Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana no aporta tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat als altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18). 

Moltes persones tenen tendència a conservar immutables els seus criteris, les actituds o comportaments. Consideren que si les coses s’han fet sempre d’una determinada manera ¿per què canviar-les? Però molts cops les circumstàncies exigeixen canviar la manera de pensar i adoptar noves maneres de fer. Hem de saber tenir la ment oberta sense aferrar-nos al passat, que pot empresonar-nos més que fer-nos lliures. “Ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s’ha de posar en bots nous” (Lc 5, 37-38)

Glosses per la vida quotidiana

Els comportaments identifiquen a les persones. El que fem és una finestra oberta al nostre cor. No podem dissimular els nostres actes perquè cada un d’ells parlen amb fets i no paraules. Assumir la vida seriosament exigeix viure coherentment, adoptar un estil de vida i saber-se acompanyat per un esperit de veritat que fa possible, malgrat les debilitats personals, ser lliures per estimar. Us convido a practicar tot el dia cada una de les propostes d'aquest salm. Estic convençut que fent-ho serem més bones persones i els altres ens ho agrairan

"Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?
¿Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla no escampa calúmnies,
mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels del Senyor;
no es desdiu de promeses oneroses,
no ha els seus diners a interès
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així, mai no caurà"
Salm 15(14)

Vivim en un temps ple de sorolls comunicatius. Hi ha moltes persones emeten missatges, individus que semblen omnipresents perquè tothora transmeten notícies, opinen i gairebé diuen el que hem de fer. Entre tot aquest garbuix mediàtic costa trobar persones que parlin amb autoritat i que pagui la pena escoltar-los amb atenció perquè el que diuen ens educa l’esperit. “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,32) 

Tinc la impressió que les persones alguns cops diem o fem coses que alteren les relacions amb els altres. Treballar a favor de la pau no solament és manifestar-nos contra les guerres, sinó també treballar per la cordialitat i amabilitat de les relacions entre les persones. “Feliços els qui posen pau: Déu el reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”(Mt 5,9-10)

Glosses per la vida quotidiana

La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un instrument per rebre ocupar el poder, mantenir-s’hi i procurar beneficis, més o menys confessables, i mostrar-se com a persones importants. En les societats occidentals molts polítics, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Existeix una altra manera d’entendre la política centrada en els altres, en la recerca del bé comú i de resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el rimer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27

En el cor de les persones hi ha moltes llavors esperant el moment de florir. Però no totes assoleixen el seu objectiu perquè l’egoisme personal, les preocupacions quotidianes, l’afany per les riqueses i les seduccions mundanes les ofeguen. Hem de centrar-nos en allò que és important per alliberar-nos de tot allò que ens impedeix estimar. “La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dona fruit” (Mt 13, 22)

Glosses per la vida quotidiana

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna" Salm 23(22) 1-3 

Hem de ser persones bones i fer el bé. Hem de ser constructors de justícia i testimonis de la pau. Hem d’estimar en tot moment i ser constructors de pau. Els nostres fruits són les obres que fem i la saba que necessitem per donar els fruits provés de la vida interior. No hi ha res més gran que l’amor. L’amor és pacient i generós, desinteressat i complaent. Estimant les persones obrim el nostre cor a una experiència que dona sentit a la vida. L’amor aporta alegria, una alegria que és plena i omple l’esperit. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9b,5b) 

La formació de l’esperit és important per tenir pau interior. De la mateixa manera que procurem educar-nos, hem de dedicar un temps a preparar-nos interiorment. Hem de saber trobar els moments i els medis per conrear la vida interior i saber distanciar-nos de les preocupacions que poden impedir obrir l’enteniment de l’esperit. “El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u”. (Mt 13,23)

Glosses per la vida quotidiana

La vida té el seu tràfec i sovint ens hi sentim com atrapats i dominats per situacions que ens empresonen. La fe aporta acolliment càlid per poder experimentar la joia de viure. L’accés a això és la pregària, el treball de l'esperit i l'obertura als altres que dona l'amor, vèncer les rancúnies amb el perdó. En temps de grans ofertes de salvació, és bo recordar que el cristianisme és una proposta que unifica la vida i alimenta l'esperit per tal d'aportar pau interior. Els cristians, com a persones i les nostres institucions, hem de saber acollir i donar calidesa humana a les persones que se'ns apropen demanant pau interior i repòs. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.” (Mt 11,28-30)

L’amor ha d’estar en el cor de les bones persones i ser la guia de la seva actuació. Res es pot anteposar a estimar a les altres persones. Aquesta regla serveix per a tothom i és la base del cristianisme. No hi ha cap drecera per seguir a Jesús més enllà de l’amor sense límits. “El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes” (Mt 12,7)

Glosses per la vida quotidiana

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36),30-31).

Viure comporta saber estar en la vida. Les nostres relacions amb els altres han d’estar presidides per la senzillesa. És bo evitar els afanys de protagonisme o de lluïment. Sovint, aquestes actituds humilien a les persones que ens envolten. Siguem servicials i discrets. Hem de viure renunciant els béns superflus i de tot allò que ens pot robar el cor i l’atenció. “Totes les generacions em diran benaurada, perquè el Senyor ha mirat la petitesa de la seva serventa” (Lc 1,38).

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

Petits consells que ens permeten estar en pau amb un mateix i ajudar a humanitzar la societat. Procurem practicar cada dia aquestes recomanacions, segur que trobarem múltiples ocasions per posar-les en pràctica.

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
Busca la pau, procura aconseguir-la."
Salm 34(33), 14-15

Aquests dos petits fragments del salm 51 ens ajuden a descobrir-nos més humils i a sentir-nos més insegurs de les nostres veritats particulars. Sobretot, a descobrir que necessitem obrir-nos als altres per adquirir la saviesa de cor.

"Vós estimeu la veritat al fons del cor,
dintre de mi m’ensenyeu a tenir seny"
(...)
"creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm”.
Salm 51(50) 7,12