La secularització, una oportunitat per la fe

En el col·loqui del Pare General dels jesuïtes, Arturo Sousa, a l’església del Sagrat Cor de Barcelona afirmà que la secularització no és un drama per la fe. Al contrari, és una gran oportunitat per treure de la fe totes aquelles adherències que l’ha anat desnaturalitzant al llarg de la història. Aquest podria ser el resum de la resposta del pare Sousa, a la pregunta ¿què podem fer els cristians davant la forta secularització de les societats contemporànies?. Els cristians no ens hem de lamentar de la secularització, afirmà el pare Sousa. L’enyorança de temps passats no ajuda a situar el cristianisme en sintonia amb el temps actuals. Cal adoptar un canvi de perspectiva i entendre la secularització com un signe positiu del temps a través del qual Déu està parlant als creients d’avui.

Davant la secularització, no calen respostes defensives. El fonamentalisme religiós, no és cap resposta positiva. És un error, perquè, en el fons, buida de sentit el fet religiós i es converteix en una negació de la mateixa religió similar al proposat per qualsevol ateisme. El fonamentalisme religiós no és una religió, és una idolatria. La secularització és un fenomen real de les nostres societats per això, en lloc de reeditar noves formes de cristiandat, des d’una nostàlgia de temps passats, el que cal es preguntar-nos: ¿Què ens diu Déu en aquests moments a través de la secularització? ¿de què ens allibera la secularització?

Els processos de secularització són positius perquè permeten alliberar al cristianisme d’una sèrie de factors que no ajuden a les persones que es troben en camí de recerca del sentit de la vida tinguin curiositat per saber que aporta el cristianisme a través de la Bona Nova de Jesús. Perquè, tot i la secularització de la societat, les persones segueixen formulant-se les grans preguntes que donen plenitud a la vida. El cristianisme ha de saber escoltar la demanda d’aquestes persones, oferir-los la Bona Nova i ajudar-los en el camí de trobar el referents vitals. L’Església ha de saber estar al costat d’aquestes persones que estan cercant en la religió aquells significants que sostenen la vida.

La secularització és una gran oportunitat per evitar fer cristians automàticament per raons socials. Si la societat la societat i les seves institucions no són cristianes els individus podran optar, com un exercici de la seva llibertat, ser cristians. En una societat secular ser cristià és una elecció. El món secularitzat ajuda a treure de les institucions públiques i dels relats polítics els referents cristians i separar els àmbits de la fe i de la política com dos realitat autònomes. L’Església ha viure esperançada aquest canvi d’època convençuda de que el Senyor està present també en a través de la mateixa secularització. La secularització ens allibera.

Col·loqui amb el pare Arturo Sousa

Aquests dies, el Pare General de la Companyia de Jesús, el veneçolà Arturo Sousa està per Barcelona i Manresa. Aprofitant la seva estada la família jesuítica ens hem aplegat a l’església del Sagrat Cor de Barcelona, al carrer Casp, per escoltar un col·loqui amb el ell i celebrar l’eucaristia de la festivitat de Sant Pere Claves que significa l’inici de curs per les institucions dels jesuïtes de Catalunya. En aquesta ocasió, el missatge de missió que tradicionalment es dóna aquesta dia ha estat tota la llarga intervenció del Pare General a les preguntes de vàries persones.Vàries persones han preguntat al pare Sousa diverses qüestions relacionades a temes d’actualitat, a la situació de l’església i l’activitat de la Companyia de Jesús. Les respostes a cada una de les preguntes eren el sentit de la missió de la família jesuítica a aplicar en les institucions i en la vida personal. 

El pare Sousa, fent servir un llenguatge planer, senzill, allunyat de qualsevol posició hieràtica, ha anat desgranant cada una de les complexes preguntes. La seva mirada i la seva gesticulació suau ha servit per presentar les seves respostes de forma entenedora. No ha defugit d’estudi en cap moment. Crec que els participants en aquest col·loqui podem treure d’aquestes respostes una bona guia per fer possible el gran objectiu de la Companyia de Jesús: l’anunci de la Bona Nova de Jesús que és estimar, alliberar els oprimits i construir una societat més justa en la història de la humanitat.

Llorenç Puig i Enric Puiggròs

Ahir fou un dia de festa per la companyia de Jesús a Catalunya. Dos jesuïtes, en Llorenç Puig i l’Enric Puiggròs, feren els vots definitius. En una cerimònia vibrant en Llorenç i l’Enric explicaren el sentit de la seva opció. De tot el que explicaren vull parlar d’una idea que és important per les persones que ens movem dins d’una tradició religiosa. Es tracta de la crida. Els dos jesuïtes explicaren com, en un moment donat, es sentiren cridats a emprendre el seu camí cristià dins de la companyia de Jesús. La seva resposta a la crida fou acceptar formar part de la Companyia de Jesús i assumir, després d’un període de formació, els tres vots bàsics de tota opció religiosa: la castedat, pobresa i obediència i l’específic d’estar al servei del Papa per realitzar la missió que els pugui encomanar. Vots que signifiquen una renúncia per poder donar-se al servei dels demés i a la causa de Jesús.

