Glosses per la vida quotidiana

Els individus no hauríem de necessitar de codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajudés a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. “L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” (Jr 31,33) 

Una cosa és tenir fe, seguir la causa de Jesús i una altra trobar-se en comunió amb la religió organitzada pels que es diuen seguidors de l’Evangeli. L’Església de Jesús pot no identificar-se amb la institucionalització d’aquesta religió. Algunes persones viuen la seva fidelitat a l’Evangeli al marge d’aquesta associació entre fe, religió i església. “Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple” (Mc 11,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

La vida interior ens porta a conrear l’esperit i, més d’un cop, en contraposició amb els valors mundans. En l’esperit trobem l’aliment que ens ajuda a viure els valors que ens dignifiquen com a persones. Són els valors que ens obrem a l’amor a les altres persones, ens fan sol·lícits a les seves necessitats i solidaris amb les seves preocupacions. L’esperit és vida. “Els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix” (Ga 5,22 i 23) 

Per gaudir del sentit de la vida, no cal intrigar per ser els primers d’una cursa imaginària per l’èxit. El gaudi és un camí a recórrer lentament, procurar paladejar cada instant, perquè en tot petit moment es condensa la plenitud de la vida. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers darrers” (Mt 10,31) D

Deixem de preocupar-nos per les fastuositats del món, i de les coses que banalitzen la vida, i obrir-nos al servei als demés. Fem les coses, actuem per ser servidors dels altres. La política, en lloc d’un joc de poder, hauria de ser una donació desinteressada a la construcció del bé comú. Deixem de perseguir la glòria i preocupem-nos en ajudar a les altres persones, a ser els seus servidors. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots” (Mc 10,43-44)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que cal saber ser astuts. Les discussions humanes es guanyen no per la força, sinó per la solidesa de l’argumentació i la capacitat d’estructurar la dialèctica del debat. No cal deixar-se emportar pels impulsos, sinó confiar en el cap. L’astúcia ens ha de fer veure quines són les idees i paraules a emprar, i el moment de fer-les servir. “Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen. Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí” (Ac 22,6-7) 

Al fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones es senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, i contribuir a tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

Glosses per la vida quotidiana

Creure no vol dir defugir la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. Aquest brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a que hem estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11) 

Les persones som lliures moralment. Tenim capacitat d’escollir entre el bé i el mal. Res està predeterminat, perquè el nostre enteniment ens ajuda a discernir quina és l’opció que hem d’escollir. La llibertat és aquesta elecció raonada entre vàries opcions morals. En qualsevol cas, aquesta elecció neix del discerniment que és una de les exigències de la nostra llibertat. Discernir entre el bé i el mal, el que està bé del que no. “I ara, jo sé que cap de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu” (Ac 20, 25-27) 

En determinades circumstàncies tinc la sensació que hi ha un abisme entre els valors que la societat acarona i els meus. Em sento lluny de la mundanitat i procuro refugiar-me en una manera de viure que no s’identifica amb els estàndards que segueixen moltes persones. Estic en el món, però no sempre em sento d’aquest món. “No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula” (Jn 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser persones esperançades. Pot ser la raó no ens ajuda a ser-ho, però hem de confiar en el nostre cor. Se’ns ha promès l’alegria tot i els plors del present. Confiem-hi. Ara, des de la lògica del racional ens costa entendre-ho, però la fe creient ens situa en una altra perspectiva. Ens permet viure confiats de que l’amor venç la mort. “Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria” (Jn 16,20) 

Estimar ha de donar alegria. La joia d’estimar. L’amor a fons no entristeix el cor, si ens sentim entristits és que el nostre amor està limitat per les nostres pors, l’egoisme, el tancament o el temor de perdre el petit confort que ens hem construit. L’experiència de l’amor ens ha de fer-nos sentir contents. “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,11-12)

Glosses per la vida quotidiana.

