Els petrodòlars financen l’extremisme islàmic a Occident

Aràbia Saudita és la primera font de finançament de l'Islam extremisme islamista britànic segons un institut d'investigació britànic independent, la Societat Henry Jackson. Des de fa 50 anys els donatius de la monarquia d’Aràbia Saudita per promoure la construcció d'edificis religiosos a l'estranger s’han servir per difondre el wahhabisme a Europa. Aquesta interpretació de l’islam fomenta les visions més tancades i extremes de la fe islàmica. La conclusió d’aquest estudi és contundent: "mentre que algunes organitzacions del Golf o l'Iran són culpables de promoure el fonamentalisme, les de l'Aràbia Saudita són, sens dubte encapçalen la llista".

¿Com es canalitzen aquestes ajuts? Una via és a través de la formació en anglès dels imams a l'Aràbia Saudita que després predicaran a la Gran Bretanya; una altra estratègia són les aportacions econòmiques a mesquites i institucions educatives islàmiques que acullen a predicadors radicals, l’altra és la difusió de literatura extremista. El control dels fluxos financers que subvencionen aquestes activitats són difícils perquè són opacs. La Gran Bretanya i l’Aràbia Saudita tenen forces relaciones comercials, és el primer pas receptor de transaccions econòmiques britàniques a l’Orient Mig i això complica més la transparència dels intercanvis econòmics.

Des de la dècada de 1960, la monarquia saudita "ha gastat milions de dòlars per exportar la ideologia wahhabita, particularment en les comunitats musulmanes en els països occidentals", senyala l'estudi. Europa té un problema, perquè Aràbia Saudita no renuncia a ser la font dels recursos econòmics per exportar la seva visió extrema de l’islam en els països on hi ha comunitats de musulmans. Per fer-ho, es creen societats pantalla que rebren els diners i actuen directament sobre les diferents comunitats musulmanes de diferent manera. La Gran Mesquita de Madrid, per exemple, fou construïda gràcies al ajuts donats per l’Aràbia Saudita i la bona disposició de la monarquia i govern espanyol. A Bèlgica, el Rei Balduí, per exemple, va facilitar l’any 1969, la gran inversió d’edificar el Centre Islàmic i Cultural de Bèlgia (CICB), convertit després en la seu europea de la Lliga Musulmana Mundial, des d’on es propicien iniciatives a favor de l’islam en tot el món. A França, l’Aràbia Saudita ha instal·lat a Mantes-la-Jolie (Yvelines) l'oficina de la seva Lliga Musulmana Mundial, en els locals adjacents a la mesquita d'Ibn Abdelaziz. Aquesta és la política permanent de l’Aràbia Saudita que els governs dels països europeus, per les seves relacions de dependència comercial, no han volgut posar-hi fre. 

Wahhabisme

Els analistes interpreten que els recents moviments geo-estratègics d’Aràbia Saudita obeeix a pressions del wahhabisme saudita per assegurar el seu projecte d’islamisme política. ¿Què és el wahhabisme?

El wahhabisme (wahhabiyyah en àrab) és un moviment relativament modern dins dels sunnites. El whabbisme fou fundat per Muhammad ibn Abd al Wahhab al segle XVIII a Nechd (Arabia central). Pot considerar-se una interpretació de l’Islam derivada del salafisme a partir de les idees proposades per al Wahhab en la seva obra Kitab at-tawhid (Llibre del monoteisme). La seva doctrina es basa en l’eliminació de les escoles d’interpretació de l’Alcorà i la interpretació literal del text sagrat a fi d’eliminar de l’Islam les lectures desviades. Pot considerar-se una corrent fonamentalista dins dels sunnisme. Algunes tendències wahhabites consideren heretges a la resta de sunnites. Els wahhabites apliquen amb rigor la llei islàmica i tenen un gran desig d’expansió de l’Islam. El wahhabisme afirma que l’Alcorà i els hadith són els texts bàsics i únics per l’Islam. Perquè aquestes textos interpreten directament les paraules del profeta Mahoma. La seva teologia és puritana i legalista en matèria de fe i de pràctiques religioses. Els wahhabites es consideren que són els defensors de l’Islam i proposen restaurar la seva identitat contaminada per les innovacions, les supersticions, les heretgies i la idolatria. Representen la visió més conservadora de l’Islam. Alguns grups whabbites han inspirat moviments islamistes intransigents i violents. No obstant, dins del wahhabisme hi ha també una corrent que està en contra de l’ús de la violència. El gran muftí de l’Aràbia Saudita, màxima autoritat religiosa d’aquest país, ha condemnat els atentats terroristes.

Per tal de retornar als orígens de l’Islam, els wahhabites prohibeixen escoltar determinades músiques, dibuixar éssers humans o altres éssers animats, pregar davant les tombes, àdhuc la de Mahoma, celebrar el naixement de Mahoma i estan en contra de qualsevol actualització del pensament islàmic. El rigorisme wahabbita es manifesta en tots els àmbits de la vida cultural, social i política. Donat que el wahhabisme no reconeix cap legitimitat jurídica fora de l’Alcorà els països que segueixen aquesta escola les seves lleis estan condicionades pel text sagrat islàmic, l’Aràbia Saudita  no té Constitució perquè ja que es considerà que l’Alcorà és la constitució.

