Glosses per la vida quotidiana

Hem de viure sentint-nos lliures malgrat les pors que ens envolten. Hem de fer de cada instant la manifestació de l'amor. En cada gest hem de saber condensar la plenitud de la vida com si ens trobéssim davant del nostre alè. En cada un d'aquests instants hem de ser testimonis de la justícia que salva i allibera. "Feliços els perseguits pel fet de ser justos, el Regne del cel és per a ells" (Mt 5,10) 

Tenir fe comporta un compromís a fons amb la vida. Creure no és afirmar doctrines i dogmes, o realitzar pràctiques religioses i rituals, alguns força emotius. Tot això pot ajudar, però no és el fonament de l’experiència creient. Tenir fe és practicar l'amor i, estimant, descobrim l’amor de Déu. Tenir fe és fer obres de caritat i de misericòrdia que aporten justícia. Des de la justícia que brolla de la fe trobarem revelat el misteri de Déu. "Després vaig veure els morts, tant els poderosos com els febles, drets davant del setial, i foren oberts uns llibres. Un dels llibres oberts era el de la Vida. Els morts eren jutjats segons les seves obres, tal com estaven escrites en els llibres" (Ap 20,12)

Glosses per la vida quotidiana

Si compartim, la vida és millor per a tots. Qui dona té la satisfacció interior d’haver estat sensible a les necessitats de les altres persones. Els que reben, troben en aquesta generositat una manifestació de la bondat humana, gràcies a la qual els seus problemes són atesos. Donar-ho tot per amor, aquest és el missatge central de la fe cristiana. No cal donar allò que és sobrer, allò que és superflu. No. Cal compartir generosament tot, sense restriccions. Estimar és compartir, donar-se. Siguem generosos. Siguem testimonis de l'amor en cada petit gest de la vida. “Aquesta vídua pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure” (Lc 1,3-4).. 

Les persones volem experimentar seguretat. És una necessitat bàsica, ens anguniem si no la tenim . Hi ha una seguretat exterior necessària per afrontar la vida amb tranquil·litat. La podem obtenir, en bona part, a través dels recursos que garanteixen el benestar social. Però, la seguretat interior ¿com se satisfà? ¿qui o què la proporciona?. No podem confiar-la en coses fugisseres, ve una mica de vent i es desfan els plans. El que pot semblar sòlid, de cop i volta s’enfonsa. Cal construir fonaments sòlids per la nostra pau interior. “Alguns parlaven del temple, fen notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: “Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït, no quedarà pedra sobre pedra” (Lc 21,5-6)” (Lc 1,3-4).. 

Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat. Són individus tancats en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió d'obrir-nos als altres negant la temptació de viure sense compassió, sense adonar-nos del gran nombre de persones que necessiten un gest d’amor i de tendresa acollidora. No podem defraudar-los. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i l'Evangeli, la salvarà". (Mt 16.24)

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert amb pàgines plenes d’històries de patiment. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. Cada pàgina del llibre de la vida ens convida a l’acció de l’amor. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu”. (Salm 95(94), 8)

De tant en tant, hem de saber prendre distància de tot el que ens envolta i trobar-nos a nosaltres mateixos. Des d’aquesta visita interior el camí cap a Déu és més visible. És llavors quan el transcendent surt a trobar-nos i ens ajuda a comprendre el sentit de moltes coses. La pregària ens ajuda a situar-nos davant el judici de Déu. Tota acció humana important ha d'estar precedida per moments de pregària sincera. Des del pou interior sorgeix l’amor que infon vida. “Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol” (Mt 14, 23)

Glosses per la vida quotidiana

Som persones lliures perquè podem escollir entre fer o no fer el bé. La llibertat ens permet seguir els consells justos que ens acosten a la veritat i guien els nostres passos pels camins de la veritat. No tothom ho fa i per això en el món existeix la injustícia que margina i exclou a moltes persones. Siguem ferms en el nostre caminar per la vida i busquem en tot moment ser testimonis de la justícia.

“Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia”
(Salm 1,1-2)

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu.” (Salm 37 (36) 30-31) 

L’amor, expressat en forma d’estimació entre les persones, hauria de ser l’eix entorn el qual s’articulessin les relacions humanes. Aquestes acostumen a estar dominades per l’egoisme i els interessos particulars, als quals tot se supedita i sacrifica. Cal un canvi radical i situar en el centre d’aquestes relacions l’interès dels altres. Cada dia tenim l’oportunitat de fer coses per fer la vida agradable als altres. “Tothom coneixerà que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor és donació sense límits. És generositat plena sense cercar contrapartides. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. Cada dia hi ha molts moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d’estar sol·lícits a fi de donar una oportunitat a l’amor a desvetllar les nostres actituds. Estimar vol dir acollir a les persones amb dignitat i restituir els pobres allò que les injustícies els hi ha pres. “El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11) 

