Glosses per la vida quotidiana

Les persones tendim a ser egoistes. Aquesta actitud afavoreix l’individualisme que cerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta manera de ser i afavorir l’entesa, l’acord. Hem d’aprendre a treballar amb els altres per anar junts, units per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per seguir avançant per aconseguir transformar el món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen”. (Lc 11,17,23) 

Els cristians hem d’acollir responsablement la paraula de Déu i fer-la nostra. El mateix fan les persones de bon cor amb els seus referents. Elles acullen els principis que creuen dictats per les divinitats. Tots plegats hem de procurar actuar d’acord amb aquests valors que hem acceptat confiadament. Perquè són bons, ens ajuden a ser millor i transformen les vides de les persones. “Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38).

Glosses per la vida quotidiana

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula , a més del seu significat pròpi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.

“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 41

Hem de perdonar de tot cor. Hem de perdonar les ofenses que ens han fet. Ho hem de fer sincerament. Les rancúnies i les revenges ens empobreixen espiritualment. No hem d’esperar que les persones que ens hagin ofès facin el primer pas. Hem de ser nosaltres els que prenguem la iniciativa del perdó. Pot semblar impossible i difícil, però la reconciliació permet superar tot conflicte i construir una societat pacificada. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»”. (Mt 18,21-22). 

Les persones estem sotmeses a moltes temptacions. En el mateix Parenostre preguem per no caure en elles. Una de les temptacions és l'oblit. Podem oblidar-nos del mal de món i els seus efectes, o girar-nos-hi d’esquena. Fer-nos l’orni. Però no podem negar la seva existència. L’oblit de la capacitat destructiva dels humans no ajuda a fer una societat millor i més humanitzada. "Estigues atent i guarda' d'oblidar mai els fets que has vist amb els teus ulls. Que en tota la teva vida no se'n vagin del teu cor, i fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills" (Dt 4.9)

Glosses per la vida quotidiana

La Quaresma és una invitació a la conversió per tal de viure d'acord amb els principis i valors que donen sentit i aporten la veritable felicitat de la vida. Les lectures espirituals ajuden a descobrir quins són els fonaments de la nostra vida. Cal contemplar aquestes lectures i meditar-les per trobar el camí que porta a la vida autèntica. Ens ajuden a descobrir a on hem de situar la nostra confiança: l'estimació plena i desinteressada al proïsme.

"Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor
la repassa meditant-la nit i dia"
(Salm 1,1-2)

Tota persona és digna de ser respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tan sovint, fins i tot sense adonar-nos. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen” (Mt 21,42)

Glosses per la vida quotidiana

Afirmar-se cristià és difícil en uns temps que també ho són. Precisament perquè ho són hem de confirmar més el sentit de la nostra creença. Que no és altre que estimar a fons, sense límits i condicions. Aquest amor a vessar significa ser compassius amb els altres, no judicar ni condemnar, perdonar i donar generosament. Si ho fem, segur que serem omplerts de joia i de felicitat. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38) 

Hem de ser coherents. El que fem ha de ser conseqüent amb el que pensem i també amb el que diem. No hem d’actuar pensant amb el que diran o fem allò que sabem que agradarà. El testimoni de vida és la millor carta de presentació. Els nostres actes han d’estar en pau amb la nostra consciència. La nostra paraula l’hem de recolzar en l’autoritat de la coherència. La vanitat i la hipocresia són dues importants temptacions que hem d’evitar. “No feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent.”(Mt 23,2-3.5) 

Hem d'actuar d'una manera diferent com ho fan algunes persones que tenen el poder en diferents àmbits, el polític, social, econòmica, cultural, etc. Cal canviar l'actitud i entendre que el poder és per servir, no per aprofitar-se'n en benefici propi. La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un instrument per tenir autoritat per procurar beneficis pel partit, per grups d’interès o personals. Els representants polítics no han de cercar el prestigi personal sinó estar al servei a la comunitat; han de creure’s sincerament i actuar pel servei públic. "Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i ui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres". (Mt 20,26-28)

Glosses per la vida quotidiana

Estem cridats a l’esperança. Ho hem de fer convençuts que és així, perquè sinó, la no esperança és la mort en vida. Cadascú de nosaltres hem de procurar ser portadors d’esperança per els altres. Així, quan aquests truquin a una porta hi hagi algú que l’obra o quan cerquin tinguin l’ajut per trobar. L’esperança dels altres és un repte per cada un de nosaltres. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)

