Molta informació i poca comunicació

Deia Lluís Duch, monjo de Montserrat recentment traspassat, que en la nostra societat hi molta informació, però poca comunicació. És ben cert. Vivim en una societat plena d’informació que arriba puntualment en els nostres dispositius mòbils. Estem en una societat híper-informada. Però molta d’aquesta informació no pretén comunicar-nos res i, en el cas que ho volgués fer, ens falten comunicadors veraços. Aquests, són les persones a les quals els atorguem tota la nostra confiança per creure’ns el que diuen. Un dels problemes bàsics de la nostra societat és la fractura de confiança en els processos de transmissió de la informació. No hi ha confiança perquè hem perdut els referents que validaven els continguts informatius. Sense aquests la majoria d’informació esdevé soroll.

L’ofici periodístic

He escoltat amb molt interès i satisfacció l’entrevista que Mònica Terribas ha fet al periodista Ramon Besa en motiu del seu nomenament doctor honoris causa per la Universitat de Vic. He resumit algunes de les seves consideracions sobre l’ofici periodístic. Ramon Besa pensa que el periodista a d’ajudar a que els seus lectors siguin crítics, vagin amb la mirada llarga i eleven la seva capacitat reflexiva. Però no sempre és així. El treball periodístic està canviant ràpidament, de tal manera que els vells canons de l’ofici són eliminats per considerar-los antics. Hi ha una pugna entre el paper i el digital, que amaga la tensió entre el que es vell i el que es nou. Però, el que és nou té unes preocupacions i uns interessos que s’aparten del treball periodístic tal com s’ha entès fins ara.

Els editors dels mitjans digitals estan obsessionats per la immediatesa de la notícia i la seva capacitat de generar adhesions, links, a les xarxes socials. Quants més, millor. Importa poc que la notícia estigui contrastada poc o molt, el que importa és ser el primer en donar-la. Els nous periodistes s’afanyen en captar notícies recollides per ciutadans anònims pel carrer i, sense preguntar-se massa sobre la seva veracitat, publicar-la el més ràpidament possible. Quan aquesta sigui més espectacular, millor. El que es pretén és l’impacte emocional del lector. Molts dels nous periodistes, busquen captar les llàgrimes d’algun polític més que transmetre el que pensa. El perill de desinformació és molt gran, fins el punt que els lectors cerquen estimular emocionalment al públic més que informar-lo. L’opinió s’ha menjat la informació. Penso, que si cada cop hi ha més ciutadans receptors d’opinions i anàlisis fabricats per altres. Si això es així, difícilment aquests ciutadans podran formar la seva pròpia opinió per manca d’informacions pertinents. Sense una ciutadania informada, la democràcia es debilita.

El País, manipulació continuada de la informació

No sé si el titular és l’adequat. Pot ser millor dir: el País, manipulació interessada de la realitat. Tan se val, la qüestió és que aquest periòdic, del qual en vaig ser lector durant molts anys, es dedica a falsejar contínuament tot el que té a veure amb el procés català per la independència. Ahir dissabte, el titular destacat, molt llampant, a la primera pàgina era: “La Generalitat pidió protestas en los colegios tres el 1-O”. Sota aquest cridaner titular s’explica a quatre columnes que la Generalitat instà als col·legis i instituts públics a “organizar actos de protestas con todos los alumnos sobre los incidentes ocurridos durante la celebración del referèndum il·legal del 1 de octubre”. Tot seguit emet un judici d’intencios: “el Govern buscava así implicar al sistema educativo en su estratègia de desligitimar al Estado en Cataluña”.

Per fonamentar la notícia, el diari el País mostra “un correo electrónico al que ha tenido acceso El País por la dirección territorial de Ensenñanza de la comarca del Baix Llobregat a todos sus centros”. A les pàgines 16 i 17, sota el titular “El desafio independentista” es donen més detalls del titular de la primera plana. En el desenvolupament de la notícia es pot llegir “el llamamiento a los centros en el Baix Llobregat fue una iniciativa personal de Vallduriola (la directoral territorial d’Ensenyament del Baix Llobregat) y que no se produjo en otras delegacions”. Així, una iniciativa particular i local, segons el titular de El País es converteix en categoria  general segons el titular de portada i el de la pàgina 16 “La Generalitat alentó protestas de alumnos tres el referèndum il·legal”. Primer norma de la manipulació informativa, convertir una part en tot.

