dissabte, 20 de juliol del 2024

Glosses per la vida quotidiana

La vida té el seu tràfec i sovint ens hi sentim com atrapats i dominats per situacions que ens empresonen. La fe aporta acolliment càlid per poder experimentar la joia de viure. L’accés a això és la pregària, el treball de l'esperit i l'obertura als altres que dona l'amor, vèncer les rancúnies amb el perdó. En temps de grans ofertes de salvació, és bo recordar que el cristianisme és una proposta que unifica la vida i alimenta l'esperit per tal d'aportar pau interior. Els cristians, com a persones i les nostres institucions, hem de saber acollir i donar calidesa humana a les persones que se'ns apropen demanant pau interior i repòs. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.” (Mt 11,28-30)

L’amor ha d’estar en el cor de les bones persones i ser la guia de la seva actuació. Res es pot anteposar a estimar a les altres persones. Aquesta regla serveix per a tothom i és la base del cristianisme. No hi ha cap drecera per seguir a Jesús més enllà de l’amor sense límits. “El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes” (Mt 12,7)

divendres, 19 de juliol del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36),30-31).

Viure comporta saber estar en la vida. Les nostres relacions amb els altres han d’estar presidides per la senzillesa. És bo evitar els afanys de protagonisme o de lluïment. Sovint, aquestes actituds humilien a les persones que ens envolten. Siguem servicials i discrets. Hem de viure renunciant els béns superflus i de tot allò que ens pot robar el cor i l’atenció. “Totes les generacions em diran benaurada, perquè el Senyor ha mirat la petitesa de la seva serventa” (Lc 1,38).

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

dissabte, 13 de juliol del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Petits consells que ens permeten estar en pau amb un mateix i ajudar a humanitzar la societat. Procurem practicar cada dia aquestes recomanacions, segur que trobarem múltiples ocasions per posar-les en pràctica.
"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
Busca la pau, procura aconseguir-la."
Salm 34(33), 14-15
Aquests dos petits fragments del salm 51 ens ajuden a descobrir-nos més humils i a sentir-nos més insegurs de les nostres veritats particulars. Sobretot, a descobrir que necessitem obrir-nos als altres per adquirir la saviesa de cor.
"Vós estimeu la veritat al fons del cor,
dintre de mi m’ensenyeu a tenir seny"
(...)
"creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm”.
Salm 51(50) 7,12

divendres, 12 de juliol del 2024

Glosses per la vida quotidiana

No podem ser rancuniosos, hem de saber perdonar i oblidar les ofenses. No podem entristir-nos en el record d’allò que ens ha alterat, intranquil·litzat o ferit. Hem d’atorgar el perdó gratuït, ple de caritat, que brolla de l’amor que tenim als altres. “El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor” Salm 145/144, 8

La imatge del pastor, i en concret el bon pastor, és prou potent per il·lustrar el que s’espera de les persones que tenen en l’amor la màxima guia pel seu comportament. El bon pastor estima, protegeix i atén amb desfici el seu ramat. Si estimem a les altres persones ho hem de fer amb l’actitud de vida que adopten els bons pastors. “Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa” (Jn 10, 11-12)

La confiança té un lloc molt important en la vida dels cristians. Aquesta confiança no és una paciència resignada, sinó la certesa que la causa del just guanyarà i l'amor allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” Salm 34(33) 9

dissabte, 6 de juliol del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Vivim també perquè els altres puguin viure. Som feliços si els altres també ho són. El nostre benestar està lligat al benestar dels altres. No som indiferents a la situació dels individus. En cadascun de nosaltres hi ha la possibilitat de fer que els altres se sentin persones. Cada dia hi ha moltes oportunitats perquè tot això passi. Aprofitem-les. “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. (Mt 25,40)

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que vull és amor, i no ofrena de víctimes. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”(M7 9,13)

divendres, 5 de juliol del 2024

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”. (Salm 94,8)

Les persones tendim a ser més conservadors del que ens pensem, mantenim moltes coses que considerem intocables. Però, davant dels canvis que es donen a la societat, i a les nostres pròpies vides, hem de saber transformar-nos interiorment i obrir-nos a les noves realitats i, si s'escau, saber canviar. "Ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous" (Mt 9,17) 

Hem de ser confiats i viure esperant que més enllà de les nostres capacitats, l’amor obre nous horitzons i eixample l’esperit. Estem cridats a l’esperança, el camí és l’estimació plena als altres i a nosaltres mateixos. Totes dues conreen el nostre esperit i porten la pau al cor. “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” (Salm 117/116,2)

dissabte, 29 de juny del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir  aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir principis, valors i virtuts fermament construïdes ajuden fan sentir-nos segurs i en pau amb nosaltres mateixos. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Si els fonaments vitals són segurs, l'edifici de la vida resistirà els múltiples cops i proves que la mateixa vida ens fa. Les persones sensates tenen uns fonaments ferms i resistents, “Qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca”. (Mt 7,24)

L'oblit és un perillós enemic que pot donar-nos amargor de cor. Els jueus deportats a Jerusalem des de l'exili visqueren aquesta experiència i ho saberen expressar en diversos salms. El salm 137 és una mostra d'aquesta experiència.

"Si ma i t’oblidava, Jerusalem,
que se’m paralitzi la mà dreta;
que se m’encasti la llengua al paladar,
si deixés d’anomenar-te,
si deixés d’evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
Salm 137/136, 5-6