Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la vida, esdevé fonamental mantenir una actitud de plena confiança amb Déu. Aquesta seguretat infon una profunda pau interior. És l’experiència de la providència que brolla de la certesa que l'acció divina intervé a favor d’aquells qui estimen i se senten estimats. En reconèixer que Déu ens proveeix, comprenem que cal lliurar-se a la pregària i confiar que la seva obra anirà sempre molt més enllà de les nostres capacitats humanes. La providència ens acompanya constantment i no ens abandonarà mai. “Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca, troba, a tothom qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)

Més d'un cop hem sentit o hem dit l'expressió fer les paus. És una bona expressió que resumeix perfectament les actituds que calen tenir en l'ofici de la vida. Hem de saber reconciliar-nos amb les altres persones perdonant les seves ofenses. No hem d’exigir venjança o revenja pels mals que els altres ens hagin pogut infligir. El ressentiment no ens fa ser millors persones. La reconciliació ens allibera dels egoismes personals i ens apropa a l’encontre de la humanitat de l’altre. Dona pau i saviesa en el cor. “Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5, 23-24)

Glosses per la vida quotidiana

El temps de Quaresma serveix per trobar uns moments de silenci i repòs, dins del tràfec de viure, per descobrir o recordar allò que és important de fer. És temps de conversió. Es un moment per girar el nostre rostre cap a Déu i dir-li que volem fer la seva voluntat. El següent text de levític, tant important pels jueus de tots els temps, i assumit pels cristians ens recorda amb tota claredat quina és la seva voluntat. “No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble. No jureu en fals pel meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo soc el Senyor. No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga del jornaler. No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo soc el Senyor. En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom”. (Lv 19,11-15)

La pregària fora part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Durant la Quaresma la pregària ens ajuda a viure aquest temps que l’Església ens demana la conversió de cor. La pregària quaresmal és més contemplativa, més silenciosa. No busca paraules, sinó presència davant del rostre de Déu. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6, 6-7)

El temps de Quaresma ens ajuda a descobrir que estem necessitats de perdó, perquè no som petits déus sinó persones necessitades de reconciliació. Hem de saber fer les paus amb nosaltres mateixos i amb tots aquells que hagin pogut ofendre. La crida quaresmal a la conversió convida a revisar la pròpia vida, a reconèixer les febleses i a buscar un camí de renovació espiritual. "Reconcilieu-vos amb mi de tot cor - diu el Senyor - que soc clement i misericordiós" (Jl 2,12-13)

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Hem de ser, simplement, bones persones. L'essència de la nostra existència rau, simplement, en la voluntat de ser bones persones, defugint el mal per centrar-nos a cercar el bé en cada gest i en cada instant. Hem d’apartar-nos de les males arts i dels embolics que confonen i enreden. Cal procurar ser nets de cor i transparents. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és ell el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15) 

 El temps de Quaresma se’ns presenta com una invitació profunda a l’ascesi a través del dejuni, les renúncies personals i diverses pràctiques orientades a educar l’esperit. Aquest període ens crida no només a la privació, sinó fonamentalment a compartir el pa, a obrir-nos a l’acollida de tothom i a cultivar un esperit de fraternitat solidària. La voluntat de Déu queda reflectida amb una claredat meridiana en aquest fragment d’Isaïes, el qual ens ofereix tot un programa d’actuació personal, lliure de qualsevol ambigüitat. "El dejuni que jo aprecio, ¿us penseu que és posar-se de dol durant un dia, abaixar el cap com un jonc, i ajeure's en la cendra vestit de sac? ¿D'això en dieu dejuni, un dia agradable al Senyor? L'únic dejuni que jo aprecio és aquest: Deixar anar els qui has empresonat injustament, deslliga els que tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, es a miques els jous de tota mena" Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí" (Is 58, 6-9)

