Glosses per la vida quotidiana

La lògica d’alguns esdeveniments socials i polítics esdevé cada cop més incomprensible. Ens trobem davant d'una realitat complexa on els nostres habituals raonaments i judicis ja no són suficients per copsar-ne la veritable essència. Per això, ens cal aplicar una saviesa que transcendeixi el límit de la raó. Aquesta saviesa neix a la capacitat d'amor i d'estimar del cor i s'obre pas més enllà de la simple lògica que la mundanitat ens presenta. “La saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitat, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atenent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs”. (Sv 7,22-23)

 

Cal viure cada instant de la vida com si fos l'últim. Aquesta màxima és la base per estar en pau amb un mateix. En realitat, en cada moment es condensa la plenitud de la vida, i cadascun és una oportunitat per sortir a l'encontre de l'altre. Si ens tanquem en nosaltres, morim en vida; si ens obrim al proïsme, vivim plenament. "Qui miri de conservar la vida la perdrà, però el qui la perdi viurà. Jo us dic que aquella nit, si n'hi havia dos en un mateix llit, potser l'un fora pres i l'altre deixat" (Lc (17,33-34)

Glosses per vida quotidiana

Costa perdonar. Fins i tot, hi ha eslògans que expliciten que no hem de perdonar. Però, malgrat tot, cal saber perdonar les ofenses si hi ha penediment. Aquesta actitud diferencia els cristians d’altres maneres d’entendre la vida. El penediment i el perdó són bàsics per establir unes relacions humanes franques. El perdó és una acció gratuïta que aporta pau interior i reconcilia les persones. Cal perdonar tantes vegades com faci falta. El no voler perdonar ens deshumanitza i ens impedeix comprendre i entendre les altres persones. " Estigueu alerta ! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. I si t'ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar” (Lc 17,3-4)

Vivim també perquè els altres puguin viure. Som feliços si els altres també ho són. El nostre benestar està lligat al benestar dels altres. No som indiferents a la situació dels individus. En cadascun de nosaltres hi ha la possibilitat de fer que els altres se sentin persones. Cada dia hi ha moltes oportunitats perquè tot això passi. Aprofitem-les. “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. (Mt 25,40)

Viure és obrir-se als altres. Comprendrem i copsarem el sentit de la vida a través de l’amor a les altres persones. L’egoisme, el tancar-se en un mateix, impedeix descobrir les mirades dels altres que ens parlen de les seves esperances. Acollint als altres, acollim el sentit més transcendent de la vida. En aquesta experiència es descobreixen els replecs espirituals de l’existència humana. “Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà. Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat” (Mt 10,39-40)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que els problemes ens pesen molt, els considerem un pes feixuc. Són moments carregats de pessimisme i plens de desesperança. En aquests moments, les persones necessitem consol. La vida no és sempre de colors, hi ha moments plens foscors que enterboleixen la mirada. És en aquests moments quan necessitem la mà amiga que ens acull i ens fa descansar en les tribulacions. Però, per fer-ho possible, cal confiar i deixar-se acompanyar. Llavors, cal alçar la mirada i trobar consol en la confiança que ens dona sentir-nos estimats i acompanyats, perquè sempre hi ha persones disposades a donar-nos el seu amor. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11,28)

Confessar creure és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la fe en l'àmbit dels fets vitals experimentals. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona prova de la força interior de la fe. "M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència, al costat vostre, delícies per sempre" (Salm 16(15),11)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor és gratuïtat. Hem d’estimar sense esperar res a canvi. Si cerquem la recompensa, aquesta actitud fomenta el nostre egoisme i no ajuda a purificar el nostre cor. L’amor generós, altruista i desinteressat ens salva de les temptacions de ser el centre de la vida o de l’univers. Ser despresos també en l’amor és el camí a la felicitat. “Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!” (Lc 14, 13-14).

Els següents versets descriuen perfectament una comprensió del que vol dir estar en la vida que, en bona part és la meva. Seguir aquesta orientació m'ha anat bé, tot i que no sempre és del tot comprensible `per altres persones. Hem de ser senzills de cor i d’estil de vida. No hem d’ambicionar guanys impropis que facin perdre la tranquil·litat de la pau interior, perquè allí on hi ha els diners és probable que hi posem el cor.

"El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons"
(Salm 131 (130),1-2)

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor Déu es fa comprensible, perquè Déu és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. La llei més gran és l’amor als altres. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu, si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. “Estima als altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei” (Rm 13,10)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia poden entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28)

En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit en que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.

“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.
Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència”.
Salm 105 (104) 3-4

Glosses per la vida quotidiana

La tradició bíblica conté un relat que explica com, en els inicis dels temps, en un jardí bell i abundant (l'Edèn), hi havia dos arbres centrals: l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. En aquest indret hi habitaven l'home i la dona. Segons aquest relat, la vida i la moral des de llavors van unides i, de la seva amistat en sorgeixen unes veritats que tots els déus respecten. "La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat". (Jn 17, 17)

Dir-se creient és adquirir un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i del que fem. No podem ser contradictoris ni dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè ens estimem. Som persones que practiquen l'amor com a regle de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som solidaris, acollidors i estimem de forma activa. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24)

Cal viure amb la màxima senzillesa i humilitat. No hem d'aspirar a ser els primers ni a perseguir la notorietat. Al contrari, sense la necessitat expressa de ser els darrers, hem de fer les coses pel valor que tenen en si mateixes i per la convicció d’allò que fem. Qualsevol reconeixement o benefici que rebem serà sempre un afegit. I si arriba, l'hem d'administrar com un autèntic regal. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers”, (Mt 19,30)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de procurar ser coherents en qualsevol situació. Hem de dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. No hem d’ocultar que som creients i celebrem els ritus religiosos. Hem de procurar testimoniar les nostres conviccions fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli" (Mc 16,15)

Hem de viure sabent interpretar els nombrosos signes que ens aporten els esdeveniments que hi passen. Són moments en els quals hem de saber llegir el que ens volen dir i, sobretot, quina resposta hi hem de donar. Aquests signes ens interpel·len i reclamen amor, solidaritat, acolliment, pacificació i acció a favor de la justícia. Estiguem atents als signes dels temps. "Hipòcrites ! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel ¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?" (Lc 12,56).