Glosses per la vida quotidiana

El camí cap a la felicitat neix de la tranquil·litat de l’esperit i arrela en la certesa profunda de saber que s’ha actuat amb rectitud. En arribar al crepuscle del dia, quan arriba el moment de fer balanç de les nostres obres, la pau sorgeix en descobrir que hem procedit amb justícia, que hem estimat des del respecte més sincer i que hem estat capaços d’acollir, amb generositat, les esperances d'aquells que ens envolten.

“Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos”.
(Salm 106/105,3-4)

Davant de tots i cada un de nosaltres, la vida desplega un ventall d’ocasions que ens conviden a estimar els altres o que es presenten com una oportunitat per transformar el nostre pensament i modificar la manera com ens comportem. Sovint, a causa del tràfec diari o de les preocupacions per les mateixes cabòries, no som capaços de percebre aquests moments privilegiats. Per això, cal mantenir el cor obert i la ment desperta per descobrir aquestes situacions i convertir-les en veritables oportunitats per créixer i esdevenir millors persones. “Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escolem atentament les paraules del vostre Fill” (Ac 16,14)

Glosses per la vida quotidiana

L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a mantenir la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem i treballem perquè ho siguin. L'esperança és una vivència que ens empeny a ser-ne testimonis i amb les nostres actuacions contribuir a alimentar la confiança d’aquelles persones que l’han perduda. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats" (Mt 5,5-6)

Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites a l'hora de practicar una religió. Hem de mirar si estem atrapats en els formalismes religiosos que oculten el que és fonamental: l'amor de Déu i al proïsme. L’excés de zel formal tapa la misericòrdia i compassió a les altres persones i dificulta conrear la vida interior basada en la llibertat i l’obertura a la gràcia. "Hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes". Mc 7, 6-8

Ens cal trobar la saviesa en el transcurs de la vida per poder escoltar-la amb atenció, meditar-la profundament i, finalment, dur-la a la pràctica quotidiana. En aquest camí, és fonamental aprendre a descobrir les persones realment sàvies, aquelles que posseeixen un raonament sòlid i la capacitat de brindar un consell encertat. Tot i que la mundanitat ens temptarà constantment amb el miratge de falses savieses, l’exercici constant del discerniment serà el que aportarà la claredat necessària als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31).

Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-nos als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden lligar-nos impedint fer-nos propers a les persones. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

És fonamental ser pacients del que solem ser en el dia a dia, ja que la impaciència actua sovint com un vel que ens esborra l’enteniment i ens impedeix decidir amb claredat. En aquest sentit, hem de saber practicar la perseverança com una virtut essencial, la qual ens atorga la persistència necessària per assolir el bon resultat en qualsevol activitat que hàgim iniciat. Al cap i a la fi, és l’esforç continuat i sostingut en el temps allò que, tard o d'hora, acaba donant els seus millors fruits. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fa el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això. “Ell es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos, el Senyor dona la vista als cecs, el Senyor redreça els qui ensopeguen, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters, manté les viudes i els orfes, però capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles”. (Salm 145,6-10)

És necessari que siguem més audaços en la nostra manera d'actuar. Hem de dir amb claredat el que pensem i viure de manera coherent amb les nostres creences més profundes. Només a través d'un testimoniatge sincer serem capaços d'anunciar la certesa que la vida s'imposa després de la mort i que l'esperança existeix sempre darrere de qualsevol sofriment. Per assolir aquest repte, cal desposseir-nos de la por o la vergonya i sortir al carrer amb una actitud amable per comunicar, a tothom qui vulgui escoltar-nos, la nostra identitat i el sentit de la nostra esperança. “Tingues fe i no tinguis por” (Mc 5, 36)

