Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nacionalismes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nacionalismes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de febrer del 2015

Valorar la dignitat humana dels immigrants

Segons ha informat ràdio Vaticana la 31 conferència de les Comissions Justícia i Pau europees s’ha demanat en una nota "als líders polítics de cada  nivell i els actors de la societat civil per expressar una reacció ferma per al creixement del racisme  i la xenofòbia al continent " per tal “d’assegurar el respecte dels drets de cada individu i trobar la unitat en la diversitat d'una societat veritablement humana ". Aquest objectiu ha de permetre als partits polítics, dins de la seva autonomia de cada país, “perseguir un respecte democràtica i no violent, cercant el màxim respecte pels altres”.

El document final de la trobada afirma que cal “protegir les minories” i no deixar-se emportar per “simplistes consignes nacionalistes”. Aquests, entesos en el context del document, han de comprendre’s no com una desqualificació de tots els nacionalismes sinó d’aquells que són nacionalismes excloents que busquen “el poder i la popularitat a causa dels programes polítics i les consignes simplistes que llancen una idea de prosperitat i seguretat vinculats a mesures unilaterals nacionalistes, a costa d'altres pobles” . Es tracta de moviments que promouen un “un paradigma de l'exclusió que agreuja la situació”.  El “nacionalisme d’exclusió” així el defineix la nota, “és contrari a la dignitat humana, és  la denegació de justícia i amenaça la cohesió social a nivell nacional i europeu”. Enfront d’aquest visió excloent es proposa “respectar la dignitat humana” i assumir que “la injustícia i la marginació d'una part de l'empresa - de nou subratllen les Esglésies d'Europa - no  mai crearà les condicions per a una comunitat pacífica”

Davant la nova realitat de la immigració, el seu drama i la vergonya que representen algunes polítiques migratòries, les Comissions de Justícia i Pau afirmen que “ignorar aquesta realitat i mirar de segellar les fronteres als fluxos migratoris és poc realista i inhumà”. Cal trobar solucions al problema de la immigració tant a nivell nacional com internacional. A nivell europeu cal “acollir als refugiats  en dificultat; contribuir a la definició, en el dret internacional, per a una resolució pacífica  conflicte; impulsar l'ajuda al desenvolupament per donar a la gent l'oportunitat de triar si quedar-se en els seus països d’origen o integrar els estrangers a la comunitat ". La resposta no pot ser ni el racisme ni la xenofòbia. Els europeus han de ser conscients de que si bé “la Unió Europea és culpable de la crisi econòmica actual,  la desigualtat social i la desocupació” és evident que “segueix sent un  eina per al manteniment de la pau i resolució de conflictes al continent”. “


“La visió cristiana de la justícia i la pau universal convida a la solidaritat i el respecte de tots ",  en la perspectiva del “bé comú universal” que es situa en una perspectiva més enllà dels propis interessos nacionals. El document acaba recomanant als responsables polítics i als empresaris adoptar unes polítiques que millorin el món del treball i que les polítiques d’immigració europees siguin coherents, especialment per combatre les migracions forçades i afavorir  la integració i la cohesió  social. Polítiques que han de combatre tot nacionalisme excloent, enfortir la democràcia, la solidaritat i el respecte a la dignitat humana a través de l'educació  i millorar la dignitat de l'home com "un element essencial del patrimoni comú  europeu”. 

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Temptacions polítiques episcopals – I


Les manifestacions emeses en el darrer document de la Permanent de la Conferència Episcopal, especialment en allò que fa referència al tema dels nacionalismes, m’ha fet repensar com han de ser les relacions entre l’Església i els moments polítics. En aquest sentit, la nota de la Conferència Tarraconense emesa posteriorment situa la reflexió en la línia del que voldria ara expressar en aquests comentari i en els dos dels propers dies.

Per ajustar les relacions de l’Església amb la comunitat política cal vèncer algunes temptacions que sempre han estat associades a la vocació temporal de l’Església. La primer temptació és la del poder. Recordem que aquesta fou un de les temptacions del diable a Jesús. La temptació del poder sempre comporta la renúncia a la vocació profètica de l’Església. L’Església ha de col·laborar amb les institucions polítiques legítimes, però sempre mantenint la seva llibertat per tal de no trair la seva fidelitat a la denúncia profètica d’una realitat que sempre necessita ser salvada. En aquest sentit, aquesta llibertat es manifesta també davant els condicionants que poden fixar determinades visions ideològiques que eleven a la categoria de bé moral algunes propostes ideològiques.

La segon temptació és reduir el pluralisme polític dels cristians. L’Església ha estat temptada de reduir el ventall d’opcions polítiques possibles pels catòliques. En nom d’una determinada interpretació del be comú o de la Doctrina Social s’han afavorit unes opcions polítiques i s’han fustigat unes altres. Quan el món es movia en la bipolaritat l’Església fou temptada en les democràcies occidentals a facilitar arguments per introduir la bipolarització en el camp de l’estratègia política. L’exemple més clar fou l’impuls donat a la Democràcia Cristiana des d’importants sectors eclesiàstics institucionals després de la segona Guerra Mundial a Itàlia.  Per sort, la tensió bipolar no impedí que alguns cristians exploressin altres camins polítics. Gràcies a aquesta actitud la secularització de l’espai polític s’estengué a la pròpia concepció de la política i els seus agents.