Rellevància social del protestantisme català

Pel que he percebut del III Congrés Protestant de Catalunya es troba en una cruïlla important que condiciona el seu futur. Un dels temes que preocupa l’àmplia família protestant és assegurar el seu impacte a la societat catalana. Durant els dies del congrés s’ha tractat de recollir l’experiència del passat i albirar com guanyar rellevància i pes específic en l’àmbit cultural de Catalunya. La història del protestantisme català està plena de bons exemples de la presència dels evangèlics en la societat, tant a través de les seves esglésies com de les obres culturals i socials. Però ara, els temps són nous i calen noves respostes. Respostes que afecten a l’espiritualitat personal, però que també s’inscriuen en l’àmbit de la rellevància de les esglésies i del missatge protestant.

En una interessant ponència, David Garrofé, ha situat el món evangèlic catalana davant la qüestió de la rellevància social. Diu que questa és la “capacitat de sobresortir, d’elevar-se per sobre la diversitat mitjana per ser reconegut per la importància de la seva aportació”. Diu que cal passar del temps de les lamentacions, que molts cops poden ser mers pretextes, a entendre que cal tenir una estratègia i una agenda concreta per al poble evangèlic del segle XXI.

David Garrofé proposa que cal “renovar la visió de manera contextualitzada, entendre de nou quina és la voluntat de Déu” per als protestants i per a tota la humanitat sigui o no sigui creient. Cal treballar en els propers anys per “generar una dinàmica global que porti a passar de l’actual notorietat social a una major rellevància social individual i col·lectiva de signe positiu”. Per això, diu, cal construir un nou discurs, potenciar àmbits de debat i de pensament crític i creatiu per “identificar quin seria el posicionament de Jesús davant el discurs de la nostra societat per poder influir i modificar-lo en la mesura del possible”. Perquè la comunitat evangèlica vol estar activament present en els grans debats contemporanis: globalització, immigració, bioètica, política i economia, justícia social, etc.. Tot un programa d’actuació ambiciós per la família evangèlica pels propers anys.

III Congrés Protestant de Catalunya

He tingut l’honor de participar en el III Congrés Protestant de Catalunya. He pogut expressar davant l’assemblea de congressistes la meva consideració i respecte sobre la tradició protestant. És important conèixer la història de les tradicions religioses a Catalunya, entre elles la protestant, per entendre la nostres pròpies arrels. Sense elles no podem entendre la nostra història, el nostre art i fins i tot el nostre sistema de valors. La societat catalana, des de fa molts anys ha acollit com a pròpia, malgrat molts dificultats, les diferents denominacions protestants. Cal recordar que l’any 1832, un any abans de les primeres obres relacionades de la Renaixença, la comunitat evangèlica catalana publicava a Londres Lo Nou Testament.

Cal recordar amb emoció i reconèixer amb gratitud la feina feta, en unes condicions extraordinàriament adverses, per molts pastors i feligresos evangèlics. Encara que llunyans, els protestants encara recorden els anys difícils en els quals foren perseguits o marginats per considerar-los minoria religiosa. La història del protestantisme és una història de resistència i d’esperança. Voldria destacar, com a memòria de la tasca feta a favor de la difusió de les idees evangèliques a Pere Galés i Reyner, que el segle XVI moria a la presó de la inquisició de Saragossa, i a Francesc de Paula Ruet, Ramon Montsalvatge, Manuel Cossidó, Antoni Vallespinosa i al pastor anglés James Graydon entre altres tots ja en el segle XIX. Aquestes persones han estat precursores d’unes esglésies protestants vives, envigorides i arrelades al nostre país. El protestantisme i els catalans hem de sentir-nos orgullosos d’aquestes persones. Perquè els protestantisme ha estat comunitat de fe i compromís social al servei de la societat. L’acció social dels protestants ha estat una constant, testimoniatge de l’amor de Jesús al proïsme. Això és un bé per la nostre societat.

El III Congrés Protestant de Catalunya demostra la força de la comunitat protestant catalana i transmet la normalitat, el respecte i la visibilitat que volen tenir en la societat catalana. Els protestants catalans volen millorar la seva rellevància social, tal com s’ha tractat en una de les ponències del congrés, i per això s’han reunit durant tres dies practicant allò que és bàsic en tota comunitat humana i que figurava com a lema del congrès “escoltant-nos els uns als altres”. Moltes felicitats per la feina feta.

