Glosses per la vida quotidiana

Hi ha molts cristians preocupats en determinar el que es pot fer i el que no. Actuen com a vigilants del dogma i de la moralitat, sempre entesa a través dels seu pensament. Però, ¿és aquesta la missió dels cristians en el món?. El que cal no és condemnar sinó estimar per alliberar a les persones de tot jou opressiu i treballar a favor de la justícia. “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell” (Jn 3, 17)

Vivim en una societat on hi ha molts ídols que ens distreuen i ens poden aparten dels aspectes importants de la vida. En les cultures religioses la idolatria és una falta greu perquè allunya a les persones d’allò que és important: Déu. Els diners, les riqueses, la notorietat excloent i altres lluentors socials són idolatries modernes que anul·len l’esperit, ens fan egoistes, ens tanquen i ens separen de l’amor als altres. “Porteu-me una moneda romana. Ells li portaren i Jesús els preguntà: “De qui és aquesta figura?” Li digueren: “Del Cèsar” Jesús els respongué: “Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu” (Mc 12, 15-17).

La nostra societat ha banalitzat la mort fins el punt que ja no infon respecte fins que es mor alguna persona propera. Llavors tot són preguntes que no troben respostes convincents. Quan passa això ens envaeix la tristor i ens sentim desvalguts. Només ens sosté el record viu d’una vida que ja no hi és. Cal trobar el sentit, més enllà de la circumstància concreta, d’un fet que aparentment que ens sembla totalment irreparable. “Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor, els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els que creuen en mi, no moriran mai més” (Jn 11,25-26).

Glosses per la vida quotidiana

En la meva joventut va ajudar-me en el meu creixement personal la lectura del llibre “Creer es comprometerse” del canonge de Málaga José Mª González Ruiz. La fe és compromís amb la causa de Jesús. Encara hi ha moltes persones refractaries a dedicar una part del seu temps a alguna causa social o política. Perquè canviï la societat, necessitem persones activament compromeses.

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «Aquí em teniu»”
(Salm 40(39),7-8)

El cristianisme està força desprestigiat en la societat contemporània. La secularització ha afavorit aquesta situació, però també hi han contribuït la connivència d’alguns sectors eclesials amb els poders més opressors de la societat i la percepció de pèrdua d’autenticitat del seu missatge d’alliberament i salvació. “Jesús anà al temple i es posà a treure els venedors. Els deia «L’Escriptura diu: “La meva casa serà casa d’oració”. Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres» Cada dia ensenya en el temple” (Lc 19,45-47)

Glosses per la vida quotidiana

Tota religió té els seus principis, doctrines i normes. Però el que val, per damunt de tota llei, és el fons de vida que hi ha al darrera de tota prescripció. És cert que les persones no hem d’estar al servei de les lleis humanes, sinó les lleis al seu servei. Però sempre existeixen, per damunt de totes aquestes lleis altres que semblen fetes pels déus i que tothom ha de reconèixer que són indiscutibles.

“És perfecte la llei del Senyor,
i l’ànima hi descansa
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants”
(Salm 19(18) 8)

El cristianisme no hauria de ser una religió atrapada pels seus dogmes, per la interpretació encotillada dels seus principis ni per una ortodòxia normativa. Ser cristià és estimar a fons, sense límits ni restriccions. L’amor és el millor manament del qual es desprenen tots els altres. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. Examinem la nostra consciència des de la llum de l’amor. “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,9-10).

Algunes persones religioses insisteixen, fins i tot s’obsessionen, en guardar determinades pràctiques. Tota la seva experiència religiosa sembla passar per l’observança d’un conjunt de normes i pràctiques. L’excés de zel pot arribar a desvirtuar el sentit de la fe i fer-li oblidar que, en tota religió, hi ha un principi bàsic universal: estimar als demés i fer el bé. “S’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat” (Jn 4,23-24)

Glosses per la vida quotidiana

Tenir seny és una virtut desitjable. El seny es defineix com la ponderació mental. Sana capacitat que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. No hi ha com tenir cura de treballar en direcció per tenir bon seny. “Beneit sigui el Senyor que em dona seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor” (Salm 16(15), 7).

Al fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones es senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, saber tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una forma semblant, era una salutació habitual. Què millor que desitjar la pau als altres !. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. “Us he dit tot això perquè trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he vençut el món” (Jn 16,33)

Els cristians ens aniria bé tenir molt present el que digueren als àngels als que estaven mirant l'ascensió de Jesús al cel. És un crit d'atenció contra estar distrets i despreocupats de la terra. L’esperat Regne de Déu no és un somni metafòric situat un cel fora del nostre món. Serà realitat si comencem a fer-lo realitat en la història dels humans. El Regne de Déu serà a prop si nosaltres l’avancem amb les nostre obres. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Sovint experimento una profunda incomoditat amb els ideals mundans, ja que molts d’ells no em semblen coherents amb les meves pròpies creences. Considero que tot aniria molt millor si practiquéssim uns altres valors, més orientats a respectar i humanitzar les persones, i és precisament per això que lluito per un món diferent, millor i més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula” (Jn 17, 15-17)

Glosses per la vida quotidiana

L’experiència del creient genera alegria. L’alegria és un sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció interior, és diu de l’ànima, i es manifesta amb signes exteriors. No podem transmetre tristor al nostre entorn, al contrari. Hem de ser portadors d’alegria i testimonis de la joia de viure. “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics" (Jn 15,11-13)

Alguns cops ens sentim tristos. Pensem que som desafortunats o que acumulem més calamitats de les que podem suportar. Fins i tot podem tenir la sensació de que hi ha persones satisfetes del que ens passa. En aquests moments, no hem de defallir perquè l’esperança que tenim és més forta i sòlida que tot això. “El món s’alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Una alegria que ningú us podrà prendre” (Jn 16, 20)

Glosses per la vida quotidiana

Un dels reptes importants que tenim els cristians és la dificultat de transmetre la fe. Avui se’ns reclama un discurs sobre la creença que resulti plenament comprensible, acompanyat de testimonis que fonamentin amb solidesa la raó de l’esperança cristiana. La fe no s’ha d’imposar mai, sinó que s’ha de transmetre mitjançant la pràctica coherent i l’ús de paraules amables. Cadascú a de testimoniar la fe en la vida quotidiana. “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. 16 Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència” (1Pe 3,15-16)

Per néixer de nou, transformar-nos profundament i vèncer aquelles velles inèrcies que ens empresonen o ens limiten, cal renunciar a certes coses. Aquest procés suposa morir a tot allò que és vell per tal d'assolir fites superiors, imbuïdes d'una vida nova, diferent i més plena. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit" (Jn 12,24)

La raó ens il·lumina per comprendre moltes coses, però no tot s’explica per aquesta raó. Hi ha una part de la vida que l’experimentem interiorment, des de la profunditat del que som. Allí descobrim la importància de la vida interior que ens infon l’alè i que ens sosté. És l’esperit el que ens reconforta i ens ajuda a comprendre el sentit de la vida. “Quan vindrà l’Esperit de veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)