Glosses per la vida quotidiana

Sovint actuem com els hipòcrites. Critiquem escrupolosament el que fan les altres persones i no ens adonem que nosaltres ens comportem igual o pitjor. Sovint ens dediquem a escampar xafardeigs, murmurem i traiem els defectes dels altres i som indulgents amb nosaltres mateixos. Tota l’energia que gastem en malmetre contra els altres la podríem emprar per millor els nostres comportaments. “Per què, doncs, veus l'estella dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà” (Lc 6,41-42) 

Per ser bones persones i comportar-nos amablement amb els altres cal seguir una petita regla d’or: no fer als altres allò que no volen que ens fessin. La regla d’or de totes les religions és estimar al proïsme sense cap restricció. Estimar és donació als altres sense esperar-ne res Si fem això segur que no ens equivocarem a l'hora de trobar el comportament just i adequat en cada moment. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin, aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 7,12) 

Hem de jutjar les persones, més enllà de les seves aparences i el que diuen. Tothom ha de ser valorat en el que és, en el seu cor i allò que fa. Entre el dir i fer es mostra la coherència de les persones. L’acolliment misericordiós obre el nostre cor al cor dels altres més enllà de les imatges superficials. Evitem la temptació de jutjar les persones per les nostres impressions. “Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits” (Mt 7,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

De tant en tant és bo aturar-nos i contemplar el que ens envolta. Així ens n'adonarem com la bellesa està a prop nostre en detalls senzills o en la manifestació d’obres humanes, grans o petites, o en la mateixa natura. Per fer-ho cal tenir una mirada contemplativa i pau interior per tal de gaudir del nostre entorn. “Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima. La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat” (Salm 111, 2-3) 

La societat del gran consum ha confós la felicitat amb tenir, posseir i acumular. Les tendències socials són consumistes. Moltes persones considerem que cal tenir coses, i com més millor. Fins i tot, els programadors del consum dissenyen els objectes perquè siguin ben aviat obsolets. Poques coses semblen perdurables. La seducció del consum és poderosa. Però la felicitat no es troba en el que podem tenir, sinó en el som. En els tresors del cor, en la pau i el benestar interior. “No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reteniu tresors als cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor" (Mt 6,19-21)

Glosses per la vida quotidiana

La no-violència és un convenciment arrelat a la base de la fe cristiana. L’amor tot ho pot, fins i tot aquelles situacions en les quals sembla que la violència és l'única resposta. La violència es manifesta de moltes maneres al llarg de la vida quotidiana. Hem de saber perdonar i no ser venjatius. Hem de procurar ser pacífics i pacificadors, amables i cordials en les relacions amb les altes persones. “No us hi torneu contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” (Mt 5,39) 

Estimar és una manera d'estar en la vida. L'amor als altres és un compromís solidari amb ells, perquè això vol dir que ens importen com a germans. No som indiferents a la seva situació. Per estimar cal sortir d'un mateix i descobrir la realitat diversa dels altres. Però, estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor amb els enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa que hi hagi persones que siguin els nostres enemics. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Mt 5,44-46) 

Fer el bé, practicar la justícia, conrear la vida interior, pregar són comportaments de la vida cristiana. Cal procurar fer-los de forma continuada al llarg de la vida, incorporats com una actitud normal a la forma de viure. El que no cal és fer-ne ostentació per conrear la coneixença dels altres. Aquestes actituds han de brollar de la intimitat del cor com un camí de perfecció personal i de coherència amb la creença. “Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà” Mt 6,3-4)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de saber perdonar i reconciliar-nos amb els altres. No hem d’exigir venjança o revenja pels mals que els altres ens hagin pogut infligir. El ressentiment no ens fa ser millors persones. La reconciliació ens allibera dels egoismes personals i ens apropa a l’encontre de la humanitat de l’altre. “Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà el recordes que un germà té una cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell, ja tornaràs després a presentar la teva ofrena”. (Mt 5,23-24) 

L’amor és font de vida, qui no estima està com mort. L’estimació proporciona l’experiència de la transcendència i alimenta la vida interior de les persones. L’amor ens agermana al fer-nos descobrir al altres com iguals. Estimant a les altres persones tenim l’experiència del coneixement de Déu. Les persones hem de donar comptes no del que creiem, sinó de l’amor que tenim. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. No les podem desaprofitar. “Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor” (1Jn 4,7-8)

Glosses per la vida quotidiana

Viure és estimar. Estimant, vivim. El camí a la felicitat és l’amor. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels altres. La vida és alegria si sortim de les aparents tranquil·les seguretats personals i ens situem a l’encontre de les altres persones, especialment aquelles que creuen que no hi ha motius d’esperança o que la injustícia els angoixa o els manlleva la felicitat. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. “Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”. (Mt 5,5-10). 