També sóc protestant

Ahir vaig participar amb emoció a la cerimònia del Culte del Dia de la Reforma celebrada a l’Església Evangèlica Unida de Terrassa a iniciativa del Consell Evangèlic de Catalunya que aquest any celebra el seu 30 aniversari. M’he trobat còmode i ben acollit. He experimentat la sensació d’estar entre germans d’una mateixa comunitat cristiana. Això ha estat possible perquè en el centre de la cerimònia hi ha havia l’escolta atenta de la paraula de Déu i el sentiment compartit del seguiment de l’Evangeli de Jesús. La iniciativa del Culte del Dia de la Reforma, recordà el pastor Guillem Correa, és un acte de normalitat democràtica per la família evangèlica i per tota la societat. Encara que llunyans, els protestants encara recorden els anys difícils en els quals foren perseguits o marginats per considerar-los minoria religiosa. La història del protestantisme és una història de resistència i d’esperança. Els temps han canviat, tot i algunes dificultats sobrevingudes els protestants catalans estan convençut del vigor de les seves esglésies. Per això han decidit convocar per finals d’any el III Congrés de les esglésies protestants que es celebrarà a la ciutat de Terrassa.

A l’acabar l’acte de culte, el pastor de l’església reuní a uns quants dels assistents en l’acte íntim de signatura del llibre d’honor. Després de la signatura, la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joan Ortega, anuncià els resultats satisfactoris de les converses hagudes en els darrers dies amb el Consell Evangèlic de Catalunya a fi de resoldre els problemes suscitats entorn de la reforma de la llei de Centres de Culte. Tot seguit, el pastor Daniel Rodríguez, president de la FEREDE, parlà en nom de tots els protestants espanyols. Agraí les paraules de la Vicepresidenta i demanà major sensibilitat de tots els poders públics perquè les diferents denominacions protestants puguin obrir els seus centres de culte. Explicità que, malgrat la llibertat religiosa constitucional, encara hi ha dificultats objectives alhora d’obrir nous centres de culte protestants. Per això, afegí el pastor Daniel Rodríguez, cal estar atents a defensar l’exercici de la pràctica religiosa sense més limitacions que les establertes per les normatives vigents.

Instants després, la Vicepresidenta del Govern, en el marc de la petit refrigeri commemoratiu de la festa explicà als assistents que la seva voluntat era que les paraules expressades anteriorment es traduïssin en fets i actuacions positives en defensa de la llibertat religiosa dels protestants. Així, es comprometé a vetllar perquè les esglésies evangèliques tinguessin els mateixos drets que altres confessions i superar el malestar aparegut entre el món protestant en els darreres setmanes. La Vicepresidenta insistí que volia anar més enllà de les paraules i demanà renovar la confiança de les comunitats protestants perquè hi hauran fets concrets que avalaran el compromís del Govern de la Generalitat en relació a la llibertat religiosa. Tinc la impressió que aquestes paraules foren molt ben acollides per la comunitat protestant.

De nou els centres de culte

La fi del Ramadà d’aquest any, quan la xafogor d’agost minvava, coincidí amb l’aparició de vàries notícies que han intranquil•litzat enormement als catalans musulmans. El mateix ha passat amb els cristians protestants. No hi havia dia que algú comentés, filtrés o expliqués alguna mesura que era interpretada com una nova dificultat per construir mesquites a Catalunya o una moratòria impedia edificar el templa evangèlic. La comunitat musulmana percebé que a Catalunya algunes persones no volen mesquites. Tothom negava que aquesta fos la intenció, però aquesta ha estat la impressió que s’ha instal•lat entre els catalans musulmans. Per la seva part, els cristians evangèlics mostraven la seva preocupació perquè es podia produir un retrocés en l'exercici de la llibertat religiosa a Catalunya.

