De nou una obra de
Caravaggio,”L’enterrament de Jesús”
em situa davant la inabastable profunditat del sentit de la fe. Aquesta pintura
torna a implicar al seu espectador en una proposta de viure el cristianisme des
de l’opció radical per Jesús. Com molt bé ha senyalat el pare Josep C. Laplana
Caravaggio convida a qui mira la pintura a participar l’enterrament en el
sepulcre. Sembla que l’espectador estigui convidat a incorporar-se en l’esforç
que fan Josep d’Arimatea i Joan Evangelista per col·locar el cos inert de Jesús
en la fosa sota la mirada de la Verge Maria, Maria de Cleofàs i Maria
Magdalena. Pel pare Laplana la figura de Josep d’Arimatea crida amb la mirada i
el gest a l’espectador de l’obra a ajudar-lo sota la imprecació de “això ha passat per tu, per mi, per tots nosaltres.
¿M’ajudes?”
La vida de fe és
una constant implicació en la causa de Jesús. La pietat popular ho ha reflectit
en múltiples expressions que parlen de moltes maneres de com estar al costat de
Jesús de forma clara fins i tot en els moments més durs. Recordo un cant, força
difós durant la meva joventut, que era l’adaptació d’un espiritual negre. La
lletra era prou explícita quan interrogava si l “hi eres tu quan el duien a la creu”. La resposta a la pregunta era
de temor davant la possible responsabilitat en el fet contemplat “sovint quan penso això, tremolo, tremolo”.
Reverència i abatiment. Altres cants litúrgics expressen també el mateix
sentiment. En un altre cant “Tu ets el
nostre Déu, salvador” les resposta compromesa és “som aquí”. Aquest és la resposta que comporta el seguiment de la
causa de Jesús. L’afirmació d’una implicació total a l’Evangeli de la justícia
i la pau.
