Karl
Marx escriví, a l’inici de la seva obra “El Dieciocho Brumario de Luis
Bonaparte” que la historia es repeteix sempre dues vegades. La primera com a
tragèdia, la segona com a farsa. La cita textual de Marx és: “Hegel diu, en algun lloc, que tots els grans
fets i personatges de la història universal es repeteixen, per dir-ho d'alguna
manera, dues vegades. Però es va oblidar d'agregar: la primera, com tragèdia, i
la segona, com a farsa " (Marx, K.: “El 18 Brumario de Luis
Bonaparte”, Longseller, Bs.As, 2005, p. 17). A partir d’aquesta apreciació, es
pot afirmar que la tragèdia dels fets històrics són únics i irrepetibles. Així,
un esdeveniment no es repeteix com a tal, és únic. Si de cas, el que pot
semblar com una repetició és una pura còpia dolenta sense massa valor com a fet
històric.
Dit
això, la història sí que sembla estar pautada per uns patrons o models que es
donen en diferents circumstàncies. Constatar això no equival a admetre de nou
la vigència de les interpretacions cícliques de la història. Res a veure. Parlar
de models històrics vol dir admetre que, en determinats moments i en
determinades ocasions els protagonistes de la història, davant de problemes
similars han optat per solucions similars. Tot això ve a compte perquè
interpreto que la resposta política que dóna Podemos i les seves confluències,
amb tota la seva crítica a la casta i a les perversions de la política,
recorden a la dinàmica que estimulà, a final del segle VII i primer meitat del
VIII la creació, per suma de sectes dominades pels xiïtes i grups d’oposició
als omeies regnants des del 661, de la
corrent política dels abbàssides. L’oposició abbàssida es forjà a partir d’una
ferotge crítica a la institucionalització burocràtica d’un poder dominat per
una casta familiar, els omeies, i els actors principals d’aquestes corrents
crítiques eren musulmans àrabs i no àrabs que es sentien marginats i desplaçat
a la perifèria del poder. Volien ser l’alternativa a un poder vell, corromput,
desgastat, centralitzat i insensible a les necessitats dels sectors més
marginals de la societat d’aquell temps. És suggeridor aprofundir aquesta
analogia.