Després d’uns quinze anys d’estar a la Companyia els jesuïtes han de fer el que es denomina la tercera prova. Es tracta d’una nova etapa de formació de sis mesos de durada destinada a aprofundir el que vol dir ser jesuïta i que comporta estar als serveis dels demés. Després d’aquest període es renoven els vots de forma pública. Això és el que feren ahir en Llorenç i l’Enric. Aquest darrer compromís accentuà la dimensió de servei que comporta l’acceptació explícita dels seus vots que tingué una rellevància especial en fer-ho en la festivitat de Sant Pere Claver, l’esclau dels esclaus.

La crida i la missió es situen en el nucli de l’experiència de tots els cristians. Déu crida i ho fa a qui vol, i les persones atenen i responen afirmativament, o no, a aquesta crida. A partir d’aquesta afirmació neix la missió. Bàsicament la fe és una resposta que porta a l’acció per atendre i acollir al proïsme. Així ho recordava una de les lectures de la cerimònia d’ahir. Es el fragment del llibre d’Isaïes que parla del dejuni que plau a Déu i que es pot resumir en les frases de “el dejuni que jo aprecio és aquest: “allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena.  Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus.” (Is 58,6-7). Els compromís dels vots manifestats per en Llorenç i l’Enric són una concreció pràctica del model bíblic del servidor de Déu. Gràcies Llorenç i Enric per la resposta a la crida de Déu. 

Manresa 2022 i Joseph Beuys

L’obra de l’artista plàstic Joseph Beuys (1921-1986) està fortament relacionada amb la ciutat de Manresa. L’acció creativa anomenada Manresa 66, promoguda pel propi Beuys juntament amb els danesos Henning Christiansen, músic, i Björn Nörgaard, escultor, vinculats al moviment Fluxus, fou presentada a la galeria Schmela de Düsseldorf el 15 de desembre de 1966. Amb aquesta iniciativa Beuys volia reflectir la seva experiència existencial relacionada a un procés interior de canvi i transformació. A partir de les seves vivències, l’artista, proposà un camí per sortir de la seva cosmovisió particular per atansar-se a una recerca interior renovadora. El punt de partida de Joseph Beuys fou el seu encontre personal amb l’obra de Sant Ignasi de Loiola.

L’interès de Beuys per Sant Ignasi naixé a partir d’una crisi existencial i la voluntat de comunicar i compartir el seu procés interior amb altres persones. La trobada amb Sant Ignasi de Loiola canvià radicalment la vida de Joseph Beuys, persona no creient però sensible a la dimensió espiritual de l’existència humana. El que volia transmetre aquest artista era que una persona, a través de l’evolució de la seva vida interior, pot refer  les seves forces interiors i emprendre una nova vida. Beuys considerava que tot procés de superació dels problemes personals s’havia de basar en experiències d’espiritualitat. Això és el que pretenia transmetre l’acció Manresa 66, projectar a l’exterior el que havia estat una reeixida experiència interior.

Ara, molts anys després, Manresa pot tornar a ser una camí de renaixença interior com  ho feu per Ignasi de Loiola. L’any 2022 es celebren els 500 anys de la seva estada a la ciutat del Bages i és una gran ocasió per reviure el procés interior que el portà, pocs anys després, a escriure els seus famosos exercicis espirituals. En ocasió d’aquest esdeveniment, la Companyia de Jesús, conjuntament amb la ciutat de Manresa, han sabut aprofitar aquest esdeveniment per promoure una sèrie d’activitats per proposar als individus del nostre temps emprendre l’itinerari espiritual iniciat per Sant Ignasi de Loiola que tan bé sabé comprendre Joseph Beuys. El camí cap l’any 2022 és una gran oportunitat per fer de Manresa un centre mundial de vida espiritual en aquests moments d’incertesa i fragilitat.

Ignasi Salvat, in memoriam

Avui ha mort el jesuïta pare Ignasi Salvat. Feia dies que s’esperava aquesta notícia, però no per això s’apaivaga el dolor. Fa molts anys que ens coneixíem. Havia de ser a finals dels anys 70. L’Alfons Comín, en Joan García Nieto (Nepo) y jo anàrem a una reunió, crec recordar a la cúria dels escolapis, del que llavors es deia la “Reunió d’Abats i Provincials”. Penso que era per exposar els criteris del PSUC sobre algunes iniciatives legislatives que afectaven a l’Església catòlica. Eren els anys fantàstics de la transició que tots apreníem de tots i de tot. En aquell reunió hi era el pare Ignasi Salvat escollit no feia massa provincial del jesuïtes catalans. Des d’aquell dia, he coincidit molts cops amb el pare Ignasi Salvat. I sempre era un motiu d’alegria el retrobament.

L’època de col·laboració més intensa fou els inicis de Cristianisme i Justícia. En Nepo, un altre sant jesuïta, que estimaves i defensaves, m’havia incorporat al grup promotor i allí estava l’Ignasi com a provincial de la Companyia de Jesús. Foren anys de creativitat, il·lusió, treball i més treball a Llúria 7. Però quin goig fa ara Cristianisme i Justícia. Allí vaig aprendre a entendre que la Companyia volia dir companyia humana i respecte per damunt de la diversitat.