En la pàgina 16 es reprodueix el correu electrònic enviat per la Delegació territorial d’Ensenyament del Baix Llobregat, diu així: “Aquests Serveis Territorials, us proposa fer una crida a LA PAU I NO VIOLÈNCIA en tots els centres. Us demanen organitzeu un acte avui a les 12.00h dins el recinte escolar amb tots els alumnes i professors i que en feu la màxima difusió de l’acte”. Aquest correu té data del 2 d’octubre del 2017. El lema, segons indica el mateix diari, coincideix amb el fet servir en el dia escolar internacional per promoure aquest valors entre els infants i joves. ¿De què havien de parlar els centres educatius el dia 2 d’octubre després de la repressió policial del dia anterior? ¿De què havien de parlar els alumnes d’alguns centres que estaven fets destrossats per les càrregues policials? El sistema educatiu ha de processar la realitat i contribuir a que els alumnes formin els seus criteris cívics. Després de la repressió del dia 1 d’octubre els centres escolars havien de parlar de pau i convivència. Fer-ho, era contribuir a la formació de persones lliures i autònomes. De nou, el diari El País s’alinea amb la més condemnable manipulació informativa.

Desconcert informatiu

En un mateix dia, he rebut dues notícies que m’han provocat perplexitat i que m’han induït a sospitar sobre la fiabilitat donada per alguns periodistes. Un locutor de ràdio, força reconegut darrerament amb premis importants per l’estil nou que ha donat a una magazín de cap de setmana, ha comentat la trobada de la CUP d’aquest cap de setmana al teatre de la Passió d’Esparraguera dient: “espero que no hi hagi el mateix final com el nom del teatre”. Un comentari així només es pot fer des de la ignorància en relació al que commemoren els cristians amb la celebració de la Passió. Ja que la litúrgia cristiana evoca, certament els moments durs del patiment i mort en creu de Jesús; però res d’això té sentit, tal com molt bé insisteix la litúrgia, sense la Resurrecció. Per això la festa litúrgica és el Tridu o Tríduum Pasqual, el qual és el període comprès des de la tarda del Dijous Sant, fins a la matinada del Diumenge de Pasqua, on els cristians celebrem els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret.

La segona notícia és ben curiosa. Un periodista dedica mitja plana d’un important rotatiu a explicar les tensions entre “l’Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana”. El plantejament de la notícia és erroni. La dita Guardia Urbana, nom popular o vulgar de la Policia Local, tal com ho recull l’actual legislació, no és un cos estrany a l’ajuntament, forma part de l’ajuntament. La manera de presentar la notícia demostra que el periodista no té molt clar els àmbits competencials dels ajuntaments del nostre país. Espero que, poc a poc, l’experiència l’ajudi a comprendre com està organitzat el poder local a través del govern local. Matís important a retenir per recordar que els ajuntaments, també formen part de l’estructura de govern de l’estat.

Aquests dos exemples són una simple anècdota, lamentablement una de tantes, cal em fa concloure que per tenir ciutadans ben informats, no n’hi ha prou de transmetre només dades, sinó cal que aquestes siguin els més fiables possibles, ben contrastades i certes. 

Més informats que savis

Ara que les tecnologies de la comunicació faciliten la ràpida difusió del coneixement correm el risc d’esdevenir menys savis que en èpoques anteriors. La facilitat en consumir grans quantitats de informació afavoreix la seva acumulació, però no tant la seva assimilació perquè no es converteix en coneixement. Les enciclopèdies digitals posen a l’abast de tothom gran quantitat de informació, però no faciliten la capacitat de transformar aquesta informació en coneixement. Els experts en aprenentatges senyalen que hi ha un procés lògic que fa que les dades es converteixin en informació i, si aquesta es tracta adequadament, produeix coneixement. Però aquest procés requereix desenvolupar capacitat cognitiva, no només actuar com un consumidor d’informació.