A vegades, la vida ens presenta situacions en què els esdeveniments ens sobrepassen fins al punt d'esgotar-nos anímicament, deixant-nos amb la sensació profunda de tenir l'ànima cansada. És precisament en aquests moments d'aclaparament quan es fa més necessari obrir l'esperit per permetre que la transcendència ens ofereixi el consol i el reconfort que ens cal. Per assolir aquesta anhelada pau interior, la pregària, la meditació i altres camins espirituals esdevenen eines valuoses i ajuts indispensables que ens guien en el procés de recuperació personal. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada, salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo que us invoco” (Salm 31(30),17-18)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Viure representa una joia autèntica on cada jornada ens regala petits instants, veritables epifanies de la vida quotidiana, que ens ajuden a desxifrar el sentit més íntim de la nostra existència. L’esperit reclama trobar aquests moments de claredat en què tot el que ens envolta esdevé finalment comprensible, impulsat per raons profundes que actuen com el suport indispensable de la joia de viure. Aquestes vivències són moments il·luminats, de manera especial, pel sentit de la fe. “Jo soc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12)

Bon dia a tothom. Hi ha moments que podem desanimar-nos i pensar que les desitjades transformacions socials no arriben, que tot va massa lent. Que davant de tantes injustícies tot continua igual. Podem arribar a dubtar de l’eficàcia dels nostres esforços per fer possible el canvi de la societat. La nostra impaciència ens impedeix veure com aquesta esperada transformació avança. No hem de buscar canvis radicals i espectaculars, al contrari. El canvi possible es fa present a partir de petites iniciatives que avancen en la direcció proposada per la transformació de la societat. “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (Mc 4,30-32).

Glosses per la vida quotidiana

És fonamental ser coherents i que les accions reflecteixin allò que veritablement creiem. La vergonya no ha d’amagar les conviccions, s’han de defensar, fins i tot en els moments més adversos i en els entorns més hostils. El seguiment de la causa de Jesús implica un amor incondicional cap als altres. Aquesta causa és la justícia per als més vulnerables: els pobres, els oprimits, els exclosos i tots aquells que pateixen. La força per perseverar en aquest camí de justícia no prové de l'exterior, sinó d'una experiència interior profunda, nascuda d'una trobada personal amb Jesús. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor” (Mc 16,15 Mt 28,20)

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre. Però, no és el coneixement científic el que ens dona les respostes, necessitem un saber que brolla de la pròpia experiència de viure. Estic convençut que el trobament sincer amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, la vivència de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves causes i esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la nostra vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25)

Trobar la saviesa a la vida és essencial; hem d'escoltar-la, meditar-la i posar-la en pràctica. Cal saber reconèixer les persones realment sàvies, les que tenen un raonament ferm i donen bons consells. Encara que la mundanitat ens ofereixi falses savieses, el discerniment serà la nostra eina per prendre decisions clares i encertades. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31).

Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme és una experiència vital que transforma profundament l’existència. Les persones són transformades de moltes maneres i dimensions. Els valors i les virtuts cristianes atorguen finor espiritual i són principis de saviesa. Amb aquest bagatge, els cristians podem expressar-nos amb convicció i fermesa, donant testimoni de l’esperança que ens fa ser constants en l’amor als altres. "El fa parlar enmig del poble reunit, l'omple de saviesa i d'intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria" Sir 15,5

Hem de ser misericordiosos. És un mot que sembla antic, com beat i per això no aixeca passions. Penso que cal tornar a recuperar el seu sentit profund que té. Ser misericordiós vol dir obrir el cor a acollir al cor els altres amb totes les seves misèries, mancances i limitacions. És la donació màxima plena d’amor als altres. És estimar desinteressadament, sense esperar res a canvi i sense seleccionar a qui estimes. Per ser misericordiós, cal haver experimentat en un mateix l’experiència misericòrdia. Déu es fa comprensible a través d’aquest amor incondicional.

“Compadiu-vos de mi, Déu meu,
Compadiu-vos de mi.
Em vos trobo refugi,
m’acullo a l’ombra de les vostres ales,
fis que passen aquests mals”
Salm 57(56),2