En els darrers anys algun cop havíem coincidit prenen cafè a mig matí al carrer Santa Anna quan sorties a mig matí del seu despatx del Tribunal Eclesiàstic. On aplicaves amb seny i justícia els teus coneixements de Dret Canònic. Llavors, ni parlàvem d’Església ni de tribunals. Parlàvem de cinema, la teva gran passió de l’Ignasi importada de la teva etapa romana. Parlàvem de tot, perquè l’Ignasi era una persona de cultura ample, de frontera i diàleg amb el món. Em preguntaves pels meus fills, amics i coneguts comuns.

Recordo un dia, al poc de ser nomenat director general d’Afers Religiosos de la Generalitat havia d’anar a Roma i t’ho vaig comentar. Ràpidament em digueres, convençut i amb el teu especial català que no sabria definir, que no deixes d’anar a pregar en la tomba del pare Arrupe a l’església romana de Gesú. Ho vaig fer i des de llavors, cada cop que vaig a Roma, ho faig. Entrant a la dreta, en un racó de paret i poc il·luminat hi ha la tomba del que fou gran prepòsit general de la Companyia de Jesús. Ara quan torni al Gesú també pregaré per tu. El pare Ignasi Salvat era un defensor profund i convençut de les intuïcions i actuacions del pare Arrupe. Sempre que podia afirmava l’impacte que el pare Arrupe havia tingut en la seva vida. Gràcies a això fou possible la gran renovació dels jesuïtes catalans.

El pare Ignasi Salvat estigué al davant de la transformació de la Companyia de Jesús a Catalunya. Aquest servei li comportà greus problemes i algunes tensions importants. No era fàcil, perquè l’inici de la seva responsabilitat al capdavant de la Companyia coincidí en un moment on tot estava pe fer. Teníem un país per fer i els jesuïtes es comprometeren en la història d’aquest país. I tu Ignasi, hi estaves al davant. Hem d’estar orgullosos de que la Companyia de Jesús va saber estar en la primera línia de construcció d’aquest país. En primera línea de combat, dèiem en aquells anys. En bona mesura, l’Ignasi Salvat, fou el pilot d’aquest procés.

Al cel siguis Ignasi i prega per nosaltres. Agreixo a Déu la gràcia d’haver-te conegut i haver aprés de tu la senzillesa de la fe i l’experiència espiritual del sentit de creure en la justícia. He aprés de la teva generositat, mai tenies un no, ni la teva veu s’aixecava per damunt de les altres. Escoltaves i escoltaves, per això t’estimava tanta gent.

Que els àngels et portin al Paradís,
que a la teva arribada et rebin els màrtirs
i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.
El cor del àngels et rebi i amb Llàtzer, ell que fou pobre,
tinguis el repós etern

Cristianisme i Justícia, la missió dels jesuïtes

Ahir, com cada any, l’equip ampli de Cristianisme i Justícia ens reunírem per avaluar l’any i planificar el treball. Ben mirat, ja són quasi una trentena d’anys els que fa que formo part d’aquesta institució de la Companyia de Jesús. En aquesta ocasió el pare provincial, Lluís Magriñà, emmarcar el treball de Cristianisme i Justícia en l’horitzó de la creació de la nova província espanyola que substituirà en un futur immediat l’actual estructura provincial. Tot i que, segons sembla, es respectaran les singularitats de Catalunya i el País Basc.

La missió de la Companyia de Jesús a Espanya es formula com anunciar i donar testimoni de Jesucrist i el Regne de Déu, personal i comunitàriament, des de l’Església i en col·laboració amb altres. Aquesta perspectiva dóna una àmplia possibilitat de participar en aquesta missió a persones no estrictament jesuïtes. Aquesta missió ha de desenvolupar-se en una societat secularitzada en la qual, la Companyia de Jesús, es sent cridada a promoure la justícia que brolla de la fe per contribuir a la construcció d’una societat més justa, fraterna i oberta a Déu. Acompanyar a persones i grups, des de l’espiritualitat ignasiana, en la recerca de sentit i interiorització, així com en el seu creixement humà i cristià. Anunciar, animar i celebrar la fe dels creients mitjançant els misteris de la paraula i els sagraments. Estar en les fronteres tendint ponts de diàleg i reconciliació.

Tota aquesta missió, explicà Lluís Magriñà, caldrà fer-ho amb un actitud continua de conversió i amb un estil d’evangelització marcat per la proximitat als pobres, el rigor intel·lectual, la recerca de nous llenguatges i el discerniment. Mentre escoltava totes aquestes explicacions, vaig adonar-me que aquesta missió descriu perfectament el que és, ja des dels seus inicis, Cristianisme i Justícia. Per això, aquesta nova missió de la Companyia de Jesús a Espanya reforça el paper institucional de CiJ i l’atorga un paper clau en el futur que es fonamenta en la responsabilitat, serietat i confiança guanyada al llarg d’aquests anys.