La fractura entre la informació i el coneixement no ajuda a fer-nos més savis. L’acumulació de dades no aporta saviesa vital. Aquesta apareix quan la capacitat cognitiva de les persones processa la informació i la converteix en saber que, amb el temps, s’integra dins de la cultura personal. Calen nous mestres i persones sàvies que ajudin a comprendre el valor de la informació que està al nostre abast i ens ajudin a processar-la en forma de saviesa vital. Ben segur que això no ho fan els tertulians i els opinadors mediàtics. Aquest excés d’informació desorienta als individus. Moltes persones pensen que acumulant informació la tindran més èxits en la vida, però no és així. Quan la realitat evidencia que el que cal és tenir una saviesa que no es té, això provoca tot sovint profundes desorientacions i frustracions perquè l’èxit pretès no arriba com es desitjava. 

Benet XVI, el món real i la realitat inventada

Veient algunes cròniques de la visita de Benet XVI dóna la impressió de que s’han destacat alguns aspectes i altres han estat silenciats. Per exemple, en relació a la cerimònia de la basílica de la Sagrada Família la majoria de medis, escrits, radiofònics o televisius, han insistit en la defensa de la família tradicional, fins i tot han acusat al Papa d’uns atacs que en cap moment va fer, i no ha dit res de la resta de la intervenció de Benet XVI o de les paraules del cardenal Lluís Martínez Sistach. Poques cròniques han parlat del sentit de la Sagrada Família com a temple que alça l’esperit cap a Déu o la invitació de Gaudí a contemplar la natura com a obra de Déu. Això no ha interessat en els titulars dels medis. Alguns medis acusen al Papa de monotemàtic, i no és així, i no s’adonen que els monotemàtics són ells en les seves cròniques.

Algú podrà comentar, en defens dels autors de les cròniques, que els periodistes llegeixen el text i de tot el que han llegit trien el que consideren més rellevant per la societat o que aquesta és susceptible d’entendre. D’alguna manera, el periodista actuaria de notari o transmissor del que valoren que és d’interès públic.¿I si fos al revés?, ¿i si resulta que, la reiteració en subratllar sempre el mateix i silenciar altres coses, s’oculta una part de la informació necessària alhora de conformar l’opinió pública?. Aquest comportament el que faria és, a través de la crònica d’uns esdeveniments, donar a la societat una visió esbiaixada de la realitat. De tal manera que es podria pensar que alguns medis, en lloc d’explicar la realitat, construeixen una realitat virtual que mostren com a real. Al final, el ciutadà s’instal•la en una realitat que només existeix en la imaginació del que l’explica o la comenta. Aquesta pràctica es complementa en una altra que és bastant observada: incloure valoracions o pressupòsits ideològics dins de cròniques.

Un exemple d’això darrer. La informació de la xifra d’assistents. Moltes cròniques no donen només les xifres d’assistents i prou, sinó que valoren la xifra. Alguns parlen de fracàs per no arribar a una suposada previsió. La xifra de contrast de 400.000 persones, que és la feta servir pels medis, ¿qui la ha donat?, ¿en quin context s’ha donat?. Aquest xifra, que ara resulta que serveix per emetre judicis de valors, era una estimació feta per les autoritats municipals en relació al nombre màxim de persones que el sistema d’ordenació de tanques podia tolerar sense problemes. A partir d’això, aquest nombre, donat als medis a partir de la nota d’una agència treta d’un comentari emès fora del context d’on sorgí, fou elevat a la categoria de previsió oficial i setmanes després s’assumí com el nombre de persones esperades realment per rebre a Benet XVI. La xifra, no contrastada en les fonts originals fou considerada real. Aquest petit exemple es una bona mostra de com la realitat inventada esdevé per alguns realitat real i pedra de toc per emetre judicis. Ja que, un cop inventada la realitat és més fàcil criticar-la. Si les cròniques dels medis segueixen en aquesta línia flac favor es fa a la maduresa de la societat democràtica.

