Extra omnes

Avui per la tarda, els 115 cardenals que han d’escollir el nou Papa han entrat en solemne processó a la Capella Sixtina on després de la pregària i del jurament s’ha pronunciat la frase extra omnes i s’han tancat les portes. Aquesta capella és un lloc excepcional. Els frescos de Miquel Àngel li donen una bellesa extraordinària i una solemnitat majestuosa. Les pintures murals semblen una al·legoria al gran acte de responsabilitat que han d’exercir els cardenals elector. El gest de Jesús lliurant les claus a Pere, tant ben reproduït per l’artista, es projectarà sobre les consciències dels electors. La mirada dels quals ben segur copsarà la força del relat del Judici Final tan ben expressat per les figures creades per Miquel Àngel.

Després d’un temps de meditació, conduïda pel cardenal Pròsper Grech, gran mestre de patrística i estudiós d'Agustí, els cardenals pregaran i començaran les seves votacions. En aquest moment, que s’allarga per la pròpia cerimònia del gest de votar, els cardenals es trobaran embolcats per la força del conjunt del gran fresc del judici final. El qual, junt els altres motius, representa una profunda reflexió sobre l’origen diví del poder terrenal. Tota la capella Sixtina parla de com la Llum de Déu il·lumina la humanitat i la seva voluntat de que la creació no es malmeti per obra del pecat que tot ho contamina i espatlla. La missió de l’Església, dels seus homes i del Papa, és mantenir viva aquesta Llum que salva i acosta els individus a la plenitud d’un Regne de Déu que s’ha de proclamar i preparar.  

Les urgències del nou papa

El bon periodista religiós, Jesús Bastante, en la seva crònica diària sobre els preparatius del conclau que s’inicia demà, ha identificat quins són els reptes urgents que haurà d’afrontar el nou papa. El següent ordre d’exposició no pressuposa cap jerarquia. El primer d’ells és la reforma de la cúria i la col·legialitat eclesial, després el paper dels laics i de les dones en l’Església. En tercer lloc, l'ecumenisme i en quart lloc la nova evangelització. També són importants el diàleg amb l’Islam i el judaïsme, i les persones allunyades. La lluita contra la pederàstia, la resolució del conflicte amb els lefebvrians. La gestió eclesial transparent, especialment quan hi ha escàndols i en la gestió de les finances vaticanes. La important manca de vocacions en alguns països, el celibat o la moral sexual, i l’admissió dels sagraments als divorciats.

El futur 266 successor de l’apòstol Pere haurà d’afrontar el desafiament que comporta la creixent descristianització d’Europa i el creixement del cristianisme entorn dels països del Pacífic i de l’Àfrica subsahariana. La reforma de la cúria passa, entre altres coses, per donar més protagonisme a les conferències episcopals de cada país i traslladar a elles, a través d’un govern eclesial col·legial, el pes de les grans decisions. El govern comú, el govern de tots, ha estat reclamat amb insistència aquests dies per alguns cardenals, entre ells el de Barcelona. El cardenal Lluís Martínez Sistach ha dit: “el servei del successor de sant Pere ha d’involucrar tots els membres de l’Església”. És evident que la governança de l’Església catòlica necessita un nou estil més proper a com avui s’estructuren i governen les organitzacions.

Tot els punts anteriors afecten a aspectes formals. Però el que és bàsic, sens dubte, és invocar la saviesa de Déu a partir de l’Esperit Sant perquè el nou papa alineï la institució eclesial en el seguiment radical de Jesús a partir de l’amor als pobres i marginats. Des d’aquesta opció s’haurà de promoure una reconversió a la Bona Nova evangèlica per tal que les persones tornin a confiar amb l’Església catòlica. Sense decisions clares en aquest sentit serà més difícil vèncer els recels que moltes persones tenen respecte la institució eclesial.