Glosses per la vida quotidiana

En el món, el mal hi és present. Alguns cops aquest mal és estructural i és font d’injustícies. En altres ocasions, es troba en el cor de les persones. Són aquells que no estimen, actuen amb malícia, acusen injustament, aixequen falsos testimonis, murmuren i no estimen al proïsme. El mal és ben viu en mig d’una societat que té dificultats per sostenir uns referents morals. “No ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials” (Ef 6,12) 

 No hem de deixar ofegar la nostra llibertat interior per les normes. En tot moment hem de saber valorar la importància de les normes, però per damunt d’elles hi ha la llibertat fonamentada en el discerniment de la nostra consciència i la nostra decisió de ser-ne fidels. “Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: ¿És permès o no de curar en dissabte? Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar” (Lc 14,1-4)

Glosses per la vida quotidiana

Som persones lliures perquè podem escollir entre fer o no fer el bé. La llibertat ens permet seguir els consells justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos per camins de pau. No tothom ho fa i per això en el món existeix la injustícia que margina i exclou a moltes persones. Siguem ferms en el nostre caminar per la vida i busquem en tot moment ser testimonis de la justícia.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
estima de cor la Llei del Senyor,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
la repassa de nit i de dia”
(Lc 1,1-2)

En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit en que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.

“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.
Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència”.
Salm 105 (104) 3-4

La pregària és reparadora de la intranquil·litat de l’esperit. Sotmesos al brogit de la vida, necessitem aturar-nos per prendre distància del que fem, examinar-nos i situant-nos davant dels valors i principis que ens sostenen. És el moment de contrastar el que som amb el que fem per adonar-nos que necessitem transcendir la nostra mirada íntima gràcies a la comprensió del sentit pregon de l’existència. Serà en aquest moment quan, pot ser per la gràcies que se’ns dóna, descobrirem el sentit de la transcendència. “Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu” (Lc 6,12)

Glosses per la vida quotidiana

 És cert que hem de ser persones de pau; ens hem de perdonar les vegades que faci falta i estimar-nos tant com puguem, però això no ha de comportat aigualir les nostres conviccions. En tot moment hem de testimoniar amb fermesa el que creiem sabent que, en més d’una ocasió, podem ser motiu d’escàndol o de divisió. “¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres”. (Lc 12,51-52)

 

Cada moment històric té uns signes que ajuden a entendre el que està passant i donen informació de cap on anirà el futur proper. Són els signes dels temps. No ens poden passar per alta aquestes senyals. Hem de saber llegir-les, interpretar-les i discernir per saber com hem d’actuar. Aquests signes els hem d’integrar en la nostra experiència de vida interior perquè ells ens ajuden a conèixer i comprendre el món que vivim, les seves esperances i les seves aspiracions. “Vosaltres sabeu entendre l'aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?” (Lc 12,56)

Glosses per la vida quotidiana

 L’afany per acumular riqueses ens perd l’ànima. La cerca de més beneficis material ens empobreix l’esperit i ens impedeix descobrir la plenitud de la vida. Si estimem les riqueses no podem estimar als altres. La gran fortuna no la dóna la possessió  de bens, sinó la capacitat de compartir  aquests bens. La gran riquesa de la vida és compartir el que som i el que tenim.“Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns (Lc 12, 15)

Hem d’estar preparats per acollir i servir als altres. Cada dia tenim vàries oportunitats per acostar-nos a moltes persones, escoltar-les, comprendre-les i estimar-les tal com són. L’acolliment afable humanitza la societat. Però, cal estar atents, no ens podem adormir o distreure’ns, perquè llavors estarem tancats en nosaltres mateixos i no podrem apropar-nos als altres.“Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” (Lc 12,35)

Hem de viure cada instant amb la intensitat com si fos el darrer moment de la nostra vida. Hem d’estar sempre a punt per servir als altres, sense deixar per demà allò que podem fer avui. Cal aprofitat tots els instants de la vida, perquè en cada un d’ells es manifesta la seva plenitud i la nostra capacitat de viure. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada”. (Lc 12,40)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que estem cansats interiorment, sembla com si la vida ens pesés més del desitjat. És trobem afeixugats i això ens incomoda. Sembla que no trobem consol pels petits entrebancs quotidians. Necessitem tenir punts d’encolatge espiritual per trobar aquesta pau interior que alguns cops la trobem pertorbada.   

“Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,29-30)

La sinceritat hauria de ser la nostra divisa. Hem de combatre la hipocresia, la falsedat, la foscor i tot el que pugui amagar el nostre cor o pensament a l’escrutini dels altres. Les nostres relacions han de ser obertes i transparents a la mirada de les altres persones. No tenim res a amagar i hem de compartir amb els altres el que som.

“Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. No hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d'orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats” (Lc 12,1-3)

Glosses per la vida quotidiana

La festivitat mariana de la Mare de Déu del Pilar evoca la fermesa de les nostres creences. Hem de creure convençuts de la solidesa de la nostra fe. Aquest convenciment ens dóna confiança i seguretat per afrontar els diversos reptes que la vida ens planteja.

El Senyor m'il·lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
Quan m'envesteix la gent malvada
per devorar-me sencer,
són ells, els enemics, els meus rivals,
els qui ensopeguen i cauen.
Salm 27 (26),1-2

Si volem ser bones persones hem d’estimar sense límits. La pau interior l’obtenim compartint el que tenim: riqueses i temps; sent amables amb els altres i servint-los generosament. Hem de purificar-nos internament a fi de poder estimar plenament.

 “Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. Insensats! El qui ha fet el defora, ¿no ha fet també el dedins? Doneu a la gent necessitada el que hi ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarà purificat” (Lc 11,39-41)

 Més d’un cop poden entretenir-nos en l’estricte observança de les normes, dels preceptes més fútils i oblidar-nos d’allò que és important: estimar a les persones, lluitar per la seva dignitat, combatre tota injustícia i contribuir a l’alliberament de tota opressió. L’amor ha de ser la gran guia pels nostres comportaments.

“Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l'amor de Déu!” (Lc 11,42)

Glosses per la vida quotidiana

La pregària i la confiança es donen la ma. Quan preguem obrim el cor a esperar confiadament obtenir el fruit de la nostra intercessió. No hem d’esperar cap resultat màgic ni unes conseqüències espectaculars. La pregària es viu com una experiència interior de cercar la força, la llum i la perseverança que ens permetran aconseguir allò que desitgem o assumir serenament els nostres fracassos. “I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren” (Lc 11,9-10)

És diu que les lleis són per complir-les. Cert. Sempre que siguin justes. El valor de la llei no està en la norma, ni en el seu compliment, sinó en el bé que vol aconseguir. Les lleis són obres humanes i com a tal es poden perfeccionar o ser injustes sinó estan orientades al bé superior. La maledicció de la llei és atendre a la seva lletra i no al seu esperit. “Ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè, segons diu l'Escriptura, viurà el qui és just per la fe; la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe” (Ga 3,11-12)

Glosses per la vida quotidiana

Darrera una petició hi ha sovint l’actitud d’humilitat de qui es sent necessitat de demanar una ajuda. Qui demana ho fa confiant en que serà escoltat i la seva causa atesa. No hem de ser orgullosos i hem d’acceptar que, en més d’una ocasió, ens cal recórrer a la benvolença dels altres. També hem de saber escoltar atentament per conèixer les peticions que altres persones ens poden fer a nosaltres. Vivim en societat i tots, tard o d’hora, ens necessitem. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)

Massa sovint la vida ens fa anar atrafegats. Sembla que el món es pugui acabar a l’instant següent. El neguit de la immediatesa ens pertorba i ens deixa insatisfets perquè tenim la sensació de perdre’ns els aspectes més importants de l’existència. Aquest neguit vital ens impedeix acostar-nos als altres, fer-nos propers a les seves esperances i junts seguir pel camí de la vida. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària” (L 10,41-42)

La pregària ajuda a viure la vida amb major profunditat. Ens acosta al sentit íntima de l’existència i ens apropa als altres. La pregària ha de sortir del cor i ens ha de tornar a la vida quotidiana fent-nos més atents a les necessitats de les altres persones. “Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació”  (Lc 11,2-4).