La crònica vaticana d'El País ofèn

Sóc lector subscriptor del diari El País. Amb trobo còmode amb la línia editorial majoritària; la informació que porta, en general, em permet tenir una visió àmplia i oberta del que passa en el món i en el meu país; i els seus articles d’opinió em són útils per reflexionar i pensar. Sí que hi han algunes coses que m’incomoden i em revolten, i cada cop més: la seva línia antireligiosa i l’ús de la crònica informativa per colar, com el que no li va la cosa, judicis contundents que, en el cas de voler-los fer, m’agradaria trobae-los en els articles d’opinió o en l’editorial, però no en forma de notícia periodística. La crònica d’avui sobre la visita del Papa a Anglaterra és un exemple de tot això.

La redacció del diari ha titulat la crònica signada per M.Mora i W.Oppenheimer amb “Benedicto XVI lleva Reino Unido su batalla contra el laicismo”. El Papa ha parlat en el seu primer discurs oficial al Palau d’Holyroodhouse a Edimburg davant la Reina britànica de la secularització no de laïcisme. Les paraules textuals, segons el discurs oficial del Vaticà es: “En la actualidad, el Reino Unido se esfuerza por ser una sociedad moderna y multicultural. Que en esta exigente empresa mantenga siempre su respeto por esos valores tradicionales y expresiones culturales que formas más agresivas de secularismo ya no aprecian o siquiera toleran. Que esto no debilite la raíz cristiana que sustenta sus libertades; y que este patrimonio, que siempre ha buscado el bien de la nación, sirva constantemente de ejemplo a vuestro Gobierno y a vuestro pueblo de cara a los dos mil millones de miembros de la Commonwealth y a la gran familia de naciones de habla inglesa de todo el mundo.” Crec que es dóna un desajust entre el titular i el que ha dit Benet XVI. Doncs, la secularització i la laïcitat, el secularisme i el laïcisme, no son conceptes tan fàcilment intercanviables. Sobretot al Regne Unit, un dels pocs estats de la Unió Europea que són encara confessionals i on la Reina és el cap suprem de l’Església Anglicana.

Però la crònica informativa està plena de judicis i afirmacions que sobrepassen en molt el que hauria de ser una descripció del viatge del Papa. Per exemple es comenta, com aportació dels periodistes redactors de la crònica: “(el catolicismo) es percibido como una confesión en crisis y eminentemente centrífuga (los fieles con un mínimo de cerebro y amor a la libertad escapan del yugo para no volver). Los medios no italianos tienden a juzgarla por lo que transmite la Curia (un movimiento anacrónico, corrupto y misógino).”. Sóc catòlic practicant, he afirmat en moltes ocasions el meu amor a la llibertat i em considero que tinc pensament propi construït des d’aquesta llibertat. Per això vull manifestar que m’he sentit profundament ofès per aquesta crònica. No per això deixaré de llegir El País. Però, perquè em sento lliure, denunciaré quan calgui la manipulació de la informació.

La contenció informativa

Ahir, en un excel·lent programa de televisió sobre l’apartheid, els antics governants de Sud-Africa explicaven com havien comprat la voluntat d’alguns periodistes i alguns medis de comunicació per crear un estat d’opinió favorable a la política d’aquest país. Les seves explicacions eren pròpies del més elevat cinisme polític perquè, tal com va explicitar en un moment, no es guiaven per cap criteri moral. La temptació del poder polític de manipular els medis és molt alta; com també ho és la de temptació dels medis d’intentar manipular l’opinió pública a favor d’unes determinades opcions polítiques sense explicitar-ho. No és casual que un diari molt important a Catalunya, per exemple, utilitzi el semàfor vermell per crucificar a un responsable polític a la primera de canvi i s’oblidi de que pot situar aquest responsable en el semàfor verd quan obté bons resultats. No és cap casualitat si hom constata que aquesta persona no s’alinea en les tesis que patrocina el medi.

Un bon amic periodista insistia l’altra dia que cal establir unes regles de contenció periodística. La idea és que l’ofici d’informar als ciutadans exigeix adoptar alguna acció orientada a impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit. No es tracta d’establir cap censura. Perquè la llibertat es situa en primer lloc, però aquesta llibertat no ha de conculcar la llibertat de les persones a ser informats des de la veracitat, l’objectivitat i l’honestedat. I pel que sembla, avui l’ofici de periodista, sota les pressions dels editors dels medis, són laxes alhora d’entendre les tensions entre aquestes llibertats. Probablement, els editors i els periodistes haurien de reflexionar sobre aquest dilema a fi de resoldre’l sempre a favor dels ciutadans que, curiosament, poden qualificar-se amb dos termes similars d’etimologia diferent: lectors i electors.

