Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser persones esperançades. Sense l’esperança la finitud de la vida s’imposa i tanca la profunditat del futur. L’esperança se sosté en la confiança. Esperem que les promeses esdevindran realitat perquè confiem en qui ens ho ha dit. La creença, la confiança i l’esperança ens sostenen. Gràcies a elles la vida és obertura a la trobada amb les altres persones per poder compartir aquesta esperança, ajudar-los, acompanyar-los i alliberar-los dels seus sofriments. “Feliç tu que has cregut ! : Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45) 

L’amor és el gran instrument per humanitzar la societat. Estimar sincerament és la gran regla d’or per viure respectant les altres persones i procurant el seu bé. Gràcies a l’amor ens fem persones i som persones fidels al projecte de la construcció de la gran fraternitat universal. “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre”. Salm 117(116), 2

Glosses per la vida quotidiana

La vida és un camí. Mentre hi caminem, hem d'estar atents per adonar-nos que ens trobem persones que ens ajuden a descobrir el mateix sentit de la vida. El que diuen, el que fan o, simplement, la seva companyia aporten llum al nostre cor. Hem d'estar atents i receptius a acollir als altres en el nostre cor i descobrir com ens ajuden a entendre el sentit de moltes coses. "Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre. "¿No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria els sentits de les Escriptures?” (Lc 24,30-32) 

És aconsellable practicar la virtut de la humilitat a fi d’evitar l’actitud contrària: la supèrbia. Aquesta ens impedeix relacionar-nos amorosament amb les altres persones. La humilitat és bona consellera perquè ens permet mostrar tot el que som com una gràcia i ajuda a desprendre’s de les vanitats que empresonen. L’orgull separa, la humilitat agermana. “Revestiu-vos tots de sentiments d’humilitat els uns pels altres, perquè als descreguts, Déu, els corresponen burlant-se’n, però als humils, els concedeix el seu favor” (1Pe 5, 5) 

Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que hàgim sentit, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Formem part responsablement del món i vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. Hem de ser testimonis d’un estil de vida diferent. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,13,14)

Glosses per la vida quotidiana

Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens les presenten. Creiem perquè tenim una vivència interior que confirma un convenciment que va més enllà de la raó demostrable. No creiem perquè veiem, sinó perquè percebem les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten altres persones que esdevenen transmissors de la gràcia de Déu. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

Dins del brogit de la vida hem de saber trobar i crear espais i moments per contemplar, meditar i nodrir la vida interior. Les persones necessitem conrear l’esperit. La vida és densa, plena de moments que fan trontollar-nos o ens interroguen sobre el sentit de motes coses. En aquests moments és quan necessitem retrobar la llum, la veritat i la pau en el nostre interior. “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,4)

Glosses per la vida quotidiana

Els canvis han de ser radicals, els pedaços serveixen de ben poc. Hem d’exigir-nos anar al fons de les coses i reconèixer que tot canvi exigeix també una transformació personal, una renovació interior. En moltes ocasions ens cal néixer de nou per fer possible una nova manera de ser i de viure. Això pot significar deixar-se emportar per l’esperit, viure lliures de prejudicis i abandonar els límits imposats per nosaltres mateixos. “No t'estranyis si et dic que heu de néixer de nou. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit”.(Jn 3,7-8)

La primitiva església dels cristians era una gran comunitat d'amor i aquesta era la seva senya d'identitat. Se’ls identificava perquè s’estimaven i tenien cura els uns dels altres. Procuraven que ningú quedés exclòs d’aquesta vida en comú i que els diners no fos motiu de marginació. La seva radicalitat sorgia del convenciment de la força de l’amor i la necessitat de proposar un model de societat alternatiu. Tant de bo sabéssim viure avui aquests principis. "Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen, per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú". (Ac 2, 44-45)

Hem de ser el màxim de sincers. Hem de ser persones exemptes d’hipocresia o simulació. És el mateix que dir sempre la veritat, allò que sentim o pensem realment; que no som falsos o dissimulem. Cada dia tenim múltiples ocasions per ser transparents. El mateix que diem per les persones és aplicable a les institucions, especialment a les polítiques i als polítics. “Qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmascarí les seves obres. Però els que viuen d’acord amb la veritat si que busquen la llum, i que tothom vegi que fan, ja que ho fan segons la llum” (Jn 3,20-21)

Glosses per la vida quotidiana

Hem viscut l’experiència de la Pasqua. Gràcies a ella hem descobert com l’amor guanya transcendeix la mort. El desconsol queda anul·lat per aquest amor que ho pot tot. Però no podem oblidar que abans de viure la joia resurrecció ha existit el moment de la creu. Ella és el recorda el sofriment dels innocents per culpa de les injustícies humanes. És el record de la creu el que dona sentit l’experiència pasqual. “Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus” (Lc 24, 38-40)

Alguns cops podem tenim la sensació que el que fem no serveix per transformar la societat. Pensem que les nostres accions són petites coses sense massa transcendència. Sense adonar-nos que, tot val si està ben orientat. La dita diu que tota pedra fa paret. És cert. Tot treball és positiu, per més petit i insignificant que sigui. Potser no som uns líders, però el que fem té sentit i ajuda a canviar la societat.

“La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen”
(Salm 117)

Glosses per la vida quotidiana

La bona notícia de la Resurrecció és transmesa per dones. Són elles les encarregades de transmetre a la resta de deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Les dones vencen la seva por inicial perquè tenen l’experiència de l’encontre amb Jesús, el ressuscitat. Aquesta trobada transforma la seva vida i en són testimoni. “Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt 28,8-9

La mort, la constant negació a la vida plena a través de petits moments quotidians, no poden tenir la darrera paraula de l’existència humana. Les persones hem d’experimentar la mateixa vivència dels primers deixebles que comprengueren el sentit de la resurrecció a partir de la seva trobada personal amb Jesús. Llavors, tot esdevé comprensible i la mort és vençuda per l’esperança que neix de l’amor. “Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques?. Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria!. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni - que vol dir «mestre»”. (Jn 20,15-16)

Sovint experimentem decepció vers com van els esdeveniments. No entenem per què de moltes coses i enfadats recriminem a Déu perquè les coses són així, o protesten perquè no són com voldríem. Però no ens adonem que per comprendre-les hem de canviar de perspectiva, de mentalitat i assumir uns nous referents que ens ajudin a entendre la realitat. Des d’aquesta nova situació, allò que semblava incomprensible serà diàfan al nostre enteniment. “¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones de fe hem d'estar atents a descobrir els signes del temps on es troben la presència de l'amor de Déu en la nostra història. Per fer-ho hem de tenir el cor obert a llegir els esdeveniments i acollir els altres a fi d'entendre'ls i comprendre'ls. “No enduriu, avui, els vostres cors, escolteu la veu de Déu” Salm 95(94) 8 

Les persones, en la seva individualitat, són partícips del sentit transcendent de l’existència i en cadascuna d’elles es manifesta el misteri de la creació. Tots plegats, en continuïtat amb les persones que ens han precedit, i anticipant-nos als que ens succeiran, formen part d’una comunitat universal que hauria d’estar lligada pels vincles de la fraternitat. Amb aquesta unitat fraternal donem sentit al misteri de la transcendència. Per això, cada una de les vides dels nostres germans són manifestacions de divinitat. “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. Jesús els replicà: ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?” (Jn 10,33-34)