Glosses per la vida quotidiana

El que avui ens sembla un signe del temps, els exilis forçats per persecució, ja formava part de la cultura de l’odi i violència presents des de fa temps en la història de la humanitat. Aquesta violència la pateixen els més febles de la societat. Víctimes innocents de la manca d’amor origen dels odis que laceren les relacions humanes. Avui, festivitat dels sants Innocents, podem evocar les persones amb nens, o nens sols, que pateixen injustament les conseqüències dels egoismes de les persones grans. “Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo”. (Mt 2,13) 

La litúrgia d’aquests dies ens presenta el triomf de la llum sobra tota foscor. La metàfora de la llum és prou entenedora per il·lustrar-nos que sense ella aniríem a les palpentes. Avançaríem sense saber on anem perquè la foscor ens priva veure-hi. L’amor als altres és la llum que ens permet caminar veient-hi i avançar sense ensopegar. “Els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar, però els qui no els estimen estan en la fosca”.(1Jn 2,9-11)  

Glosses per la vida quotidiana

La festa de Nadal ens el dona el joc de contrastos entre el que som i és la mundanitat, i la promesa que l’anunci que fa l’àngel als pastors, com recull l’evangeli de Lluc, "No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor ” (Lc 2, ).  Aquest és també el sentit de començar la litúrgia de la missa de la nit de Nadal amb el cant de la Sibil·la. Cant profund que retrata les misèries de la mundanitat que contrasta amb l’anunci joiós que se celebra durant la missa del Gall. Un fet extraordinari ha passat a Betlem i els creients som convocats a anar-hi “veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem: allà podreu veure nat el Rei dels àngels”. Cada any celebrem amb joia aquesta crida d’anar a l’encontre de Jesús.

Hi ha moments que ens sentim abatuts perquè els esdeveniments no van com esperàvem. En aquestes estones, més aviat vivim la desesperança. En aquests instants necessitem trobar persones que ens proporcionin l’acolliment, la calidesa i el reconfort espiritual que ens facin reviure el goig de viure i l’esperança. Nosaltres podem patir aquests moments, com a protagonistes o com portadors de reconfort espiritual. “Allibera'm dels enemics que em persegueixen. Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada, salva'm per l'amor que em tens.” (Salm 31/30, 16-17)

No tinguem por de ser justos, per més que puguem sentir-nos diferents. No dubten en fer el bé, en obrar amb justícia. Serem feliços, tindrem pau i alegria en el cor. Pau i bé. La contemplació i la meditació ens ajuden a ser persones rectes i comportar-nos amb amor. “Apunta per els justos la llum i l’alegria per els rectes de cor” (Salm 97/96, 11)

Glosses per la vida quotidiana

Nadal està més a prop. Per moltes persones és la festa del retrobament familiar, tot i que aquest any plena de restriccions. Pels cristians, a més, és la festa on afirmem que tot allò que esperem s’acomplirà. Ho fem a partir de la fe en l’acompliment de les promeses rebudes. Creure comporta esperar i mantenir-nos fidels a aquesta esperança tot i les dificultats del present. “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà" (Lc 1,45)

En el cant del Magníficat, himne habitual en la pregària quotidiana, però que avui té especial rellevància en la litúrgia del dia, es condensa bona part de l’essència de l’experiència creient. Cada paraula té sentit en ella mateixa i en el seu conjunt. És una lloança a la magnificència de l’obra de Déu i un programa d’actuació per donar compliment al seu amor. Per acollir a l’amor que Déu salva cal tenir un cor senzill i obert “Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de bens els pobres, i els rics s’entornen sense res” (Lc, 1,51-53)

Glosses per la vida quotidiana

Tenim Nadal a tocar. S'acosta el dia que la Llum donarà sentit a l'esperança. És l'esperança que tenen aquells que la vida se'ls ha enfosquit perquè pateixen injustícies i tenen més sofriment del que poden suportar. Nadal és la gran festa on es barregen la joia i l'esperança. Serà el moment de celebrar el naixement de qui és la llum del món que ve a proclamar l'alliberament dels captius, la justícia pels pobres i el consol pels afligits.

"Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort".
Salm 72/71

Més d’un cop hem percebut que el nostre món no se’n surt per resoldre uns problemes cada cop més complexos i, en alguns casos, difícils d’entendre. Si anem al fons de les qüestions se’ns fa evident que molts d’aquests problemes es resoldrien amb un gran canvi d’actitud en el cor d’algunes persones. Cal una conversió de cor per estimar més i ser més acollidors i compassius amb els altres. Necessitem trobar els valors i principis que humanitzen la nostra societat. “Ens visitarà un sol que ve del cel, per guiar els nostres passos per camins de pau” (Lc 1,78-79)

Els cristians hem d’acollir responsablement i fer nostra la paraula de Déu. Les persones de bon cor fan el mateix amb aquells els principis que semblen dictats per les divinitats. Tots hem de procurar actuar d’acord amb aquests valors que hem acceptat confiadament. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38).

Glosses per la vida quotidiana

Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat. Viuen recloses en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha altres persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió, a partir de petites accions, de ser compassius i aportar motius d’esperança a qui necessita trobar raons per seguir caminant per la vida. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i l'Evangeli, la salvarà".

Esperem celebrar amb joia la festa de Nadal. Certament, aquests dies conviden a l’espera d’una gran notícia: ha de néixer el Salvador. Però l’anunci es quedaria a mig camí si no féssim com els pastors: no tenir por i contemplar el sentit que tindrà el misteri de la nit santa. Fent-ho comprenem que la saviesa de Déu està en nosaltres i ens ajuda a estimar-nos i ser bones persones. “Però les obres acrediten l’autèntica saviesa” (Mt 11,19)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en temps d’espera d’un Nadal que és a prop. Mentrestant podem reflexionar pausadament sobre el sentit d’aquesta festa. Som persones que esperem la salvació. El nostre temps està ple d’injustícies i confiem que vindran temps millors en els quals les nostres penes seran vençudes i les nostres esperances realitzades. Esperem l’encarnació d’un Déu que assumeix la nostra situació. “Sigueu valents, no tingueu por ! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar” (Is 35,4)

L'Advent és temps d'espera. Esperem la llum que ens ha d’il·luminar els que vivim a la fosca. Durant aquests dies ens preparem conreant l'esperit per obrir en el desert, aquells llocs de la vida aspres i insolidaris, una ruta per acollir la paraula que és vida. És temps per llegir i pregar, per preparar-nos per la gran manifestació de la nit de Nadal. "Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l'estepa el camí per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora". (Is 40,3-5)

