Persones agraïdes

M’he commogut amb els gestos i paraules de condol manifestades per moltes persones i institucions arran de la mort de Tito Vilanova. He trobat emocionants les mostres de solidaritat mostrades per milers de persones que han volgut passar per transmetre el seu agraïment a la figura del que fou entrenador del Futbol Club Barcelona. Aquestes persones, de forma anònima, han expressat un agraïment sincer a Tito Vilanova. Donar les gràcies ennobleix a les persones i dóna satisfacció interior a qui ho fa. En general, som propensos a demanar molt i agrair poc. Per això, el gest de solidaritat d’aquestes persones és admirable. Han estat persones agraïdes les que, durant dos dies, han desfilat per l’espai de condol habilitat en el Camp Nou.

En els comentaris d’aquestes persones agraïdes es reconeixia el treball fet per Tito Vilanova com entrenador, però també el seu exemple de perseveració en la lluita callada contra la seva cruel infermetat. Aquestes manifestacions de condol transmetien admiració per la humanitat d’en Tito Vilanova i el valor de la seva actitud com a referent d’humanització. Això és el que transmetien vigorosament els jugadors barcelonistes al llarg del seu desplaçament a Villareal. També he trobat admirable el gest d’Erica Abidal de venir a Barcelona per estar al costat de la família d’en Tito i dels seus companys del Futbol Club Barcelona, així com les sentides i emocionades paraules de Pep Guardiola al parlar de la profunda tristesa que sentia i que creia que sempre l’acompanyaria per la mort del seu amic. Quina llàstima que el Futbol Club Barcelona prescindís del nivell moral de persones com Abidal i Guardiola. Les seves paraules i els seus comportaments són el tremp d’un club que diu que és això, més que un club: un poble. Llàstima que alguns cops, la seva directiva no ha estat a l’alçada de les circumstàncies.

En defensa dels valors d’en Pep Guardiola

Cada cop més, estic convençut que hi ha un periodisme que es dedica, per simple supervivència, a desvirtuar la realitat. I en alguns casos, a inventar-se-la simplement. Les recents declaracions d’en Pep Guardiola en relació a Joan Laporta ha desfermat alguns titulars i comentaris fora de to, totalment desajustat a la pròpia literalitat de les paraules. Més enllà de les paraules, alguns periodistes han elaborat un judici d’intencions que traspassa el sentit comú d’en Pep Guardiola.

Les paraules de l’entrenador del Barça han estat (transcripció personal):

"Tinc molt afecte a la junta de Laporta perquè em va escollir, el mèrit és seu i triar i estic trist per això. Entenc la llei, però aquella junta va fer coses extraordinàries. Va agafar el club en una situació més precària que ara, el recuperaren i van crear un equip extraordinari. Van donar normalitat a moltes coses.

Jo no sé com acabarà [el conflicte Rosell-Laporta], però sé que estan patint molt i no ho mereixen. Sé que m'estic ficant en alguna cosa..., però totes les juntes directives han fet coses bones i dolentes... Part d'aquest club tan gran pertany a tots els ex-presidents, a tots. Al president Núñez, que va estar molt temps, li corresponen moltes coses, i al president Laporta li toquen moltes d'aquestes virtuts que té l'equip, aquest club. Espero que tothom pugui reflexionar i que tots siguin conscients que estem on estem gràcies a molta gent... Per al club és un dany important".

Interpreto aquestes paraules d’en Pep Guardiola, primer, com una reconeixement just del treball fet per altres directives, tot els clars obscurs que poden haver-hi entorn la seva gestió, i una forma d’agraïment personal per la consideració que tingueren amb ell. Però també és un gest de conciliació, que cal agrair-li, per evitar una crisi que pot afectar al Barça com institució, tal com molt bé destaca el diari Ara. És un sarcasme paradoxal que el rebombori organitzat entorn aquesta notícia coincideixi el mateix dia en que el consell Josep Maria Cleries ha anunciat "Volem proposar un pla per reforçar els grans valors universals, que volem que siguin uns valors bàsics; la societat es va individualitzant i perdem de vista els valors que hi donen consistència”. Entendre l’espai públic com un lloc per la conciliació, i no per la crispació com atien alguns periodistes, ha de ser un d’aquests valors que cal impulsar. Però, en una societat mediàtica com la nostra, si els medis de comunicació no fan pedagogia activa sobre els valors que ens defineixen com a societat, ho tindrem tot molt difícil per considerar-nos una societat oberta, madura i humanitzada.

Aprendre valors

Ahir tarda, en una interessant conferència dins del seminari "Religions i espiritualitat en un món en crisi” organitzat per la fundació Jordi Pujol en Lluís Duch, monjo de Montserrat, parlà de la necessitat de recuperar els mestres espirituals. La societat contemporània està mancada de persones amb capacitat d’aportar confiança i referents de significació. Els mestres espirituals, en el seu moment, complien aquesta funció i eren models a imitar tant pel seu comportament com pels valors que defensaven. Arran de la victòria del Barça a la Lliga de Campions vaig escriure sobre els valors sòlids que transmetia Pep Guardiola. Voldria retornar sobre aquest tema a partir d’un comentari que he sentit aquest matí per la ràdio.