Glosses per la vida quotidiana

La condició humana resideix en la nostra llibertat fonamental, una facultat que s'exerceix plenament quan triem de manera conscient entre el camí del bé i el del mal sense restriccions externes. Perquè aquesta elecció sigui genuïnament moral, l'individu només requereix un discerniment adequat que li permeti ponderar les seves accions amb claredat. En aquest procés, la consciència es la guia essencial per a cada acte, convertint-se en un jutge intern, ja que és impossible sostreure's de la vigilància constant que exerceix l'examen de la nostra pròpia intimitat. “L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú” (Sir 15, 17-18)

Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24)

Les persones hem d’actuar amb la voluntat de fer el bé, impulsades sempre per un convenciment profund que neix del cor. Aquesta rectitud ens exigeix ser plenament sincers amb nosaltres mateixos, assegurant-nos que, en cada bona acció, el nostre propòsit real sigui la cerca del benestar de l’altre. No hem d’actuar per obtenir una satisfacció personal o un benefici propi, sinó per la gratuïtat de l’amor, que és el que dona sentit autèntic a la nostra entrega. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).

Glosses per la vida quotidiana

El camí cap a la felicitat neix de la tranquil·litat de l’esperit i arrela en la certesa profunda de saber que s’ha actuat amb rectitud. En arribar al crepuscle del dia, quan arriba el moment de fer balanç de les nostres obres, la pau sorgeix en descobrir que hem procedit amb justícia, que hem estimat des del respecte més sincer i que hem estat capaços d’acollir, amb generositat, les esperances d'aquells que ens envolten.

“Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos”.
(Salm 106/105,3-4)

Davant de tots i cada un de nosaltres, la vida desplega un ventall d’ocasions que ens conviden a estimar els altres o que es presenten com una oportunitat per transformar el nostre pensament i modificar la manera com ens comportem. Sovint, a causa del tràfec diari o de les preocupacions per les mateixes cabòries, no som capaços de percebre aquests moments privilegiats. Per això, cal mantenir el cor obert i la ment desperta per descobrir aquestes situacions i convertir-les en veritables oportunitats per créixer i esdevenir millors persones. “Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escolem atentament les paraules del vostre Fill” (Ac 16,14)

Glosses per la vida quotidiana

L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a mantenir la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem i treballem perquè ho siguin. L'esperança és una vivència que ens empeny a ser-ne testimonis i amb les nostres actuacions contribuir a alimentar la confiança d’aquelles persones que l’han perduda. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats" (Mt 5,5-6)

Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites a l'hora de practicar una religió. Hem de mirar si estem atrapats en els formalismes religiosos que oculten el que és fonamental: l'amor de Déu i al proïsme. L’excés de zel formal tapa la misericòrdia i compassió a les altres persones i dificulta conrear la vida interior basada en la llibertat i l’obertura a la gràcia. "Hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes". Mc 7, 6-8

Ens cal trobar la saviesa en el transcurs de la vida per poder escoltar-la amb atenció, meditar-la profundament i, finalment, dur-la a la pràctica quotidiana. En aquest camí, és fonamental aprendre a descobrir les persones realment sàvies, aquelles que posseeixen un raonament sòlid i la capacitat de brindar un consell encertat. Tot i que la mundanitat ens temptarà constantment amb el miratge de falses savieses, l’exercici constant del discerniment serà el que aportarà la claredat necessària als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31).

Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-nos als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden lligar-nos impedint fer-nos propers a les persones. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

És fonamental ser pacients del que solem ser en el dia a dia, ja que la impaciència actua sovint com un vel que ens esborra l’enteniment i ens impedeix decidir amb claredat. En aquest sentit, hem de saber practicar la perseverança com una virtut essencial, la qual ens atorga la persistència necessària per assolir el bon resultat en qualsevol activitat que hàgim iniciat. Al cap i a la fi, és l’esforç continuat i sostingut en el temps allò que, tard o d'hora, acaba donant els seus millors fruits. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)