Glosses per la vida quotidiana

Diuen que tota pedra fa paret. Gràcies al treball continuat i silenciós de moltes persones l’esperança segueix viva per a moltes persones. En el món hi ha una munió d’exemples d’individus que calladament estimen i treballen per fer un món més just i lliure. Aquestes persones són els grans testimonis d’esperança per una societat que hi ha moments que sembla esgotada i que no se’n surt.

“Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s’escampa per tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins als límits del món”.
Salm 19 (18) 4-5

Hi ha temes que perduren, que resisteixen el pas del temps i de les modes perquè són sòlides. Les modes són efímeres, però els valors que sostenen la nostra vida perduren de generació en generació. Procurem enfortir els valors estables i perdurables que han sostingut des de sempre la humanitat. Sentim-nos portadors d’aquesta herència cultural, de pensament i de fe, i donem-ne testimoniatge. "El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran” (Lc 21,33)

Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat exigeix més que compartir el que ens és sobrer amb les persones que requereixen els nostres ajuts. Hem de ser més despresos i compartir generosament, fins i tot allò que necessitem nosaltres mateixos. En una societat consumista, la solidaritat comença amb la nostra capacitat d’austeritat i la generositat de compartir les nostres riqueses amb els necessitats. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per viure”. (Lc 21, 1-4)

Cal saber ser pacients. No es tracta d'una paciència fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de construir un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou és real si estimem, si portem a la societat la pau i treballem a favor de la justícia. Serà així com el temps futur esdevindran reals en el nostre temps present. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85,9.10)

No sempre els temps són bons per testimoniar la causa de Jesús, la causa de la justícia als pobres i oprimits. En aquests moments difícils cal confiar en la fortalesa interior per resistir i continuar fidels a les creences més íntimes. No estem sols i cal trobar consol en les nostres pròpies conviccions. “Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.” (Lc 21,12-15)

Glosses per la vida quotidiana

Durant tot el dia d’avui, i així cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar millor als altres. Probablement, podem sentir-nos atrapats per preocupacions i presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95,8)

Hem de viure lliures malgrat les pors que ens envolten. Hem de fer de cada instant la manifestació de l'amor sense estar preocupats pel que diran. En cada gest hem de saber condensar la plenitud de la vida com si aquesta espirés el seu darrer alè. En cada un d'aquests instants hem de ser testimonis de la justícia tot i que tinguem la sensació d’anar a contracorrent o transgredint l’ordre establert. "Feliços els perseguits pel fet de ser justos, el Regne del cel és per a ells" (Mt 5,10)

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és estimar als altres sense restriccions. Aquesta causa és la justícia pels pobres i els oprimits, els que estan exclosos i pateixen. La força per seguir el camí de la justícia neix de l’experiència interior que neix de l’experiència de trobada personal amb Jesús. “Estigueu en mi i jo en vosaltres. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 4,5) 

L'encontre amb Jesús ha de transformar la vida. Ha de representar un repensar de nou les prioritats, el que fem i com ens comportem amb els demés. Jesús entra la vida per canviar-la. Això és la conversió de cor. A través de Jesús, com Zaqueu, podem començar una vida nova orientada a la justícia i a la solidaritat amb els altres. "Zaqueu es posà dret i digué a Jesús "Senyor, ara mateix dono la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Jesús li digué "Avui s'ha salvat aquesta casa", (Lc 19,8-9) 

Creure és tenir fe i això és una gràcia. Amb això vull expressar que tenir fe és un do que es rep, que s’experimenta com a vivència íntima i distingeix d’altres persones que no tenen aquesta gràcia. No cal demostrar perquè un creu, només cal viure d’acord amb el do rebut i ser-ne un bon testimoni. Aquestes obres són les que donen fe de l’esperança que tenim. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”.(Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Cada cop hi ha més esdeveniments socials i polítics difícils d’entendre la seva lògica. Els raonaments i judicis que tenim semblen insuficients per comprendre del tot el que està passant. Ens cal aplicar uns principis de saviesa que vagin més enllà de la raó. És una saviesa que neix en el cor, en la capacitat d’amor i d’estimar que tenim, i que s’estén més enllà de la lògica que la mundanitat ens proposa. “La saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitat, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atenent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs”. (Sv 7,22-23) 

El text d'avui necessita aturar-se més de compte, contemplar-lo i meditar. Després cadascú en pot treure les seves conclusions. A mi em suggereix que cal prendre riscos, sortir de la zona de confortabilitat personal. D'assumir que cal obrir-se als altres, al món; sortir a la intempèrie i dialogar amb el desconegut, amb els que són diferents que nosaltres i no pensem com nosaltres. "Qui miri de conservar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi viurà", (Lc 17,33)

Glosses per la vida quotidiana

El sentit de la vida, allò que esdevé l’ànima de l’existència, es destil·la través de la mateixa experiència vital. Existeixen uns referents bàsics que ens sostenen en la quotidianitat del viure. En aquesta saviesa del dia a dia, el transcendent es fa comprensible. Llavors comprenem que per viure cal cercar i deixar-se seduir pel que sosté les nostres ganes de viure. “La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, i la troben els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen. Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa” (Sv 6, 12-14) 

El mal, la injustícia l'odi, l'animadversió formen part de la vida quotidiana. Algunes d'aquestes persones es vanten de tenir a Déu al seu costat i actuen en el seu nom. En nom de Déu es fan guerres i es persegueixen els justos. Però Déu està al costat de qui pateixen i són perseguits. Per ells, és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33), 17-18) 

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37 (36) 30-31)

Glosses per la vida quotidiana

Totes les religions tenen espais sagrats on es venera la presència del sagrat. Temples, sinagogues, mesquites i altres espais on les persones religioses es troben són llocs reservats a la contemplació del que és el sagrat i a la celebració que apropa les persones al transcendent fent-les sentir membres d’una comunitat. Però aquests llocs no estan tancats al batec de la societat. Al contrari, en ells es respiren les esperances i il·lusions, els neguits i preocupacions de les persones. “Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare” (Jn 2,16)

De jove cantava amb tota l’ànima “Vull ser lliure, abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat”. Han passat els anys i aquest anhel segueix en peu. Llibertat i pau, pels altres i per mi. Llibertat per no ser presoner de situacions injustes i pau interior per tenir la serenor per lluitar a favor de la justícia. “El Senyor va fer amb ell una aliança de pau perquè fos gran sacerdot per sempre” (Sir 45,30).