La fraternitat hauria de ser l’eix de la renovació de la societat. Les relacions humanes necessiten de la fraternitat per contribuir a humanitzar la societat. En l’altre esdevenim persones. Estimant, respectant, tractant amablement els altres contribuïm a crear nous lligams entre les persones. Sense aquest amor al diferent, les persones quedem atrapades pels nostres egoismes i pors. Sense fraternitat no hi ha llibertat. “Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5,23-24)

Glosses per la vida quotidiana

El camí de la salvació personal es transita a través de les bones accions en la vida quotidiana. Ni l’afirmació de la fe, ni la vida plena de pràctiques religioses tenen sentit en el moment de l’examen final de la vida. Cada dia hi ha moltes oportunitats per preguntar-nos què fem i com ho fem, i el que podem fer per ser millors. Hem d’estar atents per descobrir aquests moments de santedat en la vida quotidiana. “¿Quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà:«Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu»”. (Mt 25,37-40) 

No per parlar més podem convèncer millor. El que importa és el sentit del que diem i com ho fem. Les nostres paraules han de ser amables i entenimentades. Hem de procurar persuadir i no imposar. Les persones tenim dues orelles per escoltar molt i una sola boca per ser prudents i mesurats alhora de parlar. Ens cal escoltar més. Les opinions de les altres persones ens ajuden a madurar. No vulguem imposar els nostres pensaments per un excés de paraules, parlem el just i en el moment oportú. Que se’ns recordi pels nostres criteris, no pel to de veu. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6,7-8) 

La Quaresma convida a revisar el que som, el que fem, les nostres actituds. És una crida a la conversió de cor, a fi de poder estimar millor i renàixer interiorment. La pregària de petició manifesta un desig íntim. Podem pregar per moltes coses i també per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop hem descobert les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar totalment als altres. “Déu meu, creeu un mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit fer. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant” Salm 51 (50), 12-13

Glosses per la vida quotidiana

Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat, es tanquen en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió d'obrir-nos als altres negant la temptació de viure sense compassió. L'egoisme i la comoditat de situar la vida en espais confortables pot contribuir a no veure que cal comprometre'ns a favor de la justícia. "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà." (Lc 6,23-24).

Durant el temps la Quaresma era costum alguns dies fer dejuni i altres fer abstinència de carn. Avui, aquestes pràctiques que ajudaven a l’ascesi personal poden ser substituïdes per altres. Un bon dejuni, per exemple, és dejunar de les presses que ens impedeixen escoltar als altres o dejunar dels interessos personals que ens impedeixen acollir a les persones del nostre entorn. Aquest és el dejuni que val la pena fer. “¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?” (Mt 9,14)

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús és radical amb les riqueses. L’Evangeli és contundent amb elles. A la pregunta d'un jove que calia fer per guanyar la vida eterna, Jesús li respon que desprendre’s d’elles. La seva resposta és una crida a la generositat, en compartir i al despreniment personal profund. Recomana vendre els béns i donar-los als pobres i després recorda que és difícil que un ric entri en el Regne de Déu. Mentre hi hagi persones necessitades, situades irremeiablement en situació de pobresa, qui tingui riqueses les hauria de compartir solidàriament amb elles. No podem desentendre’s de l’empobriment dels altres. “Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me” (Mc 10,21)

Cal anar per la vida amb la màxima senzillesa i humilitat. No cal aspirar a ser dels primers o perseguir la notorietat. Al contrari, sense buscar expressament ser dels darrers, hem de fer les coses pel valor que tenen elles i perquè estem convençuts d’allò que fem. Tot el que se’ns pugui donar, serà sempre de més a més. I si ho rebem, ho hem d’administrar com un regal. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers” (Mc 10,31)

Comença el temps de la Quaresma. Són uns dies destinats a reflexionar sobre el caràcter efímer de la vida i la lleugeresa de moltes coses que ens atrapen en excés. Poden fer l'exercici de renunciar durant aquests dies a alguna de les coses que ens tanca i ens aïlla els altres. Fem-ho per sentir-nos més lliures respecte de tot allò que ens distreu del nostre amor als germans. "Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà".(Mt 6,17-18)