“Per l'amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà un sol que ve del cel,
per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos
per camins de pau”.
(Lc 1,78-79)
Nadal. Dia joiós perquè celebrem que Déu s’ha encarnat per il·luminar el poble que caminava a les fosques. Ha vingut la llum esperada. No estem abandonats, ni el nostre cor estarà desolat. La nostra esperançada ha estat recompensada amb el naixement d’un nen que capgirarà el nostre enteniment. Ell és font d’amor i el camí ha seguir. “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Lc 2,10-12)
dissabte, 26 de desembre de 2020
Glosses per la vida quotidiana
divendres, 25 de desembre de 2020
Glosses per la vida quotidiana
“Les obres del seu braç són potents:dispersa els homes de cor altiu,i exalta els humils;derroca els poderosos del soli omple de béns els pobres,i els rics se'n tornen sense res”(Lc 1,51-53)
dissabte, 19 de desembre de 2020
Glosses per la vida quotidiana
Que les muntanyes duguin pau al poble,que li duguin benestar els turons.i salvats els fills dels pobres.Que els humils es vegin emparats, Que desfaci els opressors!Que sigui com la pluja que amara l'herbei,Que duri com el sol i la lluna, segles i més segles. com els ruixats que assaonen la terra.i mesos i anys abundi la pau.Que el benestar floreixi als seus dies,(Salm 72/71, 3-7)
divendres, 18 de desembre de 2020
Glosses per la vida quotidiana
“El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,salva a les persones que es senten desfetes”Salm 34(33) 19.
diumenge, 13 de desembre de 2020
Adeste, fideles
Un dels cants tradicionals al
final de la missa del Gall és l’himne Adeste,
fideles. És una de les cançons nadalenques més coneguda internacionalment.
S’atribueix la seva creació, lletra i música,
a John Francis Wade (1711-1786), un anglès exiliat, professor de llatí i
d’anglès al Centre Catòlic de Douay, a França. Sembla que Wade va escriure les
quatre primeres estrofes i d’altres en van afegir fins arribar a vuit estrofes.
La tornada del cant és “veniu i
adorem-lo, veniu i adorem-lo, veniu i adorem tots el Crist Salvador”. Un
fet extraordinari ha passat a Betlem i els creients som convocats a anar-hi “veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem: allà podreu veure nat el Rei dels àngels”. Cada
any celebrem amb joia aquesta crida d’anar a l’encontre de Jesús.
La nostra anada a Betlem és possible perquè abans Déu ha sortit al nostre encontre. S’ha fet pròxim a nosaltres per la seva encarnació en el seu fill. La particularitat de l’encarnació és que Déu s’ha fet persona com nosaltres per compartir la nostra vida. Déu encarnat és fa intel·ligible a la nostra raó. En l’adoració del nen Jesús confessem el misteri únic de Nadal: Déu habita enmig de nosaltres. Déu és solidari amb les nostres alegries i les nostres dissorts. El nostre Déu no és un ídol fet per humans, sinó un ésser capaç de tenir misericòrdia i compadir-se de cadascú tal com som. El Senyor de vida s’ha encarnat perquè l’hem cridat. En la nostra història particular es resumeix la pròpia història de la humanitat que adolorida demana la misericòrdia de Déu davant de tanta dissort i desconcert. Cada un de nosaltres, en més d’una ocasió, podríem haver implorat des de la sensació d’abandonament: “vine a salvar-nos” (Sl 80/79 3). Déu ha escoltat aquest clam.
