidiana

És bo conrear la virtut de la humilitat a fi d’evitar l’actitud contrària: la supèrbia. Aquesta ens impedeix relacionar-nos amorosament amb els altres. La humilitat és bona consellera perquè ens permet mostrar tot el que tenim o som com una gràcia, un desprendre’s de les vanitats que empresonen. L’orgull separa, la humilitat agermana. “Revestiu-vos tots de sentiments d’humilitat els uns pels altres, perquè als descreguts, Déu, els corresponen burlant-se’n, però als humils, els concedeix el seu favor” (1Pe 5,5)

La sal té la funció de salar i potenciar el gust, i conserver l’aliment. Aquestes són les seves funcions. Sense ella, els aliments no tenen gust. Si els cristians hem de ser sal, vol dir que hem de ser testimonis de la veritat que hi ha en la causa de Jesús. El nostre testimoni és fer el bé, testimoniar l’amor. Treballar per la justícia ens fa ser sal del món. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada?” (Mt 5,13)

divendres, 26 d’abril del 2024

Glosses per la vida quotidiana

 En temps de moltes incerteses i bastants desassossecs les persones volem, a més de sentir-nos consolats, trobar respostes que ens permetin entendre el que està passant i ens ajudin a construir el futur. La vida és un trànsit ple de moments que necessiten ser compresos i discernits. No sempre tenim la llum suficient per saber què hem de fer i com ho hem de fer. Per això té sentit demanar un guiatge de cor per poder trobar el camí a seguir perquè la nostra vida tingui sentit i tinguem la pau interior que ens permet ser persones lliures.

"Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada
al lloc on residiu"
(Salm 43/42,3)

 El seguiment de la causa de Jesús és estimar als altres sense restriccions. Aquesta causa és fer justícia a favor dels pobres i els oprimits, els que estan exclosos i pateixen, els marginats i els situats a la perifèria de la societat. La força per seguir el camí de la causa de Jesús neix de l’experiència interior que brolla de l’experiència de la trobada personal amb ell. La pregària contemplativa del Jesús ressuscitat ajuda a descobrir aquest camí. “Estigueu en mi i jo en vosaltres. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” Jn 15,5

Per vèncer velles inèrcies que ens limiten, cal aprendre a renunciar a algunes coses. Sense adonar-nos-en, podem estar atrapats per creences, pensaments i rutines que empresonen la ment. Cal néixer de nou. Hem de saber morir al que és vell per tal d’assolir fites superiors, plenes de vida nova, diferents que ens obrin a l’esperança. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit". (Jn 12,24)