Catalunyareligio.cat

Avui, la gran notícia del dia és l’aparició del portal CatalunyaReligió.cat. És un portal promogut i fet per gent bona, seriosa i professional amb la voluntat de presentar la realitat religiosa vista des de Catalunya. Segons s’anuncia en les properes setmanes s’anirà desplegant les diferents seccions i serveis del portal: informació, opinió, agenda i recursos de formació i espiritualitat. La seva dreça és http://www.catalunyareligio.cat/ i per qualsevol cosa tenen una adreça de correu que és redaccio@catalunyareligio.cat.

Desitjo força èxit a aquesta iniciativa que ve a omplir un buit en la informació la plural i diversa realitat religiosa de Catalunya

Confiança en el control democràtic de la informació

És una pràctica habitual escoltar als presentadors de la televisió pública catalana dir, abans de començar el bloc de notícies electorals, que han decidit no signar les cròniques com a protesta d’assignació de blocs informatius feta per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els periodistes de la Corporació tenen tot el dret a protestar; però, tenen legitimitat per fer-ho?. L’equació és fàcil: els organismes d’assessorament i control de la Corporació estan escollits pel Parlament de Catalunya, i si el Parlament representa la sobirania del poble català llavors les decisions de la Corporació estan legitimades en l’exercici d'aquesta sobirania. Qui escull els periodistes de la Corporació?; on fonamenten les seves decisions per contraposar-les a la legitimitat de la Corporació?.

Qualsevol decisió al marge de l’àmbit de legitimitat per fer-ho es pot interpretar com una voluntat de pervertir els mecanismes normals de control democràtic sobre l’activitat de l’ens públic de mitjans de comunicació. L’existència de grups gremials, en aquest cas de periodistes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, representa crear un lobby per alterar una decisió presa amb l’objectiu de servir al bé comú. Per mi no ho cal que facin. No necessito una salvaguarda específica del dret a la informació. Encara confio en el funcionament dels mecanismes de control parlamentari.

Page Range

L’algorisme de Page Rank és el recurs emprat per Google a fi de classificar les pàgines i fer que, en una recerca, unes apareguin en primer lloc. Aquest algorisme calcula la importància de les pàgines segons el nombre de visites i els enllaços en les quals es relaciona. Evaluan també la importància de la pàgina que cita a una altre pàgina. Aquest algorisme és, en certa manera, com una votació de les altres pàgines d’Internet sobre la importància d’una pàgina en concret. En resum, pot considerar-se que el Page Rang indica la rellevància d’una pàgina.

Doncs bé, com que tinc vàries pàgines que m’interessava avaluar he aplicat aquesta indicador. Per contextualitzar el Page Rang també l’he aplicat a alguna pàgina política o d’algun medi de comunicació que he considerat que podien ser uns bons referents. El valor per cada pàgina està calculat de 0 a 10. Essent 10 el màxim valor. Els resultats trobat ordenats de major a menor són:

Casa Blanca 9
La Moncloa 8
Generalitat de Catalunya 8
Vaticà 8
Zenit (agència de notícies religioses) 8
El País 8
Religión Digital 6
Abadia de Montserrat 6
Fernández de la Cigoña 5
Baron Rampante 5
Arquebisbat de Barcelona 5
Arquebisbat de Tarragona 5
Laeto Animo 4
Vita Moleskine 4
Germinans Germinabit 3


Es sorprenent que algunes pàgines que jo creia que eren molt visitades, o al menys així ho diuen, tenen un Rang Page relativament baix. Mentre que dues pàgines fetes en català, Laeto Animo i la meva, Vita Moleskine, tenen un Rang Page acceptable. Espero que puguin anar millorant la seva posició gràcies als seus lectors. Germinans Germinabit està al final de la llista. Ranking que probablement seria més baix si no tingués les reiterades visites d’alguns curiosos del morbo eclesial.