Glosses per la vida quotidiana

Malgrat les dificultats que en podem trobar en la vida quotidiana, fins i tot moments desesperants, hem de mantenir-nos en la confiança que no estem sols i que l'amor de Déu està present obrant a favor nostre. Ell recull les nostres peticions i gràcies als altres es fa present en la nostra vida a través del seu amor. Ells són mitjancers de l’esperança de Déu. “La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa: estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor” (Salm 33(32), 4-5)

Les persones religioses ens podem perdre en pràctiques i oblidar-nos l’essència de la fe. Per presentar-nos a Déu cal estimar i ser honestos. No se’ns judicarà per tal o qual pràctica religiosa. Aquestes poden ajudar a asserenar l’esperit, però poden fer-nos oblidar allò que és important.

“¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui te el cor sincer i les mans sense culpa
que no confia en els déus falsos”
(Salm 24(23), 3-4)

Glosses per la vida quotidiana

Les riqueses, ni donen la felicitat, ni aporten la pau espiritual, ni serveixen per omplir de sentit la vida. L’afany per posseir ens tanca a l’acolliment de les altres persones i accentua la tendència a l'egoisme. L’obsessió per la riquesa ofusca l’ànima i vulnera l’esperit. L’esperit del món empeny a sobrevalorar les riqueses, els bens i altres recursos materials i oblida allò que és realment important: estimar-nos i estimar a les altres persones. “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.” Lc 12,15 

Pau i bé és una expressió antigament emprada per transmetre el desig de bondat i harmonia en la vida. No estaria malament recuperar-la com a desig per ordenar la convivència en una societat plena de tensions, desconfiances i agressivitat. “La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel” (Salm 85(84),11-12) 

No hem de tenir por, necessitem tenir seguretat interior per afrontar els temps d'incertesa. Això vol distingir, saber el que és important del que és accessori. Cal educar l'esperit per fer aquest discerniment. "El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m'espanto. D'ell em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació". (Is 12,2-3)

Glosses per la vida quotidiana

Si algun cop ens preguntem, què puc fer pels altres? no cal pensar en grans respostes. El que està al nostre abast és ser acollidors i amables. Segur que alguna d’aquestes persones en ho agrairà, més del que ens pensem. En un món de tanta individualitat i aïllament, l’acolliment amable eixample el cor de qui és acollit i l’ànima de qui acull.

“Ell m'amaga al seu costat
en dies de desgràcia;
m'encobreix al recer de casa seva,
em porta dalt la roca inaccessible”
Salm 27(26), 5

La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar la nostra realitat i trobar-ne el sentit. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)

Sovint podem caure en la temptació d’entretenir-nos en aspectes secundaris de la vida i oblidar allò que és essencial: l’amor a les altres persones. Vivim en una societat majoritàriament preocupada en aspectes secundaris, totalment accessoris, abandonant allò que va la pena: la pau, la joia i la generositat. Abandonem les preocupacions supèrflues i deixem-nos endur per l’Esperit. “Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l’amor a Déu” (Lc 11,42).

Glosses per la vida quotidiana

¿Què és la providència? És una actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. “Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren”. (Lc 11,9-10) 

La desunió, les baralles, la no entesa no ajuden a construir una societat millor. Al contrari, són grans problemes que deshumanitzen perquè no contribueixen a edificar la societat sobre valors sòlids. La manca d’unitat afebleix el diàleg i ens fa més vulnerables.“Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

Glosses per la vida quotidiana

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15) 

Hi ha moments que estem tan atrafegats que no ens adonem que la vida se’ns escapa com aigua entre els dits. Sembla que el món es pugui acabar a l’instant següent. Poden estar tan capficats en les coses quotidianes i els seus neguits que no tenim capacitat per descobrir les mirades dels altres. El neguit de la immediatesa ens pertorba i ens deixa insatisfets perquè tenim la sensació de perdre’ns els aspectes més importants de l’existència. Aquest neguit vital ens impedeix acostar-nos als altres, fer-nos propers a les seves esperances i junts seguir pel camí de la vida. Hem de sortir de nosaltres mateixos i anar a l’encontre de l’altre. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa” (Lc 10, 41-42) 

La pregària és un exercí d’humilitat personal i d’abandonament interior al misteri del transcendent. Al pregar ens situem davant de nosaltres mateixos buscant la profunditat de cada instant de la vida. Per pregar no calen moltes paraules. Cal confiar amb la força de la sinceritat de cor. “Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. Ell els digué. Quan pregueu, digueu: “Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació”. (Lc 11,1-4)

