Festa del Sacrifici

En el desè dia del pelegrinatge Hajj, el dia 10 del mes Du a Hiyya, els peregrins sacrifiquen un animal d'acord un ritual ben establert. El mateix dia, la comunitat musulmana a tot el Món fan el mateix ritual celebrant l'Eid al Adha també anomenada Aid al Adha, que significa la Festa del Sacrifici. Es tracta d'una de les festes més importants de l'islam, un Aid al Kebir, festa gran. Amb aquesta celebració es commemora el fet, relatat tant en la Bíblia com en l'Alcorà, que mostra la voluntat d'Abraham (Ibrahim) de sacrificar el seu fill com a acte d'obediència a Déu. La tradició cristiana diu que el fill a sacrificar era Isaac mentre que la musulmana indica que és Ismael, el fill que va tenir Abraham amb l'esclava Agar. Davant l'actitud d'acatament d'Abraham Déu mateix li va proporcionar un moltó perquè fos sacrificat en lloc del seu fill. L'Alcorà recorda aquesta situació en la Sura 39 (Els posats en fila) aleies 99-109. Antigament els pelegrins sacrificaven un animal que podia ser un camell, una vaca o un xai segons les seves possibilitats econòmiques. Actualment, els pelegrins abonen una quantitat perquè siguin els escorxadors qualificats en ritu islàmic els que realitzen aquests sacrificis.

Els peregrins amb el ritu del sacrifici donen per acabada formalment la peregrinació realitzant el ritual de rapar-se el cap els homes i tallar-se un floc de cabells les dones. Tot i que els tres dies posteriors, el 11,12 i 13 del mes Du a Hiyya, els pelegrins poden seguir en els llocs sagrats i solen quedar-se per Mina o tornar a la Meca. A la resta de països islàmics els musulmans van a les mesquites per realitzar les corresponents oracions i al finalitzar-les realitzen el sacrifici d'un animal que, per regla general, sol ser un be. Els musulmans van a la mesquita amb les seves millors robes, ben arreglats i després d'haver realitzat la ablució major o gusl. A la mesquita es reciten uns versicles de l'Alcorà que únicament es resen en les dues festes anuals de l'islam i en els enterraments. L'imam comença la pregària recitant set takbir (Allahu akbar) i fent dues prestacions (rakáa). Seguidament l'imam fa el seu sermó, jutba.

En acabar l'acte religiós els assistents s'acomiaden felicitant-se per la festa. Les comunitats musulmanes a països occidentals segueixen les mateixes pautes amb l'excepció que el sacrifici de l'animal s'ha de fer en els corresponents escorxadors municipals seguint les normes pròpies de cada país per la mort dels animals sota la supervisió d'un imam facultat. Un cop sacrificat l'animal, les persones es reuneixen en família i tenen el costum de convidar a altres persones a incorporar-se al menjar. La carn de l'animal sacrificat es reparteix en terços: un per qui proporciona l'animal, un altre per als seus familiars i l'últim per donar als que tinguin necessitat de menjar al marge de quina sigui la seva religió, raça o nacionalitat.

Id al-ad·ha, festa del sacrifici

El proper dissabte els catalans musulmans celebren la Festa del Xai. Coneguda com id al-ad·ha en àrab. És una de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic islàmic. La celebració rep diversos noms, també es coneix com al-id al-kabir, (festa gran), eid dhoha (al Pakistan) o bisup tabaski (a l'Àfrica subsahariana). Comunament també se la coneix com la festa del xai, ja que durant aquesta festa es sacrifica un xai.

Aquesta festivitat commemora la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat en la tradició islàmica en l'episodi alcorànic i bíblic en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre del mateix Déu, tot i que ell mateix li aturà el braç abans de matar-lo, substituint-lo després en el sacrifici per un xai. Posteriorment, l'any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca, establint-se des d'aleshores com un ritual per a la comunitat musulmana. La tradició musulmana veu en les aleies 100-112 de la Sura 37 As-Safat (Els qui han estat arrenglerats) l’origen d’aquesta interpretació del sacrifici d’Ibrahim i la seva evocació en aquesta festa. No obstant, algunes lectures interpretatives del llenguatge de l’Alcorà (activitat força minoritària per no estar permesa) sostenen que el text no parla d’un sacrifici humà, sinó el sacrifici imposat per Alà a Ibrahim, i de retruc al seu fill, d’anar a Aràbia i construir al mig del desert un gran cub tal com s’explica en la sura 2 Al-Bàqara (La vaca). Aquest cub, de pedra negra, és la Kaba lloc sagrat de pelegrinatge musulmà.

La festa musulmana de l’ id al-ad·ha es celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, pelegrinatge preceptiu a la Meca, un dels pilars de l'Islam. Segons el calendari lunar de l’Islam la data de la festa del sacrifici s'escau setanta dies després de l'id al-fitr, la celebració del final del sawm (dejuni del mes de ramadà). Com que el calendari islàmic segueix el ritme de la lluna, aquesta data s’avança cada any uns deu o onze dies en relació el calendari gregorià, que és solar.

Durant l’id al-ad·ha els musulmans comencen el dia amb una pregaria on l’imam pronuncia la jutba per recordar, entre altres coses, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Tot seguit el cap de família mata animal de manera ritual. L’animal sovint és un xai evocant el que feu Abraham com alternatiu al sacrifici del seu fill. La carn es menja festivament en família, amb amics i, si s’escau, solidàriament amb persones que no tenen recursos per comprar el  xai. La tradició musulmana prescriu que una família només es pot quedar una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir. És un dia de perdó i d'oblit de malentesos. Durant la festa s’acostuma a fer regals als infants. Alguns musulmans pietosos s’han preparat per aquesta festa. Han dejunat durant deu dies abans des de la sortida fins a la posta del sol i s’han preparat espiritualment amb lectures i pregàries.