En els últims
anys l’escena política s’ha modificat notablement per l’aparició de fenòmens
nous que disputen l’espai d’influència i representació política dels partits.
Els moviments socials foren, en el seu moment, una expressió d'aquesta nova
situació. Després han sorgit moviments d’activisme social que han assolit àmplies
mobilitzacions dels ciutadans entorn a determinats problemes. Tota aquesta nova
realitat entre en competició amb els partits polítics tradicionals per
aconseguir influir en l'escenari polític. Gràcies a aquests nous moviments la
societat s'ha fet més sensible i permeable a problemàtiques que fins ara
solament semblaven interessar a sectors marginals de la societat. La pressió
exercida per aquests moviments, en més d'una ocasió, han aconseguit modificar
les agendes d'actuació política dels governs, han provocat un canvi en
l'actitud de les institucions polítiques sobre diversos temes com són el nacionalisme,
l'ecologia, els drets de les minories culturals, les polítiques d'igualtat i no
discriminació, la pau i la solidaritat internacional, etc..
La majoria de
partits polítics pressionats per les pressions dels moviments socials en
integrat als seus programes algunes de les seves reivindicacions i han buscat
representar els interessos que ells dinamitzaven. En moltes ocasions aquests
moviments formen part d’organitzacions capaces de desenvolupar accions
pràctiques de solidaritat humana, en uns casos en forma d'assistència
humanitària en els diferents focus de tensió mundial i en uns altres a través
de la cooperació. El seu activisme es tradueix en accions socials que es situen
en la perifèria de l’acció política. Un exemple d’això, són les organitzacions
que actuen entorn a la solidaritat amb les immigracions i els refugiats del
Mediterrani. El seu treball actiu a favor de la solidaritat amb els immigrants
i asilats, i la seva pràctica diària de salvar vides o d’acollir aquestes
persones, han aconseguit modificat les polítiques socials d’alguns països. Un
dels grans mèrits d'aquestes organitzacions és haver despertat un activisme
social força actiu però encara no s’ha produït del tot la seva interacció amb
les organitzacions polítiques tradicionals, sempre acostumades a moure’s dins d’uns
marcs institucionals pesats i encarcarats.