Glosses per la vida quotidiana

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15)

 

La innocència, és, en altres accepcions, la condició de qui no ha fet el mal i ignora el que és el mal. És la innocència dels nens. Els adults, ho sabem tot i, malgrat això, no renunciem al mal. L’elogi de la innocència dels nens és la reivindicació de la netedat de cor. Hem de viure sincerament, sense calcular en benefici propi o ignorat el mal que podem fer. “Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel” (Mt 18, 3)

Glosses per la vida quotidiana

Les obres, les accions i actuacions de les persones serveixen per donar testimoni de qui és. Gràcies a les nostres obres els altres poden apreciar la dimensió humana i copsar la vida interior d’una persona. Ha d’haver-hi coherència entre el que som i fem. Déu, que ningú l’ha vist, és manifesta també a través de l’amor que es tenen i manifesten els seus seguidors perquè han conegut i acceptat la causa de Jesús. “Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi per mi” (Jn 14,6)

Algun cop tenim la sensació que vivim en un món accelerat. Dóna la impressió en tot ha de passar en l’instant present, que aquest moment s’han de resoldre totes les nostres preocupacions i que hem d’acabar moltes coses perquè el món pot acabar-se en l’instant següent. Aquesta inquietud ens impedeix gaudir intensament de la profunditat de cada instant i el neguit corrou el nostre cor. “Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d'arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre's, i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d'esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d'estimar i un temps d'avorrir, un temps de guerra i un temps de pau”. (Coh 3,1-9)

Glosses per la vida quotidiana

Sovint correm el risc d’aïllar-nos de la realitat i quedar-nos reclosos entre persones que pensen com nosaltres. Llavors, la comprensió de la realitat queda matisada per les vivències i sensibilitats dels que són com nosaltres. Cal sortir d’aquesta zona de confort i anar a l’encontre d’altres punts de vista i enriquir-nos amb el contrast de pensaments. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13).

El temps no és per esgotar-lo en curses inútils, en records inaccessibles per la majoria de la gent. El temps és un regal de la vida que ens permet gaudir-la en cada un dels instants que ens ofereix. És en el cor on s’obtenen totes les gràcies i la felicitat. La senzillesa i la humilitat ens obren el cor al sentit més íntim de l’existència i ens ajuden a descobrir la joia de viure. “Els homes sempre troben bé tot el que fan, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. Més que l’ofrena de víctimes, el Senyor és qui sospesa els seus cors. Mirada altiva i cor ambiciós: el pecat és el distintiu de l’injust. Els càlculs ben fets proporcionen guanys, voler córrer massa proporciona pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal”. (Pr 21,2-6)

La possessió de bens no aporta seguretat, més aviat afegeix la preocupació de conservar aquestes propietats. Allò que es posseeix, tard o d’hora, lliga i es font de neguits. Hauríem de saber viure amb menys, ser més despresos i no dependre dels bens materials. “No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits” (Lc 9,4)”.

Glosses per la vida quotidiana

Les persones podem cansar-nos físicament després d’un esforç o d’un treball fatigós. Però hi ha un altre tipus de cansament que és interior. Alguns cops provocat per un ritme de vida accelerat, on tot ha de ser instantani i urgent. També hi un cansament interior originat per conflictes personals, insatisfaccions per com ens comportem o reaccionem. La causa de Jesús és una invitació a alleugerir aquesta càrrega. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11,28-30)

Hi ha moments que experimentem la necessitat de justícia. Percebem l’ofensa i ens considerem damnificats per comportaments injustos. Llavors implorem, invoquem la reparació de la iniquitat. El nostre cor s’obre al misteri del transcendent per trobar consol i confort davant la basarda del moment.

“Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen”
Salm 17 (16) 1

Glosses per la vida quotidiana

¿Som ràpids en judicar als demés? ¿ens agrada avaluar el que fan les persones i opinar sobre això? Sovint, un cop fet aquest judici, sempre a partir de criteris personals, classifiquem les persones entre els bons i els dolents. Però, ens hem aturat a pensar si hem intentat comprendre com són les altres persones? ¿ens preguntem què podem fer per ajudar-les? “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnes, sinó per salvar el món gràcies a ell” (Jn 3,17)

Els pares i mares acompanyem els nostres fills i filles en el seu caminar per la vida. Hi ha moments plens de felicitat, però també hi ha estones difícils, plenes de patiment. Són situacions plenes d’amargor i sofriment, però cap d’elles anul·la la nostra capacitat d’amor, compassió i tendresa que els hi tenim. “A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.” (Lc 2,35)

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63.68).