Sovint les persones necessitem consol, acolliment i comprensió. La vida no és sempre de colors, hi ha moments plens foscors que enterboleixen i poden desesperar. És en aquests moments quan necessitem la ma amiga que ens acull i ens faci descansar en les tribulacions. Ens cal sentir-nos estimats i percebre l’afecte que ens pot transmetre una altra persona. Però, per fer-ho possible, cal confiar i obrir-se per facilitar aquest trobament consolador. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar" (Mt 11,28)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim creences sòlides podrem resistir aquelles situacions que poden fer trontollar els fonaments. Tenir conviccions ens dona saviesa i alimenta la prudència. Seguir la voluntat de Déu expressada en el sermó de la muntanya, per exemple, aporta els referents necessaris per edificar sòlidament l’edifici de la vida. Creure fermament en la veritat dels principis inspirats per l’amor al proïsme ens ajuda a resistir les batzegades de la vida. Viure guiat per valors i virtuts fermament construïdes ajuden a sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos. “Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca” (Mt 7,24)

La cultura cristiana majoritària ha perdut el costum de resar l’Àngelus. Pot ser alguna església al migdia fa ressonar les campanes. Res més. Aquesta pregària universal de l’Església catòlica ens situa en el fons del misteri que ens porta a Nadal. Angelus Domini nuntiavit Mariae i després de l’anunci la gran lliçó d’esperança confiada fiat mihi secundum Verbum tuum. Fem nostre el fiat de Maria i deixem-nos emportar per aquesta confiança que ens permet esperar contra tota esperança. “Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”(Lc 1,38)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem d'estar atents i preparats, per llegir els signes del nostre temps. Tots els sentits els hem de tenir desperts per comprendre que està passant i descobrir les persones que necessiten ser estimades. No podem adormir-nos. “Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, el troba vetllan” (Mt 24,46)

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21)

Si compartim, multipliquem el valor de les coses. L’egoisme ens tanca, ens empetiteix. Enfront l’egoisme o l’exaltació a la individualitat, hem de proposar sortir de les seguretats personals i compartir. Si ens obrim, trobem i serem trobats. La solidaritat genera riquesa i dona benestar interior. Cada dia tenim moltes oportunitats per comprovar-ho. Cada dia podem trobar petits moments de solidaritat. “Els deixebles li diuen: - D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?. Jesús els pregunta: - Quants pans teniu? Ells li responen: - Set, i uns quants peixos. Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent” (Mt 15,33-36)

 

Glosses per la vida quotidiana

Diuen que tota pedra fa paret. Gràcies al treball continuat i silenciós de moltes persones l’esperança segueix viva per a moltes persones. En el món hi ha una munió d’exemples d’individus que calladament estimen i treballen per fer un món més just i lliure. Aquestes persones són els grans testimonis d’esperança per una societat que hi ha moments que sembla esgotada i que no se’n surt.

“Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s’escampa per tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins als límits del món”.
Salm 19 (18) 4-5

Hi ha temes que perduren, que resisteixen el pas del temps i de les modes perquè són sòlides. Les modes són efímeres, però els valors que sostenen la nostra vida perduren de generació en generació. Procurem enfortir els valors estables i perdurables que han sostingut des de sempre la humanitat. Sentim-nos portadors d’aquesta herència cultural, de pensament i de fe, i donem-ne testimoniatge. "El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran” (Lc 21,33)

Glosses per la vida quotidiana

La solidaritat exigeix més que compartir el que ens és sobrer amb les persones que requereixen els nostres ajuts. Hem de ser més despresos i compartir generosament, fins i tot allò que necessitem nosaltres mateixos. En una societat consumista, la solidaritat comença amb la nostra capacitat d’austeritat i la generositat de compartir les nostres riqueses amb els necessitats. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per viure”. (Lc 21, 1-4)

Cal saber ser pacients. No es tracta d'una paciència fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de construir un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou és real si estimem, si portem a la societat la pau i treballem a favor de la justícia. Serà així com el temps futur esdevindran reals en el nostre temps present. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85,9.10)

No sempre els temps són bons per testimoniar la causa de Jesús, la causa de la justícia als pobres i oprimits. En aquests moments difícils cal confiar en la fortalesa interior per resistir i continuar fidels a les creences més íntimes. No estem sols i cal trobar consol en les nostres pròpies conviccions. “Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.” (Lc 21,12-15)

Glosses per la vida quotidiana

Durant tot el dia d’avui, i així cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar millor als altres. Probablement, podem sentir-nos atrapats per preocupacions i presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95,8)

Hem de viure lliures malgrat les pors que ens envolten. Hem de fer de cada instant la manifestació de l'amor sense estar preocupats pel que diran. En cada gest hem de saber condensar la plenitud de la vida com si aquesta espirés el seu darrer alè. En cada un d'aquests instants hem de ser testimonis de la justícia tot i que tinguem la sensació d’anar a contracorrent o transgredint l’ordre establert. "Feliços els perseguits pel fet de ser justos, el Regne del cel és per a ells" (Mt 5,10)

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és estimar als altres sense restriccions. Aquesta causa és la justícia pels pobres i els oprimits, els que estan exclosos i pateixen. La força per seguir el camí de la justícia neix de l’experiència interior que neix de l’experiència de trobada personal amb Jesús. “Estigueu en mi i jo en vosaltres. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 4,5) 

L'encontre amb Jesús ha de transformar la vida. Ha de representar un repensar de nou les prioritats, el que fem i com ens comportem amb els demés. Jesús entra la vida per canviar-la. Això és la conversió de cor. A través de Jesús, com Zaqueu, podem començar una vida nova orientada a la justícia i a la solidaritat amb els altres. "Zaqueu es posà dret i digué a Jesús "Senyor, ara mateix dono la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Jesús li digué "Avui s'ha salvat aquesta casa", (Lc 19,8-9) 

Creure és tenir fe i això és una gràcia. Amb això vull expressar que tenir fe és un do que es rep, que s’experimenta com a vivència íntima i distingeix d’altres persones que no tenen aquesta gràcia. No cal demostrar perquè un creu, només cal viure d’acord amb el do rebut i ser-ne un bon testimoni. Aquestes obres són les que donen fe de l’esperança que tenim. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”.(Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Cada cop hi ha més esdeveniments socials i polítics difícils d’entendre la seva lògica. Els raonaments i judicis que tenim semblen insuficients per comprendre del tot el que està passant. Ens cal aplicar uns principis de saviesa que vagin més enllà de la raó. És una saviesa que neix en el cor, en la capacitat d’amor i d’estimar que tenim, i que s’estén més enllà de la lògica que la mundanitat ens proposa. “La saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitat, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atenent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs”. (Sv 7,22-23) 

El text d'avui necessita aturar-se més de compte, contemplar-lo i meditar. Després cadascú en pot treure les seves conclusions. A mi em suggereix que cal prendre riscos, sortir de la zona de confortabilitat personal. D'assumir que cal obrir-se als altres, al món; sortir a la intempèrie i dialogar amb el desconegut, amb els que són diferents que nosaltres i no pensem com nosaltres. "Qui miri de conservar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi viurà", (Lc 17,33)

