dissabte, 2 de març del 2024

Glosses per la vida quotidiana

La fe és un compromís per estimar als altres. Les obres i els comportaments serveixen per testimoniar el que som, les nostres conviccions i els ideals, i també per trobar el camí cap a Déu. El següent verset del profeta Jeremies ens recorda que, davant l'escrutini de Déu, el que serà examinat no seran les nostres creences, sinó allò que fem. "No hi ha res tan tortuós i tan malalt com el nostre cor. ¿Qui pot conèixer a fons? Jo, el Senyor, examino l'interior dels homes per donar a cadascú segons el seu comportament, segons el fruit de les seves obres". (Jr 7,9-10)

No per sentir-nos senzills, febles i poc capacitats no estem cridats a participar en grans esdeveniments. Tots podem participar en la construcció de la història. Tota pedra fa paret i tota aportació és ben acollida per construir el futur. Com deia el capità Enciam als anys 90 a TV3 “En la vida, les coses petites poden esdevenir grans”. Totes les persones estem cridades a participar en la construcció i gaudi d’un món més just, digne, lliure i humanitzat. Només els que s’autoexcloguin en quedaran fora. "La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen” (Mt 21, 42) 

divendres, 1 de març del 2024

Glosses per la vida quotidiana

En el dia a dia de la vida hem de mostrar als altres quins són els principis, els valors i les virtuts que ens sostenen i aliment la nostra vida espiritual. Hem de mostrar els motors ens impulsen a fer un món millor des de la petita acció quotidiana. Cada dia tenim oportunitat d’afirmar amb fets i actituds que estimem i que volem ser solidaris amb tota la creació. Des de la petitesa de gestos quotidians poden anunciar que un món nou és possible. “Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà” (Lc 6,37-38)

La nostra paraula l’hem de recolzar en l’autoritat de la coherència. El testimoni de vida és la millor carta de presentació. En tot moment, hem de fer el que diem i dir el que creiem. La vanitat i la hipocresia són dues importants temptacions que hem d’evitar. No hem de fer perquè els altres ens vegin, sinó perquè estem convençuts que és el que hem de fer. No hem d’exigir als altres allò que nosaltres no volem fer. “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres però ell no volen ni moure’ls amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent” (Mt 23,2-4)

La política hauria de ser un servei a la comunitat i no un instrument per ocupar el poder, mantenir-s’hi com sigui, procurar-ne beneficis personals i aprofitar el càrrec per mostrar-se com a persona important. En les societats occidentals hi ha uns polítics que, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Enfront aquesta realitat cal proposar una manera de fer política centrada en les persones, en la recerca del bé comú i de resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el rimer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27)

dissabte, 24 de febrer del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Les persones necessitem confiar, refiar-nos dels altres perquè hi ha moments que les nostres seguretats trontollen. Quan passi això volem sentir-nos acompanyats per persones que ens acullen i ens acompanyen a recuperar la confiança amb nosaltres mateixos i tenir seguretat davant les incerteses.
“Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tin vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta”.
(Salm 23/22 3-4)
Més d'un cop hem sentit o hem dit l'expressió fer les paus. És una bona expressió que resumeix perfectament les actituds que calen tenir en l'ofici de la vida. Hem de saber reconciliar-nos amb les altres persones perdonant les seves ofenses. Dóna pau i saviesa en el cor. “Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5, 23-24)

divendres, 23 de febrer del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Afirmar-se creient és proclamar que les persones han d’estimar-se sense restriccions ni càlculs interessats. L’amor ha de presidir les relacions humanes. Ha de ser un amor que tingui cura de l’altre, de les seves necessitats i esperances. L’amor és acolliment càlid dels altres i acció compromesa a favor de viure dignament i justament. “¿Quan us vam veure afamat i us van donar de menjar o que passàveu set, i us van donar beure? ¿Quan es vam veure foraster i us vam acollir o despullat, i vam vestir? ... Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,38-40)

La pregària forma part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Després, la pregària demana tenir la capacitat de perdonar, vèncer el mal i les seves temptacions, així com tenir els aliments necessaris per viure. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6,7-8)

Estem en temps de Quaresma, temps en el qual se’ns convida a la conversió de cor basada en un penediment sincer. Tothom pot participar de l’esperit de Quaresma perquè es una crida a la reflexió. Es tracta d’adonar-nos de tot allò que ens impedeix d’actuar a favor de la justícia, d’estimar profundament i de sentir-nos germans de les altres persones. Hem d’anar en aquesta direcció. Un primer pas, és prendre consciència de les nostres limitacions i proposar-nos canviar aquelles actituds que ens impedeixen ser testimonis d’amor.

“Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menyspreeu”.
(Salm 50, 18-19)

dissabte, 17 de febrer del 2024

Glosses per la vida quotidiana

El temps de Quaresma ens convida a obrir el cor per escoltar i acollir la invitació de Jesús a desprendre’ns dels egoismes i interessos personals, i viure orientats als altres. És un moment propici per preguntar-nos si volem seguir la proposta de vida que es deriva del seguiment de la causa de Jesús o preferim les ofertes del món que pretenen donar felicitat. Per alguns, aquestes propostes generen buidor interior. Per això cerquem el sentit de la vida a través de l’amor als altres, del bé i de la pau interior. “¿Què en treu l'home de guanyar tot el món si perd la vida? (Lc 9,25)

Sovint la mort ens esglaia perquè sembla que és el no-res. Hi ha una mort que és el cessament de la vida tal com la sentim. És la partença del món per anar a una altra situació diferent. Però abans d’aquest moment definitiu, hi ha moltes morts quotidianes que ens buiden interiorment. Quan passa això, la vida se'ns fa més feixuga i sembla més densa. Per no quedar-nos atrapats per aquesta mort del sense sentit de la buidor interior cal estar atents a descobrir els camins de vida en l’estimació als altres. "Cerqueu el bé i no el mal; així trobareu la vida i el Senyor serà amb vosaltres" (Am 5,14)

 

divendres, 16 de febrer del 2024

Glosses per la vida quotidiana

Les persones creient més d’un cop s’han plantejat la qüestió de Déu. Probablement, sense fer-ne una aproximació metafísica, han intent trobar respostes útils per conèixer el sentit de Déu en les seves vides. Segurament, han quedat alguns aspectes per aclarir per què resulten difícils d’explicar per la simple raó. No obstant això, la resposta del creient és seguir en la seva fe perquè aquest Déu incomprensible es fa entenedor a través del seguiment de Jesús. La seva causa il·lumina les foscors intel·lectuals per les preguntes sobre Déu. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi”. (Jn 14,6)

La pregària ens ajuda a trobar la pau interior que ajuda a vèncer la gravetat i les preocupacions del moment present. La lectura, contemplació i meditació dels textos espirituals contribueixen a recuperar la serenor d’ànima que ens permet ser solidaris amb el patiment que tenen tantes persones. Rebem moltes propostes que prometen la felicitat ràpida, ara i aquí. Són camins de salvació exprés. Però res del que ofereixen és sòlid. Aquestes promeses es desfan davant del primer envit. Necessitem menjar el pa que dona vida i alimenta l’esperit. Necessitem beure aquella aigua que calma realment la set.

En tu, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Treu-me del perill, tu que ets bo,
escolta'm, no triguis a alliberar-me;
sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
Ets per a mi penyal i plaça forta;
guia'm, encamina'm per amor del teu nom,
treu-me del llaç que m'han parat,
ets tu qui em defensa”.
(Salm 31/30,2-5)

Les persones hem d’actuar fent el bé, fent-ho des del convenciment del cor. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i quan fem el bé, ho hem de fer cercant el millor per les altres persones, no per la nostra satisfacció personal sinó per la gratuïtat de l’amor. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).

dissabte, 10 de febrer del 2024

Glosses per la vida quotidiana

El camí cap a la felicitat és troba en la tranquil·litat d’esperit. Neix de la consciència de que, a l’arribar a la fi del dia i fer repàs del que s’ha fet, es descobreix que s’ha actuat amb justícia, s’ha estimat amb respecte i s’han acollit les esperances dels altres.

Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos”.
(Salm 106/105,3-4)
Bon dia a tothom. Les persones necessitem conrear l’esperit. La vida és densa, plena de moments que fan trontollar-nos o ens interroguen sobre el sentit de motes coses. En aquests moments és quan necessitem retrobar la llum, la veritat i la pau en el nostre interior. “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,4)