Tinc sempre present el meu pecat

El pecat no és una experiència, o una realitat, aliena a la vida personal. Si reflexionem sobre situacions viscudes ens poden adonar que hi ha una pecat que és personal i ha estat possible per les pròpies complicitats d’un mateix. ¿Quines són les complicitats personals en el pecat?. Si observo la meva vida probablement descobriré situacions en les quals he fet un forat per el qual ha entrat el pecat. Cal mirar allí on es desenvolupa la meva vida: en les activitats, en les persones i en els ambients per descobrir en cada una d’elles com el pecat s’ha pogut fer-hi present. 

En aquesta anàlisi cal fer intervenir: a) la memòria perquè ella és acollidora de la realitat; b) l'enteniment perquè m’ajuda a penetrar la realitat anterior per comprendre la seva significació; c) la voluntat i afecte per deixar-se impactar per l'amor de Déu. Perquè sé que Déu perdona malgrat em meu pecat (Rm 8). D’aquesta manera obro la meva vida a la presència de Déu i el pecat personal és sentit més profundament i contrastat amb la misericòrdia de Déu. 

Cal experimentar la sensació de sentir-se pecador i adonar-se que la vida és també gràcia. A més experiència de Déu més experiència del pecat, i al inrevés. En aquest sentit, la lectura i meditació del salm 51 (Miserere) aporta algunes respostes que ajuden a entendre el sentiment de percebre’s pecador

Torbament i perdó

Tot sovint les persones podem expressar un torbament que ens entristeix. "¿Per què aquesta tristor ànima meva?, ¿Per què aquest torbament?" (Sl 42). Pels creients aquesta situació fot ser resultat d el’experiència del pecat. Hem de reconèixer els nostres pecats. Els nostres judicis, les nostres accions necessiten de la llum de Déu. Però hem d'estar confiats. En primer lloc Déu ens perdona. "Quan les nostres faltes ens aclaparen, vos ens les perdoneu" (Sl 64). Déu és misericòrdia fidel. Ell es ràpid pel perdó i no ens deixa abandonats. Des de la nostra tristor rebem el seu perdó en forma de llum que il·lumina el camí. Així sabem que Ell ens estima i ens guarda de tot mal. Per més que estiguem entristits per les nostres culpes  el Déu del perdó ajuda a vèncer el pecat. Els nostres judicis són limitats, imperfectes i, en moltes ocasions, contraris a l'amor de Déu, però Ell sempre està al costat nostre.

El segon motiu de la nostra confiança és l'heretat de Déu. Després de fruir el seu perdó Déu ensenya el camí de la salvació. Cert que coneixem el pecat, alló que no es grat als ulls de Déu, la condició pecadora ens fa prendre consciència d'alló que desagrada a Déu, però ell ens envia la llum que ens treu de la fosca. La referència de salvació és el seu amor manifestat en Jesús. Per això que la pregària després de prendre consciència dels nostres pecats és com la del salmista: "Déu meu la muralla que em salva sou vós, ¿per què m'abandoneu?...Envieu-me la llum i la veritat; que elles hem guiïn" (Sl 42). Aquest set de Déu ens permet vèncer la nostra condició pecadora.