dissabte, 4 de desembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La millor seguretat està en un mateix. Hem de saber resistir les inclemències de l’entorn i no trontollar si ens sentim insegurs. No ens hem d’alterar per les inestabilitats de l’exterior. Hem de confiar més en nosaltres mateixos i saber educar l’esperit per tenir tranquil·litat interior, font de pau i de serenor. Si els fonaments són sòlids, no hem de témer els embolics de la vida. “Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca” (Mt 7,24-25) 

La insatisfacció davant d’un món que no se’n surt: pobresa, desigualtats, marginació, destrucció del medi ambient, etc... ens mou a treballar per un canvi social. Però també hem de canviar els nostres cors. Cal una conversió personal per a millorar les nostres relacions humanes. Si volem la justícia, hem de treballar també per tenir bondat interior.
“D'aquí a poc temps, molt poc temps,
els boscos del Líban
es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serà un gran bosc.
Aquell dia els sords
entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
Els desvalguts celebraran de nou
festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s'alegraran del Sant d'Israel.
Serà la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa
els innocents”
(Is 29,17-21)

divendres, 3 de desembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Ens hem d’estimar fins a fer vessar l’amor que ens tenim els uns als altres. Hem de mantenir-nos ferms en la nostra esperança i alimentar-nos amb bens espirituals. La millor manera és anar a l’encontre dels altres i deixar-nos interpel·lar per les seves necessitats. Cap sofriment ens ha de ser aliè. Hem de ser valents en denunciar les injustícies de la nostra societat perquè elles són font de desigualtats i patiments. És així com estimarem per donar sentit a la nostra esperança.
Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa
contra una altra
ni s'entrenaran mai més
a fer la guerra”
Is 2,4
Aturem-nos a contemplar. Per fer-ho, cal mirar d’una altra manera. És una mirada que surt del cor i acaba en el mateix cor. Contemplant des del silenci, ens escoltem i escoltem els misteris de la vida. Se’ns fan evidents les perplexitats d’aquesta vida, però les transcendim descobrint en elles el sentit d’allò que no entenem per la raó. La contemplació és gràcia
El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món”
Salm 19 (18), 2-5
Si mirem a la nostra societat ens adonarem de la gran quantitat de persones necessitades de ser guarides, físicament i espiritualment. A les injustícies, les marginacions i exclusions socials, cal sumar-hi les buidors interiors. Hi ha moltes persones assedegades de justícia i consol. Aquestes persones reclamen compassió i misericòrdia. Estem disposats a ser solidaris amb ells?

Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar” (Mt 15,30)

dissabte, 27 de novembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Ens cal abandonar el pessimisme històric i creure esperançats en l’alliberament de les opressions i el triomf de la justícia social, malgrat les enormes calamitats que poden envoltar-nos. Estem convidats a tenir esperança ferma perquè l’amor que confessem és més poderós que les injustícies i les desigualtats. El treball pacient, i anònim, de moltes persones ajuda a alimentar aquesta esperança més enllà de les dificultats del moment present. “Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta” (Lc 21,28) 

El lema dels minyons escoltes és “sempre a punt” i és cert. Hem d’estar sempre a punt per estimar i servir als altres, i a nosaltres mateixos. Això vol dir, entre altres coses, ser lliures i no estar supeditats a la seducció de les riqueses i les temptacions de poder. Les preocupacions del món poden atrapar el nostre cor i la ment fins el punt de no ser acollidors i solidaris a les necessitats de les altres persones. “Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor” (Lc 21,34)

divendres, 26 de novembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

La generositat fa més joioses les relacions humanes i ens dignifica. Compartir el que tenim és una manera concreta de manifestar l’estima pels altres. Quan som generosos manifestem la nostra benvolença i humanitat. No es tracta de repartir allò que ens és sobrer, sinó donar allò que tenim perquè les altres persones en puguin fruir. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué: Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure” (Lc 21,1.4) 

Hem de saber confiar en la solidesa de les conviccions, les idees, els principis i els valors, i desconfiar de la majestuositat d’algunes de les obres humanes. Hi ha la temptació d’enlluernar-nos en la sumptuositat dels béns terrenals sense adonar-nos del seu caràcter evanescent. Abandonem les obres efímeres i conreem els valors de l’esperit. “Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat” (Lc 21,5-6) 