Glosses per la vida quotidiana

El sentit de la vida, allò que esdevé l’ànima de l’existència, es destil·la través de la mateixa experiència vital. Existeixen uns referents bàsics que ens sostenen en la quotidianitat del viure. En aquesta saviesa del dia a dia, el transcendent es fa comprensible. Llavors comprenem que per viure cal cercar i deixar-se seduir pel que sosté les nostres ganes de viure. “La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen arriben fàcilment a contemplar-la, i la troben els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen. Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa” (Sv 6, 12-14) 

El mal, la injustícia l'odi, l'animadversió formen part de la vida quotidiana. Algunes d'aquestes persones es vanten de tenir a Déu al seu costat i actuen en el seu nom. En nom de Déu es fan guerres i es persegueixen els justos. Però Déu està al costat de qui pateixen i són perseguits. Per ells, és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33), 17-18) 

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37 (36) 30-31)

Glosses per la vida quotidiana

Totes les religions tenen espais sagrats on es venera la presència del sagrat. Temples, sinagogues, mesquites i altres espais on les persones religioses es troben són llocs reservats a la contemplació del que és el sagrat i a la celebració que apropa les persones al transcendent fent-les sentir membres d’una comunitat. Però aquests llocs no estan tancats al batec de la societat. Al contrari, en ells es respiren les esperances i il·lusions, els neguits i preocupacions de les persones. “Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare” (Jn 2,16)

De jove cantava amb tota l’ànima “Vull ser lliure, abans de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat”. Han passat els anys i aquest anhel segueix en peu. Llibertat i pau, pels altres i per mi. Llibertat per no ser presoner de situacions injustes i pau interior per tenir la serenor per lluitar a favor de la justícia. “El Senyor va fer amb ell una aliança de pau perquè fos gran sacerdot per sempre” (Sir 45,30).

Glosses per la vida quotidiana

¿Som realment humils o ens agrada el lluïment? ¿Amb quina actitud fem les coses, per servir o per demostrar als demés que tenim un determinat poder? La humilitat és un virtut cívica perquè permet relacionar-nos millor amb els altres i fer més agradable la convivència. "El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit" (Mt23,12) 

 Els següents versets descriuen perfectament una comprensió del que vol dir estar en la vida que, en bona part és la meva. Seguir aquesta orientació m'ha anat bé, tot i que no sempre és del tot comprensible `per altres persones. Hem de ser senzills de cor i d’estil de vida. No hem d’ambicionar guanys impropis que facin perdre la tranquil·litat de la pau interior, perquè allí on hi ha els diners és probable que hi posem el cor.

"El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons"
(Salm 131 (130),1-2)

Només es pot entendre Déu a partir de l'amor als altres. Gràcies a l'amor Déu es fa comprensible, perquè Déu és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. La llei més gran és l’amor als altres. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu, si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. “Estima als altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei” (Rm 13,10)

Glosses per la vida quotidiana

A la pregunta de ¿qui és Déu?, la resposta de Jesús és prou clara: ell és el camí que fa comprensible la resposta. A Déu ningú no l'ha vista mai, però a les altres persones sí. Per això l'amor als altres és el camí que porta a trobar la resposta a la pregunta. "Jo sóc el camí, l veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi”. (Jn 14,6)

No hem de deixar ofegar la nostra llibertat interior per les normes. En tot moment hem de saber valorar la importància de les normes, però per damunt d’elles hi ha la llibertat fonamentada en el discerniment de la nostra consciència i la nostra decisió de ser-ne fidels. “Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: ¿És permès o no de curar en dissabte? Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar” (Lc 14,1-4)

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Si no hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu que no es veu si no s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat. “Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li digué: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix” (Mt 22,36-39) 

Hem de ser conscients de les nostres limitacions i mancances. Algunes les hem d’acceptar tal com són, però altres poden ser oportunitats de millora i transformació si obrim els nostres cors a deixar-nos ajudar per canviar. Hi ha aspectes de la nostra vida que cal abandonar a fi de poder ser més lliures i disponibles per acollir als altres.

“Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega”.
Salm 126 (125),4-5

L’experiència del transcendent demana sincerat de cor. No és una qüestió de càlcul, sinó d'obertura interior per deixar-se captar pel misteri de la transcendència. Moltes persones, ara i abans nostre, han recorregut aquest camí i han compartit la felicitat d’experimentar aquesta la trobada íntima amb Déu. “Feliços els net de cor: són ells els que veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,8-10)

Glosses per la vida quotidiana

Avui proposo un text difícil. Es compren des de la perspectiva del fet que optar per la veritat, l'amor, la justícia, la caritat, la pau, és entrar en una confrontació contra tot allò que s'oposa a la justícia, a l'egoisme i a les estructures de pecat de la societat. Seguir la causa de Jesús comporta adoptar un estil de vida que comporta, més d’un cop incomprensió i rebuig. Estimar, i ser coherent amb els nostres actes, pot causar profundes diferències amb les persones més properes. Ens cal assumir que, fins i tot, els nostres actes poden ser incompresos i rebutjats per les persones que estimem. "¿Penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d'ara dins una mateixa casa hi haurà cinc de dividits. Tres contra dos i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare, la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra" (Lc 12,51-53) 

Hem de viure sabent interpretar els nombrosos signes que ens aporten els esdeveniments que hi passen. Són moments en els quals hem de saber llegir el que ens volen dir i, sobretot, quina resposta hi hem de donar. Aquests signes ens interpel·len i reclamen amor, solidaritat, acolliment, pacificació i acció a favor de la justícia. Estiguem atents als signes dels temps. "Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel ¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?" (Lc 12,56)

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la tradició cristiana es repeteix que no es pot servir a Déu i als diners, o que les riqueses són, d'alguna manera, la mort de l'esperit. Les riqueses no donen la felicitat per més que en els anuncis de la societat del consum diguin el contrari. El sentit de la vida, el seu valor i densitat, provenen de la joia de viure a través de l’amor als altres. La felicitat està no en tenir, sinó en ser plenament un mateix i saber compartir amb els altres. “Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida” (Lc 13,15). 

Estimar comporta donació, entrega i sol·licitud a les necessitats dels altres. Aquestes actituds ens permeten estar sempre a punt per servir les persones que ho necessiten. Hem d’estar amatents al servei. Hem de ser ràpids en donar resposta, estar atents per donar una resposta ràpida quan ens ho demanin i ser afables en el tracte. “Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos” (Lc 12,35) 

Hem de viure cada instant amb la intensitat com si fos el darrer moment de la nostra vida. Hem d’estar sempre a punt per servir als altres, sense deixar per a demà allò que podem fer avui. Cal aprofitar tots els instants de la vida, perquè en cada un d’ells es manifesta la seva plenitud i la nostra capacitat de viure. “Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada”. (Lc 12,40)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones necessitem tenir referents per orientar el nostre comportament. Aquests ens permeten descobrir i valorar allò que ens enriqueix interiorment, ens asserena l’esperit i ens ajuda a descobrir el sentit de la vida. Avui hi ha moltes ofertes que pretenen ser fonts de sentit, però moltes d’elles són simples focs d’encenalls sense contingut i solidesa. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6). 

La veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. En aquest món ple de falsedats, de mentides que esdevenen aparents veritats reivindico la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Ser sincer és dir el que un sent o pensat realment. Una persona sincera no es falsa o dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i escull adequadament el moment de dir les coses, però no és un hipòcrita. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar a l’altra i significa el menyspreament de la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats”. (Lc 12, 2-3)

Glosses per la vida quotidiana

Durant tot el dia d’avui, i així cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar millor als altres. Probablement, podem sentir-nos atrapats per preocupacions i presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95 (94) 8) 

Cada persona necessitem contrastar el que pensem i el que fem a fi de procurar mantenir una coherència de vida. De la mateixa manera, s’han d’assumir les limitacions personals i reconèixer que la feblesa humana que actua en contra d’aquesta coherència. El que és important és tenir uns referents sòlids amb els quals contrastar les actituds i els comportaments personals. La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar la nostra realitat i trobar-ne el sentit. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12) 

Ser testimoni de fe no és fàcil. Pot haver-hi molta hostilitat a acollir aquest anunci. Però, cal perseverar. Per fer aquest anunci no calen masses parafernals. La paraula i l’exemple en són suficients. En tot moment cal fer-ho sense estridències ni violències. Cal ser gent de pau u bé. “Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa” (Lc 10,3-5)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Viure comporta saber estar en la vida. Les nostres relacions amb els altres han d’estar presidides per la senzillesa. És bo evitar els afanys de protagonisme o de lluïment. Sovint, aquestes actituds humilien a les persones que ens envolten. Siguem servicials i discrets. “Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles” (Lc 1,48-49) 

Els individus tendim a ser egoistes, això afavoreix l’individualisme, la recerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta tendència i afavorir la unitat, l’acord, treballar saber anar plegats per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per seguir avançant per aconseguir transformar el món. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres.”. (Lc 11,17)

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és una invitació a estimar als altres sense restriccions. Es tracta d’estimar-los amb la mateixa cura i intensitat com ens estimem a nosaltres mateixos. La misericòrdia i la compassió esdevenen essencials en la vida creient, perquè a través d’elles els altres esdevenen germans de qui els estima. “Us dono un manament nou – diu el Senyor – Que us estimeu els uns als altres tal como jo us he estimat”. (Jn 13,34) 

Moltes persones van atrafegades per la vida, d’altres estan anguniades. Hi ha coses que ens neguitegen excessivament, que ens encaparren i no ens deixen en pau. Sembla que el món s'hagi d'acabar al final del dia. Mentrestant la vida segueix, passa sense aturar-se i encaparrats com estem en les nostres intranquil·litats no ens adonem que les persones del nostre voltant ens reclamen la nostra atenció, però no els podem atendre perquè estem ocupats en les nostres preocupacions. "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 19,41-42) 

L’amor és donació sense límits. És generositat plena sense cercar contrapartides. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. Tots els dies estan plens de moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d’estar sol·lícits a fi de donar una oportunitat a l’amor a desvetllar les nostres actituds. Estimar vol dir acollir a les persones amb dignitat i restituir als pobres, tot allò que les injustícies dels rics els hi ha negat. “El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11)

Glosses per la vida quotidiana

¿Què és la providència? És una actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Mt 7,7-8) 

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu”.

Glosses per la vida quotidiana

Els infants són la part més feble de la societat. Ells necessiten gaudir de tota la protecció que se’ls pugui donar. No han de patir les decisions injustes dels adults. També necessiten el nostre exemple. Amb la seva mirada aprenen d’allò que fan les persones i escolten atentament el que diem. Hem de saber testimoniar-los els valors bàsics que ajudaran als infants formar-se com a persones lliures i responsables. “Sobretot no menyspreeu cap d’aquests petits” (Mt 18,10) 

En la vida hem de ser servidors dels altres. En lloc de cercar la preeminència social o el fet de sobresortir, i per fer-ho no es dubta a trepitjar a qui sigui, cal actuar en sentit contrari. Cal adoptar una actitud atenta i servicial a les altres persones. Això dona felicitat i pau interior. “El Fill de l’home ha vingut a servir” (Mt 10,45) 

Us convido a llegir (o recitar) el següent text. És un fragment d'un salm que sempre he trobat ple de música. Més que paraules són vivències expressades amb musicalitat. És tot un plaer estètic i l'expressió d'uns sentiments que es poden compartir.

"Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d'enyorança de Sió;
teníem penjades les lires
als salzes d'aquella ciutat.
Els qui ens havien deportat
volien que cantéssim;
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
¿Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que caigui en l'oblit la meva dreta.
Que se m'encasti la llengua al paladar
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
(Sal 137)

Glosses per la vida quotidiana

Les obres, les accions i actuacions de les persones serveixen per donar testimoni de qui és. Gràcies a les nostres obres els altres poden apreciar la dimensió humana i copsar la vida interior d’una persona. Ha d’haver-hi coherència entre el que som i fem. Déu, que ningú l’ha vist, és manifesta també a través de l’amor que es tenen i manifesten els seus seguidors perquè han conegut i acceptat la causa de Jesús. “Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare” (Jn 1,6) 

La fidelitat no és una virtut massa preuada en el nostre temps. Es diu que vivim en la societat líquida perquè tot s’esvaeix i s’escola ràpidament pel forat de la història. Les idees no perduren i els individus són de mudables segons els seus interessos. Fins i tot l’amistat, pot variar segons convingui. Els pensaments són fonedissos i mudables. Els principis s’adapten a les situacions. La moralitat és dèbil. Enfront d’aquesta situació és bo vindicar la fidelitat com a virtut que contribueix a aportar sentit a la vida. “Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel” (Salm 138(137) 2-3)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de tenir el cor obert a la pràctica de la correcció. Això vol dir que hem de saber esmenar als altres quan s’escaigui i saber que ells poden fer el mateix amb nosaltres. Quan passa això, no hem d’entendre la correcció com un retret, sinó com un signe d’estimació. La correcció fraterna ens ajuda a ser més bones persones. “La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d'una vida honrada”. (He 12,11) 

Hi ha la dita que s’agafa abans a un mentider que a un coix. És ben cert. La veritat ha de presidir les relacions entre les persones. Cada persona hem de comportar-nos de forma coherent amb el que creiem. El nostre testimoniatge és un camí per donar a conèixer als altres els principis i valors que ens determinen. No ens hem d'amagar de mostrar-ho i hem de procurar viure de forma coherent. Dir la veritat és tenir respecte pels altres. La veritat ens fa lliures. Res pot restar amagat a l’escrutini. "No hi ha res amagat que tard o d'hora no hagi de ser descobert, ni res d'obscur que tard o d'hora no hagi de ser entès" (Lc 8,17) 

No calen massa recursos per proclamar tot allò que dona sentit a les nostres vides. La paraula i l’exemple ajuden a testimoniar les nostres creences i els principis que animen la nostra vida. Aquest és el bagatge que ens ha d’acompanyar en el nostre caminar per anunciar que una altra manera de viure és possible. “No prengueu res pel camí, ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni un altre vestit” (Lc 9,3).

