Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecumenisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecumenisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de gener del 2011

Com els primers cristians

En l’Audiència General del dimecres d’inici de la d’Oració per la Unitat dels Cristians el Papa ha dit que el món necessita del testimoniatge fort dels cristians. Benet XVI senyalà que els cristians tenen avui una responsabilitat comuna cap al món: oferir un testimoniatge fort per portar un missatge que il·lumini el camí de l'home actual. “Com a deixebles del Senyor tenim una responsabilitat comuna cap al món, hem de fer un servei comú”, va exhortar el Papa. “Com la primera comunitat cristiana de Jerusalem, partint del que ja compartim, hem d'oferir un testimoniatge fort, fundat espiritualment i recolzat per la raó, de l'únic Déu que s'ha revelat i que ens parla en Crist, per ser portadors d'un missatge que orienti i il·lumini el camí de l'home del nostre temps, sovint privat de punts de referència clars i vàlids” afirmà Benet XVI.

El Papa es va explicà les quatre característiques que defineixen la primera comunitat cristiana de Jerusalem com a “lloc d'unitat i d'amor” i va extreure lliçons per a l'actualitat. Aquesta comunitat es caracteritzava per “l’escolta de l'ensenyament dels apòstols” i la “comunió fraterna”, i en ella “era essencial també el moment de la fracció del pa” i “l'oració” com a actitud constant que acompanya la vida quotidiana. Sobre l'escolta del testimoniatge dels apòstols que donaren de la missió, la mort i la resurrecció de Crist, el Papa va destacar que “encara avui, la comunitat dels creients reconeix en la referència a l'ensenyament dels Apòstols la pròpia norma de fe”.

En segon lloc, va qualificar la comunió fraterna com “ 'expressió més tangible, sobretot per al món exterior, de la unitat entre els deixebles del Senyor” i recordà que els primers cristians “tenien tot en comú”. Quant a la fracció del pa, indicà que “la comunió en el sacrifici de Crist és el punt màxim de la nostra unió amb Déu i representa per tant també la plenitud de la unitat dels deixebles de Crist”. Finalment, destacà que “l'oració és des de sempre l'actitud constant dels deixebles de Crist, la qual cosa acompanya la seva vida quotidiana en obediència a la voluntat de Déu”

La meditació de Benet XVI sobre la unitat dels cristians és extensible a la relació dels cristians amb la humanitat. En les seves paraules finals recordà que “l'Església abraça des del principi a gent de diversa procedència i, no obstant això, precisament a partir d'aquestes diferències, l'Esperit crea un únic cos”. Aquesta visió d’universalitat sobrepassa la mateixa dimensió de les esglésies cristianes. En aquest senit el Papa assenyalà “la Pentecosta com a inici de l'Església marca l'ampliació de l'Aliança de Déu a totes les criatures, a tots els pobles i a tots els temps, perquè tota la creació camini cap al seu veritable objectiu: ser lloc d'unitat i d'amor”.

Magnífiques paraules de Benet XVI que tenen sentit tant en la seva dimensió de projecte d’unitat dels cristians com d’actitud dels cristians vers la humanitat.

dijous, 25 de juny del 2009

Antoni Matabosch, quaranta anys d'ecumenisme



Recentment ha estat presentat el llibre “Cuarenta años de ecumenismo” de mossèn Antoni Matabosch. En aquest volem es recullen alguns dels més de dos-cents articles escrits al llarg de 40 anys a La Vanguardia. La presentació del llibre anà a càrrec de Mossèn Josep Rovira Belloso, mossèn Armand Puig i del crític d’art Daniel Giralt Miracle.

Josep Maria Rovira Belloso destacà la coherència del pensament d’Antoni Matabosch. La seva trajectòria eclesiàstica és un itinerari ecumènic que ha culminat amb la presidència de la Fundació Joan Maragall. Tot aquest trànsit està presidit per la trobada de la fe amb la cultura. Mossèn Rovira destacà la previsió d’alguns texts de l’Antoni Matabosch i la claredat d’idees al destacar la importància de l’ecumenisme espiritual en línia del que proposa el cardenal Kasper. Per això, Taizé, la petita primavera segons Joan XXIII, es prefigura com la metàfora del nou ecumenisme: el trobament des del cor.

Daniel Giralt Miracle, membre de l’església protestant catalana, destacà que a Espanya l’ecumenisme va lligat amb la lluita per la democràcia. Antoni Matabosch, digué, ha inventat una didàctica de l’ecumenisme gràcies a l’acolliment donat pel diari La Vanguardia. Aquesta pedagogia del diàleg ecumènic possibilità una comprensió mútua de les esglésies i ajudà a respirar. Perquè, com digué Daniel Giralt Miracle citant a Paniker “sense diàleg els humans ens asfixiem i l’esglésies s’encarcaren”. L’ecumenisme d’Antoni Matabosch, afirmà el crític d’art, es basa en la triple dimensió d’església, societat i cultura. Tres dimensions que donen al seu ecumenisme una visió de globalitat.

Finalment, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, mossèn Armand Puig, presentà l’Antoni Matabosch com un eclesiàstic del seu temps. Una persona que ha sabut adaptar-se a cada moment històric sense transigir o negar la identitat cristiana. Probablement, aquesta dimensió de l’Antoni Matabosch, és el que molesta aquells que d’una manera obstinada l’han fet objecte del seu escarni continu a través d’una anònima pàgina web. Per Armand Puig el mèrit de l’Antoni Matabosch és haver comprés la societat del seu temps com pas previ per poder-la transformar després. El seu pensament entronca amb la tradició paulina de l’Areòpag, de tal manera que el seu llibre és pot copnsiderar un paradigma del nou discurs cristià a la cultura contemporània.

Antoni Matabosch, en la cloenda de l’acte explicà l’anècdota de com arribà a l’ecumenisme a través del Concili Vaticà II quan se li demanà, juntament amb mossèn Joan Bada, revisar el que deien els llibres de text de l’època sobre la relació de l’Església catòlica amb les altres confessions cristians. Des de llavors, l’ecumenisme ha estat un pensament i un treball constant en l’activitat pastoral i intel·lectual d’Antoni Matabosch. L’ecumenisme, afirmà el doctor Matabosch, aporta uns principis generals aplicables a moltes situacions i àmbits: diàleg, obertura, escoltar als demés, situar-se a la frontera, renovació, transformació i anar a les arrels.

Enhorabona Antoni Matabosch pel llibre i gràcies pel teu treball en l’església catalana i en la arxidiòcesi de Barcelona.