dissabte, 30 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

¿Amb qui hem de confiar? ¿en què hem de confiar? La nostra esperança no pot estar en les riqueses o pensar que el poder dona sentit a la vida. Les futileses mundanes són banals i efímeres. El tresor del cor és senzill, neix de l’amor als altres i la confiança que Déu és misericordiós, ens acull i estima. “No confieu en els homes poderosos, homes que són terra, incapaços de salvar, quan exhalen l’esperit, tornen a la terra, i aquell dia es desfan els seus plans”. Salm 146(145) 3-4 

La nostra societat ha banalitzat la mort fins al punt que ja no infon respecte fins que es mor alguna persona del nostre entorn. Llavors tot són preguntes sense masses respostes. Quan passa això ens envaeix la tristor i ens sentim desvalguts. Cal trobar el sentit, més enllà de la circumstància concreta d’un fet que aparentment que ens sembla totalment irreparable. “Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor, els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els que creuen en mi, no moriran mai més” (Jn 11,25-26).

divendres, 29 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

¿Som realment humils o ens agrada el lluïment? ¿Amb quina actitud fem les coses, per servir o per demostrar als altres que tenim un determinat poder? La humilitat s’hauria de considerar una virtut cívica perquè permet relacionar-nos millor amb les persones. Hem de ser senzills i ser servidors dels altres amb humilitat i sol·licitud. No ens hem de vanagloriar, al contrari. Hem de practicar l’amabilitat servicial i fer més agradable la convivència. "Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom." (Mt 20,26-28) 

Les persones som imperfectes i la nostra capacitat d'actuar fent el bé està limitada per l’egoisme que tanca el cor a les necessitats dels altres. Hem de tenir el cor i la ment oberta per percebre-ho i reconèixer que som limitats perquè som pecadors. En aquests moments agraïm sentir-nos acollits i rebre l’escalf que reconforta i asserena.
"No ens tingueu en compte les culpes passades,
acolliu-nos per la vostra pietat,
no trigueu més, que som orfes de tot.
Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats"
Salm 79(78) 8-9
L’amistat és un bé. Considerar una persona amiga és obrir-li el cor per compartir la intimitat de la vida. No hem d’abusar del terme atorgant la condició d’amistat al que són simplement coneguts o saludats. Una persona amiga és una persona estimada a la qual es fa confiança amb intensitat i profunditat. “A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.” (Jn 15,15)

dissabte, 23 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

L'existència humana té uns fonaments que li donen sentit. Els cristians trobem aquests significants en el seguiment de Jesús. Ell proposa un camí que porta a la plenitud de la vida. Així s'expressa en aquests versets. "En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum", Salm 36(35),10 

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula , a més del seu significat propi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.
“Vós, Senyor, sou el meu Déu, jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós.
Per vós es desviu el meu cor,
Com terra eixuta sense una gota d’aigua.
Salm 63 (62) 1-2

divendres, 22 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

La contemplació pot ser la resposta a una crida. Podem sentir des de l’interior la necessitat de percebre com ens parlen les coses. Per copsar el seu sentit només ens cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé comprensible i el nostre cor s’omple del valor de l'aparentment incomprensible que està en nosaltres. “Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20). 

L’amor ens salva de quedar-nos atrapats en el nostre egoisme. Estimar evita tancar el nostre cor a les esperances dels altres. Tots formen part de la gran família humana. Estimant fem possible la realització de la gran fraternitat universal on tots som germans i germanes. “Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare” (Mt 12, 49-50) 

Com els sembradors que tiren les llavors en els camps esperant que germinin, també nosaltres rebem paraules de vida que ajuden a alimentar el nostre esperit. Només cal que estiguem prou atents per acollir-les i facilitar que germinin. Hem d’evitar les distraccions que poden ofegar aquestes paraules i procurar centrar-nos a descobrir-les en la nostra vida quotidiana. “Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui senten la paraula, però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dona fruit”. (Mc 4,18-19)

dissabte, 16 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

La vida té el seu tràfec i sovint ens hi sentim com atrapats i dominats per situacions que ens empresonen. Sovint les persones necessitem consol. La fe aporta acolliment càlid per poder experimentar la joia de viure. L’experiència cristiana viscuda en el silenci del cor ajuda a trobar la pau que reconforta i asserena. El camí de la pau interior és la pregària, el treball de l'esperit i l'obertura als altres que dona l'amor, i vèncer les rancúnies amb el perdó. "Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera". (Mt 11,28-30) 