Espero Nadal; espero celebrar la trobada amb Déu que ve a compartir la meva vida i espero la meva anada al seu encontre en aquest temps d’espera. Temps d’esperança i vigília. Tinc motius per esperar la vinguda de Jesús. En més d’una ocasió he descobert les meves limitacions i la necessitat de ser salvat d’un egoisme que empresona la meva capacitat d’estimar a qui m’és proper o que impedeix fer-me proper als que necessiten ser estimats. En altres moments, el pecat estructural, màxima expressió de l’egoisme polític i social, anul·la l’esperança en el Regne de Déu. Vull celebrar de nou Nadal. Vull afirmar comunitàriament el sentir-me estimat per un Déu que ve a salvar-me i fer-me partícip de l’esperança en la parusia anunciada com a temps de plena joia per a tothom. El Nadal de cadascú hauria de ser una resposta a la invitació d’anar a l’encontra de Jesús on trobarem a Déu que ha sortir al nostre encontre.
dissabte, 12 de desembre de 2020
Glosses per la vida quotidisns
“Els pobres i els desvalgutscerquen aigua i no en troben.La set els resseca la llengua.Però jo, el Senyor, els escolto;jo, el Déu d'Israel, no els abandono:faré néixer riusi fonts al mig de les valls.en els tossals més àrids,en dolls d'aigua, la terra eixuta”.Transformaré en estanys el desert,(Is 17-18)
divendres, 11 de desembre de 2020
Gloses per la vida quotidiana
“Digueu als qui defalleixen:«Sigueu valents, no tingueu por!Aquí teniu el vostre Déu,la seva paga és aquí.que ve per fer justícia;els ulls dels cecs,Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouranLlavors el coix saltarà com un cérvoli les orelles dels sords s'obriran. i la llengua del mut cridarà de goig,La terra ardent és ara un estany,perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. el país de la setara hi creixen canyes i joncs”és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals,(Is 35, 4-7).
diumenge, 6 de desembre de 2020
No em toqueu l’Advent
Estem en temps d’Advent. Temps que la litúrgia catòlica convida als creients a meditar el sentit de l’espera de la vinguda de Jesús. El Nadal culmina l’Advent. El temps d’Advent ens porta, dia darrera dia, cap a la gran festa de Nadal. Els cristians esperem i anunciem l’adveniment del Crist. Esperem el temps en el qual la pau i la justícia del Crist faran realitat el Regne de Déu. Durant la celebració de la missa del Gall direm amb alegria que ens ha nascut el salvador del món. Déu s’encarna, es fa persona, per alliberar la humanitat dels jous de l’opressió del mal, de la injustícia i del sofriment. L’Advent es una preparació oberta a alimentar l’esperança de la Bona Nova que ha de venir. Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra als homes de bona voluntat, amb aquestes paraules sintetitzem el misteri de la nit santa de Nadal.
De la mateixa manera que durant el temps d’Advent els nens obren cada dia una finestra del calendari d’Advent per treure’n un present o cada diumenge s’encén una llàntia per recordar-nos que s’acosta la gran festa, cadascú pot obrir cada dia el seu cor per il·luminar-lo per captar la llum del que s’acosta. La simbologia ajuda a viure aquesta preparació de l’Advent. Al voltant de la corona d’Advent que guarneix la casa els cristians podem escoltar, contemplar i rumiar la Paraula de Déu que la litúrgia d’aquests dies ens condueix per acollir el misteri de Nadal.
Els símbols o els gestos aporten una valor significant que ens ajuden a vincular-nos i sentir-nos membres d’una comunitat d’esperança. Cada símbol està associat a una comunitat perquè li dóna un sentit concret i específic. Per això m’ha sorprès veure, en una cadena d’alimentació, un calendari d’Advent desnaturalitzat, sense cap símbol religiós. Els promotors d’aquesta iniciativa, motivats purament per interessos econòmics, no s’adonen que darrera de determinats tradicions hi ha significants d’identitat estimats i volgudament preservats. Perquè sense ells perdem alguns dels referents que ens sostenen. L’ajuntament de Barcelona promou una iniciativa similar, ha creat de “un calendari d’advent virtual, en el qual trobareu llibres i pel·lícules infantils i per a tota la família recomanats per la Biblioteca. Les caselles s’activaran i es podran obrir el dia corresponent entre l’1 al 24 de desembre”. Una proposta semblant l’han fet també l’Auditori de Barcelona a través de les xarxes socials; Betevé, la televisió de Barcelona; i alguns ajuntaments han repartit calendaris d’Advent sense connotacions religioses entre els nens del municipi.
