Millor el jutjat que el carrer, però sempre la llibertat

La comunitat pakistanesa de Barcelona representada per l’associació Centre Islàmic Camí de la Pau ha decidit demandar a la revista El Jueves per la seva portada que consideren una mofa del profeta Mahoma. Creuen que aquesta portada representa una injúria, calumnia i ofensa als seus sentiments religiosos. Per evitar manifestacions al carrer, diuen, han preferit anar per la vida judicial per tal de dirimir si hi ha o  no delicte en la portada de la revista.

És evident que la via judicial, en un estat democràtic, és sempre millor que la protesta airada i descontrolada. Els demandants defensen el dret a criticar la religió sempre i quan això es faci sense traspassar els límits d’un sa exercici d’aquesta llibertat. Totalment d’acord, per això els tribunals han de precisar el contingut d’aquest “sa exercici” i quins són els seus topalls. ¿Tot val o s’ha de posar límits a la llibertat d’expressió?. En tot cas, cal evitar els debats o les portades oportunistes que busquen notorietat sense entrar en el fons de la qüestió.

És oportunisme aprofitar les tensions creades entorn a la vexació dels sentiments religiosos d’uns col·lectius per fomentar, en nom de la mateixa llibertat que deixa expressar-se, més tensions atiant el conflicte. Com també és oportunisme fer-se l’ofès en nom dels sentiments religiosos ignorant i no dient res de les agressions reiterades que en alguns països musulmans es fan a altres religions, als cristians. Ben vinguda sigui la demanda perquè ella pot ajudar a que els jutges aporten raonabilitat al debat, però també magnifica un problema davant del qual penso que, en lloc de traca i mocador, cal seny i prudència. Per això, jo no hauria interposat la demanda.

Una oportunitat per la concòrdia religiosa

La setmana passada la comunitat pakistanesa de Barcelona del Camí de la Pau convidà a la societat catalana a celebrar, en l’oratori del carrer d’Erasme Janer, la festa del 25 de desembre, data en la qual es commemora el naixement de Jesús i de Muhammad Ali Jinnah fundador del Pakistan. Aquesta festa, que comença a ser una tradició, comptà amb la participació de la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, del Director General d’Afers Religiosos, el cònsol del Pakistà, el rector de la parròquia catòlica del Carme i un representant de la comunitat cristiana pakistanesa a Barcelona.

El cristià pakistanès destacà que aquest acte, que reunia en un oratori musulmà a cristians i musulmans, era impossible imaginar-lo a Pakistan. Aquesta iniciativa mostrava l’alt grau de normalitat en la vivència de la diversitat religiosa a Catalunya. Fet que enforteix la dimensió cívica de la societat catalana i demostra l’alt respecte que hi ha entre les diferents tradicions religioses. L’acte de la comunitat pakistanesa ensenya i educa en la convivència. És un valor que cal transmetre, tant a l’interior de la nostre societat com a la pròpia societat pakistanesa del Pakistan on el conflicte religiós divideix encara durament la societat.

D’aquí pocs dies farà un any de la mort de Salman Tasir, governador del Punjab assassinat per un fonamentalista musulmà per haver defensat a Asia Bibi, la dona condemnada a mort per blasfèmia. Per això l’acte de la comunitat musulmana pakistanesa del Camí de la Pau a Barcelona és una invitació a la concòrdia de les religions. Perquè, tal com va dir Mohammed Iqbal, dirigent d'aquesta entitat, tant cristians com musulmans són seguidors d’un Déu que és pau, esperança i germanor.