Aprenentatge en acció

Al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat han fet una interessant jornada dedicada a compartir experiències d’aprenentatge en acció. El promotor d’aquesta iniciativa, el dinàmic i emprenedor Jesús Martínez, ha impulsat aquest encontre de diversos responsables de formació i recursos humans, i gestors de xarxes socials per analitzar si les xarxes socials poden ajudar a la transformació del models tradicionals de formació per tal d’oferir noves respostes a les necessitats de les organitzacions. És evident que les organitzacions, siguin públiques o privades, han de construir un nou relat formatiu unificador dels processos d’aprenentatge individual i organitzatiu amb les aportacions pràctiques fetes per les xarxes socials.

Algunes gran corporacions organitzacions tenen importants experiències pràctiques que serveixen per demostrar com els processos d’aprenentatge estan canviant profundament. Si dos anys enrere el 90% de processos formatius en les organitzacions es feia de forma presencial avui el 85% es fa de forma virtual. Hi ha diverses raons que expliquen aquest canvi d’estratègia formativa. És evident que hi ha una raó econòmica, els costos de la formació virtual són inferiors que la formació presencial, però aquesta no és la raó fonamental. La verdadera raó està en com les persones aprenen en les organitzacions. Els estudis empírics evidencies que les persones el 70% del seu aprenentatge en les organitzacions el fan a partir d’experiències en el treball, un 20% a través d’interaccions amb altres persones i només un 10% amb processos formatius formals. Si aquesta és la realitat és evident que cal canviar el paradigma formatiu de les organitzacions.

En aquest nou paradigma té molta importància l’ús de les xarxes socials tan en quant elles poden facilitar l’intercanvi de coneixement o, dit amb més propietat, poden ajudar a que les persones identifiquin on està el coneixement que necessiten. A més, les xarxes socials poden contribuir a que els individus comparteixen experiències que siguin font d’aprenentatge. Les idees força d’aquest nou paradigma són aprèn, actua i comparteix. La ràpida obsolescència dels coneixements, es calcula que cada cinc anys han de renovar-se els continguts apressos, obliga a trobar estratègies d’aprenentatge flexibles, individualitzades i adaptables a la multiplicitat de necessitats formatives. L’existència de molts recursos formatius gratuïts a Internet, per exemple, facilita l’aprenentatge ràpid i senzill. Avui es pot aprendre quan fa falta adquirir els nous coneixements. Els especialistes han senyalat que el futur està, no tant en el que aprenguin les persones sinó en saber trobar el coneixement que es necessita.

Innovació i creativitat

En temps de crisi tothom diu que cal fer més formació. Aquesta observació és assenyada i pertinent. L’activitat productiva cada cop està més vinculada a la capacitat d’incorporar valor afegit en forma de coneixement als productes i serveis. Això vol dir que les persones, en el seu treball, han de poder incorporar-hi el seu coneixement. Una de les competències bàsiques que cal aprendre avui és el saber ser innovador i creatiu. La innovació i la creativitat són fonamentals per sortir bé de la crisi.

La creativitat aporta una visió diferent sobre la realitat. Probablement, qüestions que es consideraven inabordables són tractables si són analitzades des d’una altra perspectiva. Per això, l’observador ha de saber adoptar una mirada diferent a l’habitual i imaginar allò que sembla inimaginable. La creativitat porta ràpidament a la innovació i des d’ella es poden assumir nous reptes per millorar, per exemple, la productivitat de les empreses o de qualsevol activitat. No es tracta de treballar més o amb costos més econòmics, sinó millor. Tothom pot aprendre a desenvolupar les seves capacitats innovadores i creatives; només cal rebre la formació adequada i trobar l’entorn adequat on expressar i practicar aquestes capacitats.

Gràcies a la creativitat es generen idees noves i transformadores; es pensen coses que fins ara no s’havien pensat. La creativitat està associada a saber combinar l’habilitat de tenir una visió àmplia i dominar l’anàlisi profund de les coses. La combinació d’aquests dos aspectes, visió àmplia i profunditat, és el que permet crear noves tendències o corrents en qualsevol disciplina del saber o de la tècnica. Una altra característica del pensament creatiu és la capacitat d’introduir ordre dins l’aparent caos de la complexitat. El pensament analític incorpora una nova dimensió: entendre el caos i fer fàcil allò que sembla difícil. Creativitat, innovació i complexitat, aquests són un dels signes dels nostre temps.