Llum pasqual

La festa de Pasqua és la festa de la llum. Ella ens il·lumina per treure’ns de l’abisme dels nostres pecats. La Quaresma ens ha servit per adonar-nos que estem necessitats de ser salvats, rescatats de les nostres faltes. Des de l’abisme he reclamat la llum del Senyor. Ara, amb la festa de la Pasqua sabem on està la llum. La davallada de Jesús als inferns es per fer-nos adonar del nostre abisme interior. El sepulcre buit evoca la nostra buidor interior quan ens sentim en mans dels pecats.

Però la buidor del sepulcre és l’anunci de la resurrecció. L’experiència quaresmal de penediment ens ha dut a descobrir la Llum del món. Des l’abisme interior he pogut vivificat l’esperança de cercar a Déu per deixar d’obrar el mal i fer el bé. Ara, amarat per les extraordinàries lectures pasquals he guanyat la saviesa que il·lumina. D’aquesta nit pasqual benaurada no en sabem massa. Però els cristians tenim la certesa que Jesús, ara el Crist, no hi és perquè ha ressuscitat. Gràcies a l’experiència del sepulcre buit descobreixo que el Crist ha vençut definitivament la mort. Ell ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Aquesta és la meva esperança. Gràcies a ella crec que he estat alliberat dels meus pecats com experiència de mort personal. Perquè la mort, és també una experiència quotidiana, més enllà del moment de la definitiva partença, quan descobreixo la força del pecat. Aquest, tot ho nega i deshumanitza.

La gran festa de la llum. La Llum joiosa que il·lumina i salva. La litúrgia m’ajuda a entendre el valor d’aquesta llum. Ella és necessària pels qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort. És una llum que tot ho il·lumina, perquè res queda fora de la seva claror. El capvespres ha quedat omplert d’una llum que no s’apaga mai i la nit és tan clara com el dia. Així serà per sempre. Perquè, com diu Sant Agustí, ara sabem que hi haurà “una pau sense capvespre”. No ens faran por les ombres de la mort, ni la basarda de la nit, ni la pesta que s’esmuny en la fosca perquè la nit està plena de la llum del Crist.

Meditacions Pasquals

Déu meu, crea en mi un cor ben pur,

fes renéixer en mi un esperit ferm.

No em llancis fora de la teva presència,

no em prenguis el teu esperit sant.

Torna'm el goig de la teva salvació,

que em sostingui un esperit magnànim.

Ensenyaré els teus camins als pecadors

i tornaran a tu els qui t'han abandonat.

(Salm 50,12-15)

“Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions”. (Ez 36,26-27)

“Allò que érem abans ha estat crucificat amb ell; és a dir, el nostre jo dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. Els qui hem mort, hem estat alliberats del pecat. I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. Sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell”. (Rm 6,6-9)

“Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?  No és aquí: ha ressuscitat”. (Lc 24,5-6)

“Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Prenguem el pa nou de la Pasqua, el pa de la sinceritat i de la veritat” (1Co 5,7-8)

“Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?” (Lc 24,5)

Bona i santa Pasqua. Crist ha ressuscitat, aquesta és l'esperança i veritat

Setmana Santa 2018. Meditació IV. La Pasqua del Ressuscitat

Els cristians d’avui tenim molta avantatge respecte els primers seguidors de Jesús. Ells, davant la seva mort en creu no entengueren res. Restaren perplexos i en un profund silenci d’incomprensió. L’Stabat Mater reflexa perfectament els sentiments d’aquells moments. Res semblava tenir sentit. Els Improperis, profundes recriminacions de Déu al seu poble, presagiaven la possibilitat del triomf del no res després de la mort de Jesús. En aquells moments hi havia un to de desesperança i por. Però no. Després d’un temps de nit, de foscor, l’arbre de la creu donà la llum al món. Aquesta és la novetat que cal proclamar avui: la resurrecció ha vençut tota mort.

Els cristians sabem que després de la creu sempre hi ha la resurrecció. En un dels textos més primitius del Nou Testament es diu simplement “creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell” (1Te 4,14). Tota la nostra fe està centrada en el fet de la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Sense Diumenge de Pasqua, el Divendres Sant no té sentit. Com diu l’evangelista Lluc “per què busqueu entre els morts el que és viu. No és aquí: ja ressuscitat” (Lc24.5-6). ¿Per què la devoció popular celebra amb molt imaginaria la passió però no la resurrecció?.

