Fraternitat

L’article primer de la Declaració Universal de Drets Humans diu “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”  En aquest breu afirmació es condensa el que és essencial de la doctrina cristiana: la humanitat com a gran fraternitat. Els humans som germans perquè tots som fills de Déu. Així ho manifestem quan preguem en el Pare Nostre. L’experiència del transcendent de Jesús fou cabdal per apropar Déu a la humanitat. Sant Pau ho expressa en la seva carta als Gàlates “La prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» (Ga 4,6).

Aquest desig de fraternitat ha inspirat molts moviments transformadors de la història. L’apel·lació a la germandat universal ha transcendit a la mateixa religió cristiana i s’ha secularitzat. La revolució francesa incorpora el lema de la fraternitat en el seu frontispici de canvi social. Després, la història ha tergiversat en masses ocasions aquest desig i la convertit en justificació de moltes tiranies. Però aquesta circumstància no anul·la el gran valor de mobilització que té l’afirmació de la fraternitat humana. Perquè aquesta sigui real, a més del seu reconeixement en la legislació bàsica de la societat ha d’estar present en el cor de les persona. 

Allò que més profundament som: germans i germanes

S’ha presentat el missatge del papa Francesc amb motiu del dia Mundial pel la Pau que es celebra el primer dia de gener del 2014. En aquest missatge es presenta la fraternitat com un camí eficaç per construir la pau. El papa afirma que la fraternitat és una qualitat humana essencial, perquè els individus som éssers relacionals. Però això no fa que sigui automàtica. En el nostre temps, tal com assenyalà el papa emèrit Benet XVI, la globalització ens apropa però no ens agermana. La fraternitat ha estat ignorada o trepitjada en maneres infinites a través de la història i fins i tot avui en dia.

En àmbit bíblic el primer crim va ser un fratricidi. ¿Com podem deixar de reconèixer que som germans i germanes , ja que tots tenim un mateix Pare? ¿Com podem deixar de reconèixer que Jesucrist, el Fill de Déu, és el nostre germà? En aquest missatge el papa Francesc es pregunta ¿per què hi ha aquest dèficit de fraternitat en el món actual?. Pel papa l'egoisme cega la nostra fraternitat fonamental. La por i la competitivitat han enverinat la nostra incomparable dignitat com a fills i filles de Déu i, per tant, germans i germanes entre nosaltres.

En el seu primer missatge de Cap d'Any, el papa Francesc parla dels pobres, de la pau i de la creació agrupant tots aquests conceptes sota la proposta inclusiva de la fraternitat. Aquesta és necessària per vèncer els problemes econòmics del present. En el missatge es comenta que l’economia pot aportar recursos concrets contra la pobresa i s'afirma que les relacions fraternals poden expressar-se en polítiques socials, en un estil de vida més sobri i, a nivell macro la fraternitat s’ha de traduir en un replantejament dels models de desenvolupament econòmic. La fraternitat és indispensable per reduir i eliminar les guerres, així com la corrupció i el crim organitzat. La fraternitat serveix per vèncer la indiferència amb què es contemplen les moltes guerres a una distància segura i la tendència a deshumanitzar i demonitzar l'enemic

El papa Francesc també comenta la necessitat urgent de preservar i conrear la natura com la nostra llar terrenal i la font de tots els béns materials, ara i per a les generacions futures. La fraternitat necessita ser descoberta , sentida , anunciada i testimoniada a través de l'amor. Necessita d’una conversió de ments i cors. Ha de ser entesa com un regal. Només l'amor de Déu ens capacita per a acceptar la fraternitat i expressar-la de forma més plena.

El cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson, President del Pontifici Consell Justícia i Pau, comentà durant la presentació del document del Papa: “mentre ens preparem per celebrar el Nadal intercanviant regals entre amics i parents estaria bé fer una pausa , com Jesús suggereix , quan diu : "Si et recordes que el teu germà o germana té alguna cosa contra tu , deixa la teva ofrena davant l'altar i vés ; primer Reconcilia't amb el teu germà o germana , i després vine i presenta la teva ofrena ". Avui els pobres, els exclosos, els que pateixen a les nostres ciutats, en els nostres països, en el nostre món, tenen" alguna cosa en contra de nosaltres ". El que tenen " en contra de nosaltres " és la nostra falta de respecte per allò que més profundament són i som: germans i germanes".

Fraternitats cristianes

L’evangelització forma part del nucli central de la identitat cristiana i eclesial. A més, davant el retrocés de la rellevància social del cristianisme, l’evangelització és formula com una nova missió eclesial pels propers anys.

Les grans qüestions associades al projecte evangelitzador poden expressar-se com a elements d’un projecte comunicacional: credibilitat de l’evangelitzador alhora de transmetre les creences i vivències; fer-ho de manera entenedora per qui ha de rebre l’anunci de la Bona Nova; el contingut del missatge, en aquest cas la Bona Nova de l’Evangeli; adequar el missatge a les característiques dels diferents receptors; organització de les diferents respostes que suscita el missatge, etc... No tots els cristians entenem aquests elements de la mateixa manera ni els hi donem la mateixa importància. És per això que avui a l’Església no hi ha un sòl projecte evangelitzador, sinó una pluralitat de propostes evangelitzadores.

Per alguns cristians, generalment identificables per la seva ubicació en llocs claus de l’estructura eclesiàstica, el projecte evangelitzador és relativament autònom del conjunt de paràmetres culturals (preocupacions, esperances, conviccions, identitats, etc...) dels possibles receptors; d’altres, generalment persones partícips de comunitats cristianes, l’evangelització només pot partir, precisament, d’aquest factors i la credibilitat de l’anunci es dóna a partir de la coherència del testimoniatge de les creences profundes.

L’evangelització continua movent-se entre dos models contraposats: creure que la Bona Nova es pot anunciar, primer condemnant el món per afirmar, tot seguit, que només en l’església hi ha la salvació i que només uns pocs tenen la interpretació d’aquesta evangelització. O, amb més modèstia històrica, testimoniar, allí on sigui possible i posant-se en les sabates de l’altre, que els cristians tenim unes creences i unes vivències que experimentem com alliberadores i, per tal de confirmar aquesta evangelització, ens apleguem en unes comunitats (fraternitats alliberadores) on això s’intenta viure. Personalment, m’apunto al segon model.