dissabte, 30 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Algunes persones tenen una visió autocomplaent de la creació. Fins el punt de pensar-se que són l’origen i el destí del món, i de tot el que té vida en la terra i el mar. Aquesta, derivada directa de l’antropocentrisme, ha condicionat força el pensament modern. Hem de situar-nos en una altra perspectiva i sentir-nos, com éssers humans, integrats, en harmonia i unitat, amb la resta d’éssers i ens de la creació.
“Del recull de David. Salm.
És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
les bases, a les aigües abismals”
Li ha posat els fonaments als mars profunds;
(Salm 24/23, 1-2)
Fer el bé ajuda a les altres persones i ens ajuda a nosaltres. Ens fa millors. Podríem parlar del misteri de les obres bones i les accions beneficioses. Hi ha misteri perquè desconeixem com el bé, si cau una adequada pluja l’aigua deixa bona saó. Les petites obres bones segur que deixen petjades de bondat en el cor de les persones. “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.” (Mc 4,26-27)

divendres, 29 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Cada dia ha de ser una oportunitat per aportar esperança a les persones que ens acompanyen. Hem de ser portadors d’esperança, tot i les grans dificultats del moment present. Aquesta esperança no són només paraules pensades per reconfortar l’esperit, són també accions contra les situacions que creen desesperació, desil·lusió o abatiment. Són obres d’amor que ajuden a confiar que és possible un món diferent, més bo i més humà. “Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons” (Mc 16,17-18) 

Si tenim uns principis sòlids, uns valors i un esperit ferm, no hem de tenir por de mostrar-nos com som i actuar d’acord amb el que creiem. No hem de dissimular o amagar els nostres convenciments. Hem de fer-ho amb seny i respecte vers els altres, però amb fidelitat a l’esperança que ens sosté. “Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyeixis de donar testimoni” (2Tm1,7-8) 

Tots sentim bones prèdiques i propostes per canviar la vida, el món, la societat, etc... Però si no tenim el cor obert i l’esperit ferm per acollir-les, tot quedarà en paper mullat. Hem de preparar-nos interiorment per rebre aquestes propostes i procurar que els esdeveniments de la vida no pertorbin la seva capacitat de transformació. “Un sembrador va sortir a sembrar (...) Tot sembrant, una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donà fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u” (Mc 4,4.8)

dissabte, 23 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els cristians hem de tenir clar quins són els principis, els valors i els ideals que proclamem a la societat. Aquests els testimoniem amb la nostra pràctica. En més d’una ocasió podem tenir la sensació que el que diem i fem no s’entén o resulta incòmode. Perquè la societat no comparteix els ideals que defensem. Hem de perseverar en les nostres conviccions. “Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula”. (Jn 17,14-17) 

L’amor dóna sentit a la vida. També podem expressar-ho dient que, fent-nos pròxims als altres, ens salvem de l’egoisme que ens tanca i anorrear la joia de viure. L’amor ens salva.
Senyor, fes-nos veure el teu amor
i dóna'ns la teva salvació!
empresona i destrueix
(Salm 85/84,5)

divendres, 22 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Cada persona necessitem contrastar el que pensem i fem a fi de procurar mantenir una coherència de vida. De la mateixa manera, s’han d’assumir les limitacions personals i reconèixer que la feblesa humana que actua contra d’aquesta coherència. El que és important es tenir uns referents sòlids amb els quals contrastar les actituds i els comportaments personals. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12) 

Hi ha persones que són rígides amb l’acompliment dels preceptes de les lleis i normes. Consideren que cal respectar el que diu la literalitat normativa, tot i que les circumstàncies hagin canviat. Aquestes persones acostumen sostenen que tot està al servei de la norma. Aquesta rigidesa impedeix adonar-se que són les normes les que han d’estar al servei de les persones i no l’inrevés. “Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir: Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? Jesús els respon (...)El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte”(Mc 2,23-25.27) 

La llei és un instrument al servei de la humanització de la societat i la salvaguarda de la vida i dignitat de les persones. Fins i tot, la sempre esmentada Llei Natural, entorn de la qual s’estableixen els consens de convivència, és e és una eina al servei de les persones. Res pot anul·lar aquest objectiu últim. L’obsessió per l’acompliment escrupolós de la llei no pot limitar la llibertat humana. “Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” (Mc 3,4)

dissabte, 16 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

La qualitat d’humanitat d’una societat es pot mesurar per la capacitat de compassió dels seus membres. La compassió emergeix de la misericòrdia de cor. Compadir-nos és posar-nos en la situació dels altres, comprendre’ls i compartir les seves dissorts i esperances, els seus sofriments i pors. “Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur”. (Mc 1,40-41) 

No hem de perdre de perspectiva que cada persona, individualment, és la descendència d’altres persones que l’han precedit. Hi ha una memòria que es transmet de pares i mares als seus fills i filles que han de saber preservar i llegà a les generacions futures. Som responsables de la pervivència d’aquesta record que gràcies això és un llegat viu.
“El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no ho amagarem als nostres fills,
i ells ho contaran als qui vindran:
són les gestes glorioses del Senyor,
el seu poder i els seus prodigis”
(Salm 78/77 3-4)

divendres, 15 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús pressuposa atendre la seva crida a seguir-lo. La resposta a aquesta convocatòria és radical. Significa abandonar les pràctiques que ens impedeixen acollir fraternalment a les altres persones. El seguiment de Jesús és una aposta per viure d’una nova manera, posant en el centre de la vida l’amor al proïsme. “Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué: Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir” (Jn 1,16-18) 

En l’àmbit de la política hi ha molt de soroll. Dóna la impressió que els dirigents polítics deuen pensar que sinó ocupen l’espai comunicatiu, amb el que sigui, no se’ls tindrà en compte o perdran espai polític. Personalment, em cansa tanta cridòria per no dir res. Trobo a falta líders sensats que paga la pena escoltar. Quan parla el papa Francesc l’escolto, el que diu és interessant. No puc dir el mateix dels líders polítics d’aquest país. “El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei” (Mc 1, 21-22). 