Necessito viure la passió des de la seguretat de la resurrecció. Perquè això és el que sabem i ens dóna vigor. Això és el que experimentaren els deixebles d’Emaús. L’anunci joiós de la Pasqua és el que els cristians hem de transmetre a les persones que cerquen el sentit de la vida. Necessitem explicar amb joia el sentit de l’encontre de Maria amb el fill vivent. És el nostre punt de partida com a creients. Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Nosaltres en som testimonis i en donem testimoni.

Pasqua

Malgrat el que recomana la litúrgia estricte, vaig participar en una Vetlla Pasqual presidida per un magnífic sol de primavera de mitja tarda. L’escassetat de capellans obliga a uns horaris que són els que són i sort en tenim els catòlics de poder celebrar el Tridu Pasqual gràcies als ajuts que donen alguns religiosos a les parròquies rurals. Alhora d’encendre el foc a la porta de l’esglesiola del segle XI, unes obstinades ventades impedien, una i altra vegada mantenir viva la flama del ciri pasqual. Una persona comentà al meu costat “això és mostra de la debilitat de la fe”. El comentari podia semblar ocurrent, però en realitat transmetia una visió pessimista de la comunitat creient. Hi ha cristians poc esperançat de la força de l’Esperit en la comunitat creient.

Davant l’obstinació del vent, la comunitat creient començà a entrar a la petita esglesiola seguint un ciri apagat. L’interior del temple estava a les fosques. Les llums estaven apagades i només entrava una lleugera claror per les poques obertures de les sòlides parets de l’esglesiola romànica. Però no tot era foscor, algú havia aconseguit mantenir viva una espelma i la seva flama viva aconseguí encendre el ciri pasqual. De sobte la llum il·luminà resplendir en la foscor i poc a poc les espelmes dels assistents s’anaren encenent fins vèncer l’obscuritat del temple. Així, la lectura de pregó pasqual fou un text viu i ple de significació pels assistents. 

La nit benaurada que testimonia la resurrecció del Crist havia estat il·luminada per la comunitat de fe. La fe de la comunitat, manté viva la flama de l’esperança i anul·la qualsevol visió pessimista de l’experiència creient. Així, a la pregunta simple d’on és el Senyor davant del sepulcre buit, la resposta és senzilla: el Crist ressuscitat està allí on les persones construeixen esperança en el món. L’anunci de la Resurrecció ens ajuda entendre que tota mort pot ser vençuda per l’amor. Hi ha moltes morts quotidianes que neguen la vida. És en aquests moments quan els cristians hem de testimoniar que l’amor és vida. 

Tridu Pasqual

Avui s’acaba la Quaresma i comença el Tridu Pasqual. Seran tres dies litúrgicament intensos per viure intensament el camí cap a la Pasqua. Durant el temps de Quaresma ens hem preparat per contemplar els misteris de la mort i de la resurrecció del Crist. Les lectures quaresmals ens han orientat a endinsar-nos en la reconversió i a experimentar la confiança de l’amor de Déu. Ara, Dijous Sant, comença l’itinerari on Déu encarnat en Jesús, el Déu fet home, ens ensenya que la fe porta la salvació.

Les celebracions d’aquests dies és una invitació a sentir-nos en comunió d’esperança convençuts que la mort en passió de Jesús no és en va, perquè després de la seva mort, de tot negació o manllevament de tot vida, hi ha la resurrecció. Aquests dies de Tridu Pasqual es mostren l’itinerari per viure intensament l’experiència de salvació, vida i resurrecció. Tal com senyala Bernabé Dalmau, monjo de santa Maria de Montserrat, salvació, vida i mort són mots sinònims que expressen les vivències d’aquests dies, en una unitat que ens ajuda a descobrir que Jesús és Déu fet com nosaltres “entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos” (Rm 4,25). Crist amb la Pasqua ens allibera i salva.

El camí d’Emmaús

Els deixebles del relat evangèlic del camí d’Emmaús som nosaltres. Cada un es pot identificar amb algun dels deixebles que es troben amb Jesús. Perquè ens passa el mateix que aquests. Mentre anem pel nostre camí, capficats en les nostres preocupacions, som incapaços de descobrir al Jesús que està al nostre costat. El tancament del cor és tan gran, que ni reconeixem el rostre de Jesús. Jesús camina amb ells. El ressuscitat es posa en mig d’ells, els acompanya, però no són capaços d’identificar-los malgrat estar parlant d’ell. Per més que l’haguéssim conegut, no sabem interpretar les faccions de la persona que es situa al costat nostre mentre anem fent el nostre camí. Per més que parlem i ens expliqui històries prou conegudes no sabem comprendre el que ens presenta. Caldrà esperar un gest seu per desvetllar la identitat del personatge que ha acompanyat durant bon tros els deixebles en el seu caminar cap a Emmaús.