La valoració de la idoneïtat del lloc o apel•lar a la coherència amb l’entorn o la tradició són criteris febles. Segons aquests criteris, per exemple, ni s’hauria fet la Sagrada Família no s’hauria fet o, en un altre ordre de coses, la burgesia barcelonina encara viuria al carrer Ample o Ferran. La pregunta espontània és: ¿per què calen uns criteris específics pels llocs de culte diferents a la resta de criteris urbanístics?, ¿per què uns criteris específics?. Totes les raons donades per revocar o revisar alguns els criteris per construir el centres de culte han estat interpretats com que alguna cosa ha canviat profundament en el panorama polític català. On abans es percebia amabilitat i comprensió, ara es tem que s’hagi instal•lat prevenció i desinterès. Probablement, aquesta no és l’actitud d’alguns governants. Però les senyals enviades apunten en aquest sentit.

És inqüestionable que, en relació als centres de culte, cal revisar i adequar algunes decisions anteriorment preses perquè la situació ha canviat, especialment, el context econòmic és dolent. Això crea moltes dificultats a les confessions per poder gestionar la moratòria de cinc anys alhora d’adaptar els seus llocs de culte a la nova normativa; o els municipis es trobaven massa condicionats alhora del planejament urbanístic. Cal revisar la llei i la normativa des del consens i l'acord. En aquest sentit, es bona la notícia de l'existència d'un avantprojecte. Però això no frena el malestar creat en la comunitat musulmana pels missatges enviats en els darrers dies. La majoria d'ells han estat interpretats en una altre direcció: ara no es volen mesquites a Catalunya. Altres, poden pensar que, certes decisions perjudiquen a unes religions més que altres. Si hi hagut un mal entès és necessari aclarir-ho, ja que l’avinença és bàsica per la bona convivència.

Els protestants i la ciutat de Barcelona

Ahir la ciutat de Barcelona, a través del seu alcalde Jordi Hereu, es reconcilià amb els protestants i aquests agraïren el gest. Era una acte de justícia, com digué l’alcalde. Per primer cop, les esglésies evangèliques de Barcelona foren acollides en un lloc tant emblemàtic per la ciutat com és el Saló del Consell de Cent espai simbòlic del govern de la ciutat. Després de molts anys d’invisibilitat forçada els protestants esdeveniren diàfans als ulls de la ciutat amb ocasió de la presentació del llibre “Les esglésies evangèliques històriques de Barcelona (1876-1978)”, escrit per l'historiador Federico Vázquez Osuna. Durant aquest emotiu acte l’alcalde Jordi Hereu, fent-se sensible al sentiment de reparació, explicitat amb anterioritat per la pròpia comunitat, anuncià que la comissió del nomenclàtor de la ciutat aprovà dedicar un carrer o una plaça de Barcelona a Martí Luter. Afirmà que amb aquest gest, sincer de cor, era un primer pas, un punt i seguit, per situar els cristians protestants en el lloc que mereixen estar en la ciutat de Barcelona. La ciutat, digué l’alcalde Hereu, ha de tractar als protestants, amb normalitat, respecte i visibilitat.

La intervenció de Pere Bonet, pastor emèrit de l'Església Baptista de la Bonanova, església d’aquí poc farà 128 anys, aportà la memòria històrica del protestantisme. Les seves paraules recordaren que els protestants, per raons de fe, foren considerats fins 1978 com a ciutadans de segona, amb el parèntesi de la Segona República. La democràcia fou un primer pas per tornar a donar visibilitat a les esglésies evangèliques. Enric Capó confirmà com la intolerància i la persecució marcà l’experiència vital de molts protestants catalans. Però, digué, que aquesta situació accentuà la fraternitat i la unió de les famílies protestants i facilità iniciar el camí de l’ecumenisme a Barcelona. El doctor Armand Urrútia explicà la història de l'Hospital Evangèlic de Barcelona. El seu naixement s’explica per les dificultats que tenien els protestants perquè el sistema sanitari de l’època respectés el seu fet religiós diferencial.

Les paraules de l’historiador Federico Vázquez Osuna, autor del llibre, permeteren descobrir que aquesta obra és un patrimoni de la societat plural i respectuosa amb les religions. És una mirada a la història dels protestants per comprendre el valor de la diversitat religiosa i una forma de demanar perdó als que han patit qualsevol forma d’intolerància per la seves creences. Les paraules finals del pastor Guillem Correa, com a secretari del Consell Evangèlic de Catalunya, remarcaren que la presència dels protestants en la sala del Consell de Cent de Barcelona ha de significar un punt i final d’anys d’ignorància i invisibilitat. La història de la ciutat de Barcelona és també la història dels protestants. Ahir, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona s’inicià un nou camí per la ciutat i per les seves esglésies evangèliques.