No podem perdre l’esperança. Per més que les circumstàncies la semblin negar hem de treballar per ella. Tenir fe és afirmar el convenciment de cor de la certesa de l'acompliment de promeses que avui semblen impossibles. No podem endurir el cor i donar-nos per vençuts. Creure en l’esperança ens salva interiorment i ens obre el cor a creure que les adversitats no són definitives. Caminem guiats per l’esperança. “Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats” (Lc 21,28)

Glosses per la vida quotidiana

Costa perdonar. Fins i tot, hi ha eslògans que expliciten que no hem de perdonar. Però, malgrat tot, cal saber perdonar les ofenses si hi ha penediment. Aquesta actitud diferencia els cristians d’altres maneres d’entendre la vida. El penediment i el perdó són bàsics per establir unes relacions humanes franques. El perdó és una acció gratuïta que aporta pau interior i reconcilia les persones. Cal perdonar tantes vegades com faci falta. El no voler perdonar ens deshumanitza i ens impedeix comprendre i entendre les altres persones. "Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. I si t'ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar” (Lc 17,3-4) . 

Hem de ser bones persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per fer el bé a les persones que ens envolten, a les que ens trobem en el nostre caminar o els animals que tenim de companyia. També fem el bé quan tractem amb cura les coses que fem servir. Aquest comportament és la nostra carta de presentació. Decanta't del mal i fes el bé, i tindràs una casa per sempre; perquè el Senyor estima la justícia i mai no desempara els seus fidels. No quedarà ni rastre dels perversos, s'extingirà el llinatge dels malvats; però els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més. Salm 37 (36), 27-29 

Els creients tenim la responsabilitat de testimoniar la fe amb obres. Però també ens és propi testimoniar que la fe és una vivència espiritual. Creure ens compromet a ser actius a favor de la justícia i ser contemplatius de l’acció de l’amor. La vida interior i el conreu de l’esperit formen part de la vida de la fe. És bo dedicar una estona del dia a conrear l’esperit. Hem de saber trobar en la vida quotidiana un petit moment de silenci i recolliment per pregar, contemplar, meditar i escoltar l’interior. Són espais de creixement i d’amor a un mateix per poder estimar millor als altres. “Com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant” (1Pe 2,5)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de preocupar-nos de trobar la pau interior cercant allò que és important per asserenar la vida. Tenim suficients motius per l’esperança, per més que la realitat alguns cops sembli negar-la. Hi ha mot soroll en l’ambient que distorsiona i anul·la la percepció de tot allò que ajuda a trobar els camins de pau interior. Si ens submergim en el nostre record trobarem moments en els quals l’esperança s’ha fet realitat malgrat les dificultats. Som hereus de la confiança de generacions que ens han precedit. Cerquem allò que val la pena de ser trobat.

“Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i els seus designis”
(Salm 104,4-5)

Les ciutats, viles o pobles on vivim han de ser llocs ben construïts, agradables i amables perquè les persones hi visquem bé, ens relacionem i gaudim de la vida. L’espai públic ha de dialogar amb la iniciativa privada per tal que els llocs on vivim facilitin la humanització de la societat, tinguin cura de la salut i educació dels ciutadans, procurin el seu benestar i combatin la marginació i l’exclusió social. Els governants de les ciutats han de ser persones íntegres i servidores dels ciutadans. Han de governar per convenciment i no per imposició. Les nostres ciutats, viles i pobles han de bonics, bells i pensats pel seu gaudi de les persones.

“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 122, 3-5)

Glosses per la vida quotidiana

Confessar-se creient és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en el camp de l'experiència vital. Les raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la creença en l'àmbit dels fets vitals experimentals. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona prova de la força interior de la fe.

" M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
al teu costat, delícies per sempre." 
(Salm 15,11)

Hi ha moments que els problemes ens pesen molt. Els considerem difícils de suportar i una càrrega feixuga. Són moments carregats de pessimisme i plens de desesperança. En aquests moments les persones necessitem consol. La vida no és sempre de colors, hi ha situacions plenes de foscors que enterboleixen la vida. És en aquests moments quan necessitem una ma amiga que ens aculli i ens faci descansar de les tribulacions. Però, per fer-ho possible, cal confiar i deixar-se acompanyar en aquests moments. Cal enlairar els ulls i trobar consol en la confiança que ens aporten les persones que ens estimen. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar” (Mt 11,28) 

Estimar és actuar a favor de fer justícia pels altres. Estimar no és cap abstracció, sinó un compromís de misericòrdia desinteressada perquè tothom sigui considerat i tractat amb dignitat. Estimar és tenir compassió sense límits a favor dels febles, dels marginats, dels empobrits o de qualsevol persona que pateixi algun tipus d’injustícia. Hem de ser agents actius d’amor, en tot moment, en cada un dels instants de la vida quotidiana. Cada dia tenim moltes oportunitats d’estimar, aprofitem-les. "Senyor, ¿quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la pressió i no vam fer res per vós? Ell els contestarà: "Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos, m'ho negàveu a mi". (Mt 25,44-45)