El seguiment de la causa de Jesús genera conflictes amb els poderosos del món. Aquests, per defensar els seus interessos no dubten en treure’s del damunt aquells qui els hi retreuen el seu poder. Fins i tot, poden fer-ho, emparant-se en el nom de Déu. No cal témer, l’esperit de la veritat està al costat dels perseguits per causa de la justícia. “Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. Us expulsaran de les sinagogues; més encara, ve un temps que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu” (Jn 16,1-2) 

Hi ha moments en la vida que ens trobem massa protegits o que protegim a altres persones fins l’extrem d’impedir que puguin créixer. Les persones protectores, per més que estiguin motivades per la bona fe, no ajuden al desenvolupament dels altres. Hem de saber estar al costat dels altres, facilitant que siguin elles mateixes les que escullin el camí a seguir i sense fer tuteles innecessàries. “Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi, perquè, si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré”. (Jn 15,7)

El coneixement és el resultat del procés d’aprenentatge. Per aprendre necessitem tenir una actitud positiva per aprendre, saber desaprendre allò que ens impedeix obrir-nos als nous coneixements i emprar fonaments d’aprenentatge sòlids. “Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera” (Jn 15,12-13)

Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme no hauria de ser una religió atrapada pels seus dogmes, per la interpretació encotillada dels seus principis ni per una ortodòxia normativa. Ser cristià és estimar a fons, sense límits ni restriccions. L’amor és el millor manament del qual es desprenen tots els altres. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. Examinem la nostra consciència des de la llum de l’amor. “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,9-10).

L’amor és el nou manament de Jesús. Estimant acomplim totes les altres prescripcions. Però l’amor no és una retòrica, sinó una acció. Això és l’ortopraxis, en diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. (Jn 15,12-14

Glosses per la vida quotidiana

Les persones creients més d’un cop s’han plantejat la qüestió de Déu. Probablement, sense fer-ne una aproximació metafísica, han intent trobar respostes útils per conèixer el sentit de Déu en les seves vides. Segurament, han quedat alguns aspectes per aclarir perquè resulten difícils d’explicar per la simple raó. No obstant això, la resposta com a creient és seguir en la seva fe perquè aquest Déu incomprensible es fa entenedor a través del seguiment de Jesús. La seva causa il·lumina les foscors intel·lectuals per les preguntes sobre Déu. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist”. (Jn 14,6-7) 

La pau és molt més que l’absència de guerres, enfrontaments armats i tota mena de tensions. Essent això important, la pau és la superació de totes les causes que generen conflictes. Alguns poden acabar amb violència, però molts s’expressen com a sofriment interior, exclusió social i patiment. El Papa Pau VI digué: si vols la Pau, treballa per la justícia. Pau i justícia es donen la ma. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27) Les ciutats, viles i pobles on vivim han de ser llocs equilibrats urbanísticament, agradables i amables per residir-hi. Han de ser ciutats, viles i pobles justos, on no hi hagi persones en la marginació i l’exclusió social. Les autoritats que governen el món local han de ser íntegres i al servei dels ciutadans. Aquesta és la petita utopia per les nostres ciutats, viles i pobles.

“Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David”.
(Salm 121/122, 3-5)

Glosses per la vida quotidiana

La vida és una cursa llarga on passa de tot. Hi ha moments bons i d’altres francament dolents. Més d’un cop ens sentim aclaparats per les circumstàncies i tenim el cor encongit per les penes. Podem tenir sentir-nos abatuts, entristits i cansats. Cansats de patir i de veure el sofriment dels altres. En aquests moments agraïm sentir-nos compresos, acollits, rebre el consol just per seguir endavant i percebre la calidesa de l’acompanyament. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30) 

La crisi de la pandèmia ens ha intranquil·litzat profundament. Els nostres cors no estan asserenats degut a les enormes dificultats socials que comporta aquesta situació. Necessitem retrobar espais i moments de confiança que ens ajudin a recuperar la pau interior. Hem d’esforçar-nos a ajudar a altres persones a recuperar l’esperança per viure sense angoixes i neguits. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6)