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de tenir normes i regles per ordenar-nos la vida, però no hem de quedar mai presoner de les nostres pròpies normes. Només hi ha una sola norma que ho condiciona tot: fer el bé. El respecte ha de ser sempre l'amor al proïsme, tot el demés està condicionat a aquest precepte. "Els fariseus i els mestres de la llei esperaven a veure si Jesús curava en dissabte (...) Us pregunto: ¿quin és el nostre deure en dissabte, fer el bé o deixar-lo, salvar una vida o deixar-la perdre" (Lc 6,7.9)

 

Els creients cristians confessem un Déu que viu en la història de la humanitat estimant a les persones. En altres religions la idea de la divinitat és tot una altra. El Déu cristià és una divinitat encarnada, que pren la condició humana assumint la seva naturalesa. Déu és amb nosaltres i per això nosaltres estem en Déu. “La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres” (Is 7,17)

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment, juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa espiritual són els estimats de Déu. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana no aporta els tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat al altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18).

Moltes persones tenen tendència a conservar immutables els seus criteris, les actituds o comportaments. Consideren que si les coses s’han fet sempre d’una determinada manera ¿per què canviar-les? Però molts cops les circumstàncies exigeixen canviar la manera de pensar i adoptar noves maneres de fer. Hem de saber tenir la ment oberta sense aferrar-nos al passat, que pot empresonar-nos més que fer-nos lliures. “Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell. I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. El vi nou s'ha de posar en bots nous” (Lc 5,36-38)

Glosses per la vida quotidiana

En les societats actuals hi ha molta preocupació pel poder i poc interès per l'autoritat. Sembla que el poder dona el domini de les persones, sense adonar-se que el cor es guanya per l'autoritat, la saviesa i la integritat moral. "A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat" (Lc 4, 31-32)

Viure és estimar i estimant, vivim. El camí a la felicitat és l’amor. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels demés. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. "Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà coma fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells" (Mt 5,9-10)

Glosses per la vida quotidiana

No podem ser manipuladors de les mentides o els enganys. La sinceritat en les relacions humanes ens allibera interiorment, ens apropa al misteri dels altres i fa sentir-nos germans en un món que és la casa comuna de la creació. “La proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat” (Jm 1,18)

Viure és estimar. Estimant, vivim. El camí a la felicitat és l’amor. Gràcies a l’amor descobrim que la vida ens transcendeix. Serem feliços si procurem la felicitat dels demés. La vida és alegria si sortim de les aparents tranquil·les seguretats personals i ens situem a l’encontre de les altres persones, especialment aquelles que creuen que no hi ha motius d’esperança o que la injustícia els angoixa o els manlleva la felicitat. Estimar-los vol dir també lluitar a favor de retornar-los l’esperança, restituint-los la dignitat negada i fent-los els destinataris de la igualtat i la justícia social. “Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu”. (Mt 5,7-8)

La nostra societat ha banalitzat la mort fins el punt que ja no infon respecte fins que es mor alguna persona del nostre entorn. Llavors tot són preguntes sense massa resposta. Quan passa això ens envaeix la tristor i ens sentim desvalguts. Cal trobar el sentit, més enllà de la circumstància concreta d’un fet que aparentment que ens sembla totalment irreparable. Quin sentit té la resurrecció de Jesús, el Crist? “Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor, els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els que creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus això?” (Jn 11, 25-26)

Amb aquestes notes de final del mes s’acaben les sabatines que es reprendran al proper mes de setembre. Bones vacances.

Glosses per vida quotidiana

Les nostres obres són la nostra senyal d’identitat. Elles evidencien el que som i donen testimoni de quins són els referents vitals que ens sostenen en la vida. Cada dia tenim oportunitat d’afirmar davant els altres quines són les raons de la nostra esperança. “Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments” (Jn 15,5-6)

Cal ser més pacients del que habitualment acostumen ser. La impaciència ens esborra sovint l’enteniment. Hem de saber practicar la perseverança com a virtut que ens permet tenir la persistència per aconseguir en alguna cosa empresa. L’esforç continuat dona els seus fruits. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)

Glosses per la vida quotidiana

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats por diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostre cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95(94)8).