Glosses per la vida quotidiana

Importa més l’esperit i l’amor que posem en cada un dels gests de la nostra vida, que l’observança estricta de qualsevol precepte. Si la norma és l’única referència de la nostra vida, viurem ofegant l’esperit d’amor que brolla del cor. Viure obsessionat per l’acompliment del precepte anul·la la capacitat de compassió i misericòrdia, valors que ens humanitzen i donen rostre a l’amor. Res pot anteposar-se a estimar als altres. Aquesta regla serveix per a tothom i és la base del cristianisme. No hi ha cap drecera per seguir a Jesús, més enllà de l’amor sense límits. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13). 

L’afany per tenir, per posseir, per dominar o per, simplement, enriquir-se ens empobreix, ens fa perdre el mateix sentit de la vida i ens allunya de les altres persones. Qui té propietats, està atemorit de perdre-les, pateix per defensar-les i el neguit ofusca la seva llibertat. Més val ser, que tenir. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)

Glosses per la vida quotidina

Podem començar el dia amb una petita pregària de petició. Amb ella les persones de fe expressen la seva esperança i la seva confiança en el fet que la realitat pot ser transformada i canviada. Més enllà de les limitacions, i frustracions, estem convençuts l’actuació de la benaurada Providència. La confiança que tot això serà així ens dona pau al cor. “Doneu la pau, Senyor als qui esperen en vós, compliu les paraules dels vostres profetes. Escolteu la nostra pregària” (Sir 36, 18) 

Les persones tenim més contradiccions de les que ens pensem. Hem de saber assumir com som. No és una acceptació resignada o conformista. Per més que ho neguem o vulguem aparentar el contrari, tot individu té desacords interiors que es fan tenir, en més d’una ocasió, comportaments paradoxals. Cal assumir-ho i procurar esmenar tot allò que pugui dificultar les relacions amb els altres. Hem de proposar-nos millorar en allò que dificulta les nostres relacions amb les altres persones. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi” (Mt 16,24). 

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna.” (Jn 6,63.68)

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians evoquem la crucifixió com expressió màxima de l’amor de Jesús. La mort en creu era un acte ignominiós dels romans executat per castigar i espantar. En el cas de Jesús, la seva mort en creu culminava un procés injust. La mirada a la creu és per tenir presents les injustes creus que pateixen avui tantes persones justes. “També el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn 3,14-16). 

Tenir seny és una virtut desitjable. El seny es defineix com és la ponderació mental. Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. No hi ha com tenir cura de conrear l’esperit i el seu diàleg amb la raó a fi de tenir bon seny. “Beneit sigui el Senyor que em dona seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré” Salm 16 (15) 7-8

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de tenir normes i regles per ordenar-nos la vida, però no hem de quedar mai presoner de les nostres pròpies normes. Només hi ha una sola norma que ho condiciona tot: fer el bé. El respecte ha de ser sempre l'amor al proïsme, tota la resta està condicionat a aquest precepte. "Els fariseus i els mestres de la llei esperaven a veure si Jesús curava en dissabte (...) Us pregunto: ¿quin és el nostre deure en dissabte, fer el bé o deixar-lo, salvar una vida o deixar-la perdre". (Lc 6,7.9) 

 Davant les decisions, les persones hem d'aturar-nos a discernir per tal de contrastar el que anem a fer amb els principis que ordenen la vida. Un camí per fer-ho és aquella pregària que ens situa davant el judici de Déu. Tota acció humana important ha d'estar precedida per moments de pregària sincera. "Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n'elegí dotze i els donà el nom d'apòstols". (Lc 6,12-13) 

 Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment, juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa espiritual són els estimats de Déu. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

Glosses per la vida quotidiana

Segueixo commogut per les dures imatges de la interminable guerra d’Ucraïna. Els sentiments van des de la indignació fins a la misericòrdia. Hem fracassat com a civilització. Portem molt de temps instal·lats en una profunda deshumanització. Per això les paraules d'avui tenen sentit si les comprenem des del drama humà de la negació al dret a la vida deshumanitzada que pateixen moltes persones. "No ens cansem de pregar demanant a Déu, que amb tota la saviesa i la intel·ligència de l'Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor". (Col 1,9-10) 

Sovint comento que l’amor salva. És veritat. Les persones necessitem sentir-nos estimats. Al llarg del dia, cadascú pot ser testimoni de la força de l’amor. Quan som amables, cordials, receptius i acollidors dels altres estimem. Donem una oportunitat a l’amor per transformar la vida dels qui ens envolten. "Jo, sabent que m'estimeu, tinc plena confiança. El meu cor s'alegra, ja em veig salvat" (Salm 12(12),6)

Glosses per la vida quotidiana

La vida del món ens tempta constantment amb enganys de felicitats falses. Escoltem promeses de camins ràpids a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. Estem per fer la voluntat de Déu. “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2) 

El seguiment de la causa de Jesús ens convida a l’anunci joiós de la seva Bona Nova. És un missatge clar i senzill: estimar i alliberar a les persones de qualsevol sofriment, injustícia i opressió com expressió de l’amor sense límits. “L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19). 

L’experiència del transcendent demana sincerat de cor. No és una qüestió de càlcul, sinó d'obertura interior per deixar-se captar pel misteri de la transcendència. Moltes persones, ara i abans nostre, han recorregut aquest camí i han compartit la felicitat d’experimentar aquesta la trobada íntima amb Déu. “Feliços els nets de cor: són ells els que veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,8-10)

Glosses per la vida quotidiana

De la mateixa manera que prenem aliments per nodrir-nos hem d’alimentar l’esperit. Cada dia hem de cercar moments per aportar vida al nostre esperit. Hi ha moltes pràctiques que poden ajudar-nos a mantenir-nos espiritualment vius en mig de les activitats quotidianes. Poden ser lectures, moments de contemplació, temps de silenci, estones per acollir o compartir. Tot pot ajudar-nos a alimentar-nos espiritualment. “El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis: donà un aliment als qui el veneren” (Salm 111 (110) 4-5) 

La contemplació pot ser la resposta a una crida. Poden sentir des de l’interior la necessitat de sentir com ens parlen les coses. Per copsar el seu sentit només ens cal estar atents i escoltar des del silenci. Llavors tot esdevé comprensible i el nostre cor s’omple del valor de l'incomprensible que viu en nosaltres. “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20)

Glosses per la vida quotidiana

Durant tot el dia d’avui, i així cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar millor als altres. Probablement, podem sentir-nos atrapats per preocupacions i presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar.. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu”.(Sl 95 (94),8) 

Hem de fer de manera diferent com fan i actuen algunes persones que tenen poder en diferents àmbits. El poder polític, social, econòmica, cultural, eclesial, és molt llaminer per moltes persones perquè se’n volen aprofitar en benefici propi. Qui tingui l’oportunitat de tenir poder no pot oblidar que el poder és un instrument per estar al servei dels altres. "Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i ui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres". (Mt 20,26-27) 

