Glosses per la vida quotidiana

Hem de procurar ser coherents en qualsevol situació. Hem de dir allò que pensem, i fer allò que creiem. No podem amagar les creences per vergonya. No hem d’ocultar que som creients i celebrem els ritus religiosos. Hem de procurar testimoniar les nostres conviccions fins i tot en els moments més difícils i en els indrets més hostils. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli" (Mc 16,15)

Les persones a més de raó, som esperit. Gràcies a aquest, la vida interior ens sosté per experimentar la profunditat de la vida. No tot ho podem reduir a la materialitat de l’existència; sempre se’ns escapa una dimensió que ens ajuda a comprendre i mantenir les nostres relacions amb els altres i amb nosaltres mateixos. La vida de l’esperit necessita ser conreada amb temps i dedicació. Amb amor i seny anem construint la vida. "L'Esperit que Déu ens ha donat, no és de covardia, sinó de fermes , d'amor i de seny" (2Tm 1,7)

Glosses per la vida quotidiana

La unitat respectant la diversitat és un bé. Estar units no vol dir uniformitat, però sí valorar com a positius els vincles que reuneixen i cohesionen la comunitat humana. La unió dona fortalesa i multiplica els aspectes individuals en benefici del grup. Cal respectar les identitats individuals tot sabent que els aspectes particulars estan supeditats al bé de tots. “Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps” Mc 3,24

Molt probablement ens cal una nova mirada per entendre i comprendre el sentit de moltes de les coses que estan passant. Ens calen noves claus interpretatives per superar l’egoisme que alimenta la cobdícia de moltes persones; l’egoisme que justifica la insolidaritat o la indiferència que no es commou amb el sofriment de tanta gent. Moltes persones estan atrapades per l’afany de riqueses i la recerca del seu benestar individual. Per vèncer les injustícies i les desigualtats socials necessitem veure la realitat amb la mirada de l’amor radical al proïsme. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)

Necessitem trobar la saviesa en la vida, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37/36, 30-31).

Glosses per la vida quotidiana

Tenir fe és una gràcia, hi ha un do que fa tenir-la. Creure i conèixer van units per mitjà de la raó. És a través de la raó i els sentiments que les persones comprenem i entenem la fe. Gràcies al testimoniatge d’amor que donen altres persones  aquesta experiència pren cos a l’interior de cadascú enfortint la creença. “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens te i hi hem cregut” (1Jn 4,16)

El món està convuls. Hi ha conflictes arreu i no es veuen signes d’esperança. La societat està solcada de tensions que generen incomprensions i enfrontaments. Els mitjans de comunicació ens fan presents constantment aquest clima de crispació. Necessitem pau, aprendre a viure conjuntament, trobar allò que ens uneix i saber respectar-nos. “Nosaltres ens ha encomanat el missatge de la reconciliació” (2Co 5,19)

Glosses per la vida quotidiana

Cada persona necessitem contrastar el que pensem i el que fem a fi de procurar mantenir una coherència de vida. De la mateixa manera, s’han d’assumir les limitacions personals i reconèixer que la feblesa humana que actua en contra d’aquesta coherència. El que importa és tenir uns referents sòlids amb els quals contrastar les actituds i els comportaments personals. La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar la nostra realitat i trobar-ne el sentit. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)

Hi ha persones excessivament obsessionades per acomplir cegament les normes, fins i tot quan són injustes o no ajustades a la realitat. Per a ells, el valor està en allò que diu la norma, no en el sentit del que està reglamentat. En política és el dilema entra democràcia i legalitat o, en un altre nivell, entre moral i decisió democràtica. En religió això passa quan el ritual té més rellevància que l’esperit. Cal saber discernir el que és important i, sobretot, adonar-nos que primer són les persones que les normes i els reglaments. “Tot caminant, el deixebles començaren a collir espigues, però els fariseus deien: “Mira, ¿com és que fan una feina que no es permesa en dissabte?”. Jesús els respon: ¿No he llegit mai que va fer David en cas de necessitat” (...) “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per al repòs del dissabte” (Mc 2,23-27)

Podem trobar-nos, sense adonar-nos, molt dependents de les riqueses, dels béns o tenir un gran sentit de propietat de les coses. Aquesta actitud ens fa esclaus i anul·la la nostra llibertat. És millor ser despresos i prendre distància de tot allò que pot empresonar el nostre esperit. Les riqueses no ajuden al creixement de l’esperit. L’afany per acumular béns és un destorb per aconseguir la pau interior i ens omple de neguits; ens fa més egoistes i esclaus de les riqueses, i insolidaris amb els que pateixen necessitats. “Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me” (Mt 19,21)