Dia de la Reforma

El passat cap de setmana el Consell Evangèlic de Catalunya celebrà el Culte del Dia de la Reforma i que, com els darrers anys, fou retransmès en directe per TV3, la televisió pública de Catalunya. La cerimònia, celebrada en l’església evangèlica de l’Assemblea de Germans del carrer Trèvol de Barcelona, evidencià la força que té la comunitat evangèlica catalana en uns moments en que el món protestant a Catalunya s’està reconfigurant per l’aparició dels moviments pentecostals llatinoamericans. L’encaixa i diàleg entre les diferents famílies evangèliques és un tema que necessita un reflexió profunda i que el Consell Evangèlic de Catalunya està treballant per tal d’incorporar aquestes noves esglésies protestants en el context cultural del nostre país.

A la fi de l’acte, en una petita cerimònia de reconeixement a les persones que des de la Generalitat de Catalunya han ajudat, des de les seves responsabilitats polítiques, a la comunitat protestant, el Vicepresident Josep Lluís Carod Rovira emmarcà perfectament i amb coneixement i originalitat el valor que el protestantisme ha tingut per Catalunya. Destacà la importància que l’Església evangèlica ha tingut en catalanisme. Cità, per exemple, com la traducció al català, del Nou Testament, (Lo Nou Testament) publicat el 1832, s’avançà en el temps a les iniciatives culturals de la Renaixença iniciada el 1833 amb la publicació de l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Josep Melcior Prat, amb el suport de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera, fou el traductor del primer Nou Testament complet traduït i imprès en català després del Nou Testament integrat en la Bíblia del segle XV o Bíblia de València. En aquest acte institucional, el pastor Guillem Correa, demanà que la ciutat de Barcelona, lloc on el protestantisme s’expansionà. tingui un espai públic de reconeixement al món evangèlic per la seva vocació barcelonina, catalanista i universal.

Les lectures i himnes escollits en l’acte de culte convidaven realment a una renovació interior i transformació del comportament. De totes elles recordo, per la seva força i significació els versets d’Amós 5,21-24 i 2Tim, 3-16-17. En la primera lectura el profeta Amós proposa “Diu el Senyor: detesto i refuso les vostres festes; els vostres aplecs sagrats, no els puc ni veure. Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac; els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro. No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants. No vull sentir el so de les vostres arpes. Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable”. Oportunes paraules que ens conviden a reflexionar sobre les nostres esglésies. La segona lectura, treta del sermó del pastor Daniel Rodríguez sobre el sentit de la Paraula, està treta d’una carta de Sant Pau. “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir, educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa sempre a punt per a tot obra bona”. Amen.

Els protestants i la llei de llibertat religiosa

L’anunci de la revisió de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa ha obert moltes expectatives, inquietuds i interrogants. Poc a poc, es senten veus que opinen sobre aquest tema. Voldria parlar com veuen aquesta qüestió algunes sensibilitats protestants. Des del punt de vista protestant la revisió d’aquesta llei ha de servir per garantir un millor reconeixement de la diversitat religiosa i una millor defensa de la igualtat de les religions entre elles. Els protestants consideren que la llei ha de reconèixer la igualtat entre les religions com a garantia de la no discriminació, tant en els aspectes de presència en l’espai públic com en la relació de totes elles amb la societat, sense que això anul·li la necessitat d’un tracte equitatiu de cada una d’elles segons el seu pes i incidència en la realitat social.

Un altre aspecte a considerar és la naturalesa de la revisió d’una llei que resulta fonamental en l’ordenament jurídic del nostre país. En aquest sentit, no es considera pertinent englobar en una mateixa llei la llibertat de consciència i la llibertat religiosa. Són dues qüestions diferents. Mentre la primera contempla un dret individual que s’expressa de forma personal; la llibertat religiosa uneix el dret de la creença i amb la seva expressió col·lectiva. Per tot aquests protestants pensen que té més sentit que la llei reguli bàsicament l’expressió col·lectiva d’una llibertat, més que pretendre regular la pròpia llibertat de creença, ja que això està perfectament defensat per la pròpia Constitució, com ho està també la llibertat de consciència.

El punt de vista d’alguns protestants és suggerent.