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis.”. (Mt 12,7)

divendres, 15 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment, juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa espiritual són els estimats de Déu. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20) 

Per anar a demanar a algú altre que ens ajudi cal vèncer l’orgull de considerar que no necessitem l’ajuda de ningú. Si ho fem, a més de descobrir que qui demana troba d’alguna manera allò que cerca, és una manera d’obrir-se a l’amor dels altres. Obrir-se a Déu és també confiar en la força del seu amor i el seu acolliment generós. “Senyor, vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me”. (Sl 17,15) 

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25)

dissabte, 9 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

Per estimar i servir als altres no calen massa paraments, ni fer grans discursos o dominar una excel·lent retòrica. Només cal anunciar la proposta d'amor del Regne de Déu de forma senzilla, sense poder ni prepotència, i donar-ne testimoni amb coherència. Cal viure per la justícia i treballar per la pau i harmonia entre les persones. L’únic poder que hem de tenir els cristians és el testimoni de la nostra fe. "Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. No porteu diners, ni or, ni plata, i cap moneda, no prengueu sarró pel camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó". (Mt 10,9-10) 

En la vida cal ser coherent i testimoniar el que pensem. Això vol dir que pensament i acció estan units formen una mateixa unitat. Actuar de forma coherent honora a qui ho fa. Però la coherència no està barallada amb l'oportunitat i l’adequació a la realitat. Cal saber mesurar l’oportunitat, conveniència i justesa d’aquest testimoniatge. “Jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms” (Mt 10,16)

divendres, 8 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

La confiança dona seguretat. Hem de saber confiar més en nosaltres mateixos i no dubtar. En nosaltres tenim la força que ens permet afrontar els diferents reptes de la vida. Hem d’alimentar la nostra esperança i fonamentar la nostra confiança amb una vida interior basada en la pregària, la meditació i les lectures espirituals. “Confiança, filla, la teva fe t'ha salvat. (Mt 9,22) 

Creure és comprometre’s. En el món, hi ha moltes injustícies i desigualtats. La societat cada cop és més dual i les desigualtats s’eixamplen i amplien. Per combatre aquesta situació cal més implicació i compromís. Hem d’esmerçar un temps de la nostra vida a fer possible l’alliberament de moltes persones que estan marginades, pateixen injustícies i no han trobat la felicitat. “La collita és abundant, però hi ha pocs segadors” (Mt 9,37) 

Tenir fe no nega l'existència de moments de dubtes sobre la consistència de les creences. Som hereus del temps de la sospita. Però la vivència de la fe permet abordar les incerteses aportant referents, fonamentades en valors i principis, que ajuden a discernir en aquests moments de tribulació. "La part que la verge prudent ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 10,42)

divendres, 1 de juliol del 2022

Glosses per la vida quotidiana

L’estimació als altres, l’entrega al seu servei comporten més d’una privació. Significa renunciar a algunes de les comoditats pròpies de les persones instal·lades i assumir la provisionalitat de tot el que ens envolta. Sentir-nos lliures dels mateixos lligams emocionals amb els objectes que tenim ens permet estar més disponibles per servir als altres.“Mestre, us seguiré per tot arreu on anireu. Jesús li respon: “Les guineus tenen caus, i els ocells nius. Però el Fill de l’home no té on reposar el cap” (Mt 8, 19-20) 

Les persones som contradictòries i hem d'acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi". (Mt 16,24) 

Les obres de les bones persones s’escampen com el vent suau de matinada. El seu testimoniatge constant, molts cops silenciós i discret, és suficient per donar a conèixer els principis i valors que els animen. Si mirem el nostre entorn descobrirem moltes persones que calladament construeixen cada dia, pas a pas, aquest món nou que esperem. Són testimonis d’esperança.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva vida s’escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins els límits del món
Salm 19 (18) 4-5