Glosses per la vida quotidiana

L'existència té uns fonaments que li donen sentit. Al llarg de la vida ens preguntem el sentit de tot plegat. Aquesta gran pregunta pot ocupar-nos força temps i deixar-nos, segons quines sigui la resposta, desencantats. Estimar a fons és una manera de resoldre el dilema. Pot ser si ens fem les mateixes preguntes mentre estimem, tot tindrà un altre sentit. Els cristians trobem els significants de l’existència en el seguiment de Jesús i la seva causa. Ell proposa un camí que porta a la plenitud de la vida. "En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum" (Salm 36/35, 10)

 Hem de viure la vida a mans plenes. Hem de ser testimonis de vida, no hem d’estar entristits o amargats per la duresa dels infortunis. No hauríem d’estar atrapats per les dificultats que la vida ens presenta. Reconèixer-les no significa quedar-nos posseïts per elles. En nosaltres mateixos hi ha els recursos que ens permeten ser lliures i dominar els problemes que ens neguitegen. No podem renunciar a gaudir de la joia de viure i hem de facilitar als altres que també ho puguin fer. En tot moment hem de saber triar allò que és fonamental perquè la vida tingui plenitud i sentit. “Jo he vingut perquè tingueu vida u en tingueu a desdir” (Jn 10,10)

Glosses per la vida quotidiana

L'existència té uns fonaments que li donen sentit. Els cristians trobem aquests significants en el seguiment de Jesús. Ell proposa un camí, amb uns valors i principis, amb unes pràctiques i actituds, que porten a la plenitud de la vida. Cal estar atents i obrir el cor a la presència de Jesús que és la llum que il·lumina la fosca. "En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum". (Salm 36/35-10)

Les persones ens fiem dels individus que tenen autoritat. Normalment, la confiança neix perquè veiem solidesa en els seus coneixements i coherència entre el que diuen i fan. L’autoritat reconeguda no l’atorga la llei sinó el seu testimoniatge de vida. Els jueus, en escoltar i veure el que feia i deia Jesús, comprengueren que es trobaven davant d'unes propostes noves i diferents del que havien sentit i conegut fins ara. Jesús proposava un camí nou, l'amor sense límits per anar cap a Déu. Jesús proposà amb autoritat una Bona Nova. “Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!” (Mc 1,27)

Dins la vida atrafegada que molts portem és necessari trobar moments i espais per dirigir la mirada cap a l'interior i establir una comunicació espiritual amb Déu, en el cas dels creients. Ben segur que dins de cada persona hi ha prou motius per conrear la vida espiritual. Això és el que feia Jesús. "De bon matí quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un llloc solitari i s'hi quedà pregant" (Mc 1, 35)

Glosses per la vida quotidiana

Estimar és el gran manament de totes les religions, i també del cristianisme. Sembla fàcil estimar, però cada dia tenim petites mostres com l’egoisme, la incomprensió i altres temptacions ens impedeixen tenir el cor obert a l’amor. Aquesta és la nostra feblesa, i per això ens cal obrir el cor per tal de poder estimar cada dia una mica més. “Qui no obra bé i no estima el seu germà no és de Déu” (1Jn 3,10)

Dir que es té fe, però no obrar a favor de la justícia, l’alliberament dels pobres, la pacificació de les relacions humanes o desatendre les esperances humanes és com un engany. La fe necessita les obres per fonamentar-se com experiència transformadora i salvadora. Les obres donen sentit a la fe i són testimonis de la seva veritat. “Que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu”. (1Jn 3,18-19)

Glosses per la vida quotidiana

Tenim tot un any al davant. Passaran moltes coses, unes bones i altres no tant. Però totes tindran un impacte en la nostra vida. Hem de saber contemplar aquests fets i convertir-ho en font d’aprenentatge i creixement interior. Per això, hem de saber estar atents per escoltar, contemplar i meditar sobre aquests signes. “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava” (Lc 2,19) 

Ens és familiar la frase: predicar en el desert. Ho associem a dir coses i comprovar que ningú ens fa cas. Cert. Però també pot significar una lloa a una manera de fer. El desert és el lloc privilegiat de silenci. Gràcies a ell, les idees es mediten i maduren en el cor i la ment. Davant del soroll del món, el silencia convida a retrobar el sentit de la via i descobrir allò que és important. El silenci pot ser un camí per anar al desert personal. “¿Què dius de tu mateix? Sóc una veu que crida en el desert” (Jn 1,22-23) 

Sovint els cristians, com moltes persones, tenim la tendència a agrupar les persones i considerar que el grup, en el qual ens identifiquem, són els bons. A partir d’aquesta classificació s’acostuma a repartir credencials a emetre judicis morals que acostumen a ser negatius per aquells que no considerem com dels nostres. Aquest costum és un engany i ens porta a molts errors i a ser molt injustos. No és el judici, o prejudici, el que val sinó les obres de les persones les que han de ser jutjades. “Tothom qui obra el bé és fill de Déu” (1Jn 2,29)