La raó de l'important desenvolupament del wahhabisme a l’Aràbia Saudita és per l'estreta vinculació del fundador d'aquest pensament amb els inicis de la casa dels Saud. Muhhamed ibn Ab al Wahhab s’alià, a través del matrimoni de la seva filla amb el fill de Muhammed ibn Saud líder de la casa dels Saud de la qual s’origina la dinastia saudita. Per això el wahhabisme és avui la corrent oficial a l’Aràbia Saudita i és dominant a Kuwait i Qatar. Malgrat aquesta estreta relació, els saudites qualifiquen el seu islamisme com a salafista, i no volen ser qualificats com a wahhabites, perquè estan també pel retorn a l’Islam primigeni. Però, malgrat l’ús del terme salafista en el context saudite, aquest no té res a veure amb la doctrina salafista desenvolupada per Muhammad Abduh i que donà origen al moviment salafista.

El terme wahhabisme és més propi dels medis de comunicació o en l’àmbit polític. A partir de 1924, quan la dinastia de al-Saud conquereix la Meca i Medina, i passa a controlar la peregrinació anual als llocs sants (Hajj) el wahhabisme passa a tenir una gran influència sobre el món musulmà. La presència anual de peregrins a la Meca és aprofita pel wahhabites per donar a conèixer el seus punts de vista. La influència del wahhabisme està associada als els importants recursos econòmics que té l’Aràbia Saudita a partir del petroli. Per assolir els seus objectius teològics els wahhabites utilitzen les escoles còrniques de l’Aràbia Saudita, a les quals van alumnes de tot el món, especialment els de la tradició sunnita; financen mesquites i centres d’estudis islàmics en diversos països com fou el cas de la mesquita de Madrid, Centro Cultural Islámico de Madrid, coneguda popularment com la mesquita de la M30, la qual fou finançada, en part, amb capital saudita.

Islam XXVI - Wahhabisme

El wahhabisme (wahhabiyyah en àrab) és un moviment relativament modern dins dels sunnites. El whabbisme fou fundat per Muhammad ibn Abd al Wahhab al segle XVIII a Nechd (Arabia central). Pot considerar-se una interpretació de l’Islam derivada del salafisme a partir de les idees proposades per al Wahhab en la seva obra Kitab at-tawhid (Llibre del monoteisme). La seva doctrina es basa en l’eliminació de les escoles d’interpretació de l’Alcorà i la interpretació literal del text sagrat a fi d’eliminar de l’Islam les lectures desviades. Pot considerar-se una corrent fonamentalista dins dels sunnisme. Algunes tendències wahhabites consideren heretges a la resta de sunnites. Els wahhabites apliquen amb rigor la llei islàmica i tenen un gran desig d’expansió de l’Islam. El wahhabisme afirma que l’Alcorà i els hadith són els texts bàsics i únics per l’Islam. Perquè aquestes textos interpreten directament les paraules del profeta Mahoma. La seva teologia és puritana i legalista en matèria de fe i de pràctiques religioses. Els wahhabites es consideren que són els defensors de l’Islam i proposen restaurar la seva identitat contaminada per les innovacions, les supersticions, les heretgies i la idolatria. Representen la visió més conservadora de l’Islam. Alguns grups whabbites han inspirat moviments islamistes intransigents i violents. No obstant, dins del wahhabisme hi ha també una corrent que està en contra de l’ús de la violència. El gran muftí de l’Arabia Saudí, màxima autoritat religiosa d’aquest país, ha condemnat els atentats terroristes.

Per tal de retornar als orígens de l’Islam, els wahhabites prohibeixen escoltar determinades músiques, dibuixar éssers humans o altres éssers animats, pregar davant les tombes, àdhuc la de Mahoma, celebrar el naixement de Mahoma i estan en contra de qualsevol actualització del pensament islàmic. El rigorisme wahabbita es manifesta en tots els àmbits de la vida cultural, social i política. Donat que el wahhabisme no reconeix cap legitimitat jurídica fora de l’Alcorà els països que segueixen aquesta escola les seves lleis estan condicionades pel text sagrat islàmic, l’Arabia Saudí no té Constitució perquè ja que es considerà que l’Alcorà és la constitució.

La raó de l'important desenvolupament del wahhabisme a l’Arabia Saudí és per l'estreta vinculació del fundador d'aquest pensament amb els inicis de la casa dels Saud. Muhhamed ibn Ab al Wahhab s’alià, a través del matrimoni de la seva filla amb el fill de Muhammed ibn Saud líder de la casa dels Saud de la qual s’origina la dinastia saudí. Per això el wahhabisme és avui la corrent oficial a l’Arabia Saudí i és dominant a Kuwait i Qatar. Malgrat aquesta estreta relació, els saudís qualifiquen el seu islamisme com a salafista, i no volen ser qualificats com a wahhabites, perquè estan també pel retorn a l’Islam primigeni. Però, malgrat l’ús del terme salafista en el context saudí, aquest no té res a veure amb la doctrina salafista desenvolupada per Muhammad Abduh i que donà origen al moviment salafista.

El terme wahhabisme és més propi dels medis de comunicació o en l’àmbit polític. A partir de 1924, quan la dinastia de al-Saud conquereix la Meca i Medina, i passa a controlar la peregrinació anual als llocs sants (Hajj) el wahhabisme pasa a tenir una gran influència sobre el món musulmà. La presència anual de peregrins a la Meca és aprofita pel wahhabites per donar a conèixer el seus punts de vista. La influència del wahhabisme està associada als els importants recursos econòmics que té l’Arabia Saudí a partir del petroli. Per assolir els seus objectius teològics els wahhabites utilitzen les escoles coràniques de l’Arabia Saudí, a les quals van alumnes de tot el món, especialmente els de la tradició sunnita; financen mesquites i centres d’estudis islàmics en diversos països com fou el cas de la mesquita de Madrid, Centro Cultural Islámico de Madrid, coneguda popularment com la mesquita de la M30, la qual fou finançada, en part, amb capital saudí