Els cristians ens distingim, com es deia en temps antics, perquè en estimen. Som persones que practiquen l'amor com a regle de vida. Per això, hauria de ser fàcil identificar els cristians entre altres persones, especialment perquè som persones solidàries. "Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell” (Jn 14,23)

L’experiència cristiana pot resultar incomprensible per moltes persones. Inclús, en més d´una ocasió nosaltres mateixos en podem dubtar. Busquem respostes a unes preguntes sense adonar-nos que no són les adequades perquè ens situem en la perspectiva d’una determinada lògica que no és l’apropiada per comprendre el sentit de la vivència de la fe cristiana. Tot el que era antic ha caducat i ha començat un món nou. “Dona, per què plores?. Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat» Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no s'adonava que fos ell. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré» Li diu Jesús:«Maria!» Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: «Rabuni» —que vol dir «mestre».” (Jo 20,11-16)

Glosses per la vida quotidiana

La vida te el seu tràfec i sovint ens hi sentim com atrapats i dominats per situacions que ens empresonen. La fe aporta acolliment càlid per poder experimentar la joia de viure. L’accés a això és la pregària, el treball de l'esperit i l'obertura als demés que dona l'amor, vèncer les rancúnies amb el perdó. "Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera". (Mt 11, 28-30)

Importa més l’esperit i l’amor que posem en cada gest de la nostra vida l’observança escrupolosa de qualsevol precepte. Si la norma és l’única referència de la nostra vida, viurem ofegant l’esperit d’amor que brolla del cor. Viure obsessionats per l’acompliment del precepte anul·la la capacitat de compassió i misericòrdia, valors que ens humanitzen i donen rostre a l’amor. “Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis , no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa” (Mt 12,6-7)

Glosses per la vida quotidiana

Ser cristià és seguir la causa de Jesús. Això comporta estar disposat a renunciar al que podríem anomenar valors de la mundanitat i acceptar una altra escala de valors. Això té les seves dificultats. També vol dir assumir les contradiccions personals, les qual no ha de representar cap dificultat per defensar aquesta causa. Ningú és perfecte. La creu és també motiu d’esperança, perquè d’ella neix l’esperança definitiva i també perquè des d’ella podem entendre les creus dels altres. “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

L’amor, expressat en forma d’estimació entre les persones, hauria de ser l’eix entorn el qual s’articulessin les relacions humanes. Aquestes acostumen estar dominades per l’egoisme i els interessos particulars, als quals tot es supedita i sacrifica. Cal un canvi radical i situar en el centre d’aquestes relacions l’interès dels altres. “Tothom coneixerà> que sou deixebles meus – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre, No és el coneixement científic el que ens dona les respostes, ens cal un saber més arran de la pròpia experiència de viure. El trobament amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, les vivències de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

L’únic poder que hem de tenir els cristians és el que es deriva de ser testimonis de la nostra fe. És bo no aferrar-se a res ni dependre de poders terrenals. Cal confiar amb la força de proclamar la força de l’amor i viure amb joia l’anunci del seguiment de Jesús que i és una bona notícia pel món. “No heu pagat res per rebre aquest poder, doneu-ho també sense pagar. No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestit, ni calçat, ni bastó” (Mt,10,9-5)

La raó ens il·lumina per comprendre moltes coses, però no tot s’explica per la raó. Hi ha una part de la vida que l’experimentem interiorment, de de la profunditat del que som. Allí descobrim la importància de la vida interior que ens infon l’alè que ens sosté. És l’esperit el que ens reconforta i ens ajuda a comprendre el sentit de la vida. “Quan vindrà l’Esperit de veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)

Glosses per la vida quotidiana

La raó ens proporciona saviesa i coneixement, però el misteri de la vida es compren des del cor. A partir de la senzillesa del cor es pot descobrir el valor de la transcendència en tot allò que fem i ens passa cada dia. En cada instant de la quotidianitat és possible contemplar la revelació de l’amor que sosté i dona sentit a la vida. “Heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25).

La pregària, els moments quotidians de silenci i repòs interior, ens ajuden a trobar el sentit del que fem. També ens permeten obrir el cor a la comprensió d’allò que la raó no pot donar-hi resposta. Les dificultats del dia a dia podem entendre’s i transformar-se a la llum de la contemplació de les paraules que són font de pau i serenor per l’esperit. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, diu el Senyor”. (Mt 11,28)

La confiança és un dels fonaments de la vida cristiana. Ella no és una paciència resignada, sinó la certesa de que la causa del just i les causes justes guanyaran i que l'amor desinteressat allibera de tot sofriment. El camí de la confiança és el coneixement de Déu, retrobar-lo en la profunditat del cor i saber fer la seva voluntat. "Tasteu, i veureu que n'és de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia” (Salm 34/33. 9)