La resposta de Jesús a la discussió dels deixebles és prou contunden “si que us costa d’entendre” Efectivament, la Resurrecció de Jesús, només pot entendre’s des de l’experiència pasqual. La comprensió del que ha succeït només pot entendre’s des de la fe en Jesús. La raó humana viu la mort en creu de Jesús com un absurd. El camí d’Emmaús és la conversió del cor que fa entenedora a la raó qui és Jesús. Però aquest és comprensible en el senzill gest de partir i compartir el pa. Només llavors tot queda velat a la intel·ligència. El mateix ens passa a molts de nosaltres. Les nostres dèries i preocupacions impedeixen descobrir la presència de Jesús al costat nostre. La seva descoberta no és resultat de l’enteniment de la seva doctrina. Tampoc els deixebles se’ls revelà quan Jesús repassà l’Escriptura. Jesús es desvela a través del gest de compartir el pa. En la donació de l’amor el Senyor, mort i ara ressuscitat, entra en la nostre vida per fer-nos entendre el sentit del seu gest de morir per la nostra salvació.

L'esperança que salva

Sense la Resurrecció del Crist la fe cristiana no tindria sentit. Tampoc la fe en tindria sense la caritat. Resurrecció i caritat s’uneixen en la vivència de l’amor. Per això, l’experiència pasqual transcendeix la vida creient i eixampla l’horitzó de la vida humana. Molt sovint les persones ens trobem atrapades per les tensions interiors o infortunes que esgoten tota esperança. En aquestes situacions els individus experimentem la finitud de l’existència i les seves limitacions. Molts cops escoltem, i ens diem, “no hi ha res afer”. Aquesta expressió està plena de desesperança.

Quan ens adonem que no hi ha res a fer la vida perd el seu alè, el seu tremp i joia. Això passa quan les persones ens quedem atrapades en la desesperació i pensem que la vida està acabada i que res té sentit. És una experiència de mort en vida. Tot sovint aquesta és la sensació que tenim les individus quan ens trobem presoners dels nostres egoismes, pors, malestars i indolències. Són situacions en les qual ens abandonem a les desesperança. Quan falla l’esperança, la mort fa estada en el cor. Però l’experiència pasqual és una crida a l’esperança humana. És una invitació a creure contra tota desesperança i vèncer tot cansament de cor. Aquesta experiència creient hem de saber-la compartir amb tots els homes i dones del nostre temps. Perquè Crist ha ressuscitat per vèncer les buidors interiors i el pecat que empresona. Per això els cristians hem d’anunciar la Resurrecció a la humanitat sencera perquè ella és una bona nova alliberadora.

Anunciar Jesucrist

La celebració de la Pasqua és una invitació a l’evangelització. Convida pensar el sentit de l’anunci de Bona Nova com a proposta que aporta un sentit a la societat contemporània. La seva mort i resurrecció són el nucli de la Bona Nova. Aquesta és un anunci joiós per tota persona tal com diu l’abat de Santa Maria de Montserrat en la seva conferència La nova evangelització editada en el llibret Promoure una nova evangelització publicat recentment per l’editorial Balmes sota la direcció de mossèn Ramon Corts. La vida i mort de Jesús és una Bona Nova perquè aporta esperança, dóna consol en els moments de tristor o sofriment. Jesús ajuda a comprendre el sentit pregon de l’existència humana i la seva vocació de transcendència.

El Déu Pare de Jesús ens agermana en una filiació que es relliga per l’estimació del Pare i l’amor al proïsme com experiència que aporta un sentit moral a les persones. Tots som germans per l’estimació de Déu. Però les persones som febles i podem trencar aquesta estimació divina quan tenim unes relacions humanes contràries a la justícia, a l’amor, al perdó, la solidaritat i la pau. La família humana es desfà quan el pecat modifica les relacions d’amor que haurien de vincular les persones. Però Jesús allibera a les persones del poder del mal, del pecat i l’egoisme, de la mateixa mort la qual és la gran negació de la vida, de l’amor. Com diu el pare abat Soler, “anunciar l’Evangeli és anunciar la persona divinohumana de Jesucrist i proposar l’Evangeli que ens ensenya a viure plenament com a éssers humans creats per tenir una relació d’amor amb el Déu Trinitat”. De tal manera que l’Evangeli “ofereix camins per sortir de les situacions personals i socials davant de les quals ens sentim humanament impotents de fer-hi res”.