No em sembla malament aquest tipus d’iniciatives si ajuden a preparar-nos per celebrar les festes de Nadal i que, al marge de la seva significació religiosa, són útils per humanitzar les relacions humanes, tot i les dificultats particulars que tindrem aquest any causades per la pandèmia. El que em molesta és l’ús manllevadís del concepte Advent i i treure’l del seu significat litúrgic. L’Advent, com a temps litúrgic, ajuda als creients a preparar-se per acollir al misteri de Nadal quan es revelarà “l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist” (Tt 2,11-13). Si les autoritats públiques o els responsables de màrqueting de les cadenes d’alimentació volen ajudar a preparar la societat per celebrar aquests dies de festa seria lloable l’ús creatiu de la imaginació per trobar unes expressions no vinculades al sentit litúrgic cristià. Necessitem que la societat participi dels valors de la festa de Nadal. La cultura popular ha fet seva aquesta festa d’origen cristià. Els catòlics podem oferir a la societat la vigència dels valors de la festa de Nadal com a contribució a la humanització de la societat. Però, de la mateixa manera que cal respectar els símbols populars incorporats a la celebració de Nadal també m’agradaria que no es banalitzessin els signes religiosos, encara que siguin simples i senzills, que ens ajuden als cristians a preparar-nos per viure aquesta festa.
dissabte, 5 de desembre de 2020
Glosses per la vida quotidiana
En la vida, el que compten són els fets i no les paraules. La retòrica buida distreu, ennuvola la consciència, però la realitat segueix sent la mateixa. L’exigència és transformar la societat, alliberar els oprimits i donar consol als tribulats. El camí és practicar l’amor al proïsme i fer-se proper als que necessiten de la nostra estimació. “No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel” (Mt 7,21)
Segurament tenim més prejudicis del que ens pensem. Acostumem a veure a través d’uns esquemes mentals que ens condicionen i enterboleixen el nostre judici. Aquesta ceguesa endureix el nostre cor. Procurem obrir la nostra ment i desvetllar una nova visió de la realitat per entendre amb una mentalitat diferent els canvis que es donen en el nostre entorn i la societat. “Mentre Jesús se n'anava d'allà, dos cecs el seguien tot cridant: Fill de David, tingues pietat de nosaltres! Quan va arribar a casa, els cecs l'anaren a trobar. Jesús els preguntà: ¿Creieu que ho puc fer, això? Li responen: Sí que ho creiem, Senyor. Llavors els va tocar els ulls dient: Que es faci segons la vostra fe. I els ulls se'ls van obrir” (Mt 9,27-30)
divendres, 4 de desembre de 2020
Glosses per la vida quotidiana
En la vida hem d’estar disponibles per comprometre’ns en les grans causes. No hem de regatejar a estimar a les persones i lliurar-nos a favor de la justícia. Hem d’estar disponibles a renunciar al confort personal per situar-nos al costat d’aquelles persones que esperen recuperar la seva dignitat. La vida quotidiana està feta de petits moments on podem evidenciar el nostre compromís d’estar al servei dels altres sense matisos o condicionaments. “Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes» Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir” (Mt 4,18-20)
Cada cop més hi ha més persones que viuen als límits de la societat per moltes raons. La majoria d’aquestes estan relacionades a la manca de justícia social. Són resultats del que s’anomena pecats estructurals. Cal lluitar contra l’exclusió social canviant la societat. Però, mentrestant aquestes persones, per recuperar la seva dignitat perduda, necessiten la nostra solidaritat. Cadascú de nosaltres hem de ser constructors d’esperança a través de les nostres accions. “Jesús se'n va anar d'allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s'assegué. Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar” (Mt 15,29-30)
Vull tenir uns governants dignes. Persones al servei del bé comú. Aspiro que em governin els millors, els més preparats i capacitats. Persones amb criteri per ser justos i sensibles al clam dels oprimits, marginats i exclosos de la societat. Desitjo que aquests governants acabin amb les desigualtats i tornin les esperances manllevades per les crisis que ens envolten. “No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país,una sentència que farà morir el malvat. S'armarà de justícia, se cenyirà de fidelitat”. (Is 11,3-5)