Glosses per la vida quotidiana

La fe no pot ser cega, comporta una gran exercici de confiança a una invitació que va més enllà de la raó tot i que necessita ser raonable. Creure és una adhesió que neix en el cor, amb més convenciment i entrega que certeses. “¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist?” (Jn 20,29)

Les persones necessitem conrear l’esperit. La vida és densa, plena de moments que fan trontollar-nos o ens interroguen sobre el sentit de motes coses. En aquests moments és quan necessitem retrobar la llum, la veritat i la pau en el nostre interior. “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,46).

Glosses per la vida quotidiana

L’esperit anima la vida interior de les persones. Necessitem l’experiència espiritual per viure. Cada dia tenim moltes oportunitats per nodrir-nos de interiorment a partir del que vivim. Hem d’estar atents per copsar aquestes situacions, contemplar-les i veure de quina manera ens ajuden a créixer interiorment. Cada dia hem de dedicar una estona per descobrir aquelles fets que ens poden ajudar a néixer de nou en l’esperit. “Heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’esperit” (Jn 3, 7-8)

L’egoisme anul·la la solidaritat humana. L’afany d’acumular individualment les riqueses ens fa insensibles a les necessitats de les altres persones. Aquesta tancament corrou el caràcter i envelleix l’esperit. El camí per rejovenir-nos, per nàixer de nou, és compartir allò que tenim amb convenciment i alegria. L’important és ser persones, no tenir riqueses. “La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots” (Ac 4,32)

Hem de ser el màxim de sincers. Hem de ser persones exemptes d’hipocresia o simulació. És el mateix que dir sempre la veritat, allò que sentim o pensem realment; que no som falsos o dissimulem. Cada dia tenim múltiples ocasions per ser transparents. El mateix que diem per les persones és aplicable a les institucions, especialment a les polítiques i als polítics. “Qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmascari les seves obres. Però els que viuen d’acord amb la veritat si que busquen la llum, i que tothom vegi que fan, ja que ho fan segons la llum” (Jn 3, 20.21)

Glosses per la vida quotidiana

En l'ofici de viure, ens trobem constantment davant de situacions que ens obliguen a discernir com actuar per tal de mantenir-nos fidels a les nostres creences i als fonaments que donen sentit a l'existència. Aquesta recerca de coherència fa que necessitem referents que ens ajudin i ens acompanyin en el procés de reflexió. En aquest context, la lectura i la meditació de l’Evangeli esdevenen un recurs excel·lent per orientar el camí i trobar les respostes que busquem. "Els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures" (Lc 24,45)

Tota persona té una dignitat que cal respectar i ser tractada amb respecte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora els individus per interessos i algunes són rebutjats segons les circumstàncies. Tota persona és sempre interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tant sovint. Tothom és important en la construcció de la societat. Tota pedra fa paret, diu la dita. Així, cada persona té un paper en la construcció de la societat. Tal com digué Stefan Zweig, “El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres”. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho fet, i els nostres ulls se’n meravellen”. (Salm 118/117, 22-23)

Glosses per la vida quotidiana

La bona notícia de la Resurrecció és transmesa per dones. Són elles transmetre’n a la resta de deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Les dones vencen la seva por inicial perquè tenen l’experiència profunda de l’encontre amb Jesús, el ressuscitat. Aquesta trobada transforma la seva vida i ens fan partícips d’aquesta experiència. “Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt 28,8-9)

Hem celebrat que l’amor venç la mort, per més incomprensible que ens pugui semblar. Segurament, en un primer moment, no he entenem perquè la tristor de la mort ens impedeix comprendre aquesta novetat. Però, se’ns ha promès la vida eterna si confiem en Déu. Hem de ser valents i no defallir en l’esperança que ens porta la resurrecció de Jesús. “Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt”. (Col 3,1-2)

Pot passar que caminem per la vida sense adonar-nos qui tenim al costat o sense entendre el sentit dels esdeveniments. Cal aturar-se i contemplar els fets per comprendre el seu sentit. Cal saber escoltar el nostre entorn i contrastar-lo amb els valors i principis que ens sostenen. Així descobrirem com ens parlen els signes dels temps. “¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32)

Glosses per la vida quotidiana

Molt bona Pasqua a tothom. Que el temps joiós de la Pasqua arribi al cor de la humanitat. Que la llum pasqual il·lumini als que viuen a la fosca. Siguem avui solidaris amb el dolor de totes les persones que pateixen pels mals d’un món injust per l’egoisme personals. Davant d’aquest situació de mort no hem de tenir por en anunciar la resurrecció de Jesús. Aquell qui ensenya que la vida transcendeix la mort. És el mateix que proclamar que l’amor venç tot egoisme. L’estimació és la llum que il·lumina la foscor de l’individualisme i el desinterès per l’altre. L’amor no pot morir si el cuidem, si l’alimentem en el nostre esperit, llavors la mort no tindrà cap poder sobre ell. Quan estimem ho veiem tot diferent i la mirada esdevé diàleg humà misericordiós.

 “No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran” (Mt 28,10)

 Que passeu un bon Diumenge de Pasqua. Molt bona Pasqua.

Glosses per la vida quotidiana

El Dissabte Sant, Jesús és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. Déu sembla absent. Podem pensar que ha abandonat al seu Fill. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. Pensem que no existeix. Fins i tot, podem arribar a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. 

“Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 )

Glosses per la vida quotidiana

La mort corporal és la negació de la vida tal com la percebem. Quotidianament les notícies es mostren la mort com un fet familiar. Però hi ha moltes altres morts que neguen la possibilitat d’una vida plena. Són les morts que corrouen l’ànima i deixem males sensacions quan ens descobrim presoners de l’egoisme. Llavors necessitem experimentar l’amor, que donem i ens donen, per descobrir-nos vius. “Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort” (Jn 8,51)

 

Les persones, en la seva dimensió individual, participen plenament del sentit transcendent de l’existència, convertint-se cadascuna d'elles en una manifestació viva del misteri de la creació. Aquesta vivència no és aïllada, sinó que es teixeix en una continuïtat profunda amb les generacions que ens han precedit i amb aquelles que ens succeiran, integrant-nos en una comunitat universal que troba la seva raó de ser en els vincles de la fraternitat. És precisament a través d'aquesta unitat fraternal com s'arriba a dotar de significat real i compartit el misteri de la transcendència. “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. Jesús els replicà: ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?” (Jn 10,33-34)