Si estem convençuts del que creiem no hem de dubtar en donar-ne testimoni en qualsevol circumstància. No serà sempre fàcil i, en més d’una ocasió, caldrà vèncer moltes dificultats, proves, traïcions i solituds. Algunes persones, fins i tot, poden perdre la vida per ser conseqüents. Sense arribar a aquesta situació, hem de saber ser testimonis en la vida quotidiana de tot allò que creiem i sentim. “Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir” (Lc 21,13-15)

dissabte, 20 de novembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana


En una societat d’enormes tràfecs, d’embussos interminables a les carreteres, de preses i neguits per la immediatesa, sorprèn que hi hagi persones que busquin el silenci de la soledat per retrobar la pau interior. Des del silenci es pot escoltar el respir de l’ànima. Necessitem trobar aquests moments de pregària, de meditació, d’abstracció, etc tots encaminats a pouar en les veritats íntimes on podem copsar la dimensió transcendent de la vida. “Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol” (Mt 14,22-23) 

A moltes persones religioses els dolen les actituds que sovint adopten les autoritats de les seves institucions. Se senten traïts en la seva creença sincera, quan veuen les seves jerarquies religioses frisant pel poder i estenen complicitats amb els amos del món. Les religions haurien de ser testimonis de la informitat amb l’ordre establert i una crida constant a l’horitzó de les utopies possibles. “Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure'n els venedors. Els deia: Diu l'Escriptura: El meu temple serà casa d'oració, però vosaltres n'heu fet una cova de lladres” (Lc 19,45-46)

divendres, 19 de novembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Si no tenim fe en nosaltres mateixos o no confiem en les esperances la vida serà més lleugera que un bri de seda. Necessitem arrelar-nos en la fe i l’esperança per créixer davant les adversitats. Les cegueses d’ànima no ens han de fer caure en la resignació o el desànim. Hem de seguir caminant per la vida amb el cor obert de bat a bat per deixar-nos estimar. Llavors, l’amor ens ajudarà a entendre allò que la ceguesa de l’enteniment no comprèn. “Què vols que faci per tu? Ell respongué: Senyor, fes que hi vegi. Jesús li digué: Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat” (Lc 18,41-42)

Algunes persones tenen molt més del que necessiten i altres aspiren a tenir-ho. Estem sota la pressió constant de la societat del consum i de la possessió. Però, hi ha moltes persones insatisfetes en descobrir la buidor dels anuncis de felicitat fàcil. Recordo un anunci que parla de trobar la felicitat seient còmodament en un sofà. Moltes persones viuen immerses en una absència de sentit. Cal fer l’esforç de sortir de les zones de confort personal i anar a l’encontre de qui i d’allò que ens pot ajudar a no seguir perduts. “El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut” (Lc 19,10)

Cada dia tenim moltes oportunitats per fer el bé. Podem fer-ho a través de les petites coses de la vida quotidiana. Des de dir bon dia a la primera persona que ens creuem a l’escala sortint de casa; en un somriure d’agraïment a la persona que condueix a l’autobús; donar les gràcies a la persona que ens até al bar a l’hora d’esmorzar; o deixant seure a qui ho necessita en el metro quan a la tarda tornem a casa. En cada un d’aquests moments l’amabilitat és una possibilitat de mostrar l’amor i el respecte pels altres. “¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.” (Mt 25,38-40)

dissabte, 13 de novembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments, quan la realitat s’imposa per damunt de les esperances, que desitgem la vinguda urgent del Regne de Déu, o de la utopia particular, pensant que això és la solució dels nostres mals. Però la nostra mirada no ha de projectar-se cap al futur, sinó al moment present per descobrir-hi els petits Regnes de Déu, o les utopies desitjades, i comprometre’ns amb elles per fer-les extensius al màxim nombre de persones. No cal anguniar-se pel present o entretenir-se amb futurs impossibles, sinó estar atents amb el present per descobrir-hi els brins d’esperança. “Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17,20-21)

Davant les injustícies del món hi ha massa ulls que no hi veuen i moltes orelles que no hi senten. Les veus profètiques ens adverteixen que cal canviar radicalment de manera de viure, si no anem al desastre medi-ambiental i un increment de les desigualtats i marginacions socials. Moltes persones tenen el cor endurit davant aquesta situació i és mostren indiferents davant dels clams de justícia social. ¿Fins quan estarem passius? ¿Quan abandonarem els models socials que generen empobriment i dolor? “Igualment, va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir” (Lc 17,28-29)