En la nostra societat hi ha moltes realitats que ens aporten motius d’esperança. Són anuncis de bones noves sobre la transformació de la societat que esdevenen bones notícies del canvi social. Hem de tenir bona disposició de cor per acollir interiorment aquestes propostes de transformació. Hem de saber-les escoltar i madurar en el nostre esperit perquè puguin inspirar la nostra vida. “Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,3-4,8)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que necessitem trobar consol per suportar les moltes dificultats de la vida. ¿Què ens aporta consol quan els esdeveniments ens inquieten?, ¿on troba repòs el nostre esperit quan els fets ens intranquil·litzen? Hem de saber espigolar entre diferents propostes per quedar-nos amb allò que ens aporta pau interior i ens reconforta. En aquests moments ens agrada gaudir de l’acolliment de Déu que es manifesta a través de persones que ens obren el seu cor. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar, diu el Senyor” (Mt 11,28) 

L’amor transforma. L’amor és la força interior que esdevé el motor de la vida. Gràcies a l’amor les persones ens podem relacionar honestament i buscant el bé mutu. Creure és estimar. Sense l’amor la fe no té sentit. Déu és amor. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que vull és amor, i no ofrena de víctimes.” (Mt 12,7)

Glosses per la vida quotidiana

Obrir-se als altres és trobar-se a un mateix. L’amor sincer i desinteressat ajuda a descobrir el sentit de la vida. La ceguesa espiritual neix del tancament de l’ànima a la vida de les altres persones. El cor esdevé insensible com una pedra quan ens tanquem a la mirada aspectant dels qui cerquen pau i bé. “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran” (Mt 10,39). 

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 94,8) 

El camí del coneixement de Déu no és l’enteniment de la racionalitat, sinó l’obertura del cor al descobriment del seu amor. La raó ens permet explicar aquesta experiència i fonamentar la nostra esperança, però la trobada personal amb Déu es dona a un altre nivell, en el silenci del cor. Per això, l’accés a Déu és universal sense restriccions que la seva recerca sincera. “Us enalteixo Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos”, (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

En un món inundat d’imatges efímeres, cal recuperar la força de la paraula. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb els altres. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins a fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Per estimar, servir als altres no calen fer grans discursos o dominar una excel·lent retòrica. Només cal anunciar la proposta d'amor del Regne de Déu de forma senzilla, sense poder ni prepotència, i donar-ne testimoni amb coherència. Cal fonamentar les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop... No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mt 10,7.9-10) 

Les persones som éssers socials. Ens relacionem els uns amb els altres i a partir d’aquestes relacions teixim la societat. Si ens estimem, aquestes relacions estaran presidides per l’amor i construiran una societat amable per la convivència. Cada persona té en les seves mans la possibilitat de fer cada dia un món millor i més acollidor de les altres persones. “Us envio com ovelles enmig de llops: sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms” (Mt 10, 16)

Glosses per la vida quotidiana

La confiança té un lloc molt important en la vida dels cristians. Aquesta confiança no és una paciència resignada, sinó la certesa que la causa del just guanyarà i l'amor allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” (Salm 34(33), 9) 

L'experiència vital per un creient és un itinerari espiritual, de vida interior plena, però també porta a adoptar un comportament ple de virtuts.

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la". 
(Salm 34(33) 14-15 

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc,1,15)

Glosses per la vida quotidiana

Tenir fe, no nega l'existència dels dubtes. Però la fe permet abordar les incerteses tenint la certesa que tot discerniment està ben fonamentat en uns valors i principis sòlids. Som hereus dels temps de la sospita, gràcies a ella pensem i podem donar raó de l'esperança. Això és el que dona solidesa a la fe. "La part que la verge prudent ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 10,42) 

 Hi havia un emperador romà que distingia als cristians com aquelles persones que s’estimaven i estimaven. Bona definició que mereix ser recordada i practicada. L’amor tot ho pot i és gratificant. Ens allibera dels egoismes i asserena l’esperit. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Jn 15,12-13).

Glosses per la vida quotidiana

Creure és una decisió personal fonamentada en un convenciment interior no demostrable. La raó ens ajuda a explicar i comunicar aquesta creença, però no la justifica. La fe brolla en el cor a partir de la trobada personal amb Déu com experiència de sentit de vida. Aquesta vivència genera confiança i adhesió. “Tomàs, ¿perquè m’ha vist has cregut? Feliç els qui creuran sense haver vist” (Jn 20,29) 

L’amor, expressat en forma d’estimació entre les persones, hauria de ser l’eix entorn el qual s’articulessin les relacions humanes. Aquestes acostumen a estar dominades per l’egoisme i els interessos particulars, als quals tot se supedita i sacrifica. Cal un canvi radical i situar en el centre d’aquestes relacions l’interès dels altres. “Tothom coneixerà que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

 Hem de mantenir-nos ferms en les nostres creences i confiar en elles. Hem de tenir les nostres esperances fonamentades en principis sòlids capaços de sostenir-nos en el dia a dia, especialment quan la realitat sembla fer-nos trontollar o dubtar de les nostres creences. No estem sols i la llum ens ajudarà a seguir caminant.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill
Salm 34 (33) 7-8

Glosses per la vida quotidiana

Recentment, hem celebrat la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, dos apòstols fonamentals del cristianisme. La seva vida i els seus escrits són bàsiques per renovar les arrels de la fe personal i la confiança en el que significa Jesús per a totes les persones que es confessen cristians. En tot moment hem de saber ser testimonis de Jesús i si ens mantenim fidels a la seva proposta de vida. La confiança és font d’esperança. Hem d’aprendre a confiar. La confiança s’educa i es practica. Cada dia tenim moltes oportunitats per demostrar-nos que podem confiar en els altres. No tanquem el nostre cor a la confiança.

"Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum;
i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill".
Salm 34,6-7

La vida ens mostra cada dia petits instants per ser feliços. El camí de la felicitat no es troba en grans esdeveniments o en la possessió de riqueses, sinó ens situacions concretes que reclamen la nostra atenció perquè són moments per estimar i ser estimats. Són instants on descobrim que és més important ser que tenir.

“Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.”
(Salm 128,1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Sovint actuem com els hipòcrites. Critiquem escrupolosament el que fan les altres persones i no ens adonem que nosaltres ens comportem igual o pitjor. Sovint ens dediquem a escampar xafardeigs, murmurem i traiem els defectes dels altres i som indulgents amb nosaltres mateixos. Tota l’energia que gastem en malmetre contra els altres la podríem emprar per millor els nostres comportaments. “Per què, doncs, veus l'estella dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà” (Lc 6,41-42) 

Per ser bones persones i comportar-nos amablement amb els altres cal seguir una petita regla d’or: no fer als altres allò que no volen que ens fessin. La regla d’or de totes les religions és estimar al proïsme sense cap restricció. Estimar és donació als altres sense esperar-ne res Si fem això segur que no ens equivocarem a l'hora de trobar el comportament just i adequat en cada moment. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin, aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 7,12) 

Hem de jutjar les persones, més enllà de les seves aparences i el que diuen. Tothom ha de ser valorat en el que és, en el seu cor i allò que fa. Entre el dir i fer es mostra la coherència de les persones. L’acolliment misericordiós obre el nostre cor al cor dels altres més enllà de les imatges superficials. Evitem la temptació de jutjar les persones per les nostres impressions. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits” (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

De tant en tant és bo aturar-nos i contemplar el que ens envolta. Així ens n'adonarem com la bellesa està a prop nostre en detalls senzills o en la manifestació d’obres humanes, grans o petites, o en la mateixa natura. Per fer-ho cal tenir una mirada contemplativa i pau interior per tal de gaudir del nostre entorn. “Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima. La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat” (Salm 111, 2-3) 

La societat del gran consum ha confós la felicitat amb tenir, posseir i acumular. Les tendències socials són consumistes. Moltes persones considerem que cal tenir coses, i com més millor. Fins i tot, els programadors del consum dissenyen els objectes perquè siguin ben aviat obsolets. Poques coses semblen perdurables. La seducció del consum és poderosa. Però la felicitat no es troba en el que podem tenir, sinó en el som. En els tresors del cor, en la pau i el benestar interior. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reteniu tresors als cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6,19-21)

Glosses per la vida quotidiana

La no-violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és l'única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones. “No us hi torneu contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” (Mt 5,39) 

Estimar és una manera d'estar en la vida. L'amor als altres és un compromís solidari amb ells, perquè això vol dir que ens importen com a germans. No som indiferents a la seva situació. Per estimar cal sortir d'un mateix i descobrir la realitat diversa dels altres. Però, estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor amb els enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que hi hagi persones que siguin els nostres enemics. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Mt 5,44-46) 

Fer el bé, practicar la justícia, conrear la vida interior, pregar són comportaments de la vida cristiana. Cal procurar fer-los de forma continuada al llarg de la vida, incorporats com una actitud normal a la forma de viure. El que no cal és fer-ne ostentació per conrear la coneixença dels altres. Aquestes actituds han de brollar de la intimitat del cor com un camí de perfecció personal i de coherència amb la creença. “Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà” Mt 6,3-4)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de saber perdonar i reconciliar-nos amb els altres. No hem d’exigir venjança o revenja pels mals que els altres ens hagin pogut infligir. El ressentiment no ens fa ser millors persones. La reconciliació ens allibera dels egoismes personals i ens apropa a l’encontre de la humanitat de l’altre. “Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà el recordes que un germà té una cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell, ja tornaràs després a presentar la teva ofrena”. (Mt 5,23-24) 

L’amor és font de vida, qui no estima està com mort. L’estimació proporciona l’experiència de la transcendència i alimenta la vida interior de les persones. L’amor ens agermana al fer-nos descobrir al altres com iguals. Estimant a les altres persones tenim l’experiència del coneixement de Déu. Les persones hem de donar comptes no del que creiem, sinó de l’amor que tenim. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. No les podem desaprofitar. “Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor” (1Jn 4,7-8)

Glosses per la vida quotidiana

Viure és estimar. Estimant, vivim. El camí a la felicitat és l’amor. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels altres. La vida és alegria si sortim de les aparents tranquil·les seguretats personals i ens situem a l’encontre de les altres persones, especialment aquelles que creuen que no hi ha motius d’esperança o que la injustícia els angoixa o els manlleva la felicitat. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. “Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,5-10). 

Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que hàgim sentit, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Formem part responsablement del món i vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (M5,13-14) 

La confiança és un sentiment que ens ajuda a tenir pau interior en la nostra relació amb els altres. La societat es basa en uns lligams de confiança mínims que permeten la convivència i l'establiment de normes comunes. Així mateix, passa en la relació personal dels creients amb Déu- "El Senyor m'il·lumina i em salva, ¿Qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿qui em pot esfereir? (Salm 27(26),1-2

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Sinó hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu, que no es veu, sinó s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat.“¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mc 12,28-31) 

La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fa el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això.

“Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles”.
(Salm 145,6-10)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser humils i no pensar que som superiors als altres. Tothom és important en la construcció de la societat. Tota persona és digne de ser respectada i tinguda en compte. Tota pedra fa paret, diu la dita. Així, cada persona ha de tenir un paper en la construcció de la societat. Tal com digué Stefan Zweig, “El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres ". Totes les persones estem cridades a participar en la construcció i el gaudi d’un món més just, digne, lliure i humanitzat. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen”. (Mc 12,10) 

Segur que hem sentit molts cops l’escena de la pregunta dels fariseus a Jesús sobre el pagament dels tributs al Cèsar. La resposta intel·ligent de Jesús té diversos nivells de lectura: cal pagar els impostos, el Cèsar no és cap divinitat i l’àmbit de govern està separat de l’àmbit de la fe. Déu i Cèsar estan en plans diferents i no es poden barrejar. El poder polític i el poder espiritual són totalment independents i no es poden supeditar un a l’altre. “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” (Mc12,17) 

Hem de tenir el cor obert a reconèixer que tot sovint ens tanquem en el nostre món i en les nostres veritats Necessitem aprendre, obrir el cor per deixar-nos amarar per les propostes que ens canvien i transformen fent-nos més lliures, bons i feliços. Fent-ho tenim la pau interior que ens permet viure reconciliats amb nosaltres i oberts a l'acolliment dels altres. No podem endurir els nostres cors. "Feu que conegui, Senyor les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que ens salva" (Salm 25(24),4-5)

Glosses per la vida quotidiana

El camí de la fe és una donació a l’estimació des d’on brolla aquesta vivència de la transcendència. Del fons del cor Déu preu sentit a partir de l’encontre quotidià amb els altres. Hem d’estar disponibles a fer el bé. Hem d’estar preparats per assumir les responsabilitats que la vida ens demana. No en podem defugir. Està disponible vol dir està preparat per fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, i de fer-la tot seguit. Hem de ser sol·lícits, delerosos de servir i complaure els altres

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «Aquí em teniu»”
(Salm 39,7-8)

Hem d’estar convençuts que les coses que fem, per petites o insignificants que siguin donaran fruit. La suma de petites coses transformen el món. Els grans esdeveniments que canvien la història radicalment, són ocasionals. Però, la societat evoluciona a partir del treball pacient i constant de moltes persones que, dia a dia, donen testimoni que es poden fer les coses d’una altra manera i millor. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà” (Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moltes persones ocupades per fer carrera, per lluir més que els altres. Sovint, les relacions humanes estan mediatitzades pels interessos, especialment l’afany de poder. Seguir la causa de Jesús comporta situar-se en una altra perspectiva. Significa optar a favor dels descartats per la societat, els invisibles pels poderosos de la societat. “Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots” (Mc 9,35) 

 Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat, es tanquen en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió d'obrir-nos als altres negant la temptació de viure sense compassió. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi”. (Mt 16,24)". 

