Dionís Areopagita

Recomano la lectura del llibre “Dionisio Areopagita. La tiniebla es luz” escrit per Maria Toscano i German Ancochea i publicat per Herder. És una lectura que ajuda a comprendre l’abast d’aquest autor que ha tingut tanta influència en la mística cristiana. L’obra de Dionís, autor del qual es sap molt poc sobre la seva identitat, és molt vigent en l’actualitat. Les seves preocupacions estan properes a l’experiència de molts cristians sorpresos per una aparent absència de Déu dins d’un món en constant canvi i diàleg cultural.

Dionís escriu en el context cultural del mediterrani del segle VI. Eren temps que gran interacció cultural entre el pensament cristià i la cultura hel·lenística neoplatònica; i la trobada d’aquest pensament amb les corrents gnòstiques, l’hinduisme i budisme. També eren moments de grans debats teològics i d’aclariment dels principìs d’un cristianisme que buscava les millores expressions culturals per fer-se més comprensible. Aquest mestissatge cultural està present en l’obra de Dionís.

L’obra de Dionís és una invitació a construir una pensament ordenat sobre les coses de Déu i de l’Església. Per Dionís Déu és més una absència que una presència. La seva proposta és entendre que la Llum està en la foscor. Perquè tota recerca de Déu ens porta a penetrar en l’interior d’una tenebra lluminosa, on tot es clarifica i esdevé comprensible. La paradoxa és que quan més tenebrós esdevé aquesta recerca més lluminosa apareix; quan més incomprensible, més propera; quan més es creu tenir la possessió de Déu, Ell apareix com el buit. La foscor per Dionís és l’exclusió dels medis ordinaris de la visió i de la intel·ligibilitat.

Un bon complement per entendre la influència que ha tingut Dionís en la tradició cultura és el llibre de Cebrià Pifarrer “Literatura cristiana antiga”.

Literatura cristiana antiga. Cebrià M. Pifarrer

El monjo de Montserrat, Cebrià M. Pifarré, ha publicat recentment l’interessant llibre Literatura cristiana antiga. És una obra extraordinària, útil i pràctica. Aquesta obra introdueix al lector al món de la literatura cristiana antiga, grega i llatina. Els escriptors introduïts en aquest llibre són els anomenats Pares de l’Església.

L’obra s’estructura convida la seva lectura. Cada capítol està organitzat en breus seccions molt didàctiques on es presenten amb claredat diferents conceptes. A més, cada capítol es complementa amb una sèrie de comentaris de caire històric, teològic, espiritual i litúrgic que conviden al lector a aprofundir els temes i fer un treball de reflexió personal. També conté una precisa antologia de textos que, com diu l’autor, no pretén ser un zàping literari, sinó una proposta de lectura atenta. Al final del capítol es s’indiquen algunes edicions claus dels textos patrístics fàcilment assequibles. Cada capítol es clou amb una bibliografia essencial com a suport pels estudiosos d’aquests temes.

Els temps dels Pares de l’Església foren crucials per el cristianisme. Revisitar aquests textos, tal como proposa l’autor, és una invitació a reapropiar-se de la dinàmica que permeté l’Evangeli de pervenir fins als nostres temps. La lectura d’aquest llibre reconforta l’esperiti i aporta la intel·ligència per comprendre els nostres temps i arrelar la nostre experiència creient al context del nostre temps.