dissabte, 18 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’assumir la condició de ser persones imperfectes, limitades i que, en relació a les nostres creences, sovint som incoherents. Segons els criteris morals religiosos podem considerar-nos pecadors. Però, malgrat aquesta consideració necessitem sentir-nos acollits i ser acollidors dels altres, perquè tothom es mereixedor del perdó de les seves faltes. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc. Després digué a la dona: Els teus pecats et són perdonats” (Lc 7,47-48).

L’afany per tenir, per posseir, per dominar o per, simplement, enriquir-se ens empobreix, ens fa perdre el mateix sentit de la vida i ens allunya de les altres persones. Qui té propietats, està atemorit de perdre-les, pateix per defensar-les i el neguit ofusca la seva llibertat. Més val ser, que tenir. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)

divendres, 17 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’estar convençuts que les coses que fem, per petites o insignificants que siguin, donaran fruit. La suma de petites coses transformen el món. Els grans esdeveniments que canvien la història radicalment, són ocasionals. Però, la societat evoluciona a partir del treball pacient i constant de moltes persones que, dia a dia, donen testimoni que es poden fer les coses d’una altra manera i millor. “No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà.” (Jn 15,16)

Els cristians evoquem la crucifixió com expressió màxima de l’amor de Jesús. La mort en creu era un acte ignominiós dels romans executat per castigar i espantar. En el cas de Jesús, la seva mort en creu culminava un procés injust. La mirada a la creu és per tenir presents les injustes creus que pateixen avui tantes persones justes. “També el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn 3,14-16).

A la vida hi ha situacions que ens fan patir. En aquests moments, quan sembla que la desesperació pot empresonar el cor, cal saber que el consol és possible perquè hi ha persones que ens estimen i acullen el nostre patiment. Són persones que es fan càrrec dels nostres sofriments i ens ajuden a viure. La nostra esperança és que no estem sols. “Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena” (Jn 19,25)

dissabte, 11 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’actuar donant la volta a la lògica del sistema. No podem retornar amb mal quan ens fan mal. No he de fer el bé de forma interessada, esperant rebre alguna mena de recompensa. Com tampoc hem d’estimar només als qui ens estimen. La lògica que volem és aquella donar bé per mal. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit” (Lc 6,27-29)

És molt propi de moltes persones judicar el que fan als altres i, si s’escau, donar-los consells morals. Arribem a ser molt prim mirats amb el comportament dels altres i no admetem ser criticats. Abans de convertir-nos en jutges morals, examinem-nos primer el que som i fem. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.” (Lc 6,41-42)

divendres, 10 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

No hem de renunciar a situar les persones, el seu bé, la seva felicitat, el seu benestar, la seva llibertat i pau per damunt de qualsevol llei i norma. Aquestes s’han fet per facilitar el bé, la felicitat, el benestar, la pau i altres principis que fan possible la dignitat de la vida humana. Oblidar això, és estar presoner de l’observació de la norma a banda de qualsevol altre consideració. “Llavors Jesús els digué: Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Lc 6,9)

Davant el brogit de la quotidianitat, no res millor que saber fer silenci. Quedar-se en silenci ajuda a escoltar el nostre interior i comprendre’ns millor. Hem de buscar estones per estar amb nosaltres mateixos, perquè això ens ajuda a poder escoltar millor als altres. Especialment aquells que necessiten ser escoltats.“Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)

La festivitat del naixement de la benaurada Verge Maria, festivitat de les dites Marededeus trobades, dona peu a reflexionar sobre els noms . En un temps de noms de pila força estranys, exòtics o incomprensible, no és fútil reivindicar els noms que fan viva una tradició, ens recorden d’on venim i evoquen exemples plens de virtuts. Desvincular-nos d’aquesta història comuna, desorienta i ens empobreix com a poble. La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres” (Mt 1,23)

dissabte, 4 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

 No tinguem por d’obrar en consciència si ho fem per afavorir el bé comú. Per damunt de les lleis i normes fetes pels pactes humans hi ha les persones i els pobles. Les nostres obres han de contribuir a construir un món de justícia i llibertat. On els individus siguin feliços. Hem de d’actuar alliberant-nos de les pors que ens empresonen. “Per què feu això que no és permès en dissabte? Jesús els respongué: ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donà també als seus acompanyants. I els deia: El Fill de l'home és senyor del dissabte” (Lc 6,2-5)

 diu que no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar o no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure. És cert. Molts cops tenim la realitat que ens mostra situacions que ens haurien de sacsejar la consciència, però en no ens adonem. Necessitem mirar aquesta realitat amb una mirada diferent i escoltar el que ens diu.  “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin” (Mc 7,37)

divendres, 3 de setembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Al matí, quan se sent el silenci de l’albada, és un bon moment per escoltar el batec de l’esperit. És un instant bo per pregar i trobar el suport interior que ens permetrà afrontar l’esdevenir del dia. “Un cop s'hagué fet de dia, sortí i se n'anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés” (Lc 4,42)

Els valors socials s’enlluernen en la immediatesa. Tots ha de ser instantani. Estem abocats al neguit d’una rapidesa que és causa de neguit. Cal educar en uns altres valors, amb més sentit i plens de vida reposada. “Sigueu sempre pacients i constants” (Col 1,11)

Vivim en el moment històric de grans canvis que afecten la nostra civilització. El futur no podem construir-lo apedaçant el present o repetint errors del passat. Calen transformacions radicals en l’estil de vida, en la governança de la societat, en el sistema econòmic, en la relació amb la natura i en l’organització de la societat. No podem negar l’evidència del canvi necessari. “Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell” (Lc 5,36)