 L’esperança se sosté en la confiança. Esperem que les promeses esdevindran realitat perquè confiem en qui ens ho ha dit. La creença, la confiança i l’esperança ens sostenen. Gràcies a elles la vida és obertura a la trobada amb les altres persones per poder compartir aquesta esperança, ajudar-los, acompanyar-los i alliberar-los dels seus sofriments. “Feliç tu que has cregut ! : Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)

Glosses per la vida quotidiana

No hem de tenir por en dir allò que pensem. La nostra missió és ser testimonis de la fe, per més incòmode que aquesta pugui ser en la nostra societat. La nostra paraula ha d’il·luminar la vida quotidiana. En tot moment, per més insignificant que sembla, pot ser il·luminat per una paraula sàvia construïda des de la sinceritat del cor i el discerniment. “Et faig parlar enmig del poble reunit, l’omple de saviesa i d’intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria” (Sir 15,5) 

Les persones grans estan més exposades als canvis, siguin quins siguin. Ho hem vist recentment amb la pandèmia. La seva fragilitat exigeix tenir una cura exquisida respectant al màxim la seva autonomia i dignitat personal. Emparar la gent gran no vol tractar-los amb displicència o gens de respecte. L’amor i l’estima han de presidir les nostres relacions amb les persones grans. “Quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

Glosses per la vida quotidiana

La pau sigui en vosaltres. Aquesta, o una forma semblant, era una salutació habitual. Que millor que desitjar la pau als altres!. Pau en tots els plecs de la vida. Començant a l’interior d’un mateix i acabant en la pau social entesa, no només com la negació dels conflictes, sinó com l’absència d’injustícia. Si vols la pau, treballa per la justícia com digué Pau VI en el seu missatge a la Jornada Mundial per la Justícia de 1972. “Us he dit tot això perquè trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he vençut el món”. (Jn 16,33) 

Tot sovint no acabem d’entendre alguns fets o no comprenem certes coses fins que algú més entenimentat en llums ens ho aclareix. Però, perquè això sigui possible cal tenir la ment oberta i ser receptibles a acollir aquesta ajuda. Gràcies a ella podrem comprendre allò que està amagat a la nostra intel·ligència. "L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,26) 

¿Què és la veritat? Ha d'haver-hi una resposta a aquesta pregunta que no sigui la imposició del pensament únic. ¿Pot ser la veritat està al carrer on passa allò que escriví Mario Benedetti: “y en la calle codo a codo, somos mucho más que dos”? El camí de la veritat és el diàleg, la trobada on s’escolta i es parla. No hi ha espai pel relativisme. Hi ha una veritat que ordena i endreça la vida. “Consagreu-vos en la veritat, que és la vostra paraula. Jo els he enviat al món tal com vós m’hi heu enviat a mi” (Jn 17,17-18).

Glosses per la vida quotidiana

Alguns cops ens sentim tristos. Pensem que som desafortunats o que acumulem més calamitats de les que podem suportar. Fins i tot podem tenir la sensació que hi ha persones satisfetes del que ens passa. En aquests moments, no hem de defallir perquè l’esperança que tenim és més forta i sòlida que tot això. “El món s’alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Una alegria que ningú us podrà prendre”. (Jn 16,20)

Hem de confiar que no estem sols en tot allò que creiem i fem. Hi ha la companyia de molta gent que creu i fa el mateix que nosaltres. Estem en comunió amb ells formant una gran família. També tenim una companyia interior que neix de la confiança amb l’amor que Jesús ha dit que el Pare té amb tothom que estima als altres. Aquesta confiança s’experimenta en el cor. “No tinguis por. No deixis de parlar, jo vetllo per tu i ningú no et tocarà per fer-te mal”. (Ac 9,9-10)

Glosses per la vida quotidiana

Estem cridats a ser testimonis de la veritat. Aquesta, és molt més que no dir mentides. La veritat a la qual estem cridats està relacionada amb tot allò que dona sentit a la vida. Ella neix de l’amor ple entre les persones i ens ajuda a ser respectuosos, amables, acollidors i solidaris amb els altres. Tothom que estima és testimoni d’aquesta veritat que pot canviar el món.“Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi” (Jn 15,26) 

Penso que ha d’haver-hi principis sòlids i estables que ordenin la vida de les persones. Són els referents que permeten contrastar les nostres actuacions, verificar la coherència del que fem i donar-nos la pau interior que fem el que és el més adequat. Hi ha una veritat que és comuna associada al mateix fet d’existir i la seva acceptació és irrenunciable. Aquesta veritat que il·lumina el cor és un procés, no és un absolut. Com a camí necessitem fer-lo amb humilitat i assumint els dubtes. "Us enviaré l'Esperit de la veritat, ell us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera" (Jn 16,7.13) 

Tenir fe, no nega l'existència dels dubtes. Sobretot ara, que vivim en temps imprevisibles. Però la fe permet abordar les incerteses tenint la certesa que tot discerniment estarà ben fonamentat si parteix d’uns valors i principis sòlids. Som hereus dels temps de la sospita, gràcies a ella pensem i podem explicar el sentit de la nostra esperança. “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència” (1Pe 3,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

Les comunitats humanes es mantenen unides pels vincles que els seus membres estableixen. La comunitat dels cristians té el vincle de l’amor com el gran signe de relació. Gràcies a l’amor es manté unida i es projecta a la societat a fi de fer el bé. Aquest és el gran signe que l’hauria de diferenciar d’altres grups humans. “Jo us estimo tal com el Pare m’estima, manteniu-vos en l’amor que us tinc” (Jn 15,9) 

L’amor tot ho pot i transforma les relacions humanes. Gràcies a l’amor les persones som acceptades tal com so i l’estimació ajuda a canviar aquells aspectes que poden ser conflictius. L’estimació canvia les nostres febleses en oportunitats de renovellament interior. L’amor dona sentit a l’existència humana i aporta pau interior. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,12).

Glosses per la vida quotidiana

Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè ens estimem. Som persones que practiquen l'amor com a regle de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries, acollidores i perquè estimem. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24) 

Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. Ella dona força per enfrontar-los i sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. Per aconseguir la pau cal treballar per la justícia. Ser constructors de la pau és lluitar contra les injustícies origen de desigualtats que alteren la convivència. Donar una oportunitat a la pau és confiar en la bondat de l’amor. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27). 

Les obres humanes han de ser estètiques. La bellesa dels objectes ha de servir per comunicar benestar, pau i harmonia. Les ciutats, viles o pobles on vivim han de ser llocs ben construïts perquè les persones hi visquem bé, ens relacionem i gaudim de la vida. Les autoritats de les ciutats, viles i pobles justos, han de vetllar perquè no hi hagi persones en la marginació i l’exclusió social. Els llocs on vivim han facilitar la humanització de la societat, tenir cura de la salut i educació dels ciutadans i procurar-ne el seu benestar. Les ciutats i pobles han de procurar produir sensacions agradables. Hem d’esforçar-nos per fer les coses bé i boniques, complaents als sentits.

“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 122, 3-5)