Glosses per vida quotidiana

Més d’un cop podem tenir la sensació d’incomprensió social quan proclamem les nostres conviccions. Hem de procurar ser coherents malgrat que les nostres actuacions puguin ser interpretades com si anéssim a contracorrent. Probablement, serem valorats com a signes de contradicció. Però hem de reiterar amb fets i paraules la força del que creiem. “Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí” (Lc 10,3-4) 

Les persones, per estar en pau amb nosaltres mateixos, han d’aprendre dels infants. Aquests són senzills, humils, no tenen aspiracions de grandesa, són francs i transparents. Sinó tenim aquestes actituds, difícilment serem feliços i farem feliços als altres. Si fem això, la felicitat vindrà a trobar-nos i farà estada en nosaltres. “Si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel” (Mt 18,3-4)

Glosses per la vida quotidiana

 Les persones tenim tendència a fer capelletes amb els afins al nostre pensament. Acostumen a construir grups tancats, excloents i exclusivistes. Podem caure fàcilment en la temptació de sentir-nos en possessió del bé i condemnem als demés per no estar alineats amb el nostre pensament. Error. La realitat humana és diversa, plena d’interaccions entre les persones i tossudament decidida a ensenyar-nos que el bé el construïm entre tots. “Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús els respongué: No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres” (Lc 9,49-50).

L’amor a les persones té moltes manifestacions. Una d’elles és l’acolliment i el respecte al altres. La fidelitat en l’amor exigeix constància i respecte, accessibilitat i proximitat. Qui estima està sempre al costat i a prop de l’estimat. Qui estima enforteix el seu esperit i creix interiorment.

• “Em prosterno davant el santuari
• i enalteixo el teu nom,
• perquè estimes i ets fidel:
• les teves promeses sobrepassen
• el que havíem sentit de tu.
• Quan jo t'invocava, m'has escoltat,
• has enfortit la meva ànima”
• Salm 138 (137),2-3

El seguiment de la causa de Jesús comporta despreniment de tot allò que ens impedeixi acollir l’amor als altres. És una invitació a viure en la dinàmica del provisional i valorar l’excel·lència de la simplicitat. Hem d’aprendre anar lleugers d’equipatge per poder-nos donar en plenitud a fer el bé. “Mentre feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis. Jesús li respongué: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap” (Lc 9, 57-58)

Hilari Raguer

S’ha mort el pare Hilari Raguer i Sunyer, monjo de santa Maria de Montserrat. Un home bo i savi. Persona de trajectòria personal sòlida construïda a partir del compromís actiu amb l’Església catòlica, la democràcia, les llibertats nacionals de Catalunya i la recerca continua de la veritat. Ha estat un bon amic. Durant anys he tingut la sort de gaudir del seu afecte i sincera amistat.

El pare Raguer fou un historiador vocacional, seriós i rigorós. El seus estudis sobre Ciència Política ampliaren el seu horitzó intel·lectual d’erudit. La profunditat i minuciositat en l’anàlisi ha fet imprescindibles les seves obres sobre diversos aspectes de Catalunya i Espanya, així com la història eclesiàstica. La seva anàlisi de les relacions d’una part de l’Església catòlica espanyola amb el franquisme és bàsica per entendre una part de la història del nostre país.

La seva gran profunditat interior fou conreada per l’esperit benedictí que el guià en tota la seva vida. Sabé compaginar la llibertat d’esperit amb l’obediència pròpia de tot monjo. Era un gran amant de la llibertat. Déu donà a les persones la llibertat per escollir el bé o el mal. La pregària viva l’ajudà a discernir el bé des de la llibertat personal. La seva vida interior pouà en la millor tradició monàstica amarada de llargues lectures dels llibres sagrats i la pregària. Les seves obres espirituals i teològiques així ho demostren. Els seus estudis sobre el salms són magistrals i tot un referent pel guiatge espiritual. Molta gent recorda avui el pare Raguer per les seves obres històriques, però la seva vocació íntima foren els estudis bíblics.

Fou una persona d’una mirada clara i pensament obert. Els seus ulls blaus donaven lluminositat a la seva mirada. Conversador excel·lent. Parlava baixet i donava la impressió que arrossegava les paraules per fer-les més entenedores. Era un encant escoltar-les i, fins i tot quan parlava molt baixet, s’entenia tot el que deia. Estimava molt als seus germans i a la seva família monàstica. Tenia una memòria prodigiosa i se’n recordava de tots els detalls, fins i tot els meus petits. Calia estar molt atent per captar la finor de les seves anàlisis. La seva dilatada i complexa vida ha arribat a la fi. Preguem perquè tingui un repòs etern i que des del cel intercedeixi pel nostre caminar per la vida.