dissabte, 27 de novembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
divendres, 26 de novembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
dissabte, 20 de novembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
divendres, 19 de novembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
Si
no tenim fe en nosaltres mateixos o no confiem en les esperances la vida serà
més lleugera que un bri de seda. Necessitem arrelar-nos en la fe i l’esperança
per créixer davant les adversitats. Les cegueses d’ànima no ens han de fer
caure en la resignació o el desànim. Hem de seguir caminant per la vida amb el cor obert de bat a bat per deixar-nos estimar. Llavors, l’amor ens ajudarà a
entendre allò que la ceguesa de l’enteniment no comprèn. “Què vols que faci
per tu? Ell respongué: Senyor, fes que hi vegi. Jesús li digué: Recobra la
vista; la teva fe t'ha salvat” (Lc 18,41-42)
Algunes persones tenen molt més del que necessiten i altres aspiren a tenir-ho. Estem sota la pressió constant de la societat del consum i de la possessió. Però, hi ha moltes persones insatisfetes en descobrir la buidor dels anuncis de felicitat fàcil. Recordo un anunci que parla de trobar la felicitat seient còmodament en un sofà. Moltes persones viuen immerses en una absència de sentit. Cal fer l’esforç de sortir de les zones de confort personal i anar a l’encontre de qui i d’allò que ens pot ajudar a no seguir perduts. “El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut” (Lc 19,10)
Cada dia tenim moltes oportunitats per fer el bé. Podem fer-ho a través de les petites coses de la vida quotidiana. Des de dir bon dia a la primera persona que ens creuem a l’escala sortint de casa; en un somriure d’agraïment a la persona que condueix a l’autobús; donar les gràcies a la persona que ens até al bar a l’hora d’esmorzar; o deixant seure a qui ho necessita en el metro quan a la tarda tornem a casa. En cada un d’aquests moments l’amabilitat és una possibilitat de mostrar l’amor i el respecte pels altres. “¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.” (Mt 25,38-40)
dissabte, 13 de novembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
Hi
ha moments, quan la realitat s’imposa per damunt de les esperances, que desitgem
la vinguda urgent del Regne de Déu, o de la utopia particular, pensant que això
és la solució dels nostres mals. Però la nostra mirada no ha de projectar-se
cap al futur, sinó al moment present per descobrir-hi els petits Regnes de Déu,
o les utopies desitjades, i comprometre’ns amb elles per fer-les extensius al
màxim nombre de persones. No cal anguniar-se pel present o entretenir-se amb futurs
impossibles, sinó estar atents amb el present per descobrir-hi els brins d’esperança.
“Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els
respongué: El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran
dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre”
(Lc 17,20-21)
Davant
les injustícies del món hi ha massa ulls que no hi veuen i moltes orelles que
no hi senten. Les veus profètiques ens adverteixen que cal canviar radicalment
de manera de viure, si no anem al desastre medi-ambiental i un increment de les
desigualtats i marginacions socials. Moltes persones tenen el cor endurit
davant aquesta situació i és mostren indiferents davant dels clams de justícia
social. ¿Fins quan estarem passius? ¿Quan abandonarem els models socials que
generen empobriment i dolor? “Igualment, va passar en els dies de Lot:
menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que
Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir” (Lc
17,28-29)
divendres, 12 de novembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
La
política és necessària per ordenar la vida en comú, per resoldre els problemes
que ens preocupen buscant trobar les solucions més consensuades i gestionar els
afers públics a favor del bé comú. Fins ara hem pensat que sense polítics no
pot haver-hi política, però hauríem de preguntar-nos quins polítics necessitem
per fer creïble la política. Sense bons polítics, no hi ha política. “Aneu
amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues
vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els
seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40
Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això
aquests seran judicats amb més rigor.” (Mc 12,38-40)
L’espai religiós, els temples, els llocs de culte, etc... han de ser un àmbit de pregària, de retrobament interior i d’expressió de les inquietuds de l’ànima. El seu sentit és ser un punt de trobada amb el transcendent i amb un mateix. Els lluïments són sobrers, perquè trenquen la sinceritat del silenci que ajuda al retrobament amb allò que ens connecta amb el sentit de la vida. En aquests llocs, les persones podem sentir íntimament la profunditat de la nostra existència i experimentar els anhels íntims. “Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; 16 i digué als venedors de coloms: Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!” (Jn 2,15-16)
Si ens preguntem: ¿què fem amb la nostra vida?, probablement la resposta més adequada, té una formulació molt simple: estimar als altres per tal que tinguin una existència digna. Hi ha persones excloses, que viuen en els marges de la societat perquè les injustícies socials o manca d’afecte les han situat allí. Hem de combatre el pecat estructural perquè empobreix i és font de situacions injustes.
“Defenseu els febles i els orfes,
feu justícia als pobres i als desvalguts!
Allibereu els indigents i els febles,
arrenqueu-los de les mans dels injustos!»
Salm 82(81) 3-4
dissabte, 6 de novembre de 2021
Glosses per la vida quotidiana
No
podem judicar als altres, ni fer-ne escarni, ni burlar-nos-en . ¿En nom de què
valorem els comportaments dels altres? ¿quina és la pedra de toc per jutjar el
que fan les altres persones? Cada una d’elles sap en nom de què fa o perquè diu
una cosa. Ha de respondre davant la seva consciència, no davant nostre. “Cada
un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix” (Rm 14,12)
Les
persones hauríem de ser prou madures per acceptar les crítiques i les
observacions dels altres. No ens hauríem de neguitejar per la correcció
fraterna si és sincera. La societat milloraria si els seus membres sabessin
conviure admetent les amonestacions dels altres.“Estic ben convençut que
esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços
d'instruir-vos els uns als altres” (Rm 15,14).