Estem cridats a ser sal i llum del món. Per més que hàgim sentit, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Formem part responsablement del món i vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? ... Vosaltres sou la llum del món” (M5,13-14) 

La confiança és un sentiment que ens ajuda a tenir pau interior en la nostra relació amb els altres. La societat es basa en uns lligams de confiança mínims que permeten la convivència i l'establiment de normes comunes. Així mateix, passa en la relació personal dels creients amb Déu- "El Senyor m'il·lumina i em salva, ¿Qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿qui em pot esfereir? (Salm 27(26),1-2

Glosses per la vida quotidiana

No hi ha res més important que estimar als altres. És el manament més gran. Sinó hi ha amor, tota la resta no té sentit. No es pot estimar a Déu, que no es veu, sinó s’estima als germans com ens estimem a nosaltres mateixos. La clau de volta del sentit de les creences cristianes és l’amor compassiu i misericordiós al proïsme. A partir de l’amor les persones trobem la pau interior i la felicitat.“¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué “El primer és aquest: Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: Estima els altres com a tu mateix” (Mc 12,28-31) 

La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fa el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això.

“Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles”.
(Salm 145,6-10)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser humils i no pensar que som superiors als altres. Tothom és important en la construcció de la societat. Tota persona és digne de ser respectada i tinguda en compte. Tota pedra fa paret, diu la dita. Així, cada persona ha de tenir un paper en la construcció de la societat. Tal com digué Stefan Zweig, “El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres ". Totes les persones estem cridades a participar en la construcció i el gaudi d’un món més just, digne, lliure i humanitzat. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen”. (Mc 12,10) 

Segur que hem sentit molts cops l’escena de la pregunta dels fariseus a Jesús sobre el pagament dels tributs al Cèsar. La resposta intel·ligent de Jesús té diversos nivells de lectura: cal pagar els impostos, el Cèsar no és cap divinitat i l’àmbit de govern està separat de l’àmbit de la fe. Déu i Cèsar estan en plans diferents i no es poden barrejar. El poder polític i el poder espiritual són totalment independents i no es poden supeditar un a l’altre. “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” (Mc12,17) 

Hem de tenir el cor obert a reconèixer que tot sovint ens tanquem en el nostre món i en les nostres veritats Necessitem aprendre, obrir el cor per deixar-nos amarar per les propostes que ens canvien i transformen fent-nos més lliures, bons i feliços. Fent-ho tenim la pau interior que ens permet viure reconciliats amb nosaltres i oberts a l'acolliment dels altres. No podem endurir els nostres cors. "Feu que conegui, Senyor les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que ens salva" (Salm 25(24),4-5)

Glosses per la vida quotidiana

El camí de la fe és una donació a l’estimació des d’on brolla aquesta vivència de la transcendència. Del fons del cor Déu preu sentit a partir de l’encontre quotidià amb els altres. Hem d’estar disponibles a fer el bé. Hem d’estar preparats per assumir les responsabilitats que la vida ens demana. No en podem defugir. Està disponible vol dir està preparat per fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, i de fer-la tot seguit. Hem de ser sol·lícits, delerosos de servir i complaure els altres

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «Aquí em teniu»”
(Salm 39,7-8)

Hem d’estar convençuts que les coses que fem, per petites o insignificants que siguin donaran fruit. La suma de petites coses transformen el món. Els grans esdeveniments que canvien la història radicalment, són ocasionals. Però, la societat evoluciona a partir del treball pacient i constant de moltes persones que, dia a dia, donen testimoni que es poden fer les coses d’una altra manera i millor. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà” (Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moltes persones ocupades per fer carrera, per lluir més que els altres. Sovint, les relacions humanes estan mediatitzades pels interessos, especialment l’afany de poder. Seguir la causa de Jesús comporta situar-se en una altra perspectiva. Significa optar a favor dels descartats per la societat, els invisibles pels poderosos de la societat. “Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots” (Mc 9,35) 

 Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat, es tanquen en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió d'obrir-nos als altres negant la temptació de viure sense compassió. "Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi”. (Mt 16,24)". 

 L’esperança se sosté en la confiança. Esperem que les promeses esdevindran realitat perquè confiem en qui ens ho ha dit. La creença, la confiança i l’esperança ens sostenen. Gràcies a elles la vida és obertura a la trobada amb les altres persones per poder compartir aquesta esperança, ajudar-los, acompanyar-los i alliberar-los dels seus sofriments. “Feliç tu que has cregut ! : Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)