La celebració de la Pasqua és una
invitació a l’evangelització. Convida pensar el sentit de l’anunci de Bona Nova
com a proposta que aporta un sentit a la societat contemporània. La seva mort i
resurrecció són el nucli de la Bona Nova. Aquest és un anunci joiós per tota
persona. La vida i mort de Jesús és una Bona Nova perquè aporta esperança, dóna
consol en els moments de tristor o sofriment. Jesús ajuda a comprendre el
sentit pregon de l’existència humana i la seva vocació de transcendència. El
Déu Pare de Jesús ens agermana en una filiació que es relliga per l’estimació
del Pare i l’amor al proïsme com experiència que aporta un sentit moral a les
persones. Tots som germans per l’estimació de Déu.
Però les persones som febles i
podem trencar aquesta estimació divina quan tenim unes relacions humanes
contràries a la justícia, a l’amor, al perdó, la solidaritat i la pau. La
família humana es desfà quan el pecat modifica les relacions d’amor que haurien
de vincular les persones. Però Jesús allibera a les persones del poder del mal,
del pecat i l’egoisme, de la mateixa mort la qual és la gran negació de la
vida, de l’amor. Recordo que fa uns pocs anys l’abat de Santa Maria de
Montserrat, Josep Maria Soler, publicà el llibre “Promoure una nova evangelització” on deia l’Evangeli “ofereix camins per sortir de les situacions
personals i socials davant de les quals ens sentim humanament impotents de
fer-hi res”.