De tant en tant, i més sovint que tard, les persones ens hem d’aturar-nos i contemplar el nostre interior. Hem de cuidar la nostra espiritualitat sabent situar-nos davant dels misteris de la vida. És el moment d’experimentar la dimensió transcendent de la vida i saber veure allò que pot semblar ocult. “De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant” (Mc 1,35)

dissabte, 9 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Ens cal fer present cada dia el sentit del Nadal. Hem de saber rememorar aquesta llum que és més forta que la nit. Aquesta llum ha d’il·luminar el cor i les ments de les persones. Gràcies a ella les persones i la societat poden obrir les seves ments per caminar cap un nou model de vida fonamentat en l’amor i el respecte als altres. “Aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l'Esperit que ens ha donat” (1Jn 3, 23-24). 

Els cristians han de donar exemple de que són possibles unes relacions humanes basades en el respecte i la consideració als altres. Això requereix generositat i anar més enllà de les preocupacions personals per obrir-se a les necessitats de les altres persones. Les preocupació pel bé comú és un deure que facilita construir una societat més preocupada i ocupada en la justícia social. “Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor”. (1Jn 4,7-8)

divendres, 8 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Repassant els moments importants de la vida podem descobrir que, en molts d’ells, actuem com a resposta a una crida. No cal que sigui una crida explícita d’algú, però sí el sentiment de sentir-se convidat a emprendre una decisió, un comportament o una acció determinada. És bo educar-nos a descobrir aquests moments de crida, perquè a través d’ells la vida va prenent el seu rumb. “Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: --Què busqueu? Ells li digueren: Rabí - que vol dir «mestre» - , on t'estàs? Els respon: Veniu i ho veureu”. (Jn 1,38-39) 

Sense estimar no és pot conèixer l’essència de les divinitats. Totes les religions tenen un comú denominador: l’amor als altres. Sense aquest amor no hi ha espai per cap Déu. L’odi, la confrontació, la negació de la compassió i de la misericòrdia no formen part de l’essència de cap de les religions. A l’arribar al capvespre hem d’examinar la nostre consciència per veure si hem estimat prou durant el dia. “Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?” (1Jn 3,17) 

Necessitem mantenir viva la il·lusió de la nit de Reis. Aquella emoció continguda que esclata en joia al matí quan els infants descobreixen les joguines demandes i esperades. Però, també hem de ser conscients que hi ha molts infants, alguns ben a prop nostre, que no poden tenir aquests somnis perquè pateixen les injustícies i desigualtats del món. Aquests infants, també han de participar de la il·lusió de la nit de Reis.
“Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
que li duguin benestar els turons.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
Que desfaci els opressors!”
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Salm 72(71) 1-4

dissabte, 2 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

No sempre resulta fàcil parlar de Déu o de l’experiència del transcendent. Si es donen per coneguts alguns implícits, la conversa és més fluïda; però, si cal donar raó de tot, és difícil. Ho és, en la mesura que aquesta experiència interior no s’hi arriba per la raó pura, sinó que, tot i que s’explica raonant, el punt de partença és una vivència interior que es té o no es té. La gràcia permet viure aquesta vivència íntima del coneixement del transcendent.
“A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
és qui l'ha revelat”.
i està en el si del Pare,
(Jn 1,18)
Moltes persones aprofiten l’inici de l’any nou per fer bons propòsits de canvi. Qualsevol moment és bo per transformar la vida. L’any que hem deixat al darrera és un bona oportunitat per adonar-nos d’un model de vida que té el seus límits. Per algunes persones ha estat un any ple de dolor perquè la pandèmia ha provocat la mort d’ésser estimats. És un any per esborrar del record. Però, les altres persones hem d’aprendre de l’any viscut i adonar-nos que havíem estructurat la vida sobre uns principis febles i volàtils. Ara tenim l’oportunitat de construir un temps nou amb nous valors. Aprofitem aquesta oportunitat.
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada. Pausa
La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació.
(Salm 67/66, 2-3)

divendres, 1 de gener del 2021

Glosses per la vida quotidiana

Només cal alçar la mirada per descobrir el patiment de tants nenes i nens innocents que les desigualtats els mantenen al marge de tot benestar. El nostre món injust fa de molts infans víctimes de tota mena d’explotació i de violència. Són víctimes innocentes de les condícies humanes i del pecat estructural que és font permanent d’indignitat. Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis(Mt 2,16). 

El Nadal ens ha portat la llum. Gràcies a ella podem il·luminar els moments foscos i desconcertants de la vida. Necessitem aquesta llum per descobrir el sentit profund de la vida. L’amor és aquesta llum que permet viure profundament. “El qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar. El qui odia el seu germà, està en la foscor i camina en la foscor, i no sap on va, perquè la foscor li ha encegat els ull”. (1Jn 2,10-11) 

En la societat contemporània hi ha moltes veus que ens proposen dreceres per arribar a la felicitat. Sovint sentim veus que elogien uns comportaments que creen disgregació i enemistat social. Davant d’aquestes ofertes que se’ns presenten com alternatives de vida hem d’oferir uns valors diferents construïts sobre l’amor als altres, el respecte a la seva dignitat i font de justícia. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món” (1Jn 2, 15-16)