El bon periodista Jordi Basté ha dit per RAC1, més o menys, el següent: fora un error traspassar el que havia fet Pep Guardiola en el futbol al camp social, polític o empresarial. Proposava que tot es quedés on estava, és a dir, en l’àmbit esportiu. No comparteixo aquesta visió. M’explico. El comentari de Jordi Basté no té en compte com s’aprenen els valors i el paper que juguen els models en la transmissió de la seva significació. La gran oportunitat d’aquests dies és aprofitar la presència mediàtica d’en Pep Guardiola per parlar dels valors que ell practica i que ha sabut transmetre als jugadors. Els medis de comunicació són uns instruments per transmetre valors, a més d’informar per crear opinió i estats d’opinió. Des d’aquesta perspectiva resulta interessant reflexionar sobre la possibilitat de que en Pep Guardiola pugui esdevenir un referent en la transmissió de valors.

La societat contemporània necessita aprofitar aquests moments en que s’evidencien models a imitar perquè encarnen uns valor sòlids. ¿Per què no aprofitar les oportunitats per aprendre els valors que són perdurables?. Els valors no s’aprenen amb discursos o sermons morals, sinó per la seva difusió vivencial a través del testimoniatge exemplar. Si en Pep Guardiola és testimoni d’uns valors sòlids, cal aprofitar-ho. Els adults hem de saber desvetllar als nens i nenes que ahir miraven embadalits a Guardiola i els jugadors el sentit dels valors que han fet possible els èxits del Barça.

Els valors d'en Pep Guardiola

Avui és un dia lluminós pel Barcelona. La victòria d’ahir ha transmès alegria i bon humor. Per això, molts nens i nenes han anat a l’escola lluint samarretes i bufandes del Barça. Els he vist. Anaven radiants i contents. La seva identificació amb el Barça és notable. El valor simbòlic del Barça ajuda a mantenir viva una identitat i omple de sentit alguns dels somnis juvenils. L’eufòria col·lectiva té una dimensió social que no s’ha de menysprear.

Però en la victòria del Barça hi ha una altra dimensió de la qual m’agradaria parlar en el post d’avui. En Ramon Basses ja començà a encetar aquesta qüestió en el seu bloc fent referència a un article de l’Antoni Puigverd. Es tracta de la figura d’en Pep Guardiola i els valors que està transmetent. No es tracta de crear cap ídol, no crec que aquesta sigui la voluntat d’en Pep Guardiola. Però sí que el seu comportament incorpora uns valors i actituds que poden servir de referent positiu pels joves, i no tan joves, que s’han quedat embadalits amb les victòries del Barça. Si els joves han interioritzat aquestes victòries, el que cal ara es saber situar als joves davant dels valors que l’han fet possible. Aquest ha estat un dels notables encerts d’aquest jove entrenador, transmetre uns valors. Les victòries del Barça, a més d’un èxit esportiu, representen el triomf d’un conjunt de valors que han fet d’un conjunt de persones un equip guanyador.

En primer lloc, cal destacar que en Pep Guardiola ha creat un equip a partir de les individualitats. Tots els jugadors treballen per l’equip i gràcies això el grup adquireix una rellevància que transcendeix els protagonismes individuals. Les persones formen part del grup, a ell hi aporten el seus talents, però treballen en benefici del grup més que pel lluïment personal. Davant les dificultats, els jugadors assumeixen el risc de superar-se i dirigir al grup, l’estiren per anar endavant. Ningú reivindica ser més que l’altre i el lideratge està compartit. Un dia és un i un altre dia és un altre jugador. A més, aquest lideratge és plural perquè es composa de joc i de sosteniment del grup. Les imatges dels jugadors en el camp, especialment quan celebren les victòries demostren l’existència de l’equip com a grup cohesionat. Cap victòria pot ser atribuïda a l’èxit d’una individualitat. És el resultat del treball esforçat de tot el grup. Ja no és l’heroi el que salva, sinó l’equip el que guanya.

El paper d’en Pep Guardiola sembla rellevant en tot aquest canvi de mentalitat en els jugadors del Barça. Jugadors ben pagats, aquest any com l’anterior. Però els diners no són la raó de la seva actitud. Ha calgut introduir uns valors associats al rol de Guardiola com entrenador. Aquest ha assumit el rol del líder del grup però amb un talant diferent. Ja no és el líder salvador, sinó la persona que crea les condicions perquè passin coses i les altres persones assumeixin les seves responsabilitats. La imatge de distància que estableix Guardiola en el moment dels triomfs, es veu clarament en el camp, es una mostra de com entén el seu rol en relació al grup. El lideratge que exemplifica Pep Guardiola està farcit de valors dels que podríem anomenar valors sòlits. Sense fer-ne una llista total voldria destacar-ne els següents: discreció, senzillesa i constància; treball exigent i esforç de superació davant de les dificultats; unitat i sentit de grup; capacitat comunicativa i assertivitat; proximitat, estudi i anàlisi; identificació amb la societat; generositat i humilitat; atenció a les persones i saber-les tractar de forma personalitzada; intel·ligència i cultura; gust estètic; confiança en si mateix i en les persones; i una important autoestima.

Constatar aquests valors és bo. No perquè en Pep Guardiola sigui únic. A la nostra societat avui hi moltes persones que tenen i practiquen aquesta valors. La diferència és que en Pep Guardiola pot actuar de model per la seva posició mediàtica. Cal aprofitar aquesta circumstància per parlar als nostres joves, aquest que s’emboliquen amb senyeres i samarretes blaugranes, que darrera el triomf del Barça, aquest cop, ha estat també el triomf d’uns valors que són sòlids per totes les persones. Per això, a més de dirigir-se de forma específica als joves també caldria proposar aquests valors als adults.